tag:blogger.com,1999:blog-34777950342480681352024-03-13T09:17:46.385-07:00HegemoniesJuniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.comBlogger31125tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-25719299842176506932016-06-30T12:50:00.000-07:002016-07-01T07:27:05.715-07:00Cruïlles i camins: Al final d’un cicle a l’inici d’un de nou<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-PTQn9U0atOw/V3V3b-gUPwI/AAAAAAAAAEQ/-c91OthCRAoYxYCtJoCqCNZnWSOcVmBkACKgB/s1600/encomu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://1.bp.blogspot.com/-PTQn9U0atOw/V3V3b-gUPwI/AAAAAAAAAEQ/-c91OthCRAoYxYCtJoCqCNZnWSOcVmBkACKgB/s320/encomu.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: white; font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">En Comú Podem ha revalidat la victòria electoral en una nova prova després de sis mesos, esdevenint de nou no només la primera força a Catalunya, sinó la cinquena a l'estat. En aquest sentit la confluència que expressa En Comú Podem ha vingut per quedar-se. De fet, si analitzem els resultats, es mostra una consolidació del projecte a la Catalunya interior, on en algunes poblacions ha guanyat vots en termes absoluts respecte el </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">20D</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">, mentre que perd vots absoluts, encara que no percentuals, on precisament era més hegemònica amb anterioritat. Ha guanyat en les 10 ciutats més grans i, de nou, en el poble més petit de Catalunya. El temps </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">posarà en valor</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> aquest resultat en una campanya on paradoxalment la polarització no s'ha donat tant entorn al govern existent del Partit Popular, sinó entorn de la possibilitat d'un govern vertebrat per nosaltres i les nostres aliances. Així hem vist com el resultat del PP ha estat celebrat davant de la seva seu al crit de "Si </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">se</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">puede</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">", mostrant clarament com es valorava més una derrota, la nostra, amb un clar regust a venjança d'aquells que han vist passar la por pels seus ulls, que no pas una victòria extremadament complexa de gestionar en un nou govern del Partit Popular. Així hem vist també com en el cas del PSOE </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">es</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> celebrava com una "victòria" el fet que el conjunt de les noves forces del canvi no l'haguessin superat electoralment. De fet, el plebiscit, sobre un possible futur, més que sobre el passat ha activat temors de fons </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">a nivell social</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> que probablement no es poden superar en el temps curt d'una campanya electoral, més enllà dels errors o encerts de la mateixa.</span><br style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /><br style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">Certament l'escenari que s'obre és un escenari on l'impacte innegable d'un mapa electoral majoritàriament tenyit de blau a Espanya serà seguit segurament per la conformació d'un govern del PP. Serà efectivament un govern que no solucionarà cap dels grans dilemes que com a societat tenim sobre la taula, ni el social, ni el democràtic ni el nacional, com serà efectivament també un govern dèbil que obligarà a una gran vida parlamentaria al Congrés i que probablement tindrà data de caducitat a mitja legislatura. Això obliga que els diputats i diputades d'En Comú Podem facin valer com mai el resultat electoral que els ha portat al Congrés i estructurin conjuntament amb les seves aliances un espai d'oposició que serveixi a l'articulació d'una alternativa de futur.</span></span><br />
<span style="color: white; font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /><b><i><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">Redefinició estratègica</span></i></b></span><br />
<span style="color: white; font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><b><i><br style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /></i></b><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">No podem estar satisfets de la victòria d'En Comú Podem en la mesura que aquesta no cercava tan sols un bon resultat electoral, sinó que cercava conformar-se conjuntament amb els nostres companys i companyes de la resta de l'estat en l'eix vertebrador d'un govern del canvi. Si el resultat del 20 de desembre va certificar la fi del vell sistema polític, convertint el bipartidisme en una ombra d'ell mateix, el 26 de juny es va presentar com una oportunitat d'accelerar la història i conformar una alternativa de govern que fes front de cara als grans reptes que tenim com a societat: la justícia social, la transició cap a un nou model econòmic, la democratització social, cultural i política, i la capacitat de decidir com a societat quin futur volíem a partir del dret a decidir. I això no ha estat així.</span><br style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /><br style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">Cloem un cicle en aquest sentit, encara que probablement tindrem de nou eleccions catalanes i espanyoles en els pròxims dos anys, on les forces del canvi en la seva transmutació institucional han irromput amb una força immensa. Els resultats del </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">24M</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">, amb l'arribada de </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">BCN</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> en Comú a la capital de Catalunya, conjuntament amb els resultats de les altres ciutats del canvi, i els del </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">20D</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> són exemples d'una acumulació de forces que ha de permetre activar el canvi en el present i construir la gran alternativa pel futur. Però no hem aconseguit tots els objectius que ens proposàvem i això obre un nou cicle de temps més llargs. En el mateix s'han de construir les alternatives no en termes electorals, sinó socials, econòmics, culturals i polítics. Si el que ha fet impossible assolir l'articulació d'un govern alternatiu ha estat el temor que hagi pogut despertar en alguns sectors, que s'ha convertit en mobilització efectiva en termes electorals, probablement el que hem de fer és ampliar l'espectre de la construcció d'aquesta alternativa en termes d'impregnació social. Si el que hem fet en aquest cicle electoral és intentar aplegar totes les forces possibles per produir un canvi radical en les majories electorals, ara la força emanada d'aquesta concentració s'ha de posar al servei d'aquestes mateixes forces polítiques, socials i culturals en un sentit ampli, estimulant la seva capacitat d'articular noves hegemonies.</span><br style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /><br style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"><b><i>Cap a l'articulació d'un nou subjecte polític</i></b></span><br style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /><br style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">Alhora el que expressa En Comú Podem ha d'esdevenir un espai polític nou. La seva victòria s'ha </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">cimentat</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> sobre </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">allò nou</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">, aplegant el bo i millor de les tradicions anteriors, i per tant haurà de ser aquest aspecte el que s'haurà de reforçar per esdevenir un nou espai polític que superi els actors que el </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">composen</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> alhora que potencií el seu llegat. La conformació d'aquest nou espai polític, més enllà de l'arena electoral, ha de saber metabolitzar i respondre a les preguntes claus del país. Catalunya és una societat, com totes les del sud d'Europa, fortament ferida amb un creixement enorme de la desigualtat social i un model econòmic de creixement absolutament depenen de factors </span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">exògens</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> a ella mateixa. En aquest sentit, el que hem propugnat fins ara, </span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">malgrat que</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> la forta petjada ecològica i l'aposta per l'economia social i cooperativa i el teixit productiu, no supera encara els models keynesians. Per una primera fase, sobretot des de les possibilitats institucionals, és evident que es fa difícil caminar més enllà d'aquests models, com també ho és que donat el caràcter global de la crisi que es va desplegar a partir de 2008, haurem de seguir aprofundint en models alternatius que puguin passar de l'escala local a la nacional. En aquest mateix sentit, un altre element clau </span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">al qual</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> ha de donar resposta aquest nou espai polític és als mecanismes de l'articulació i construcció de les </span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">sobiranies</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> econòmiques, socials, culturals i polítiques de Catalunya. Certament el resultat electoral global </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">a nivell d'</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">estat no ajuda en aquest sentit a trobar vies rapides, però el debat sobre la unilateralitat, que ha estat fins ara un debat que ha girat sobre si mateix en un context internacional que no li és favorable i sense unes majories prou amplies per convertir-se en operatiu, probablement tampoc és una sortida en aquest sentit. La societat catalana té en si mateixa i per si mateixa una gran capacitat per conquerir cotes majors de sobirania, ja que de fet sempre ha estat en la seva mobilització com s'han aconseguit avenços en aquest sentit. Però aquestes conquestes es defineixen, es fan més fortes i majoritàries també en termes de país en el reforçament d'altres possibles canvis. La lluita per la multilateralitat del canvi, amb ritmes sens dubte diferents i on uns poden reforçar els altres, no ens fa més subordinats en aquest sentit, sinó més lliures, en una relació que ha de ser un dels eixos principals de reflexió d'aquest nou espai polític. Reflexió </span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">de la qual</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> han d'emergir les grans propostes de país. Tot això des d'una aposta clara per reconstruir un nou catalanisme de les majories que tingui com a epicentre les classes populars i mitges del país sense subordinar-se a altres tradicions polítiques.</span><br style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /><br style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;" /><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">Els reptes que tenim </span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">al davant</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> són grans, molt grans, però la base adquirida en aquest últim cicle polític ens permet afrontar-los. Això significa accentuar el caràcter de confluència, superant més encara l'articulació en coalició, caminant </span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;">cap a un</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> nou espai polític. Significa que aquest nou espai polític ha de tenir en compte els temps curts, però també sobretot els temps llargs, no tan sols en termes electorals, sinó en termes de construcció d'alternatives polítiques, socials, econòmiques i culturals en el marc d'un sistema que mostra signes molt forts d'esgotament en tots els sentits. Significa també reconstruir la tradició del catalanisme popular fora de qualsevol subordinació política i ideològica, entenent la construcció sobirana de Catalunya com una construcció interna i interrelacionada amb la construcció de la resta de pobles de l'estat en un país, el nostre, d'identitats múltiples. Significa saber veure que el recorregut fet fins </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-size: 16px; line-height: 25px; padding-bottom: 2px; text-align: start;">a dia d'avui</span><span style="font-size: 16px; line-height: 25px; text-align: start;"> ha estat extraordinari, i reconèixer també que no hem aconseguit tot allò que ens proposàvem, i que hi ha derrotes que contenen victòries de la mateixa manera que hi ha victòries que contenen derrotes, que no hi ha lluita que no valgui la pena lliurar per construir el futur des del present. Els moments claus són els interregnes entre un cicle i altre, es forgen en els dies no històrics.</span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #666666; font-size: 16px; line-height: 25px;"><br /></span></span></div>
Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-9924789158649070452014-06-24T10:59:00.000-07:002014-06-24T10:59:21.875-07:00En la zona cero de la lucha de clases. La alternativa municipal<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-he2iynPNAS0/U6m71ENWJGI/AAAAAAAAADo/R3fvhSy60L0/s1600/xarxa1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-he2iynPNAS0/U6m71ENWJGI/AAAAAAAAADo/R3fvhSy60L0/s1600/xarxa1.jpg" height="187" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
A menudo cuando
hablamos de los inicios de la encarnación de las primeras<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>políticas neoliberales, recordamos las
grandes batallas obreras que intentaron resistírseles, olvidando en el camino
otras cosas. Y es cierto, en la zona cero de la lucha de clases en que se
convirtió la Gran Bretaña de la primera mitad de la década de los ochenta (allí
había nacido la clase obrera industrial prácticamente dos cientos años atrás y
allí mismo se inició el proyecto para acabar con su poder), el resplandor de la
fuerza de la clase obrera tradicional no se apagó sin presentar batalla. Una
huelga general minera de un año de duración y de una dureza inusitada, con
millares de antidisturbios actuando y también con casi diez mil personas
detenidas, dan testimonio de ello. Su derrota, abandonados por la izquierda
dominante a nivel institucional y con la sola ayuda de los municipios más
afectados y de los activistas de los nuevos movimientos sociales, marcó una
época. Lo recordaba hablando<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del
final del conflicto la misma Primera Ministra Británica y gran adalid del
neoliberalismo que estaba por venir más allá de las fronteras británicas,
Margaret Thatcher, “El día de la confrontación había llegado y había tocado a
su fin (…). Fracasaron y, al hacerlo, demostraron hasta qué punto son mutuamente
interdependientes una economía libre y una sociedad libre. Es una lección que
nadie debería olvidar”. De las fisuras abiertas por esa derrota nació el modelo
de economía financiarizada, el de la especulación inmobiliaria, el de la
privatización de servicios y el de la precariedad laboral, que se expandió por
toda Europa. La socialdemocracia en el proceso se transformó en un
socioliberalismo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que en sus
recetas básicas a veces era difícil distinguir del neoliberalismo. ¿Hubo en ese
momento alguna vía alternativa? Si la hubo, ésta no fue otra que el
municipalismo. </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
En medio de este
singular destello de la lucha de clases en nuestro pasado, y de aquella
derrota, una alianza establecida entre activistas sociales y los sectores más a
la izquierda del laborismo se hizo con el gobierno del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Greater London Council </i>en 1981. Una institución que regía el área
metropolitana de Londres con un espacio de influencia de doce millones de
habitantes. Se inició así, en el corazón de la primera área de expansión del
neoliberalismo, en alianza con los movimientos sociales, un experimento para
preservar los derechos amenazados por el gobierno central, intensificar los
proyectos comunitarios e introducir nuevas formas de economía cooperativa y
social. El peligro que representaba la construcción de esta alternativa en el
marco de la reacción neoconservadora, como realidad, pero también como modelo
de referencia para otras posibles experiencias, determinó su fin. En 1986
Thatcher disolvió el organismo desde el gobierno central. El problema
probablemente residía en que su principal fuerza era también su debilidad. La
posibilidad de una singularidad, por potente que fuera, no podía resistir si el
modelo no se replicaba.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
La aplicación en
la actual crisis de las recetas neoliberales procede de arriba a bajo y del
centro a las periferias, violentando así incluso los mecanismos de la
democracia formal. La respuesta difícilmente puede venir de una alternativa
global en estos momentos, sino va combinada por una reapropiación de la
soberanía andando el camino inverso: de abajo arriba. Seguir esta senda ha de
permitir llenar la alternativa global de posibilidades de cambio concretas, de
plausibilidades a partir de lo realizado y no sólo de lo prometido,
construyendo los nuevos poderes como contrapoderes. Pero este tampoco puede ser
un camino corto. La creación de esa posibilidad en las grandes áreas metropolitanas
del país debe poder acompañarse mutuamente, debe poder integrarse en redes de
nuevos tipos de municipalismo que incluyan todas las realidades, debe poder
pensarse en varias posibles legislaturas. Y a su vez no puede concebirse tan
solo como un proceso institucional, sino que ha de movilizar a su alrededor
todo lo ya generado, y estimularlo en el camino, de los saberes y las prácticas
de la economía social y cooperativa, de las alternativas energéticas y
ecológicas, del feminismo, en una alianza a la vez fuerte con los tejidos y los
movimientos sociales. Esa esperanza que se articuló en la zona cero de la lucha
de clases, debe prender en muchas realidades, para convertirse en una semilla
no sólo de nuestro pasado, sino también de nuestros futuros. </div>
Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-78590286566657784692014-02-12T01:07:00.000-08:002014-02-12T02:10:01.990-08:00Europa, Europa...Y la imprudente audacia<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="//www.youtube.com/embed/rkbtuCg2ito" width="459"></iframe>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoFooter, li.MsoFooter, div.MsoFooter
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Pie de página Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
tab-stops:center 212.6pt right 425.2pt;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.PiedepginaCar
{mso-style-name:"Pie de página Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Pie de página";
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://drive.google.com/file/d/0B0qYVRuRboiQS1RSNkhEeHNGajQ/edit?usp=sharing"><span style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Texto en PDF</span></span></span></a><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><a href="https://drive.google.com/file/d/0B0qYVRuRboiQS1RSNkhEeHNGajQ/edit?usp=sharing"><span style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"></span></span></a><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><a href="https://drive.google.com/file/d/0B0qYVRuRboiQS1RSNkhEeHNGajQ/edit?usp=sharing"> </a></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Éramos pocos y…. El lío europeo</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Recientemente Oriol Junqueras anunció, en una
entrevista realizada en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">prime time</i>
por la televisión pública catalana, que ERC no se presentaría a les elecciones
europeas con Bildu. Un acuerdo entre estas dos formaciones que hasta entonces
se daba por completamente cerrado ya. Más allá de los motivos concretos para
ello –básicamente no querer mezclar el proceso catalán con la solución del
problema vasco– el hecho tenía algo de sorprendente en otro sentido. Era la
primera vez que un dirigente nacionalista catalán, que no provenía de sus filas
más conservadoras, decía que no de una forma tan administrativa y pública a una
propuesta de unión con nacionalistas vascos. Le dedicó menos de un minuto al
tema: caso cerrado. Un hecho que además pone sobre la mesa cómo las complejas
dinámicas nacionales que se dan en el seno del estado español no son sólo
bilaterales, sino multilaterales. No hay en este sentido un sólo caso nacional
enfrentado con una forma concreta de desarrollo de la nación española. Entre
los diversos casos, más allá de la relación con España como nación, también se
dan desencuentros. De hecho en una extraña paradoja, digna de un análisis más
detallado, el caso catalán y el vasco más que retroalimentarse en sus
respectivos ritmos, parece que se amortiguan: cuando el primero se presenta
desafiante, el otro pretende negociar; cuando el primero juego a lo posible, el
segundo parece hacerlo en el campo de la ruptura.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Pero si esto se refiere a una perspectiva
posible, hay otra que se debe tener también siempre presente: la agudización de
las diversas dinámicas nacionales dentro del estado, como también la realidad
de la progresiva complejidad de los procesos políticos de lo que se convino en
llamar regiones, articulan una de las principales líneas de tensión, y posible
punto de fuga, con el que se enfrenta el Estado de la segunda restauración
monárquica. El de la primera, donde esta tensión también estuvo presente,
terminó con la II República. Aunque ahora esa suerte es mucho más incierta,
cualquier propuesta política interesada en la transformación del sistema no
puede desechar esta compleja realidad a la ligera, como tampoco intentarla sólo
bordear, sino buscar los caminos que le permitan integrarla en un proyecto más
amplio de transformación social y política. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Pero volviendo por un momento al caso concreto
del inicio, lo cierto es que la decisión de ERC acababa de complicar el
panorama de las elecciones europeas en Catalunya, como también en España. Como
mínimo en aquello que se refiere a las “izquierdas alternativas”, acompañadas
últimamente por un nuevo espació de incubación política que podríamos definir
como el del “más allá” (es decir el de esas opciones que autoafirmándose como “revolucionarias”,
también niegan toda legitimidad a la izquierda como sujeto transformador). Teníamos
ya las siglas habituales de ICV y EUiA, aunque en ellas se pueden esperar
también interesantes sorpresas de último momento mezcladas con lo habitual; a
ellas se añadían las nuevas propuestas como el Partido X, que es de esperar que
habiendo ganado ya en el futuro concurran electoralmente en este presente, para
no generar una escisión en el multiuniverso en el que ese futuro no sea el
nuestro; había surgido ya, aunque de ello sólo hace tres semanas y ya parece
todo un ciclo, Podemos; y ahora además cabía y cabe la posibilidad de que la
CUP haga bloque con Bildu y el Bloque o que incluso se realice en este sentido
una oferta a Podemos. Ciertamente éstas ultimas posibilidades son de todas
formes opciones de difícil cumplimiento. Difícil porque si antes la izquierda
abertzale se había ofrecido a ERC, actual soporte del gobierno de CIU en
Catalunya, y ello no se ha consumado por decisión de la propia ERC, ahora
volver a los antiguos aliados no se antoja como un camino de rosas. Pero todo
es posible. Difícil también, más allá del caso catalán, porque una alianza con
la izquierda abertzale deviene rápidamente en una campaña donde el problema
vasco se convierte en el único problema. Hay fuertes motivos para que ello sea
así, ya que la resolución de este conflicto ha quedado paralizada ante el
cierre del Estado español, pero en un momento de tantas iniciativas será
complejo condicionar también tantas agendas. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Y es que por mucha fuerza que tomen las
realidades nacionales en la dinámica política, en la medida que queden
ensimismadas en si mismas difícilmente podrán mover ficha en el complejo
escenario actual e incluso resolver sus propios proyectos nacionales. Este es
un escenario que demanda de la construcción, explicita o implícita, de amplias
alianzas y de un mínimo de proyectos compartidos. Cuando se han vivido
profundos terremotos políticos esto siempre ha sido así. En el origen de algo
llamado posteriormente izquierda en esta tierra de muchas patrias, ésta ya
definió su ADN constitutivo como federal. De un federalismo que nada o poco
tenía que ver con el actual y que partía de las soberanías territoriales e
incluso de los Estados propios. Esto no era un añadido más a sus programas,
sino el medio necesario para su realización. No por nada, el modelo liberal
español conformado con la implantación del capitalismo en los años treinta y
cuarenta del siglo XIX, que nada tenía de democrático, se construyó a partir de
la acumulación de poder en el Estado central: esta fue su principal herramienta
de transformación social dada su debilidad en otras esferas. En el mismo
sentido, aquellos que primero pensaron en la necesidad de luchar por la
democracia, y casi inmediatamente cómo desde ella superar el capitalismo,
vieron que ello era imposible sin destruir previamente la arquitectura del
Estado centralista. Esto era así para alguien como Abdó Terrades, que se
encuentra tanto en el origen del republicanismo catalán como de las primeras
expresiones del comunismo. Esto era igualmente así para un gaditano afincado en
Madrid en los años cuarenta del siglo XIX como Fernando Garrido, padre también
tanto de los demócratas españoles como de las primeras expresiones del
socialismo. Ciertamente de todo ello hace mucho. No se encuentra en ese futuro
ya ganado según algunos, sino en un pasado donde todo estaba por realizar.
