miércoles, 28 de febrero de 2007

El més petit de tots..., història d'una cançó i la cançó


La cançó
(si no l'escolteu bé, deixeu anar passant la cançó i cap al final torneu el cursor enrera, sorry..)

Als anys trenta, durant la guerra, Jaume Miravitlles anava pensant com donar una cara amable al procés que s’estava vivint al carrer, com animar enmig d’una guerra, com transmetre certs valors en l’horror d’una ciutat atacada pel foc de les bombes. I pensant...va idear la història del més petit de tots...Un figureta pels infants, un conte i una cançó. Fou un èxit brutal. Anys després la cançó que havien escoltat milers de catalans es va perdre i encara anys després, quan la nit franquista ja s’havia estès, Pere Quart –de la mà del qual es va rescriure la primera lletra d’aquella cançó basant-se en la tradicional catalana “N’eren tres tambors....”– la va refer. “Estimat Meet (Miravitlles), aquí la tens” va ser la carta que li va enviar a Miravitlles. Ells dos la van conservar, però encara no la van poder donar de nou a aquells que l’havien escoltat. Hagueren de passar uns anys... La Laura no parava de tararejar-la mentre treballava a casa, fascinada per una història i uns acords que li venien de nou i se’m va anar posant al cap. Vaig Parlar amb en Daniel –un gran coneixedor d’aquesta història– que em va fer arribar la carta de Pere Quart i vaig proposar de posar-la en una expo, que es tornes a cantar, que es tornes a escoltar. Després en Sebas,en Cesc, en Patrick i l’Hug ens van convèncer de posar-hi la seva veu. Petites històries. Una periodista, l’altre dia m’explicava que mentre parlava amb l’Alícia Bou –una altra de les protagonistes d’aquesta història–, se li humitejaven els ulls amb aquesta cançó. De petita, mentre plovien bombes, un dels seus desigs havia estat tenir un “més petit de tots...”, però el seu pare mai li havia pogut comprar. És increïble els múltiples fils que ens uneixen a tots en les petites i menudes històries de les nostres vides. Del passat cap el present, del present cap el passat, setanta anys sense poder-la escoltar... Començarem el blog per aquí a veure quines altres històries recuperem.