Nuestro presente es diferente, pero en él, en el mismo sentido que en nuestros
orígenes, difícilmente es posible articular un proyecto transformador sin
metabolizar la diversidad de las fuerzas nacionales. En él también los
proyectos de base nacional, de las naciones sin Estado, difícilmente construirán
sus sueños en una lucha solitaria, que no generé unas mínimas empatías y
alianzas, contra un Estado mucho más fuerte. Los procesos de cambio político
fuerte en nuestro caso siempre se han iniciado en las periferias y desde ellas
han andado o han fracasado hacia el centro. Y ahora en ese centro, desde abajo,
ha emergido una nueva propuesta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"> </span><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">¿Podemos?</span></i></b>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">El surgimiento de nuevas posibles opciones políticas
en el marco de las elecciones Europeas tiene razones técnicas, pero también
unas profundas razones políticas más allá del debate sobre los posibles
liderazgos. En el primer sentido, el hecho de que estas elecciones sean de
circunscripción única, permitiendo superar el bipartidismo, y donde además dada
su baja participación sea relativamente “fácil” conseguir alguna acta, las
convierte en un campo ideal para la experimentación política. A su vez estas
elecciones “abren” el ciclo político electoral que se cerrará en 2015 con las
municipales, autonómicas y generales. Entrar ya desde el inicio en este ciclo parece
significar así abrir el juego para el resto de su recorrido. Pero dicho esto,
en realidad no se ha dicho nada, ya que todo esto no surge sólo de una
“oportunidad”, sino de una realidad.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">El 15M no fue en este sentido sólo una
impugnación al funcionamiento del sistema, o al sistema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in toto </i>según los gustos y los momentos, también fue una
impugnación de las izquierdas realmente existentes. Sobre las cenizas de su
desaparición como actor permanentemente movilizado de la escena pública, eso se
puede olvidar fácilmente, pero esas cenizas queman todavía. De ellas surgen las
opciones políticas que niegan a la misma izquierda, y que a veces olvidan
también demasiado fácilmente, probablemente porque tampoco nunca lo supieron,
que la izquierda no son sólo elites, sino también pueblo, parte del
pueblo.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Un pueblo que no es sólo
un ente sin ideologías, tradiciones y señas de identidad, que si antes estaba
“secuestrado” en manos de aparatos ideológicos-electorales ahora está dispuesto
para ser conquistado por una nueva versión revolucionaria de la meritocracia.
Puede ser que las izquierdas hayan concluido un ciclo histórico, no tienen más
de dos cientos años y de la misma forma que nacieron pueden fenecer o
transformarse hasta convertirse en algo irreconocible, pero no son ni fueron
sólo una marca electoral, ni un aparato de control social. Lo que pasará con
ellas aún no está escrito y por muchas que sean las ansias de sus sepultureros
ello no significa que todo su patrimonio sea ya un pasado que se resiste
demasiado a morir. De hecho, de las ardientes cenizas del vendaval del 2011
surgen también otras propuestas. Comparten con las primeras su ambición, el de
intentar ser mayoría, y su forma populista, pero no reniegan de ese patrimonio,
y ello les otorga un mayor fondo o acaso mayores limitaciones según sea la
mirada que las juzgué. Pero que no renieguen de sus orígenes, a la vez que
utilicen gran parte del arsenal de ese patrimonio, no significa que el marco propuesto
no sea radicalmente diferente. Lo es en tanto en cuanto se considera que las
identidades de las izquierdas no son sino a veces fronteras limitativas, más
que puentes con los que conectar con sectores más amplios de la sociedad.
Aunque ello también establece una tensión fecunda y a la vez problemática. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">La imprudente audacia de la iniciativa
Podemos, tal como fue descrita por su principal cara pública, no puede ser
leída como una más de las cíclicas propuestas que surgen de los entornos de IU.
Los tiempos no son los mismos que cuando surgieron los otros proyectos de una
tensión más meramente política que social, con mayor o menor suerte, con mayor
o menor aproximación al PSOE. Es más, esta nueva propuesta abre inicialmente el
juego también como una interpelación a IU, más que un alejamiento que la
desecha, y en ella, de momento, parece que está surtiendo cierto efecto, tanto
en los debates de los órganos dirigentes de esta coalición como en sus mismas
bases. No es poco en un momento donde IU no se encuentra tampoco en una crisis
o estancamiento electoral, como si es el caso de ICV-EUiA en Catalunya en unas
coordenadas diferentes. Esa es una de las virtudes de la propuesta de Podemos,
pero también puede ser su limite si queda atrapada sólo en esta lógica. Porque
podemos, en su presentación hasta ahora, también parece mostrarse como un
proyecto claramente más ambicioso. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">En su corazón anida mucho del intento de
construir un proyecto político de corte nacional populista de izquierdas
español. Se puede decir que en ello se denotan los signos de las experiencias
latinoamericanas, a pesar de que mucho también hay de proyectos populistas en
la propia historia de las izquierdas europeas. De hecho, en este sentido el
populismo de izquierdas patrio, como la misma experiencia del Frente Popular en
los años treinta, tiene un encaje más complejo en nuestras tierras que en
otras, ya que son varias y contradictorias las identidades nacionales de
referencia. Pero siendo extremadamente complejo ello, este intento inicial capta
también una de las tensiones primordiales de nuestros tiempos. En la medida que
la restructuración de nuestras sociedades se impone de arriba a abajo y de “fuera”
hacia “dentro” desde unos núcleos de poder internacional o supraestatal, se
llame ello casta financiera, Troika o Unión Europea, las resistencias tienden a
activar resortes de las identidades nacionales y a construirse potencialmente
como movimientos de dignidad también patriótica. El contenido de esta
resistencia a su vez presenta claramente un aspecto populista, ya que si la
gran transformación es puesta al servicio de unos intereses de clase
determinados, en este caso claramente los de la casta financiera, sus efectos
tienden a ser interclasistas. Evidentemente para poderse llevar a término el
proyecto reestructurador de la sociedad éste intenta ponerse también al
servicio y aliarse con los intereses capitalistas “nacionales”, pero no está
muy claro hasta que punto ellos saldrán beneficiados, como sí que lo está que
el resto de clases saldrán perdiendo. En este marco más que un conflicto de
clases “clásico”, si es que esto ha existido realmente nunca más allá de breves
períodos, éste se reviste de un conflicto entre el “pueblo” y la agresión “externa”
y sus servidores “internos”. Y aquí lo que está en juego es demostrar cómo el
partido más pretendidamente patrio, el Partido Popular, es realmente el partido
de la imposición de intereses “exteriores”, el partido del extranjero. Las<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>formas políticas que tomó una realidad
semejante durante los años treinta del siglo pasado fueron el fascismo y el
frentepopulismo, dos populismo con un contenido político y de clase
radicalmente diferentes, que actuaban ante una crisis común. Si el 15M fue en
este sentido un movimiento populista, también las nuevas formas de articulación
política mantendrán ese componente. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">La arena del nuevo tipo de juego político de
una sociedad en crisis es la arena donde la competición entre la derecha y la
izquierda tiende a tomar unos contornos claramente diferentes. En este sentido,
también las diversas derechas están sufriendo mutaciones con la expansión de nuevas
propuestas como UPyD, Ciudadanos o ahora VOX, con un claro componente nacionalista.
Estas transformaciones se dan no sólo aquí, pero en el caso español revisten
una complejidad particular.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquí el
Estado, y con él una determinada idea de España, también es percibo, y es
percibido especialmente así desde las realidades nacionales periféricas, como
un instrumento de imposición de arriba abajo y del “afuera” hacia el
“adentro”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En este sentido, la
propuesta de Podemos parece explorar una vía fuerte, pero también en este
sentido debe resolver problemas inmensos en lo que se refiere a nuestras
propias realidades. Aquí el binomio inicial hace referencia tanto al intento de
recuperación de una identidad nacional española, una demostración de lo que es
ser realmente “patriota”, secuestrada durante el franquismo por la derecha,
como a la aceptación sin condicionantes de la posibilidad de que las otras
naciones del estado se conformen como Estado. Pero probablemente si la
propuesta tiene éxito todo esto deberá tener un mayor recorrido y enfrentarse a
una enorme dificultad: el grueso del patrimonio de una izquierda capaz de
articularse en una identidad nacional española, conformada por sus propios
valores, quedó en parte congelado en toda su complejidad, variedad y riqueza,
en los años treinta del siglo pasado. Su potencia cultural es todavía enorme,
pero está por ver si se puede activar en nuevo presente.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Pero si ese parece ser el corazón de la
propuesta, o uno de ellos, que entraña una gran fuerza, al disputar la defensa
de la identidad nacional a las derechas en un sentido que en medio siglo no se
había ensayado aún por parte de las izquierdas españolas, su propuesta toma la
forma más clara de lo que fue una parte del 15M. En este sentido el eje no es
otro que de la democracia, porque lo que está en juego en nuestros tiempos no
es otra cosa que ella misma. Lo fuerte aquí no son las identidades políticas,
ni las legitimidades ideológicas, sino la unión al entorno de un desarrollo
programático común que permita trascenderlas en una propuesta que se quiere de
mayorías, más que de unidad de las izquierdas. Se entiende, y creo que
correctamente, que el problema no es otro que la democracia, es decir su
ausencia sistemática en cada una de las decisiones que atañen a nuestras vidas
y que pasan por encima de las urnas, los programas y las retóricas, y que, por
tanto, la solución tampoco es otra que la democracia. En este caso de su
reivindicación deriva todo lo otro: la expropiación de los expropiadores de los
bienes públicos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o comunes, la
preservación y extensión de los derechos sociales, la condena de aquellos que
la violan sistemáticamente y así un largo etcétera más. Tampoco nada muy lejos
del origen de las izquierdas en la península, cuando Abdó Terrades exhortaba a
los obreros a luchar por ella, “por la cuchilla niveladora de la democracia”.
Aunque él entendía que ese camino podía ser la senda hacia el comunismo, y en
el caso que nos ocupa, en un marco completamente diferente, parece que se nos
habla más de una socialdemocracia fuerte, en un momento donde la débil ya no es
digna de ese nombre. Más fuerte en este sentido que aquellas propuestas que confunden
procesos constituyentes con medidas de corrección democrática y utilizan la
palabra revolución en un sentido que nadie hubiese imaginado. Pero, siendo
fuerte, ésta es quizás la parte menos innovadora de la propuesta en un mundo
que ha cambiado mucho desde los setenta hasta ahora.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">De todas formas, sea como sea, y
probablemente esta propuesta todavía no “es”, sino que se construirá en su devenir,
su ambición no puede ser desechada sin más en un debate sobre sus virtudes o
defectos concretos, que pueden ser muchos. Aquí el debate no es de liderazgos,
aunque es cierto que las izquierdas actuales tienen un problema fuerte en este
campo, ni tan siquiera de métodos, aunque parece que este es otra tema
recurrente al entorno de las críticas y halagos a la iniciativa, sino de
propuestas. Y en este sentido ésta es un intento claramente nuevo en un campo,
el de las izquierdas, donde la renovación ha quedado atrapada en un debate
sobre liderazgos, democracias internas y tímidas oberturas hacia fuera sin más
que ofrecer que la propia obertura. Se pretende disputar la hegemonía de lo
nacional a las derechas, se pretende aunar en torno a unos objetivos a los más,
sin preguntar por sus credos.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No
está escrito tampoco que sólo con esa voluntad se vaya a conseguir los
objetivos propuestos, invocar no es lo mismo que realizar, pero como mínimo hay
un audaz gesto que valorar y con el que empezar a trabajar más allá de lo ya
conocido.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">El tiempo de la propuesta de momento es corto.
No puede ser de otra forma si el análisis del que parte es el de la necesidad
de actuar en un ciclo político que tiene poco más de un año de vida, el que va
de las europeas a las generales. Es de nuevo la imprudente audacia de la que
hablaba su principal promotor. Hay mucho en juego y el órdago se lanza ya al
inicio.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Asimismo el cordón
umbilical hacia esas tan deseadas mayorías es estrecho, fiado a la presencia
mediática de Pablo Iglesias y a la capacidad de encarnarse territorialmente en
los círculos. Hay poco tiempo, pero de momento es el tiempo de esa propuesta. Otras
propuestas se mueven en otros tiempos, lo que dificulta que se la jueguen en
esta apuesta. Porque ciertamente ahora hay europeas, aunque parece que lo de
Europa sea lo menos importante en los debates que se abrirán en estas
elecciones, y dentro de un año generales, pero entremedio hay otras cosas.
Están las autonómicas que marcan más claramente los calendarios y las apuestas
electorales de las<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>propuestas
rupturistas en las naciones periféricas del Estado, y suponen otros puntos de
ruptura y líneas de tensión en esta crisis del sistema. También hay otras contiendas
que parecen menores, pero que pueden devenir finalmente, según vaya todo, en
las más importantes, en el campo de las municipales. Probablemente es cierto
que hay una mayoría social que el 15M hizo emerger que está en contra de todo
lo que está sucediendo y que no tiene dudas sobre quienes son los principales
responsables. Probablemente también es cierto que en las propuestas
tradicionales, a pesar de su indudable crecimiento en algunos casos, no <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>se está construyendo de momento un nuevo
proyecto en base a esta realidad, más allá de unas cuantas recetas. Pero siendo
todo ello cierto, lo que nos indica es que hay una crisis de hegemonía. Más
difícil es dilucidar hasta que punto se da y sobre todo hasta que punto existen
las condiciones de plausibilidad para pensar en una recomposición alternativa
de una nueva hegemonía. Muchas de las lecturas incansables ante el desaliento
parecen indicar que los elementos están ya todos dados y que lo que falla son
los sujetos políticos, sean estos de movimientos o de partidos. Y es cierto que
en estos tiempos hace falta tanto de la audacia como de la inteligencia. Pero
por si todo ello deviniera fallido,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>o parcialmente fallido en sus objetivos últimos y en sus tiempos cortos,
es en el campo municipal donde se puede articular tanto una discurso de
ofensiva, como una realidad de resistencia. Donde sobre todo se pueden comenzar
a visualizar alternativas políticas operativas, conectadas con experiencias
sociales innovadoras que construyan la posibilidad no sólo de actuar entremedio
de una crisis general de legitimidad del sistema, sino de articular elementos
para una nueva hegemonía. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">El 15M emergió entre la grietas del ciclo
electoral anterior y en cierto sentido consiguió desbordarlo. Cuando el nuevo
ciclo que empieza ahora llegue a su culminación es de esperar que muchos de los
proyectos que se han gestado en este interregno hayan madurado. Para cuando
lleguemos a ese momento, la crisis social seguirá profundizándose
dolorosamente, el desafió del proceso soberanista en Catalunya habrá llegado a
un momento crítico y el proceso de deslegitimación institucional se evidenciará
con toda su fuerza. Para entonces es de esperar también que la imprudente
audacia, la de todos, éste también presente. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-399472779454002972013-10-25T08:15:00.004-07:002013-10-28T03:29:46.947-07:00Hay un balcón esperando. La ruptura catalana<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
--</style></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<style> </style></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-5crvveKchFg/UmqKftAHQAI/AAAAAAAAAC8/VR_NCrbxyjY/s1600/companys.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-5crvveKchFg/UmqKftAHQAI/AAAAAAAAAC8/VR_NCrbxyjY/s320/companys.jpg" width="222" /></a><style> </style><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"> </span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<a href="https://drive.google.com/file/d/0B0qYVRuRboiQTUgwWXd2RF9NOEk/edit?usp=sharing"><span style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"> (Texto en PDF)</span></span></a><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"> </span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Historia
de un balcón</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Hacia las once de la mañana un hombre
extremadamente inquieto se va encontrando con sus amigos mientras anda por
Barcelona. Es abogado y como tal lo ha sido de los diversos activistas de los
movimientos sociales de Barcelona y de Catalunya durante sus años más duros.
Hace dos días que, además, es regidor electo del Ayuntamiento de Barcelona. Han
sido unas elecciones extrañas. España se encuentra aún bajo los influjos de la
Dictadura de Primo de Rivera y también todavía bajo una monarquía. Pero el 12
de abril unas elecciones municipales que ganan globalmente los monárquicos, han
llevado a la victoria republicana allí donde realmente se ha podido votar con
pluralidad: en las capitales de provincia y principales ciudades de España. Ha
sido un resultado sorprendente. Él mismo es regidor municipal por un partido
que tiene menos de un mes de historia y por el que nadie daba un duro: Esquerra
Republicana de Catalunya. Un partido que arrasó en las municipales del 12 de
abril. Pero de eso ya hace dos días y parece que todo el país está instalado en
un impasse. En ese momento ese hombre se decide a hacer un gestó. Se dirige
hacia el Ayuntamiento, toma posesión sin más de la vara de alcalde y se asoma
hacia el balcón que da a la Plaça Sant Jaume. Son las doce pasadas y Lluís
Companys proclama el nacimiento de la República. Una vez la noticia es sabida
en la ciudad, otro líder de ese partido, cabreado ante la decisión unilateral
de su compañero, se dirige al balcón que hay enfrente del Ayuntamiento de
Barcelona, el de la sede de la pasada y futura Generalitat, y proclama el
Estado Catalán integrante de la futura Federación de Repúblicas Ibéricas. Se
llama Francesc Macià y falta un cuarto de hora para las tres de la tarde.
Finalmente, ya al atardecer, en una reacción en cadena, la República española
es proclamada en Madrid.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Desde ese día ese balcón, con diversa suerte,
ha marcado los grandes puntos de inflexión de la historia de Cataluña. De nuevo
Companys salió en él para proclamar el 6 de octubre de 1934 (cuando la CEDA
llegaba al gobierno de la república y en medio de una convocatoria de huelga
general de protesta en toda España y la insurrección de la comuna asturiana) el
Estado Catalán de la República Federal Española. Una de las declaraciones de
independencia más curiosas de la historia, cuando justo después de ella invitó
a formar un Gobierno Provisional de la República española en Barcelona. No se
encuentra otro caso como este en los anales de la historia: el líder de un
estado independiente que invita a formar un gobierno en el exilio a aquellos de
los que se acaba de separar. Historia que en este caso acabó con los huesos de
Companys, y de muchísimos otros, en la prisión y con la suspensión de la
autonomía catalana. Más de cuarenta años después sería otro President de la
Generalitat, Josep Tarradellas, el que saldría a ese mismo balcón el 23 de
octubre de 1978. En este caso para proclamar el “Ja sóc aquí” (ya estoy aquí)
que significaba la reinstauración legal de la Generalitat republicana,
previamente a la propia aprobación de la Constitución española, y la de un
presidente cuya legitimidad última descansaba en el último parlamento catalán
elegido durante la República. Nada menor, fue la única ruptura simbólica que
conllevaba la reinstauración de una institución republicana durante el proceso
de transición. Todo ello después de la manifestación que agrupó un millón de
catalanes el 11 de septiembre de 1977. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Por lo que parece, 45 años después, tras la
manifestación del 11 de septiembre de 2012, ese balcón vacío ejerce una
poderosa atracción de nuevo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Hacia la ruptura del sistema
político</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Es improbable que se produzca un referéndum
en Cataluña sobre la posibilidad de su independencia<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">.</b><span style="color: red;"> </span>No se puede negar nunca la
capacidad de cintura política de un sistema político que tuvo como su primer
presidente, para sorpresa de todos, a Adolfo Suárez, último Secretario General
del Movimiento. Menos todavía cuando la crisis actual de legitimidad del
sistema y de la misma corona demandan a gritos algún tipo de operación audaz
para su reconstrucción. Pero, a pesar de ello, no parece de momento probable.
Ni eso, ni un pacto de salida entre elites para retornar a la estabilidad<span style="color: red;">.</span> Tampoco Artur Mas, y una parte importante de la
dirigencia de CIU, pueden dar marcha atrás sin desaparecer para siempre de la
ecología política catalana. Todo parece indicar, a pesar de al importancia de
la lucha por un referéndum, un camino que lleva a la convocatoria de unas elecciones
plebiscitarias para llegar a una declaración unilateral de la independencia de
Catalunya. Si es así el balcón deberá ser llenado de nuevo, pero la pregunta es
quien saldrá en él: ¿Mas? ¿Junqueras? ¿Alguien que todavía no ha emergido? Y le
pregunta más importante sigue siendo, a pesar de la atracción innegable que
ejerce ese balcón en la historia de Catalunya y de que todo parece de nuevo
llevar a él, ¿alguien podrá salir allí finalmente? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">La locomotora marcha sin freno hacia la
estación balcón, pero en el camino puede perder muchas piezas, hasta acabar con
ella. En el marco de unas elecciones plebiscitarias el sistema político catalán
amenaza en este sentido de implosión. La coalición gobernante formada por CDC y
UDC más que probablemente se desharía antes de llegar a la contienda electoral.
Unas elecciones en las que Convergencia quedaría en segundo lugar o equiparada
por poco con ERC, el PSC profundizaría su harakiri electoral, mientras que ICV,
que se puede agrupar al entorno de la defensa de la consulta, probablemente
quedaría dividida ante el dilema de votar directamente en un Parlament el sí o
el no a la independencia. Todo ello mientras asistimos al incremento de un
nuevo frente patriótico, pero en este caso español, pilotado por Ciutadans y a
la erosión del PP como partido del poder central. Es posible, en este contexto,
que no haya una mayoría parlamentaria para la declaración de independencia. El
resultado de un parón del proceso en este sentido no haría sino sumir al
sistema político catalán en una situación de bloqueo y a la propia redefinición
del proceso sobre nuevas bases. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Pero supongamos que sí, que se ha llegado a
un escenario donde la declaración unilateral es posible. Alguien o álguienes,
aún no sabemos quien o quienes, salen de nuevo al balcón y declaran la
independencia de Cataluña. ¿Qué pasa después? Si en las elecciones de 2015 un
Partido Popular disminuido consigue estar de nuevo en el poder, o hay una
amplia coalición PP-PSOE para “salvar” a España de la quiebra, o la alianza es
entre el PP y UPyD ya más sencillamente para “salvar” a España, lo más probable
es la suspensión de la autonomía catalana. Suspensión que se podría realizar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">de iure</i>, por decreto, o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">de facto</i>, vía inhabilitación de sus
principales dirigentes, y con ello no termina ninguna historia, probablemente
no haría sino empezar de una forma mucho más cruenta.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Más
allá del día D</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">No hay precedentes para lo que pueda suceder
aquí. Pero si finalmente el bloqueo al proceso es externo y coercitivo
difícilmente el sistema político español no quedará también profundamente
afectado y dislocado.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Las veces
que alguien ha salido a ese balcón de Plaça Sant Jaume no ha definido tan sólo
la historia de Cataluña, también hizo lo mismo con la de España, como
reestructuración del Estado o como proceso reaccionario.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Joaquín Maurín, más que probablemente el
único pensador político marxista original en la década de los veinte y treinta,
apuntaba que el proceso de emancipación nacional catalana tenía tres fases. En
la primera estaba dominado por los partidos “burgueses”, en su caso se refería
a la Lliga de Cambó, el esquema nos llevaría a nosotros a la CIU de Artur Mas;
en la segunda por los partidos de la “pequeña burguesía”, en su caso se refería
a ERC, en el nuestro volvería a ser ERC; y en la tercera por los “proletarios”,
en su caso él pensó que sería el POUM, aunque acabó siendo el PSUC, en el
nuestro es de suponer que quiere ser la CUP, pero de la misma manera que en el
caso del POUM nada está claro todavía, y no parece ser que ella se piense
estratégicamente así, sino como el partido que pretende agrupar todo lo que
esté a la izquierda de ICV, dejando a ésta el amplio campo que va de ella misma
hasta los votantes del PSC. Aunque la verdad sea dicho de paso la tercera fase
nunca quedó verificada completamente, ya que cuando llegó lo hizo de la mano de
una revolución social donde lo nacional quedó en segundo plano. Pero lo que sí
que parece más o menos claro, al menos lo está desde los años treinta del siglo
pasado, no antes a pesar de todos los mitos que lo explican así, es que el
catalanismo es el espacio hegemónico del campo político en Catalunya, desde el
que se construye todo proyecto con voluntad de mayorías. Al menos hasta ahora,
ya que tampoco nunca antes el catalanismo había sido, menos en algunos sectores
no mayoritarios, centralmente independentista, sino una propuesta de
reconstrucción de España desde Catalunya, con lo cual tampoco es impensable el
retorno a escenarios políticos anteriores a los años veinte.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Estamos en un momento de incertidumbre
absoluta, que se cruza y se interrelaciona de formas diversas con la crisis de
legitimidad del sistema actual, pero en este marco las izquierdas catalanas en
la oposición deberían poder trabajar con hipótesis y escenarios que fueran más
allá de lógica y agenda gestadas por CIU y ERC, y no sólo intentar profundizar
en ellas en un sentido radical. Lo que estamos viviendo, en un proceso que se
agudizará si sigue las rutas actuales, es un terremoto político en el panorama
institucional catalán. La desintegración del voto socialista, al que sigue la
profunda erosión electoral de CIU, los dos partidos centrales del sistema hasta
ahora; una ERC en crecimiento espectacular, pero crecimiento orientado
claramente a la consecución de la independencia que si fracasa puede ser un
voto de retorno; una ICV-EUiA que se mantiene estable, una estabilidad que si
pasa de la estática a la dinámica le da mucho juego político todavía, pero que
de momento aún no ha mostrado ninguna carta nueva ni parece que este pensando
seriamente en ello; y unas CUP que sitúan por primera vez el espacio
anticapitalista en el Parlamento Catalán. Todo ello son sólo los signos más
institucionales de este terremoto. Por abajo, si algún actor ha visualizado
activamente la profundidad de este seísmo ha sido el movimiento político Procés
Constituent. Su propuesta de iniciar un proceso constituyente donde el eje
social integre al nacional, y no el nacional al social como suele ser más
tradicional, a partir de un nuevo eje que sea una transformación global
constituyente, tiene una suerte incierta todavía, pero con un recorrido que
empieza a ser sólido. En sus multitudinarias presentaciones y asambleas por
todo el territorio catalán ha mostrado hasta que punto la pasión política está
prendiendo en la calle, travesando los espacios más activistas, y hasta que
punto hay una crisis de representación transversal. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Unas izquierdas que quieran sobrevivir al
proceso y hacerlo suyo para devenir en una alternativa de mayorías deben no
quedar atrapadas en su lógica más institucional, y prepararse en lo que más que
probablemente devendrá en una saturación e implosión de sistema político
tradicional. Camino en el que difícilmente encontrarán las izquierdas catalanas
con las españolas procesos de convergencia fuertes, más allá de pequeñas y
significativas minorías. Actúan en dos espacios políticos con profundas
contradicciones y con lógicas diferenciadas que lo hacen especialmente difícil
cuando se refieren a las realidades nacionales. Es más la voluntad “pedagógica”
catalana a veces es tomada sencillamente como una afrenta, para aquellos que no
creen que el problema sea de comprensión. Pero eso no significa que no haya un
espacio práctico claro de encuentro. La primera vez que alguien salió en ese
histórico balcón de la singladura catalana, lo hizo después de unas elecciones
municipales realizadas en toda España, donde se habían concentrado diversas
candidaturas con un mismo objetivo: acabar con el Estado de la restauración. Él
que salió formaba parte de un partido que apenas tenía un mes de historia y
allí en el proceso, aún sólo fuera por un instante, se encontraron las diversas
izquierdas y en ese encuentro se retroalimentaron. </span></div>
</div>
Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-9263240777350145402013-07-10T04:35:00.004-07:002013-07-10T07:28:39.905-07:00Constituents… Notes d’autoaclariment<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-q7Px8rMsG70/Ud1FuwSNR7I/AAAAAAAAACo/i0TDbGmlaS8/s1600/PC.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-q7Px8rMsG70/Ud1FuwSNR7I/AAAAAAAAACo/i0TDbGmlaS8/s1600/PC.jpg" height="200" width="200" /></a></div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.Default, li.Default, div.Default
{mso-style-name:Default;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-layout-grid-align:none;
text-autospace:none;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
color:black;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style><br />
<br />
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">“Som l’embrió polític d’una futura constitució dirigent”</span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">(Salvador Seguí, 4 de setembre de 1920)</span><span style="font-family: Times; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<span lang="CA"> </span><br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br />
<br />
<span style="font-size: small;"><a href="https://docs.google.com/file/d/0B0qYVRuRboiQQzRDLW9EVTRIUDA/edit?usp=sharing">Text en PDF</a></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">I</span><span style="font-family: "Times New Roman"; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">A finals de maig d’enguany una de les principals
organitzacions de les elits catalanes, el Cercle d’Economia, va presentar un
document que ha passat relativament desapercebut. Sota el suggerent títol de “Fi
de cicle. Nous temps”, la proposta del Cercle apunta directament a la
necessitat de realitzar una reforma dels nostres principis constitucionals. Es
constatava en aquest sentit que la crisi actual no és tan sols econòmica, sinó
també una crisi de legitimitat del sistema en un context europeu on existeix “una
forta tensió entre política i democràcia”. Tensió que a casa nostra es concreta,
a més, amb “l’esgotament polític i institucional de la ja llarga etapa que vam
iniciar a mitjan de la dècada dels 70”. És a dir l’esgotament del règim polític
que va emergir del que s’ha conegut com a Transició. </span><span style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">És més que recomanable en aquest sentit la
lectura d’aquesta proposta a unes esquerres que tendeixen a veure als seus
contraris com a inamovibles i queden fora de joc quan, efectivament, es mouen.
Però sobretot és recomanable tant per veure allò que ocupa a aquestes elits com
per, sobretot, observar que és el que els preocupa. Si el document es diàfan en
allò que proposa, encara fou més transparent el que digué el president del
Cercle, Josep Piqué, durant la seva presentació. No es tractava per ell d’un
debat opcional sobre la idoneïtat o no de fer una reforma constitucional. Si no
s’encarava la reforma dels principis constitucionals, dins d’una operació més
amplia de relegitimació del sistema, restàvem abocats a una ruptura:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“O la hacen ellos o serán las nuevas
formaciones surgidas de la desafección las que se encargarán de hacerlo.”. I és
cert que cap sistema polític pot perviure al llarg del temps tan sols amb la
por a la ruïna com a arma de consentiment i d’imposició de polítiques no
volgudes per la majoria. Es necessita alhora la legitimitat i el consens, ara
perdut i que la proposta del Cercle intenta recuperar. Tanmateix el que ens
interessa aquí d’aquesta formulació no és aquest debat més ampli, sinó precisament
la referència a “las nuevas formaciones surgidas de la desafección”…<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">II</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Una vuitantena d’actes de presentació, alguns
dels quals, com els de Sabadell, Tarragona, Vic o el barri de Llefià de
Badalona, han reunit a més d’un miler de persones. Una quarantena d’assemblees
locals ja constituïdes, tres mil persones que han demanat sense petició prèvia
cotitzar en el procés i un grup promotor que ja reuneix a dos centenars de
persones i aquest mateix cap de setmana en reunirà probablement a milers. Tot
això que ja ha passat en els darrers tres mesos a l’entorn de la proposta del
Procés Constituent,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sense haver
posat gairebé encara el peu a Barcelona, porta a pensar en ella com una ferma
candidata a ser una d’aquestes formacions sorgides de la desafecció. De fet, en
el seu desplegament iniciàtic, ni molt menys conclòs, ja ha mostrat una sèrie
de característiques sorprenents. En senyalaré dos, entre d’altres, que per mi són
especialment significatives. La primera d’elles fa referència a la seva
capacitat de penetració en àrees on actualment el conjunt del sistema polític
català mostra un clar esgotament en la seva capacitat de convocatòria; la
segona a la diversitat no política, sinó directament sociològica que s’està
encarnant en les assemblees d’aquest moviment sociopolític.</span><span style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Els actes de presentació del Procés Constituent
han tingut un fort impacte arreu del país, malgrat encara li falti molt terra
per recórrer i encara també no hagi entrat de ple a Barcelona, però on
probablement aquest impacte ha irromput amb més força, per inesperat, ha estat
en les grans ciutats industrials de Catalunya. Un espai on el conjunt de les
organitzacions polítiques catalanes ja des de fa anys han tingut cada cop menys
capacitat de convocatòria pública i on, malgrat el viratge del vot cap a les
opcions més a l’esquerra d’aquest sistema és progressivament evident, també ho és
el pas cap a l’abstenció o cap un vot més de protesta que no pas d’adhesió a la
proposta. Travessada la política catalana per dos eixos bloquejats en un debat
circular, el social i el nacional, sembla clar que hi ha un espai polític cada
cop més al descobert. Un espai que articularà o no el Procés Constituent, això
dependrà de la seva capacitat d’assentament, però que aquest procés visualitza
clarament. I ho fa precisament en l’espai polític i social que, per falta d’un
decantament clar en aquests moments, és on es troben realment en joc la sort o
dissort dels diversos projectes polítics de Catalunya. Alhora és també en
aquest mateix espai on es visualitza més clarament la diversitat que està
assolint la proposta del Procés Constituent. No és una diversitat només, ni bàsicament,
de les “famílies” de l’esquerra política, tot i que evidentment molta base
social d’aquestes esquerres estan participant en aquests debats, sinó
impregnada de la pròpia diversitat social i política del país. </span><span style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Els debats en aquests espais no fan referència en
aquest sentit a les organitzacions polítiques, sinó als grans projectes del país.
Això afecta a pràcticament tots els debats, però potser on es fa més evident,
per la seva presència prioritària en l’agenda de la definició del país, és en
el debat sobre la independència. No hi ha cap dubte per ningú, o gairebé ningú,
que la proposta d’un procés constituent català és inherent a la proclamació de
la sobirania plena de Catalunya, d’altra manera seria impossible la seva
concreció. També és explícit que dins del procés constituent s’ha integrat, com
a part d’un tot ampli i divers, una corrent que prové de la cultura política el
republicanisme federal de caràcter Pi Margallià. Una opinió que partint de la
sobirania plena del país en forma d’una república catalana, no nega la
possibilitat de partir d’aquesta mateixa sobirania prèvia per iniciar una dinàmica
federal ibèrica en un futur indeterminat. Però el debat va més enllà d’això i
no és tan elaborat políticament. Dins de les assemblees del procés s’ha fet
explícit, especialment a l’àrea metropolitana, un debat entre aquells que es
declaren explícitament independentistes i aquells que no es veuen a si mateixos
dins d’aquesta corrent. El debat és en aquest sentit intens, tant com intensa és
aquesta divergència social, cultural i política, però és un debat que arriba a
un terreny comú. El terreny compartit, la possibilitat d’una terra compartida,
no és altra que la definició i la possibilitat d’un model de vida diferent, d’un
procés constituent que permeti als de baix definir el país on volen viure. En
origen, molt abans de la definició dels projectes nacionals propis del darrer
terç del segle XIX, l’espai comú tampoc era altra cosa que això. La pàtria, la
seva proclamació i la seva defensa davant de qualsevol invasor, no feia referència
a un territori concret, sinó a una forma de vida pròpia que es trobava en un
territori sense fronteres clares. I és precisament en aquest camp on es
produeix el diàleg i la transacció entre els sectors clarament independentistes
i aquells que no es troben representats en aquest projecte polític i nacional. És
precisament en aquest espai on es produeix la transacció i l’articulació d’un
projecte divers i comú alhora. Això fa que alguns es posin les mans al cap, car
per aquests la nació no és producte d’un pacte social, sinó una prioritat prèvia
al propi pacte, per altres, entre els que em compto, els països que val la pena
construir, són precisament els que parteixen del debat sobre el model de vida,
ja que explicita o implícitament tot país es funda sobre una configuració
social determinada. Realitat i debat que s’està vivint en l’espai del Procés
Constituent com, crec, no s’està donant en cap altre espai. Aquest debat per
significatiu i mil altres més mostren una potencialitat de confluència de també
mil formes d’entendre la vida i la política i d’una necessitat comuna:
reprendre el control sobre les nostres pròpies vides. El que ara no està en les
nostres mans ha de retornar a elles.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span></span><span style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">III</span><span style="font-family: "Times New Roman"; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">S’ha argüit, i no sense poderoses raons, que la
proposta d’un procés constituent parteix d’una irrealitat concreta, entre totes
les possibles irrealitats que sempre hi ha en qualsevol proposta que parteix
del que no és per anar cap el que es vol ser.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquesta no és altra que l’actual correlació de forces,
clarament desfavorable a qualsevol intent d’iniciar un procés constituent a
favor dels sectors populars. I és cert, després d’anys de retallades, d’imposicions,
de pèrdua de drets conquerits en batalles que s’enfonsen en el cor dels segles,
sembla més factible articular la defensa del que tenim que no la proposta del
que volem. Però és cert en estàtic. En estàtic hem perdut, en estàtic no ens
queda altre cosa que maldar per resistir. Tot això és veritat en estàtic, no ho
és en la dinàmica. En la dinàmica, i això s’està demostrant en cada presentació
i en cada assemblea, la gent que hi participa vol parlar precisament d’allò que
volem, i no tan sols de com resistim; en la dinàmica la gent es vol agrupar a l’entorn
de l’esperança en el futur i, sobretot, vol poder lluitar per ella. La
correlació de forces no és una realitat matemàtica estable, si és alguna cosa és
precisament dinàmica, i en ella allò pel qual la gent vol agrupar-se,
participar i, finalment, lluitar, també esdevé un nou factor capaç de
transformar el pes i les mesures de la resta de factors presents en la realitat
social.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Mentre el sistema polític català dona voltes
sobre si mateix, cada cop més ràpidament cada cop amb una cadència reiterativa
més esgotadora, entre els seus dos eixos tradicionals –el nacional, el social–,
per sota el tercer eix pren forma. Un eix que entén el sistema en la seva
globalitat, no només la forma que ha de tenir la seva organització
institucional o les polítiques socials que s’han de fer, com el problema i la
seva transformació com la solució. I és precisament en aquest espai on la
proposta del procés constituent s’està desenvolupant, no com una proposta
reclosa en si mateixa amb voluntat d’adquirir poder polític, sinó com una
proposta oberta que té com a primer objectiu ajudar a articular una nova
hegemonia social, cultural i política per poder construir les eines que
transformin el poder. Tot això amb una velocitat de creuer que el fa estar
obert a infitud de possibilitats evolutives i que alhora té uns reptes per
davant immensos. I és cert, haurà d’arribar a un moment d’una major definició i
articulació, un moment d’assentament i de preparació, on haurà de combinar
formes d’articulació organitzativa de les assemblees de caràcter horitzontal i
a la vegada obertes a la societat. Alhora el procés de participació en l’articulació
d’una nova hegemonia, haurà d’anar acompanyada d’un major grau de definició
estratègica i de continguts sectorials (quins models econòmics, quins models
educatius, quins models polítics…). Tot plegat d’una gran complexitat i també d’una
gran necessitat de creativitat per intentar posar-nos a l’altura dels reptes
dels nostres temps. </span><span style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;">És aviat per saber-ne la sort final, però els
principis ja han sacsejat, encara només sigui una mica, la realitat del debat
polític del país. Un principis que han tingut com a eix bàsic la voluntat, de
nou, de ser majoria, la voluntat, de nou, de fer que el nombre dels nostres
membres sigui il·limitat, la voluntat, de nou, de dir que nosaltres no som les
classes subalternes, sinó la representació de la majoria i per tant no volem
conformar una assemblea només nacional, sinó una assemblea constituent, la
voluntat, de nou, de dir que hi ha un 99% d’on poden sorgir el nous subjectes “surgidos
de la desafección” no per encarar una reforma, sinó per construir la
ruptura.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span style="font-family: "Times New Roman"; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span></div>
Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-49923251084138992332013-04-13T10:17:00.002-07:002013-04-13T10:17:45.288-07:00Teresa Forcades i el procés a la política catalana<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-dZ-3_AkZ4Rg/UWiwfpls5mI/AAAAAAAAACY/AffxQB6BaV4/s1600/interrogante.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-dZ-3_AkZ4Rg/UWiwfpls5mI/AAAAAAAAACY/AffxQB6BaV4/s1600/interrogante.jpg" height="184" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"Lucida Grande";
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoAcetate, li.MsoAcetate, div.MsoAcetate
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Texto de globo Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:9.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:"Lucida Grande";
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:"Lucida Grande";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.TextodegloboCar
{mso-style-name:"Texto de globo Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Texto de globo";
mso-ansi-font-size:9.0pt;
mso-bidi-font-size:9.0pt;
font-family:"Lucida Grande";
mso-ascii-font-family:"Lucida Grande";
mso-hansi-font-family:"Lucida Grande";
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">El
pas a la política, com apel·lació de la necessitat d’una amplia transformació
que té una de les seves peces en l’ocupació de l’aparell institucional, de Teresa
Forcades i d’Arcadi Oliveres s’ha gestat des de tots els punts de vista d’una
forma impactant. Del poc que se’n sap d’aquest procés hi ha coses que no deixen
de sorprendre. Pel que es veu, en una de les reunions de presentació de la
iniciativa, enmig del debat, un doble arc iris aparegué per la finestra.
Senyal, en la tradició bíblica, del pacte entre Déu i els humans després del
diluvi catastròfic, de la promesa de que aquest ja s’havia acabat a partir de
la seva aparició. La seva presència per partida doble en aquell precís instant seria
així signe d’un gran auguri també doblement afortunat. Tanmateix, no sembla que
els presents, tot i l’ascendència catòlica d’una part de la sala, quedessin
massa impressionats pel fenomen més enllà del somriure. Malgrat el diluvi en
forma de retallades de drets i vides que estem vivint, jo tampoc mi centraré.
Sóc ateu, d’una llarga tradició familiar d’ateus que no permet el retorn a
quelcom que no he conegut ni en la infantesa, per tant em fixaré en la proposta
política concreta més enllà dels símbols. I, certament, la proposta, amb arcs
iris o sense, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sí que ens ha deixat
sense paraules a molts.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">S’han
dit moltes coses abans tot just de que es pugui veure res del desplegament
d’aquesta proposta. S’ha dit que era una iniciativa feta des de “dalt” i no des
de “baix”, potser és cert encara que a voltes sembla més una referència a que
no s’ha fet des de “dintre” de les organitzacions polítiques existents que no
pas altra cosa; s’ha dit també que “no eren formes”, és a dir que no s’han
respectat les “formes”, sense que tampoc quedi massa clar quines són aquestes
“formes”; i, finalment, s’ha comparat ràpidament amb el grillisme italià, cosa
que crec que alguna base té, però no totes. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tanmateix la recepció, fins i tot per part d’aquells que
n’han criticat algun dels seus aspectes, ha estat de moment bona en el món de
l’activisme d’esquerres i més enllà. I és aquest més enllà el que trobo
realment interessant. La presentació va obtenir records històrics d’audiència
pel Canal 33, competint en aquell just moment amb el resum i debat del Barça –
PSG ofert per l’altre canal català. Uns 218.000 catalans de mitjana van seguir
atentament la proposta <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la
necessitat d’articular una candidatura per un procés constituent. El contingut
va quedar prou clar: el pacte social s’ha trencat, cal refer-lo de nou des de
la base i des de principis radicalment diferents als que l’han portat a la
fallida actual. Des d’aquest punt de vista és difícil ser crític. Un debat que
fins ara havia estat activat des de les instàncies del 15M i plantejat tant per
la CUP com per ICV-EUiA, però sense travessar les fronteres del públic més
polititzat i les estructures més organitzades, ara entrava de ple a l’àgora
pública. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Els
proposants partien de la intuïció de l’existència d’una majoria social a
Catalunya contraria a la regressió en drets socials i polítics que s’ha
convertit en el pa de cada dia de les nostres vides. Intuïció des de la que es
constatava que aquesta majoria social no tenia una traducció política
articulada, malgrat s’assenyalava també l’existència de subjectes polítics que
l’havien de compondre. I és a partir d’aquesta intuïció i des d’aquesta
constatació que es plantejava la necessitat d’articular un moviment arrelat en
assemblees territorials per anar cap a una candidatura de majories, una
candidatura per guanyar. No és poc, és molt: una candidatura per assolir la
victòria, en temps on ens hem acostumat massa a la derrota, una proposta per
obrir un procés constituent. Ras i curt: un proposta difícil. L’activació d’un
procés constituent, és a dir la possibilitat de redefinir de socarrel les bases
socials i polítiques de la nostre societat, és una proposta d’una enorme
complexitat pràctica. Però també ras i curt: ambiciós i clar. Front als debats
codificats per a iniciats o els cercles recorreguts mil vegades sobre la
necessitat d’anar cap algun tipus de front d’esquerres o unitat popular, aquí
es planteja un objectiu transparent i global. El programa és el procés
constituent, el mitjà és la finalitat, de la mateixa manera que el problema és el
procés d’agressió global que està transformant d’una forma radical les nostres
societats. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Deia
un vell dirigent del moviment obrer català que la política és a voltes com la
física. No hi ha espai buit: o l’ocupes o te l’ocupen. L’esfondrament de la legitimitat
del sistema, altra cosa és del mateix sistema, va molt més enllà de la més que
probable desintegració o erosió dels seus partits centrals (el PP i el PSOE a
Espanya, CIU i el PSC a Catalunya). També va molt més enllà del fet que tots
els partits governants de Catalunya i Espanya estiguin implicats en casos de
corrupció o que la mateixa monarquia, coronació simbòlica del tramat
institucional, visqui un procés accelerat de judicialització. És el sistema
globalment, tan en termes econòmics com institucionals, el que està patint una
accelerada crisi d’hegemonia quan és incapaç de mantenir el pacte social bàsic
que el sustentava front les agressions dels grans interessos econòmics. Procés
que pot portar, i més que probablement portarà, a organitzacions polítiques
perifèriques a una creixement substancial. Però en una societat on gran part de
la vida no passa per la política, ni per aquestes organitzacions polítiques, i
on el procés de desarticulació de les formes de vida està deixant sense temps
als projectes imprescindibles que necessiten un desenvolupament a llarg termini,
s’obre un espai que difícilment ocuparan per si soles aquestes organitzacions.
Això és el grillisme a Itàlia, amb un 25% dels vots actualment, podria ser
també la proposta de la candidatura per un procés constituent aquí. Tanmateix, ocupar
el mateix espai no les fa mimètiques. Ambdues es funden en personatges amb
capacitat de travessar i transformar els codis polítics per incidir
transversalment en amplies franges de la població; ambdues tenen en els seus
principals impulsors la voluntat de no presentar-se directament ells a les
eleccions; ambdues plantegen el sistema com a problema. Tanmateix, entre altres
diferències, una es situa clarament en el camp de l’antipolítica, basada en la
negació de validesa de qualsevol subjecte polític organitzat previ, l’altra no.
No és en aquest sentit una reedició del grillisme a la catalana, però té
potencialitat per ocupar un espai que a la curta o a la llarga sí que pot ser
ocupat per una forma pròpia de grillisme o per l’explosió de mil i un
populismes de diferent signe. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Res
del que es planteja aquesta proposta és fàcil, forma part d’uns temps que són
des de totes les perspectives difícils, i caldrà veure com s’encarna. Pot ser
integrada en un debat que de moment encara no ha produït cap proposta de majories,
malgrat si que ha assentat les bases de moltes altres coses. També pot ser absorbida
en els paràmetres actuals del sobiranisme, com un element més del seu paisatge.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però també té elements que
potencialment la capaciten per transformar el debat i el paisatge. Els seus
primers passos poden ser decisius en aquest sentit, esdevenint flor d’un dia o
arrelant amb força, cosa que necessàriament la farà més plural en els seus
referents i composició. Alguns destacats analistes privadament auguren ja en
aquests primers passos la possibilitat d’un espai electoral conformat a
l’entorn d’un 15%. Cosa que com a base seria una noticia increïble. Jo de
moment m’acostaré a una d’aquestes assemblees que es convoquin amb, val a dir,
una enorme curiositat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-45307565956958713332013-03-07T15:49:00.001-08:002013-03-08T04:10:58.750-08:00Salvador Seguí o les tres vides d’un anarcosindicalista (sindicalisme, revolució, hegemonia i frontpopulisme)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-7JWII6pCASg/UTklWW-I2tI/AAAAAAAAACE/1dqmpu5bgjY/s1600/noi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-7JWII6pCASg/UTklWW-I2tI/AAAAAAAAACE/1dqmpu5bgjY/s1600/noi.jpg" height="320" width="160" /></a></div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoFootnoteText, li.MsoFootnoteText, div.MsoFootnoteText
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Texto nota pie Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.MsoFootnoteReference
{mso-style-noshow:yes;
vertical-align:super;}
span.usercontent
{mso-style-name:usercontent;}
span.TextonotapieCar
{mso-style-name:"Texto nota pie Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Texto nota pie";
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style>
<br />
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: right;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">“Som
l’embrió polític d’una futura constitució dirigent”</span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">(Salvador Seguí, 4 de setembre de
1920)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span class="usercontent"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"> “Ellos buscan el aprovechamiento de todas
las energías, poniéndolas al servicio de una voluntad, y nosotros, en la
multiplicidad y desarrollo de las voluntades libérrimas buscamos la energía
colectiva, que no ha de ser una cosa determinante de nuestra actitud, sino, al
contrario determinado por ésta”</span></i><span lang="CA"></span></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: right;">
<span class="usercontent"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">(Salvador
Seguí, 13 de desembre de 1921)</span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<a href="https://docs.google.com/file/d/0B0qYVRuRboiQRGVvOWdEUnVYWmM/edit?usp=sharing"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Text en PDF</span></a><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">S’aixecà i es decidí a parlar. Abans de
que ho fes ell ja ho havien intentat Simó Piera, representant als sindicats de
la construcció, Díaz, com a representant de tota la federació catalana, en
Gironés, cap dels tramviaires, i Francesc Miranda en nom dels presos recentment
alliberats. Tots ells havien fracassat. Es trobaven enmig de la multitud més
gran que, en forma d’assemblea, havia tingut mai davant per davant un
sindicalista. Vint mil persones es trobaven aquell 19 de març de 1923 reunides
a la Pl. de les Arenes de Barcelona. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Feia ja 44 dies que durava la vaga de la
Canadenca. Un conflicte que, començant a la Canadenca, havia portat a la
paralització total i absoluta de la ciutat. Una demostració de poder inusitada
que el govern havia intentat aturar al declarar l’estat de guerra el 13 de març
i el Capità General de Catalunya, Milans del Bosch, al decretar la
militarització dels vaguistes. Un decret, aquest últim, que mai veié la llum degut
a la pràctica de la censura roja, duta a terme el Sindicat d’Arts Gràfiques, que
impedia la publicació de qualsevol mesura contraria als obrers. Finalment el
govern s’havia doblegat: el 17 de març s’acorda la readmissió de tots els
vaguistes, un augment general de salaris, la llibertat del presos, el cobrament
de la meitat del mes en el que els treballadors havien estat en vaga i la
consecució de les 8 hores. No sols a la Canadenca, no sols a Barcelona, no sols
a Catalunya. L’11 de març el govern del liberal Romanones decretà la
implantació de les 8 hores a tot el sector de la construcció i el 3
d’abril<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’estenia al total dels
oficis. Espanya es convertia així en<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>el primer país del món on la vella aspiració obrera del segle XIX transmutava
en una realitat. El que semblava impossible havia esdevingut cert. Però els
reunits aquell dia, volien més, molt més. Es tractava d’acceptar l’aconseguit o
anar més endavant i més endavant només hi havia la revolució. Els que havien
parlat fins llavors en aquella assemblea apostaven per acceptar l’aconseguit,
no es creien amb forces per anar més enllà. La resposta no era altra que una cridòria
eixordadora contraria al pacte que apagava la seva pròpia veu. Fou llavors quan
Seguí es decidí a agafar la paraula, malgrat semblar del tot inútil. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Tenia una forma molt particular la seva
oratòria. Malgrat tenir una veu extremadament greu i forta, sempre començava
parlant baix, amb molta suavitat. Li fou indiferent en aquest cas que els crits
encesos dels reunits encara fessin més inaudible el que ell deia. De fet, a qui
no li era pas indiferent era als propis reunits, ja que l’acusaven de quelcom
que en realitat no sabien ni si havia dit. Començaren a callar per sentir-lo.
Lentament el silenci s’anà apoderant de la multitud reunida a la plaça. També
lentament, a mesura que el silenci creixia, la veu de Seguí es feia cada cop
més present, augmentava el to i la seva força. L’escena, segons els testimonis,
deixà un impacte inesborrable en la memòria dels presents: una plaça absolutament
emmudida davant d’uns dels oradors més potents que mai havien vist i que mai
més veurien. Fins i tot un personatge tan elitista com Eugeni d’Ors, present en
aquell instant de la nostra història, quedà absolutament fascinat per la figura
del Noi del Sucre i convençut d’estar escoltant entre els carrers una cançó que
afirmava <i style="mso-bidi-font-style: normal;">entre llums d’incendi, potser,
però també entre llums d’aurora: C’est la lutte finale<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn1" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[1]</span></span></a></i>.
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Una oratòria que afrontà el problema amb
tota la seva força: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ho tenim tot guanyat,
som els amos del carrer, però demà, demà què farem?</i> La fortalesa d’aquell
moviment era Barcelona, però Barcelona era també el seu límit. Portar la
confrontació amb l’Estat i la patronal només des de la Rosa de Foc, per
poderosa que aquesta pogués semblar, no podia significar altra cosa que la
derrota i ara el que calia era guanyar. La plaça ho acceptà i és en aquest
moment i en aquest instant que Salvador Seguí esdevé no tan sols un líder
sindical i anarquista conegut, ja ho era com a mínim a Catalunya, sinó probablement
el sindicalista amb més anomenada arreu d’Espanya i des del passat fins al
nostre present: un referent que traspassa el temps en la memòria de les lluites
de les classes populars.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style>
-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Tenia 35 anys i en aquell moment la seva
vida es situa en una cruïlla transcendental. La de ser el principal dirigent de
la principal organització de masses de tot l’Estat que ha de donar respostes a
unes problemàtiques que anaven molt més enllà del sindicalisme. En aquells
moments la CNT catalana, que tot just comptava amb 15.000 afiliats el 1915 i
73.868 a principis de 1918, agrupava a 345.000 cotitzants a principis de 1919.
Ben aviat en serien ja mig milió només al principat. Cap altre partit ni
organització social se li acostava. El principal partit de masses a Espanya, el
PSOE, comptava amb 21.000 militants a tot l’Estat i la UGT aconseguí arribar
durant aquest període a un màxim de 240.000. De fet, tampoc mai més
l’organització confederal tornaria a reunir aquesta xifra. Tan sols en el marc de
la Guerra Civil, i en aquest cas en un context on la sindicació fou decretada
obligatòria, retornà a les xifres de 1919. Les victòries en els conflictes,
algunes tan perdudadores com el decret de les 8 hores, i l’abrumadora
superioritat organitzativa del sindicalisme, es podia considerar l’èxit més
absolut d’una nova generació de sindicalistes que tot just ara travessaven la
frontera de la trentena. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">De l’anarquisme a
l’anarcosindicalisme: l’aposta sindical</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Els Seguí, Pestaña, Peiró, Quemades o Viadiu,
entre d’altres, conformaren una generació extremadament singular. Formats sota
el record dels luctuosos processos de Montjuïc de 1896, que portaren a la
detenció i tortura de gairebé mig miler de miltants de l’obrerisme d’arrel
llibertaria; feren els seus primers passos militants<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>durant la vaga general de Barcelona de 1902 que, entesa com
un acte insurreccional portà a l’aïllament de l’anarquisme, i la Setmana
Tràgica de 1908. Període en el qual Barcelona fou coneguda internacionalment
com la Rosa de Foc i en el qual aquesta generació aprengué de les
insuficiències de l’anarquisme existent. Entès aquest com la combinació d’una
activitat tancada en grups d’afinitat amb la pràctica insurreccional en moments
propicis. Fou precisament la certesa del fracàs d’aquest model d’on sorgí el
seu compromís sindicalista com a espai de contacte i treball amb la classe
obrera. Aquest es covà en el marc de la recent creació de Solidaritat Obrera el
1907 i es desenvolupà en el marc de la Confederació Nacional del Treball creada
a Barcelona el 1910. Fou en aquest espai on, a partir de 1914, aquesta
generació començà a prendre el relleu assumint la direcció progressiva del
sindicat. No sense certes ruptures que tingueren el seu principal moment de
visualització amb la polèmica que va desfermar el Manifest del 16. Text que
postulava el suport de l’anarquisme internacional a la Triple Entente contra
els imperis centrals en el context de la Primera Guerra Mundial, impulsat per
personalitats com Kropotkin, Jean Greve o Paul Reclus, tingué el suport de
destacats anarquistes de la Península, com Federico Urales o Tarrida. Fou
Seguí, acompanyat per la nova generació de sindicalistes, el que des del càrrec
de secretari de l’Ateneu Sindicalista, organisme que fomentava la introducció
dels anarquistes en el sindicalisme, atacà les posicions probelicistes ,
propugnant en tot cas la necessitat d’impulsar processos revolucionaris per
acabar amb la guerra. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Però la principal marca d’aquesta nova
generació fou la innovació en el camp del sindicalisme. Procés en el que
Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre, jugà un paper central. Triat
president de la Federació del Ram de la Construcció de Barcelona el gener de
1915, impulsà el nou model de sindicat únic. Fins llavors l’articulació dels
treballadors es feia segons l’ofici que realitzaven en el marc d’una indústria
o obra, model que portava a un conflictivitat en el marc de l’ofici. Amb la
nova proposta els obrers s’organitzarien, independentment de l’ofici o la
categoria laboral, en un sol sindicat d’indústria i de ram, protagonitzant
també una conflictivitat conjunta en aquests nivells. La innovació fou èxitosa
en el sentit que les vagues d’indústria i ram bloquejaven completament la
producció, establien una forta solidaritat entre les diferents realitats
laborals i aconseguiren notables millores pels treballadors. Fou precisament
aquest èxit el que impulsà al Noi del Sucre primer a la direcció de l’Ateneu
Sindicalista i, posteriorment, a la secretaria general de la CNT catalana
durant el Congrés de Sants de 1918. Congrés on el model de Sindicat Únic fou
establert obligatòriament per tots els rams de la producció catalana. Malgrat
les resistències que aquesta innovació trobà entre diversos sectors de
treballadors, i en termes ideològics des del camp de l’anarquisme
individualista representat en aquest cas per Federico Urales, el convenciment
de que l’acció conjunta i integrada estava assolint importants conquestes,
comportà la seva acceptació final. El Sindicat Únic era en aquest sentit una
aposta forta per la unitat de la classe que anà acompanyada per mesures com la
lluita contra el treball dels menors, la sindicació de les dones, la prohibició
de realitzar hores extres mentre hi haguessin treballadors aturats i l’impuls
d’un jornal únic per tots els treballadors i treballadores.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn2" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[2]</span></span></a>
El que va seguir a aquesta transformació fou el creixement imparable de la CNT
a partir d’aquell Congrés fins a arribar al mig milió d’afiliats, les
successives victòries en els conflictes i la coronació final que es produí amb
el resultats de la vaga de la Canadenca. Sense l’emergència d’aquest nou tipus
de sindicalisme és incomprensible l’hegemonia que exercirà l’anarcosindicalisme
al llarg d’aquest anys entre les classes populars catalanes, ni la mateixa
potència que adquirí la nova generació de dirigents, entre els que destacava
clarament Seguí, però ells no eren tan sols sindicalistes. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Extrem, aquest últim, que Seguí sempre
deixà clar<i style="mso-bidi-font-style: normal;">. </i>Amb l’acció sindical <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nosaltres estem produint en l’obrer la set
d’una vida millor i, d’altra banda, el foc humà dels cors que se senten iguals,
que s’endevinen iguals els uns amb els altres. L’emoció de la igualtat (…) Anem
a l’associació, al comunisme, a garantir el dret a la vida (…) Creats els organismes
per resistir bé poden ells mateixos bastar-se per atacar</i>.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn3" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[3]</span></span></a>
L’objectiu no era altra que la transformació radical de la societat, car <i style="mso-bidi-font-style: normal;">De què servirien tants esforços i afanys si
la responsabilitat d’aquesta força, si la capacitat d’aquesta força no fos altra
que la d’aconseguir una ral més i una hora menys. Hi hauria la compensació de
tants esforços amb això? De cap manera companys; i aquí hem de parlar amb tota
la franquesa, amb tota la sinceritat. Nosaltres anem, com deia anit el company
Pestaña, al comunisme; anem a la socialització de tost els béns de la terra.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn4" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[4]</span></span></a></i>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Però, com es feia una revolució? Aquest
era el problema que seguí plantejava davant de l’assemblea de les Arenes el
1919. Aquest és el problema al que intentà donar una resposta teòrica i pràctica,
en un procés de maduració que el portà més enllà de Catalunya i cap a un
anarcosindicalisme ple.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">El Seguí revolucionari</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">La concepció inicial de Salvador Seguí,
com la dels seus companys, sobre la revolució és encara molt deutora de
l’anarquisme del segle XIX. Difícilment podia ser d’altra manera en una
generació que no havia viscut mai cap intent real de revolució. Els intents
insurreccionalistes en el marc d’una vaga general, entesa de forma mítica com
el moment de la realització de la justícia i de la construcció de la Nova
Jerusalem a la terra, era el seu únic referent en aquest camí. Certament el
sindicalisme revolucionari ja havia pres carta de naturalesa amb la Carta d’Amiens
de 1906 de la CGT francesa i la seva influència havia impregnat de forma
indefugible l’ADN fundacional de la mateixa CNT. Aquesta nova formulació es
basava en un credo que intentava superar els marcs ideològics existents fins
llavors. No es postulava en aquest sentit com una nova ideologia, sinó com una
estratègia que feia dels sindicats apolítics i de masses l’òrgan alhora de
defensa i d’ofensiva de la classe: l’única eina possible de la revolució. També
era cert que aquest nou credo havia marcat els debats del Congrés Internacional
Anarquista d’Amsterdam de 1907. En ell, no s’havia arribat a cap conclusió
clara, i de fet part de l’anarquisme seguia rebutjant el sindicalisme com a
eina de transformació social, però també en ell una nova corrent prengué força:
l’anarcosindicalisme. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">En el pas de l’anarquisme a l’anarcosindicalisme
Seguí, com els seus companys, arribà a la pràctica sindical, entenent-la com el
principal espai de treball de masses i com a eina de resolució dels problemes
més immediats d’una classe, la obrera, a la qual pertanyia. Tanmateix, cap de
les noves concepcions que es trobaven en aquell moment a debat havia tingut una
pràctica real de procés revolucionari i totes elles es movien encara en el camp
d’una profunda abstracció. El mateix Noi del Sucre, en els seus textos de 1916
i principis de 1917, concebia ja clarament la potència del sindicalisme de
masses com a eina d’unió de tota la classe, més enllà de les diverses afinitats
ideològiques que hi havia en el seu si. També observava com l’organització
obrera era un principi en el present de la possibilitat d’una nova societat en
el futur. Una societat on la producció i la distribució estigués en mans dels
sindicats. Però era més dubitatiu sobre la possibilitat que el sindicat
s’establís com l’element activador del procés revolucionari. En definitiva, segons
les seves paraules, entre marxisme, anarquisme o sindicalisme <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hoy, nadie, que sea honrado,
intelectualmente hablando, puede afirmar en què forma van a realizarse los
nuevos valores que el socialismo trata de establecer como normas de vida en la
conciencia colectiva de los pueblos<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn5" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[5]</span></span></a></i>.
En el moment que opinava això acabava de complir trenta anys i la revolució
estava a punt de deixar de ser una debat teòric per ell. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">La gran guerra que assolava Europa, que
havia comportat l’amassament de grans fortunes entre les classes dirigents
catalanes i espanyoles, començava a afectar a les classes populars de la
Península. Una situació on, per Seguí, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Arribada
l’hora de les grans crisis, pot ser que arribi també l’hora de la gran
justícia; la imprevisió, l’egoisme, el lucre, la rapinya i el desenfrenament
han estat en aquests moments els mitjans pels quals el capitalisme ha volgut
conservar el poder. Nosaltres veiem ja com a presagi de tragèdia, que de tots
els racons d’Espanya la veu del poble protesta airada; nosaltres veiem, allà al
lluny, com es va dibuixant, confusa però enorme, la silueta del poble que
avança; són els exercits de la fam; són els desemparats que tractaran de
destruir l’imperi de la injustícia</i>.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn6" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[6]</span></span></a>
El regust del que havia estat un dels grans oradors de la França de principis
de segle, el socialista Jean Jaurès,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>en tots els discursos de Seguí durant aquest període amagava quelcom més
que una esperança. El nous dirigents de la CNT estaven impulsant una aliança
amb el seu sindicat rival, la UGT, seguint la idea de que el primer era la
unitat de la classe, que ja havia donat els seus primers fruïts el desembre de
1916. El dia 18 d’aquell mes es produïa a Espanya la primera vaga general de 24
hores contra la carestia de la vida amb un amplíssim seguiment. Era el principi
del camí que havia de portar a la vaga general revolucionaria.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Era, tanmateix, una revolució encara
pensada en termes de sistema polític. L’objectiu més clar era acabar amb el vell
sistema de la Restauració i el model seguia sent deutor de la vaga general com
moment revolucionari i no com una anella més d’un procés més llarg i complex.
Els possibles aliats en aquells moments per assolir tals objectius eren les
Juntes Militars i l’Assemblea de Parlamentaris. Els primers, afectats per la
pèrdua de poder adquisitiu en un context inflacionari i per les reformes que
havien comportat una pèrdua de privilegis de l’oficialitat, s’havien manifestat
contra el govern el juny de 1917 utilitzant una retòrica regeneracionista que
semblava prometre un possible compromís amb la fi del règim de la restauració.
L’Assemblea de Parlamentaris per la seva banda<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es reunia el 19 de juliol a Barcelona conformada per
republicans, liberals, radicals i capitanejada per Cambó i la Lliga
Regionalista amb la demanda d’anar cap a unes Corts Constituents que acabessin
també amb el sistema polític existent. En aquest context semblava que una vaga
general podia ser el preludi de la caiguda del sistema i la conformació d’un
nou govern provisional. Tanmateix<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>quan la CNT i la UGT decretaren la tan esperada vaga revolucionaria el
13 d’agost de 1917, al llarg dels tres dies que va durar, es féu palès que
estaven sols. Els militars, en els quals havien posat tantes esperances tant
els republicans com els catalanistes, acabaren pactant amb el govern i
reprimint els treballadors i l’Assemblea de Parlamentaris posteriorment quedà
en un no res al integrar a la burgesia catalana al poder via l’anomenament de
Cambó com a Ministre. La vaga acabà amb 70 morts, 2.000 empresonats, entre els
quals els seus principals organitzadors. Seguí es pogué escapar de la repressió
fugint a França. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Totes les previsions havien fallat. El
Noi del Sucre, malgrat restar amagat en aquells moments, tanmateix seguia
mantenint la confiança en una revolució propera. Els vents revolucionaris que
venien d’Europa i l’esclat de la Revolució Russa de febrer de 1917 mostraven
que es vivien temps on <i style="mso-bidi-font-style: normal;">els pobles tenen
l’orgull de viure un dels moments més emocionants de la seva història</i> (…) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no són els d’avui moments per vacilacions</i>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">(…) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ha passat el xàfec però no la tempesta que, tard o d’hora, esclatarà<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn7" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[7]</span></span></a></i>.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>Un moment on, tanmateix<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La resurrecció es farà, no per miracle sinó per obra de la
voluntat (…) Jo sé que el baptisme de sang és més fecund que el de les sagrades
aigües del Jordà. Jo sé que les bastilles s’ensorren per l’audàcia del
pensament i no pas per l’eco dels déus. Jo sé que la història s’escriu amb el
cos adolorit i esclatant l’avenir (…) Jo sé que, en aquestes hores, a les
presons i els presidís d’Espanya fins i tot les pedres mil·lenàries parlen
llenguatge rebel i humà. Jo sé que la ruta és infinita, però sé també dels
deserts inhospitalaris i dels climes insoportables, i amb l’esforç de cadascú i
de tots urgeix que els travessem el més aviat possible. (…) Jo sé que hem
empres el camí i que es saludable caminar<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn8" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[8]</span></span></a></i>.
I és<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>partir d’aquest instant, i de
la constatació que calia travessar el desert fet del fracàs de 1917, que
començà a madurar en Seguí ja no una revolució per transformar el sistema
polític, sinó una revolució de classe. Una revolució que es faria segons els
paràmetres d’un sindicalisme revolucionari molt més madur i complex ja no del
que el propi Seguí havia absorbit en els seus anys formatius, sinó del que
s’havia establert en els seus documents fundacionals. La veu abrandada i emfàtica
de Jaurès es va anar apagant, mentre ell anava teixint la seva pròpia veu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">El primer problema que hagué d’afrontar
la reflexió seguidiana era l’abandonament de tots els esquemes heretats del
segle XIX sobre la realització el procés revolucionari: quina seria l’eina de
la transformació social i en que consistiria exactament aquesta transformació,
eren els grans interrogants a respondre. En aquest sentit, en el míting de
clausura del Congrés de Sants de 1918, es plantejà clarament i amb urgència que
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El problema que han de plantejar-se
després de l’estocinada universal no el resoldran els governs capitalistes
perquè ja la consciència dels treballadors no permet que s’els enganyi</i>.
Però encara amb més urgència, de les cendres del món antic emergia el repte de
construir-ne un de nou <i style="mso-bidi-font-style: normal;">que tal vegada
nosaltres, en aquests moments, tampoc no podríem resoldre’l si ens exigissin la
responsabilitat de fer-ho<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn9" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[9]</span></span></a></i>.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Marc en el que era necessari per
Seguí constituir el proletariat en una gran organització de masses i on la idea
de provocar vaga general com a moment insurreccional anava quedant en segon
terme. I, certament, amb poc temps l’eina com a mínim en termes organitzatius
estava constituïda, com es féu palès durant la vaga general de la canadenca de
1919, però ho estava tan sols a Catalunya. Aquesta havia estat la força i el
límit d’aquella vaga que no es pogué dur més enllà. De fet, quan s’intentà, amb
una nova vaga general el 24 de març de 1919, aquest cop declarada a tota la
província de Barcelona a Lleida, Girona i Palafrugell, el resultat no fou altre
que la suspensió de totes les garanties constitucionals i la declaració de
l’Estat de Guerra que es mantingué fins el 13 d’agost amb més de 400 militants
detinguts. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Resultat que portà als dirigents
catalans, assenyaladament en aquest sentit a Seguí i a Pestaña, a iniciar una
amplia campanya per estendre l’organització per tot l’Estat. Com afirmava a
Madrid l’octubre de 1919 <i style="mso-bidi-font-style: normal;">de poc en
serviria que aquesta força immensa, que se sosté per la tenacitat i la
convicció del proletariat català, quedés tancada solament en els murs d’allò
que se’n diu Catalunya</i><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn10" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[10]</span></span></a>.
Campanya que, en el context de la celebració del Congrés de la CNT el desembre
de 1919 al teatre de la Comèdia de Madrid, ben aviat començà a recollir els
seus fruïts amb el creixement de l’organització a Espanya. Però el creixement
per si mateix no era res sense un model revolucionari i en aquest sentit la
proposta de Seguí ja era clara: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Sindicat únic ve a ser la preparació
col·lectiva, ve a ser la preparació professional perquè en el moment donat de
la possibilitat d’una transformació social, aquesta capacitat col·lectiva i
professional sigui la garantia que les altres classes socials sàpiguen precisament
com nosaltres anem a fer aquesta transformació i anem a apoderar-nos-en (…)
Volem el Sindicat Únic perquè els nostres companys sentin la dignitat de la
seva professió; volem el Sindicat Únic, perquè siguem forts i siguem
indestructibles; volem el Sindicat únic, per fer una tasca néta, realment revolucionària.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn11" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[11]</span></span></a></i>
El sindicat era ja l’alfa i el omega de la concepció de Seguí. L’eina de
resistència, l’eina de transformació de la realitat, i l’eina de construcció de
la societat futura on els sindicats organitzarien la producció, distribució i
el consum d’una societat sense Estat ni capitalisme. És més, fins i tot admetia
una fase de transició, similar a la dictadura del proletariat marxista, on <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La dictadura, admetent que per anar del
règim burges la comunista ens calgui passar-la, ha de ser exercida pels sindicats.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn12" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[12]</span></span></a>
</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Per assolir aquesta transformació, que
tenia com a peça nuclear el sindicalisme, segons el Noi del Sucre feia falta
tanmateix una amplia política d’aliances de classe i una profunda obra
educativa i preparatòria. En el primer sentit, en un moment on estava sobre la
taula la proposta de fusió de la CNT i la UGT, rebutjada clarament en el
Congrés de la Comèdia de 1919, però no tant clarament per Seguí, calia anar cap
una aliança de classe bassada en els sindicats. Una aliança que alhora havia de
sostreure la influència del PSOE sobre la UGT, car <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els nostres mètodes de lluita són completament diferents de la burgesia
i el nostre camp d’acció ha de ser diferent també<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn13" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[13]</span></span></a></i>,
apartant-se de la lluita parlamentaria i de la forma d’organització partidària.
Es tractava en aquest sentit d’articular una amplia alternativa sindical que
assegurés la unitat de la classe i la possibilitat tant de fer la revolució com
d’articular la societat futura. A partir d’aquesta unitat de la classe obrera
es feia necessari també establir connexions amb els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">treballadors de la intel·ligència</i>, és a dir els professionals
liberals i tècnics, i els camperols per garantir la possibilitat d’articulació
de la gran alternativa al sistema imperant fins llavors<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn14" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[14]</span></span></a>.
En el segon sentit, el de l’educació, que no es deixarà d’ampliar en les
futures reflexions de Seguí, calia constituir dins de cada Sindicat Únic amb
els treballadors de la intel·ligència escoles, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ja que el moment urgeix i la Història ens empeny a estar suficientment
capacitats per donar una puntada de peus a tot aquest edifici social corcat que
ens encadena, que ens tiranitza, que ens mata, precisament perquè nosaltres
volem viure una vida lliure i noble, perquè nosaltres volem, per damunt de tot,
el regne de la justícia social damunt de la terra</i>.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn15" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[15]</span></span></a><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">El camí de la revolució es presentava com
a imminent pel Noi del Sucre en aquells moment i per tant també era urgent
superar totes les insuficiències organitzatives i de projecte. Però era un camí
traçat. Els dubtes sobre quina havia de ser l’eina revilucionària, els
sindicats, s’havien esvaït completament, malgrat l’atracció que el model
bolxevic, el d’una revolució triomfant, exercia sobre tots els revolucionaris
europeus. Per Seguí, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La nostra actitud
enfront de la Revolució Russa, ultrapassant els límits de la simpatia, és la
dels aliats disposat a defensar-la de totes passades. Però això ens obliga a la
submissió (…) ni a l’acceptació integrals dels mètodes emprats pels comunistes
de l’ex-imperi del Zar<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn16" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[16]</span></span></a></i>.
De fet, l’admissió explicita de les diferents vies de cada poble per arribar al
comunisme, no es sostreia també d’una crítica, que accentuarà en temps
posteriors, a les insuficiències del processos revolucionaris alemany, hongarès
o rus que es vivien en aquells moments. Crítica que es centrava, més enllà del
problema de l’Estat, en el fet que realitzaven la construcció del socialisme no
des de la mateixa esfera del mode de producció, partint així dels sindicats,
sinó des de l’organització política i institucional que per ell era una herència
de l’antic món.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn17" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[17]</span></span></a> Els
plantejaments de Seguí i del nucli d’una part dels dirigents de la CNT catalana
s’inscrivien així plenament en els debats que estaven protagonitzant les
esquerres radicals europees, majoritàriament ja enquadrades dins del comunisme
bolxevic en aquells moments, a l’entorn del consellisme i el sindicalisme. Només
hi havia dues diferències radicals davant dels plantejaments italians, francesos
o holandesos: en el cas català i espanyol aquest debat estava pilotat des d’una
part de l’anarquisme, cosa que explica que no fos recollit en la codificació
d’aquesta discussió produïda posteriorment bàsicament per intel·lectuals
d’arrel marxista; en el cas català i espanyol el debat i les propostes sobre el
canvi revolucionari no eren protagonitzats per una minoria del moviment social
i polític, com era el cas de la resta d’Europa, sinó per l’organització
majoritària del moviment obrer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">La maduració d’aquest projecte visqué
tanmateix un canvi radical de context. A partir de 1920, en una situació
similar a la que es visqué a la resta d’Europa, l’onada revolucionària inaugurada
amb la finalització de la Primera Guerra Mundial deixà pas a la reacció
conservadora. Situació en la qual emergeix el Seguí més desconegut, mal
interpretat i també, probablement, el més interessant. Usualment aquest
desconeixement o esbiaixament interpretatiu s’ha basat en la consideració de
que Seguí fou bàsicament una home d’acció, un activista, i que ens deixà un
llegat faltat de reflexions. El fet, contràriament, és que en els pocs anys de
vida que li quedaven a aquell obrer manual sense una formació educativa sistemàtica,
produí una densa i rica reflexió. La nova situació que s’estava vivint el portà
a una actualització extraordinària del projecte revolucionari. Actualització
que en molts sentits els moviments revolucionaris europeus encara tardarien més
d’una dècada a incorporar, un cop el feixisme havia esdevingut una realitat
indefugible. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Hegemonia, revolució i front populisme</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">No tan sols es gestava durant els últims
anys de la vida de Salvador Seguí la possibilitat d’una transformació radical
de la realitat de caràcter anticapitalista. La patronal catalana, fins llavors
en un context defensiu front a les victòries del moviment obrer, iniciava la
metabolització dels canvis produint una projecte específic d’ordre social. No
era en aquest sentit una mera reacció defensiva que cercava el manteniment de
l’ordre social i polític. En el mateix sentit que el moviment feixista italià,
el progrés del qual cap a la conquesta de l’Estat era absolutament coetani al
procés que estem descrivint, l’articulació de la resposta patronal a l’ofensiva
obrera adquirí ràpidament els tons d’una proposta de transformació global i
radical tant en termes socials com polítics.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn18" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[18]</span></span></a>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Els primers signes d’aquest canvi ja es
poden registrar al llarg de la Primera Guerra Mundial. En aquell context les
principals organitzacions patronals, amb el suport de destacats polítics de la
Lliga, començaren a defensar amb força al llarg la idea de la substitució del
sistema de partits de la Restauració per una representació política corporativa.
És a dir el pas d’una democràcia liberal a una “democràcia orgànica”. Proposta
de fons que, tanmateix, es combinava amb el suport al projecte de la Lliga
Regionalista de transformar Espanya a partir del seu accés al poder i, en menor
mesura quan aquest mateix projecte començava a presentar un cert esgotament,
amb l’articulació de la Unión Monárquica Nacional que pretenia nuclear un front
de dretes arreu de l’Estat. El resultat d’aquesta combinació donà els seus
fruïts durant la crisi revolucionària de 1917. Les inquietuds colpistes dels militars,
amb els que es compartia una retòrica antipolítica, i l’Assemblea de
Parlamentaris pilotada per la Lliga Regionalista, com a alternativa al
parlament oficial, portaren a Cambó al govern conservador de Maura. Un
experiment tanmateix que es mostrà aviat sense gaire recorregut quan el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Maquiavelo de Montserrat</i>, com li
agradava anomenar-lo Seguí, sortia del ministeri de foment poc després. La
certesa que calia no canviar el sistema, sinó canviar de sistema es feia forta
en aquest context entre la patronal catalana. En aquest sentit, en el context
de la campanya a favor de l’autonomia de Catalunya, les propostes adquirien una
tonalitat més específica. Per Foment del Treball Nacional i la Cambra
d’Indústria es tractava d’assolir formes de representació institucional corporatives,
tant a nivell català com estatal, d’il·legalitzar els sindicats obrers, i
de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>crear un nou tipus de sindicat
únic corporatiu format tant per treballadors com per empresaris: és a dir per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">productores.</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Projecte que es trobà amb l’oposició de les elits espanyoles.
Aquestes no estaven disposades a anar a un canvi radical de sistema polític en
un moment on encara no vivien, amb la intensitat amb que ho estaven fent les
patronals catalanes, la problemàtica del control social i polític en el marc
d’una societat de masses, ni la intensitat de la lluita de classes que sí que
s’experimentava a la Catalunya industrial. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Però si això era així pel que feia al
conjunt de l’Estat, el cert és que la necessitat de trobar formes de “control”
de les noves problemàtiques socials es féu cada cop més urgent per les elits
catalanes. De fet, si la nova dinàmica sindical liderada per Seguí tingué el
seu primer camp de proves en el ram de la construcció, també d’aquest sector és
d’on va sorgir la resposta. Fou en aquest sentit la patronal d’aquest ram, i
del seu principal líder Félix Graupera, la que llençà el 1918 la proposta d’un
nou tipus d’organització: la Federació Patrona. A diferència de les
organitzacions tradicionals anteriors, cercava ser un sindicat únic de la
patronal, en termes mimètics a com s’havia articulat el sindicat únic obrer,
amb una caixa de resistència pròpia, l’establiment de llistes negres d’obrers i
la confrontació directe amb els treballadors sindicats, incloent en aquesta
confrontació la utilització de la violència. L’objectiu en primer terme no era
altra que acabar amb la CNT i, contràriament al pensament conservador fins
llavors, no rebutjava la creació del caos social per assolir en darrer terme
l’acompliment del seu programa màxim: una sortida autoritària que establís un
nou model de societat i de política. Comptava per aconseguir la seva finalitat
amb el suport de les grans organitzacions patronals, de la Lliga i la Unión
Monárquica Nacional, i amb una base conformada per petits i mitjans empresaris,
comerciants i artesans. Suports que es coronaven amb la complicitat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’un poderós aliat en la figura del
Capità General de Catalunya durant aquell període: Milans del Bosch.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Les noves pràctiques desplegades per
aquest nou tipus d’organització es posaren de manifest en el marc de la segona vaga
general convocada a Barcelona el març de 1919, després de la victòria en la
vaga de la canadenca. En aquell moment, amb el suport de la Lliga de Cambó, i
comandats pel primer Comte de Godó i gerent de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Vanguardia</i> milers d’homes armats es reuneixen a Pl. Catalunya.
És la reaparició de la institució medieval del Sometent que al llarg d’aquests
anys arribarà a comptar amb 60.000 efectius sota les ordres del Capità General.
Alhora durant els dies de la vaga també s’articula un cos parapolicial sota la
direcció del ex-policia Bravo Portillo que practicava detencions de militants
obrers. Una situació que comportà, sota el patrocini del Capità General de
Catalunya, l’establiment d’unes forces de repressió no controlades directament
per l’Estat. Era massa present en aquest sentit la possibilitat d’un cop d’estat
gestat des de Catalunya, portant a la dimissió del govern liberal de Romanones l’abril
i a la conformació d’un nou govern conservador comandat per Antonio Maura. La
vaga havia fracassat i en el seu fracàs havia aparegut quelcom nou. Tanmateix,
en aquells moments la CNT no estava encara derrotada i els governs de la
restauració cercaren ràpidament el restabliment de les garanties
constitucionals i la pacificació de la conflictivitat a Catalunya. S’actuava
contra el temor, fundat, que la nova dinàmica inaugurada podia portar a l’establiment
d’una dictadura impulsada des de Barcelona. S’assajava així des de l’Estat
central un intent d’equilibri entre l’amenaça revolucionària obrera i l’amenaça
colpista. Un equilibri que burgesia catalana es trobava lluny d’acceptar, cosa
que determinà el nou pas a seguir.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">La Federació Patronal després de convocar
un Congrés Patronal de tot Espanya a finals d’octubre de 1919, amb el que
pretenia estendre el seu programa, formes d’acció i projecte més enllà de
Catalunya, i així fer-se més forta en relació a l’Estat, llençà un ultimàtum
públic a tots els treballadors en conflicte en aquells moments: o es produïa el
retorn a la feina el 3 de novembre, amb la suspensió de les 8 hores de jornada
laboral inclosa, o es produiria un tancament patronal, un locaut, sobre tots
els treballadors de Barcelona. Començava així una forma d’acció absolutament
inèdita que inicialment va afectar a 140.000 treballadors fins arribar
progressivament als 300.000 que es quedaven sense poder treballar. Quan el
locaut fini el 26 de gener de 1920, amb una nova caiguda del govern entremig,
la patronal catalana s’havia fet amb un objectiu bàsic: el control de tot
l’orde públic a Catalunya, veritable obsessió de les classes dirigents
catalanes en aquells moments. Una acumulació de poder en aquest camp que s’anirà
estenent els propers anys amb la incidència en els nomenaments de Martínez Anido
com a Gobernador militar, el Comte de Salvatierra com a Gobernador Civil,
substituït posteriorment pel mateix Anido, Miguel Arleguí com a cap de la
policia i Milans del Bosch com a Capità General. Poder sobre el monopoli de la
violència a Barcelona i a Catalunya que serà alhora complementat amb els
efectius del Sometent, els cossos parapolicials, l’acció del terrorisme
patronal sobre els militants obrers, l’aplicació de llei de fugues que
legalitzava les execucions i l’emergència d’una alternativa a la CNT: els
sindicats lliures. La CNT ara sí que entrava en una dinàmica de pèrdua
d’hegemonia en el camp laboral i tal com, percebé el mateix Seguí, en un nou
període històric.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Tanmateix, aquest control progressiu dels
aparells de coerció de l’Estat per part de la burgesia no li garantia encara un
segon objectiu primordial: el control de l’orde laboral. Certament la
finalització del locaut el 26 de gener de 1920 es féu amb l’acceptació de
contractes laborals renovats de dia en dia, però la resistència obrera amb un
caràcter fortament comunitari i la mateixa necessitat d’estabilitat de l’ordre
constitucional, davant del perill d’una situació que podia acabar amb tot el
sistema de la restauració, evitaren l’extensió de l’autonomia, i pràctica
independència en allò que es referia a l’orde públic, de la patronal catalana
en aquesta esfera. El fet és que si el locaut havia estat un èxit en l’ofensiva
contra el sindicalisme obrer, els intents de cop d’estat i la implantació d’un
règim corporatiu, similar al projecte feixista que estava avançant també amb
fortes dosis de violència en aquells moments a Itàlia, no s’havia assolit. No
es comptava en aquest sentit amb el suport i la complicitat del conjunt de les
forces miltars espanyoles. De fet, s’inaugurava a partir d’aquell moment una
dinàmica que durarà tres anys fins a l’establiment el 1923 de la Dictadura de
Primo de Rivera, Capità General de Catalunya en el moment de dur a terme el cop
que el portaria al poder. Període en el qual s’alternaran episodis de major i
menor repressió, de major i menor control de la patronal sobre la situació,
marcats per l’espiral d’acció reacció protagonitzada tant per grups de
pistolers de la patronal com pels pistolers anarquistes, amb l’intent de
formules intermitges com el retorn de Cambó al govern de l’Estat. Tanmateix, en
aquesta mar de fons, l’èxit progressiu de l’estratègia patronal, i la possibilitat
que aquest és consumés amb l’establiment d’una dictadura, portaren a un canvi
central en l’acció i pensament de Salvador Seguí. Front al que ell anomenà com
“l’Estat catalanitzat”, hagué de desenvolupar un ampli conjunt de canvis
estratègics que reactualitzessin el projecte revolucionari en el nou context.
Una reflexió que es produïa en el marc de més de 700 assassinats i milers de
presos governatius durant aquest període i el mateix empresonament del Noi del
Sucre en diversos moments que completaren fins a dos anys de la seva vida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">La percepció del canvi radical de context
ja emergeix clarament durant la seva primera detenció en aquest nou període.
Detenció que s’allargà des dels primers dies del locaut, el 6 de gener de 1920,
fins al 22 de juny d’aquell mateix any. Un moment en el qual <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ara la patronal preconitza a totes hores i
en totes les formes els procediments de la violència (…) Això és
l’entronització de la força, de la barbàrie. Això acusa la impotència i la
desorientació del Poder públic que, mancat del prestigi necessari per a
governar, pretén substuir-lo amb l’imperi de la violència<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn19" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[19]</span></span></a></i>.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tanmateix la reacció més enllà del
fenomen de la violència era prou àmplia, amb bases socials i aliats prou
poderosos, com per plantejar-se la problemàtica d’una forma més complexe. No es
tractava, per part de la proposta revolucionària, d’apostar per un combat tan
sols directe a partir d’una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hegemonia
artificial</i> portada pel domini <i style="mso-bidi-font-style: normal;">por
parte de una minoria inteligente</i>. Ara el triomf revolucionari només podia
anara precedit d’un ampli treball en la construcció d’una nova hegemonia
malgrat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">que esta labor que preconizamos a
muchos parecerà de una lentitud insoportable.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn20" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[20]</span></span></a></i>
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">En aquesta primera fase de la nova
situació la seva reflexió es nucleva a l’entorn de la necessitat de l’aliança
obrera. Rebutjada fins llavors per la majoria de l’organització confederal la
possibilitat d’establir una aliança estable amb la UGT, quan Seguí sortí de l’estada
a la presó viatjarà a Madrid amb Salvador Quemades per gestionar la firma d’un
pacte amb la UGT que es concretaria l’estiu de 1920. Però el que en el període
anterior s’havia propugnat com una aliança necessària per fer la revolució, era
ara pensat en altres termes. Era una aliança defensiva en un context on <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las asociaciones ptronales han conseguido
ejercer la dictadura política. Ya no son asociaciones económicas, sino
esencialmente políticas, y su presión ha conseguido que el jurado desapareciera
y que el Poder se vuelva loco dando palos de ciego (…) Esta dictadura ha
conseguido del poder que se armen los sometenes, que se declaren ilegales los
sindicatos y de un momento a otro volverán a ser cosa corriente las deportaciones</i>.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn21" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[21]</span></span></a>
Calia doncs en aquest context guardar-se <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tan
escrupolosament com es vulgui de la força doctrinal de les diverses escoles i
matisos del socialisme militant; (…) és innegable que a aquestes altures seria
pertorbador i negatiu restar dividits els elements que coincidim en una cosa
tan essencial com és l’adopció del sistema comunista, com a base de
l’organització econòmica de la societat naixent i que persistíssim en les
nostres rivalitats i lluites intestines, que ens col·loquen, mancats de cohesió
i energia, en la impossibilitat de resistir a la formidable avalanxa dels
nostres enemics naturals<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn22" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[22]</span></span></a></i>.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tanmateix aquesta aliança defensiva
davant la reacció patronal encara es movia en els paràmetres clàssics dels
sindicalisme revolucionari i, en part, del mateix anarcosindicalisme. Era una
aliança entesa en termes d’unitat de classe i en aquest sentit no es descartava
tampoc <i style="mso-bidi-font-style: normal;">que el pacte del proletariat,
purament circumstancial i defensiu –de moment– pot convertir-se en unió sagrada
per l’assoliment de la integral emancipació de la classe obrera<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn23" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[23]</span></span></a></i>.
Marc clàssic en el qual no fou acceptat per una PSOE que en quedava exclòs<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn24" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[24]</span></span></a>,
al ser considerat de nou un element polític aliè al proletariat, com tampoc ho
fou finalment pels òrgans de direcció de la pròpia CNT. De fet, el seu fracàs
es féu palmari just en el moment de la segona detenció de Salvador Seguí, amb
64 sindicalistes més, el 23 de novembre de 1920. Moment en el qual, en el
context de l’assassinat de l’advocat d’anarquistes Francesc Layret, es declarà
primer una vaga general a Barcelona i posteriorment arreu d’Espanya contra la
repressió. Vaga que no fou secundada per l’UGT. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">La fallida d’aquesta estratègia , que
alhora comportà l’estada d’un any i mig del Noi del Sucre a la presó de la Mola
de Maó d’on no sortirà fins a la primavera de 1922, portà a una reflexió més
amplia. Aquesta partia de la reactualització de l’anarcosindicalisme, l’establiment
d’unes aliances que anessin més enllà de la unitat de la classe, en el camí cap
a l’hegemonia social i política, i una reconsideració profunda de la
importància de l’esfera política. En el primer sentit, la seva conferència feta
a la mateixa presó de la Mola sobre anarquisme i sindicalisme és probablement
la seva més profunda i amplia aproximació a aquesta temàtica que recull gran
part de les seves intuïcions anteriors d’una forma sistemàtica. Hi ha en ella
una demanda clara d’adaptació de l’anarquisme com a doctrina als processos
històrics, car<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’anarquisme, repetim-ho, no és anterior a
l’home, perquè si fos així, els anarquistes deixarien de ser espiritualment i
moralment el que foren i el que són, per retre culte fanàticament al
sobrenatural (…) Qualsevol idea que no passi, o no hagi passat pels processos
de l’evolució no és més que una elucubració mental</i>.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn25" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[25]</span></span></a>
Una adaptació a nous temps que no implica l’abandonament del projecte
revolucionari. Per Seguí aquest segueix plenament vigent. El sindicalisme serà
l’eina de la construcció de la societat futura i alhora l’eina que portarà cap
ella possibilitant que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La revolució social,
amb els nostres sindicats, pot quedar consolidada 24 hores després del triomf.</i>
Cosa que efectivament pràcticament s’esdevingué l’estiu de 1936 a Catalunya amb
el procés de col·lectivitzacions. De fet les previsions de Seguí situaven en
aquells moments la possibilitat de la revolució per la dècada posterior, ja
que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">És clar que perquè sigui així </i>–la possibilitat de la revolució
social–<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> ens cal una preparació extensa i
profunda</i>. Aquesta preparació significava pel Noi del Sucre un ampli treball
en el camp de la cultura i l’educació. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La seva obsessió pel tema cultural i educatiu, de reforma
moral i construcció de les possibilitats de la nova societat, era quelcom que
havia travessat totes les seves reflexions des de finals de la Primera Guerra
Mundial. Havia estat així quan el Congrés de Sants de 1918 aprovà un ambiciós
pla, sustentat en una quota fixa dels militants, que havia de començar per la
instauració de cinc escoles unitàries i una de graduada pels obrers i acabar
amb la implementació d’escoles obreres a totes les ciutats catalanes.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Voluntat que es mantenia quan afirmava
que cada sindicat únic de ram havia d’establir els seus propis centres
formatius. Ara anava encara més enllà al afirmar que havien de crear <i style="mso-bidi-font-style: normal;">les nostres universitats i Ateneus </i>com
una peça bàsica per una revolució que s’allargava en el temps.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Més globalment, de fet, aquest procés
d’adaptació i actualització del llegat anarcosindicalista implicava una
reconsideració sobre el paper que jugava el sindicalisme revolucionari respecte
a la resta de forces socials i polítiques. Es tractava no d’altra cosa que
d’assolir una hegemonia social i política que desactivés l’onada reaccionaria i
possés les condicions per la futura revolució. La base per aquesta acció era,
tanmateix, una consideració que diferenciava clarament el comunisme llibertari
de la proposta avantguardista bolxevic: <span class="usercontent"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ellos buscan el aprovechamiento de todas las
energías, poniéndolas al servicio de una voluntad, y nosotros, en la
multiplicidad y desarrollo de las voluntades libérrimas buscamos la energía
colectiva, que no ha de ser una cosa determinante de nuestra actitud, sino, al
contrario determinado por esta.</i></span><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn26" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-special-character: footnote;">[26]</span></i></span></a>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">En aquest sentit, l’anàlisi que feia
Seguí de la situació política era d’una extrema duresa. En un context en el qual
ell veia encara molt camí per recórrer a una possible unió de les diverses
forces liberals, amb el suport de les forces republicanes, en l’ampliació de la
democràcia, el que s’havia produït era <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el
Estado Catalanizado </i>on la incorporació del catalanisme polític representat
per la Lliga havia portar a que el nacionalistes <i style="mso-bidi-font-style: normal;">han resultado los incorporadores y el Estado el incorporado<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn27" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[27]</span></span></a></i>.
En aquest sentit, tant els liberals com les esquerres republicanes havien
fracassat completament alhora d’articular un projecte polític de conquesta del
poder, produint-se <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la quiebra absoluta
del constitucionalismo y la democracia. Los mismos hombres de izquierda<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn28" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[28]</span></span></a></i>.
De fet, anant més enllà, constatava la impossibilitat de que per si soles les
esquerres i els liberals redrecessin la situació, car <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la timidez liberal, la manera vergonzante con que los hombres de las
izquierdas actúan en la vida pública, aleja toda esperanza de reacción<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn29" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[29]</span></span></a></i>.
Constatació que era seguida per una afirmació que traspassava el camp de
l’anarcosindicalisme clàssic<i style="mso-bidi-font-style: normal;">: Nosotros,
sin embargo, que doctrinalmente no somos demócratas –demócratas burgueses–,
somos tal vez los únicos que pensamos que no hay más que un tratamiento para
los males de España: la aplicación amplia de la doctrina liberal<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn30" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[30]</span></span></a></i>.
Calia llavors introduir-se en una nova realitat, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hemos de dar el salto a una política, no liberal, sinó libertaria,
lanzados por encima del círculo de sangre y odio que nos oprime<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn31" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[31]</span></span></a></i>.
Era certament un salt al buit, pel qual no hi havia precedents en la tradició
llibertaria, i que ha portat a moltes confusions, però tampoc hi havia
precedents de la situació que es vivia en aquell moment. Mai
l’anarcosindicalisme, ni l’anarquisme, havia esdevingut l’organització i
proposta principal de les esquerres d’un país, mai tampoc l’anarcosindicalisme
s’havia trobat en una situació com aquella. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">La profunda actualització del projecte
revolucionari que havia elaborat el Noi del Sucre l’intentà posar en pràctica
al sortir de la presó l’abril de 1922. Li restava poc temps de vida, però no
deixa de ser impressionant el desplegament de recursos i les innovacions que
introduí en aquell curt espai de temps. Lluitava contra rellotge intentant
impedir un procés que intuïa els podia portar cap a la implantació d’un nou
tipus de dictadura i a la destrucció de la CNT. Calia en aquest sentit, en el
camp de l’hegemonia social, sortir de la lògica de l’aliança organitzativa de la
classe radicada en la fàbrica per anar més enllà. La seva proposta en aquest
sentit fou obrir el camp de lluites pel sindicalisme per tal de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">llevar a cabo una obra constructiva que haya
de atraernos precisamente la simpatía y la adhesión de los elementos que nos
son precisos para el triunfo (…) llegaremos a constituir la única garantía de
vida para el país, y así habremos de ser precisamente los que influyamos en la
vida pública.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn32" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[32]</span></span></a></i> Es
tractava així <i style="mso-bidi-font-style: normal;">de ampliar nuestra fuerza
política, nuestra preponderancia en al vida pública, en actos que sean de
conveniencia general, no exclusivamente obreros.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn33" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[33]</span></span></a></i>
Marc en el que proposava l’inici de campanyes contra la carestia de vida
centrant-se en la lluita contra els interessos econòmics vinculats a
l’acaparament de productes alimentaris i a l’habitatge: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Esto se apoya principalmente en dos puntos, que se llaman caseros y abastecedores,
con tal arraigo en las esferas gubernamentales, que el Gobierno que se atreve
con ellos corre peligro de muerte</i>. Campanyes que havien d’incloure a tots
els assalariats fins arribar a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Clases,
como lo que en España se llama media, que no tienen valor alguno –en nuestro
país claro está- de lucha y de eficacia en la vida colectiva. Hay que ayudarlas
a vivir; hay que estimularlas, a ver si salen de su postración; hay que
hacerlas ver que en vez de una ridícula parodia de burguesismo deben representar
una fuerte corriente de trabajo, que en vez del puntal en que se sostienen sus
propios enemigos, deben ser la piqueta que con más ardor socava este régimen de
injusticia.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn34" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[34]</span></span></a>
</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Un procés que havia d’incloure
als camperols, en aquest sentit Seguí estava amatent al procés d’organització
sindical rabassaire<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn35" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[35]</span></span></a>, i que
tractava de sostreure tota la base social possible a la reacció patronal i
fer-la pilotar sobre una nova hegemonia articulada a l’entorn de la classe
obrera. Però fer “política llibertaria i aconseguir crear un marc estable pel
desenvolupament del projecte revolucionari, reclamava anar més enllà de les
aliances socials. <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">El pas de l’hegemonia social a
l’hegemonia política no implicava el pas de la CNT, ni dels seus dirigents, a
l’acció política parlamentaria, cosa que hauria cortocircuitat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el projecte de transformació
revolucionària sindical a la llarga, sinó constatar tres fets. El primer d’ells
era que la patronal havia aconseguit fer-se amb importants ressorts del poder
de l’Estat, des dels quals estava aconseguint en la pràctica la destrucció del
moviment obrer. El segon era la incapacitat de les esquerres, des dels liberals
fins als republicans, per accedir a un poder institucional efectiu. El tercer
implicava la consciència de la força preponderant que tenia la CNT entre les
classes populars que, davant la fallida de la resta de projectes polítics, la
deixava amb la responsabilitat d’impulsar i ajudar a les forces polítiques
d’esquerra. Constatacions polèmiques dins del marc de l’anarquisme, ja que
implicaven l’assumpció de que la revolució no era una realitat imminent i que
l’organització confederal s’havia d’implicar en l’acció política d’una forma
molt més amplia del que mai havia propugnat. Seguí defensava en aquest marc la
necessitat d’un marc de llibertats constitucionals pels treballadors, afirmant
que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sea como fuere, lo que quedarà a la postre sera la verdad de los
hechos, y estos demuestran de una manera harto contundente que los obreros
necesitan llenarse sus pulmones de aire y de sol, y por eso no buscan nunca los
lugares húmedos y sombríos donde reina la oscuridad, sino las plazas donde la
multitud vegeta esperando su redención. (…) En la calle está nuestro puesto<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn36" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[36]</span></span></a></i>.
De fet, en la nova fase que es trobaven –en termes prou gramscians i
pràcticament coetanis a les reflexions del pensador comunista italià– pel Noi
del Sucre la batalla de moviments havia de donar pas a una estratègia de
trinxeres: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">No vamos a asaltar Roma, como
los bárbaros, sino a invadir las posiciones de la burguesía para irles
substituyendo en ellas<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn37" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[37]</span></span></a></i>.
Finalment aquesta posició aconseguí el refrendament de l’organització
Confederal en la Conferència de Saragossa celebrada entre el 11 i el 14 de juny
de 1922 amb l’aprovació del Dictamen Polític, redactat per Joan Peiró i impulsat
pel mateix Seguí, Pestaña i Josep Viadiu on la CNT es declara subjecte polític
no tan sols per fer la revolució sinó en tots els ordres, car <i style="mso-bidi-font-style: normal;">essent una organisme netament revolucionari,
que rebutja francament i expressament l’acció parlamentaria i de col·laboració
amb els partits polítics, és alhora integralment i absolutament polític, perquè
la seva missió és conquerir els seus drets de revisió i fiscalització de tots
els valors de la vida nacional<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn38" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[38]</span></span></a></i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">De fet, tan sols uns quants dies després
de la sortida de la presó l’abril de 1922 Seguí anà a Madrid a entrevistar-se
amb polítics, entre els quals el mateix Lerroux, per impulsar aquest nou marc
d’actuació, constatant que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Es cierto que
hay un sentido dominante de rectificación en la conducta y el propósito de los
partidos políticos y esto debe ir acompañado de una mayor reflexión y una mayor
flexibilidad en la actuación de nuestras organizaciones<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn39" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[39]</span></span></a>.</i>
Nivell d’actuació a l’Estat que havia d’anar acompanyada tanmateix per una actuació
específica a Catalunya que cortocircuités el poder electoral de la Lliga i de
la Unión Monárquica Nacional, lligats als interessos de la patronal. En aquest
sentit, als darrers mesos de la seva vida el Noi multiplica els contactes entre
diferents tendències polítiques per tal d’aconseguir anar cap a la formació d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una assemblea de les forces liberals de
Catalunya fent la crida Alomar per medi d’un manifest públic, creia i segueixo
creient que fora un acte transcendental (…) La campanya que fem amb en Domingo
està bé, però augurem que estaria millor una campanya que naixés amb la màxima
generositat i emoció, del contrari només es farà una obra personalista (…) S’ha
de cridar a tothom, no és té de tancar el pas a ningú; sols així se sabrà qui
vol contribuir-hi o no (…) Per això cal que la campanya al començament sia
impersonal. Sols així es donarà l’opinió, la sensació d’una cosa honrada i
seriosa (…) la gent vol una cosa de matisos, amb nosaltres potser com la nota
més aguda, però falten les tonalitats més suaus que la gent no veu perquè en
realitat no hi són, no actuen; per això vos dic que el moviment ha de ser
integral i convergent</i>.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn40" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[40]</span></span></a>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">L’últim Seguí, en aquest sentit, ha
portat a moltes especulacions tant en allò que es referia a la seva posició personal
en aquest procés, com a la possible evolució ideològica que implicava aquest
intent d’hegemonitzar el món polític. Sobre el primer fet s’ha insistit molt,
des de diverses posicions que en aquells moments s’estava gestant el pas del
Noi del Sucre a la política parlamentaria<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn41" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[41]</span></span></a>.
Una possibilitat que ell mateix negà en reiterades ocasions, afirmant que
aquest pas portaria a l’abandonament del camp revolucionari.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn42" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[42]</span></span></a>
Sobre el segon s’ha reclamat, en alguns casos ja en una data molt propera a la
seva mort, la figura de Seguí com la mostra d’una evolució cap una tendència
política determinada. Així es féu des del camp marxista en el cas de l’Unió
Socialista de Catalunya<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn43" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[43]</span></span></a>
que acabaria donant lloc al PSUC o el Bloc Obrer i Camperol que esdevindria en
el POUM<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn44" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[44]</span></span></a>.
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Però on aquesta operació ha tingut majors
implicacions per la figura de Seguí ha estat en el camp del catalanisme
polític. En aquest cas es confronta a un Seguí català i catalanista, que
escrivia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">en la nostra llengua </i>segons
Josep M. Poblet<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn45" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[45]</span></span></a> o que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">constituïa un dels tipus més acusats de
català racial </i>segons Rovira i Virgili<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn46" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[46]</span></span></a>,
o bé, per no seguir, d’una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">catalanitat
que li sortia pels ulls, per la parla, pel gest </i>en boca de Pere Foix<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn47" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[47]</span></span></a>,
amb la consideració de la CNT com a una organització conformada essencialment
per migrants “estranys” a la realitat catalana. La seva mort hauria comportat
en aquest sentit la desaparició de la possibilitat de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">portar a les masses obreres a sentir-se catalanes, era el líder únic
d’un moviment obrer genuïnament català<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn48" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[48]</span></span></a></i>.
Una imatge que en el catalanisme s’ha mantingut fins al present quan admet la
tradició llibertaria <i style="mso-bidi-font-style: normal;">abans que fossin
espanyolitzats, després de l'assassinat del Noi del Sucre<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn49" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[49]</span></span></a></i>,
com ens recordava Enric Vila en un article <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
Punt</i> recentment. Una imatge que utilitza la pròpia memòria del Noi del
Sucre, present durant molts anys en la memòria col·lectiva de les classes
populars de Catalunya, contra l’anarcosindicalisme posterior. En aquesta camí s’ha
intentat defensar en termes polítics un Seguí proper a l’assoliment de la
independència de Catalunya en un període on pràcticament ningú, ni els propis
catalanistes, eren independentistes. Tot això, sigui dit de pas, basat en una
gran confusió: un discurs atribuït al Noi del Sucre, curiosament el més
reproduït dels que va fer, que en realitat és obra d’una reconstrucció feta el 1949
i publicada el 1957. El discurs original realitzat a Madrid el 1919 i publicat
en una revista pròxima al mateix Seguí, mostra una sentit clarament contrari al
que se li ha atribuït posteriorment.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn50" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[50]</span></span></a>
El cert és que Seguí era català no genera cap mena de dubtes, més enllà del
tipus racial que tingués, com tampoc en genera que ho era la CNT a Catalunya,
altra cosa és que fos catalanista. Si Seguí mostrà alguna simpatia cap a alguna
corrent política, que no es mogués directament en el camp de
l’anarcosindicalisme o el sindicalisme revolucionari, no fou altra que el
republicanisme federal d’arrel pimargallià. Cosa que, a la vegada, era
absolutament normal en un període on Pi i Margall formava part del santoral
anarquista. Hagués estat més fàcil fer una operació d’aquest tipus amb Federica
Monsteny i el seu discurs, aquest sí clarament pancatalà, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Almogàvers! </i>Però això, amb una dirigent de la FAI i al llarg de la
guerra civil, hauria cortocircuitat masses miratges. <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Tanmateix el que es sostrau en part
d’aquesta construcció del mite de Seguí com a un mite legitimador de formacions
polítiques, ja sigui en aquest cas en el camp del marxisme o del catalanisme
d’esquerres, és moltes vegades, encara que no sempre, la visió de les posicions
anarcosindicalistes com un estat d’immaduresa que en la mesura que es
desenvolupen èxitosament evolucionen cap una altra cosa. Però Salvador Seguí no
era potència, sinó acte. De fet, de la mateixa manera que la CNT d’aquest
període, va estar molt per sobre dels republicans, els nacionalistes o les
primeres expressions del marxisme a Catalunya durant els anys vint. Més quan
totes elles es movien al mig d’una gran precarietat organitzativa i de projecte
durant els anys vint. Va ser el primer dirigent de la principal organització
obrera a Catalunya i a Espanya, amb un poder sense parangó fins llavors en el
camp de les organitzacions de les classes populars. La seva mesura no
s’estableix en l’especulació sobre possibles evolucions cap a altres espais, en
tot cas és des d’aquestes tradicions que es cercava en ell un espai de
legitimació i possibilitat d’acció.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">No seguirem tanmateix, per temptador que
sigui, per aquest camí sobre les memòries de Seguí. Com deia el seu company,
Josep Viadiu, anys després, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desde luego,
no vamos a hacer piruetas alrededor del cadáver de Seguí. Por respeto a él y a
nosotros mismos, no podemos ni debemos permitirnos tal desahogo. No nos cabe
profetizar lo que pensaría hoy ni como juzgaría el momento actual. Solamente
podemos hablar de lo que pensaba y hacía cuando aún vivía<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn51" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[51]</span></span></a></i>.
I el fet és que Seguí va morir un 10 de març de 1923, ara fa noranta anys. Mort
en mans d’un pistoler d’una patronal que volia impedir el desenvolupament d’una
estratègia que posava en perill el seu propi projecte. El mateix any de la mort
del Noi del Sucre finalment un Capità General de Catalunya, Miguel Primo de
Rivera, amb el suport de la patronal, les forces d’ordre de Catalunya i ara
també les d’Espanya, aconseguia imposar una dictadura. Amb ella vingué la
il·legalització de la CNT, la del pluralisme polític i, finalment, la instauració
d’un parlament corporatiu, alhora que el sometent es convertia en una
organització oficial i s’estenia a tot l’Estat. Tanmateix el llegat de Seguí i
de tota la generació que havia estat al capdavant del sindicalisme durant
aquells agitats anys pervisqué i trobà un nova primavera ja als anys trenta.<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Pocs dies abans de la seva mort, celebrà
el seu últim míting on, malgrat tot, seguia sent ell al complert. Eren les 11
del matí a la sala on s’havia de realitzar de Tarragona i tan sols hi eren
presents 14 persones. Tanmateix els organitzadors van decidir, sobretot per
impuls de Manuel Buenacasa a que el Noi anomenava “el maño”, que Seguí parlés.
Es decidí a fer tan sols l’ABC del que era l’organització sindical, prometen
tornar un altre dia on “xerrarem d’altres coses més importants”. Començà a
parlar, primer, com sempre, de forma pràcticamanent inaudible <i style="mso-bidi-font-style: normal;">con calma amorosa. Pero a medida que se
adentra en el tema el orador se anima y, según su costumbre, el tono de la voz
privilegiada sube gradualmente, y el hombre se entusiasma, como si el inmenso
local estuviera abarrotado de gente. Y es que Seguí, cuando se metía en las
honduras de un tema, hablaba con el mismo calor comunicativo a diez como a diez
mil individuos. (…) Por otra parte, un pequeño defecto en sus ojos risueños le
impedía ver, normalmente, a la gente que tenía delante. (…) El caso es que, el
vozarrón fuerte y abaritonado del orador, que se dejaba oír fuera del local
mismo –nada de micrófonos en aquella época- despertó la curiosidad de los paseantes
de la rambla tarraconense (…) A la una y media de la tarde, la sala abarrotada,
sin que un solo oyente la abandonase, por lo del acostumbrado vermouth. Seguí
(…) dio fin a su discurso gritando las palabras de siempre: “Companys ja he
acabat”.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Una
estruendosa ovación del publico, puesto en pie, aclamó delirante al orador que
tan maravillosamente interpretó el sentimiento de un pueblo. (..) Seguí, enjuagando
el sudor de su frente y soprendido por aquella tempestad de aplausos (…)
comprendió lo que antes no comprendiera (…) me abrazó, fuertemente emocionado,
diciéndome, con amor de buen hermano: Moltes gràcies maño!<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn52" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;">[52]</span></span></a></span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Poc després s’apaguen les llums d’aquesta
vida i Seguí és assassinat. Queden les seves paraules. No sabem quines foren
les d’aquest últim discurs, però és igual, ens podem quedar amb totes les
altres. Una entre d’altres, les que comunicava als seus companys al acabar la
seva llarga conferència sobre anarquisme i sindicalisme, és a dir sobre la seva
pròpia vida, al Castell de La Mola de Maó el 31 de desembre de 1920, lloc on
hagué de romandre més d’un any de la seva vida: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">I
ara, amics meus, deixeu-me que aquest vespre digui les darreres paraules (…)
Moltes han de ser les nits que ens reunim com ara, per tal que ens sentim més
nostres; per tal que aprenguem a estimar-nos. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Avui
l’atzar ens ha reunit en aquesta presó. Demà el deure ens tornarà a reunir. I
sempre, avui o demà, plegades o separades les nostres persones, hem d’elevar el
cor i el pensament per damunt de tot el que ens envolta. Només així serà
possible triomfar. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Us
deia que cal tenir constància en el propòsit, perquè si aquests lleugers
accidents de la lluita ens fessin desmaiar, seria impossible la realització
dels nostres ideals.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Confiança
en nosaltres mateixos, perquè significa seguretat, i significa honradesa, i
significa bondat de propòsit. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">No
cregueu en els homes quan creure en els homes signifiqui hipoteca de la vostra
voluntat, però creieu en cada un de vosaltres.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">I
no desesperem, que el calvari a recórrer ha de ser llarg</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">10 de març de 2013. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">In memoriam</i></span></div>
<div style="mso-element: footnote-list;">
<br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[1]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">D’Ors, Eugeni, “Gloses de la Vaga”, 15 d’abril
de 1919.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn2" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-special-character: footnote;">[2]</span></span></span></a><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador
Seguí, “El Congreso Regional y la organització obrera de Cataluña”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solidaridad Obrera, </i>3 de setembre de
1918. Reproduït a: Moles, I., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salvador
Seguí. Escrits</i>, Edicions 62, Barcelona, 1975.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn3" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[3]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">“Parlamento con el Noy del Sucre”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Heraldo de Madrid</i>, 4 d’octubre de 1919.
Reproduït a: Moles, I., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salvador Seguí.
Escrits…</i></span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn4" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[4]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “El sindicalismo en Cataluña”,
discurs a la Casa del Pueblo de Madrid, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">España
Nueva</i>, 4 d’octubre de 1919.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn5" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[5]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Misión del sindicalismo”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solidaridad Obrera</i>, 30 de desembre de
1916. Veure també: Salvador Seguí “Por què soy sindicalista”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solidaridad Obrera</i>, 5 de gener de 1917.
Reproduïts a: Elorza, A., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Articulos
Madrileños de Salvador Seguí</i>, Cuadernos para el Dialogo, Madrid, 1976.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn6" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[6]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “La tragedia que pasa”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solidaridad Obrera</i>, 17 de gener de 1917.
Reproduït a: Moles, I., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salvador Seguí.
Escrits…</i></span></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span></span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn7" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[7]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Desde Francia (I)”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solidaridad Obrera, </i>13 d’octubre de
1917. Reproduït a: Moles, I., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salvador
Seguí. Escrits…</i></span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn8" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[8]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Desde Francia (II)”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solidaridad Obrera, </i>1 de novembre de
1917. Reproduït a: Moles, I., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salvador
Seguí. Escrits…</i></span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn9" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[9]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Mitin de clausura del congreso
de la Conferencia Regional del Trabajo”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solidaridad
Obrera, </i>3 d’agost de 1918. Reproduït a: Moles, I., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salvador Seguí. Escrits…</i></span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn10" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[10]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “El sindicalismo en Cataluña”,
discurs a la Casa del Pueblo de Madrid, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">España
Nueva</i>, 4 d’octubre de 1919.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn11" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[11]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ibid.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn12" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[12]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ibid</span><span lang="CA">.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn13" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[13]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ibid.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn14" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[14]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Confederación Nacional del Trabajo, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Memoria del Congreso celebrado en el Teatro
de la Comedia de Madrid, los días 10 al 18 de diciembre de 1919,</i> Barcelona,
1932, pp. 367-372.</span><span lang="CA"> </span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn15" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[15]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “El sindicalismo en Cataluña”,
discurs a la Casa del Pueblo de Madrid, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">España
Nueva</i>, 4 d’octubre de 1919.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn16" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[16]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ibid.</span></i></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn17" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[17]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Confederación Nacional del Trabajo, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Memoria del Congreso celebrado en el Teatro
de la Comedia de Madrid, los días 10 al 18 de diciembre de 1919,</i> Barcelona,
1932, pp. 367-372; Salvador Seguí, “El sindicalismo en Cataluña”, discurs a la
Casa del Pueblo de Madrid, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">España Nueva</i>,
4 d’octubre de 1919.</span></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn18" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[18]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Pel conjunt d’aquest procés: Bengochea, S., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El locaut patronal de Barcelona (1919-1920)</i>,
Curial, Barcelona 1998.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn19" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[19]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">“Habla Salvador Seguí. Posición del sindicalismo
ante los principales problemas de España”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Voz</i>, 4 de setembre de 1920.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn20" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[20]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Veure: “Hablando con Salvador Seguí”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">España Nueva</i>, 20 d’abril de 1920;
Salvador Seguí, “Hacia el comunismo”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">España
Nueva</i>, 25 d’octubre de 1920.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn21" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[21]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">“La Unión de proletarios. Lo que dice Salvador
Seguí”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hoy</i>, 3 d’agost de 1920.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn22" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[22]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Consideración
sobre la alianza circunstancial del proletariado español”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Internacional</i>, 21 d’octubre de 1920. </span><span style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"></span></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn23" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[23]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ibid.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn24" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[24]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Por la fusión del proletariado
Español”, España Nueva, 1 de setembre de 1920.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn25" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[25]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Anarquisme i sindicalisme”,
dins de: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salvador Seguí. Su vida, su obra</i>,
Solidaridad Obrera, París, 1960.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">En
endavant totes les cites que no s’indiquin específicament provenen d’aquest
text.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn26" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[26]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">“Manifestaciones de Salvador Seguí”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida Nueva, </i>13 de desembre de 1921.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn27" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[27]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “El catalanismo y la política
española”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida Nueva, </i>14 de desembre
de 1921</span><span lang="CA">. </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Veure també per aquest
tema: Salvador Seguí, “La ficción catalanista”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida Nueva</i>, 15 de juiol de 1922.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn28" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[28]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Por que estamos presos”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida Nueva</i>, 23 de desembre de 1921.</span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn29" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[29]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “El catalanismo y la política
española”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida Nueva, </i>14 de desembre
de 1921</span><span lang="CA">.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn30" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[30]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Por que estamos presos”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida Nueva</i>, 23 de desembre de 1921.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn31" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[31]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “El circulo de Sangre y Odio”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida Nueva</i>, 29 de desembre de 1921.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn32" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[32]</span></span></span></a><span lang="CA"> “</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Hablando con Salvador Seguí de la futura
actuación sindical”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida Nueva, </i>18
d’abril de 1922.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn33" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[33]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Los efectivos de la
Confederación y su fuerza política”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida
Nueva,</i>27 d’abril de 1922.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn34" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[34]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ibid.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn35" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[35]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Veritable irredentisme”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Terra</i>, 15 de desembre de 1922.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn36" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[36]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “En nuestro puesto”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cultura i Acción</i>, número 8, 4 de
novembre de 1922.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn37" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[37]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Sobre reorganització
confederal. Discurso míting de Valencia”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida
Nueva</i>, 1 de maig de 1922.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn38" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[38]</span></span></span></a><span lang="CA"> “</span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Dictamen sobre la posición
de la CNT ante la Política Nacional en el pleno de Zaragoza”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Sol</i>, 16 de juny de 1922.</span></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn39" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[39]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí, “Sobre reorganització
confederal. Discurso míting de Valencia”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida
Nueva</i>, 1 de maig de 1922.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn40" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[40]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador Seguí “Carta escrita el 24 d’octubre de
1922 des de Saragossa”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Opinió</i>, 6
de juny de 1930.</span><span lang="CA"> </span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn41" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[41]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Per veure’n dos exemples en pols absolutament
oposats: Foix, P., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Apòstols i mercaders</i>,
Editorial Nova Terra, Barcelona, 1976, pp. 94-97; Urales, F., “¿De quién fue
Salvador Seguí?, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Revista Blanca</i>,
abril de 1924; Urales, F., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mi vida, </i>vol.
III, Publicaciones de la Revista Blanca, Barcelona, 1930, pp 203- 243</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"></span></i></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn42" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[42]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Veure, per exemple: “Hablando con el Noy del
Sucre,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> El Heraldo</i>, 4 d’octubre de
1919; “La Unión de proletarios. Lo que dice Salvador Seguí”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hoy</i>, 3 d’agost de 1920.</span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn43" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[43]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L’origen en aquest cas es troba en Serra i Moret
fundador de la Unió Socialista de Catalunya, partit que ja en els seus inicis
reclama la memòria de Seguí, i s’ha mantingut fins a l’actualitat: VVAA, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Unió Socialista de Catalunya, </i>Editorial
Mediterrània, Barcelona, 1999, p. 45</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn44" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[44]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Arquer, J., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Salvador
Segui (Noi del Sucre), 1887 - 1923: Treinta y seis años de una vida</i>,
Barcelona, 193?.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn45" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[45]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Poblet, J.M., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida i mort de Lluís Companys</i>, Pòrtic, Barcelona, 1976, p. 103.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn46" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[46]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Rovira i Virgili, A., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Siluetes de Catalans</i>, Editorial Barcino, Barcelona, 1999.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn47" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[47]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Foix, P., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Apòstols
i mercaders</i>…, p. 98</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn48" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[48]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Domènec de Bellmunt, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lluís Companys, </i>Foc Nou, Tolosa de Llenguadoc, 1945.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn49" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[49]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Enric Vila Delclòs, La CUP, El Punt Avui, 25 de
desembre de 2012.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn50" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[50]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El text publicat el 1957, sense esmentar la
font, manté diferències substancials, fins a transformar-ne el sentit, amb
l’original de 1919. Tanmateix fou aquesta versió de 1957 la que fou reproduïda
com a bona en la majoria de llibres que en feien referència. Pel text de 1957,
veure: Foix, P. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Apòstols i mercaders…</i>,
pp. 99 – 101. Per veure l’original publicat a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">España Nueva</i> el 1919, publicació que en aquells moments era pròxima
a la direcció de la CNT i on Seguí col·laborà varies vegades, es pot trobar a:
Elorza, A., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Articulos Madrileños de
Salvador Seguí</i>, Cuadernos para el Dialogo, Madrid, 1976, pp. 47 – 60.</span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn51" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[51]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador
Seguí. Su vida, su obra</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">, Solidaridad Obrera,
París, 1960, p.22.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn52" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span style="mso-special-character: footnote;">[52]</span></span></span></a><span lang="CA"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Salvador
Seguí. Su vida, su obra</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">, Solidaridad Obrera,
París, 1960, pp. 99 - 100.</span></div>
</div>
</div>
Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-72363988681605390062012-11-22T10:17:00.002-08:002012-11-22T11:23:02.193-08:00Un somriure d’argent. Votar a la CUP<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/E-NtELL2iEs?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<a href="https://docs.google.com/open?id=0B0qYVRuRboiQaDJiQThoMTQ0UTQ">Text en PDF</a><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA">No
sóc independentista. No ho he estat ni abans ni ara. És a dir no he fet mai de la
independència un eix de la meva cultura política i en el moment en què aquesta
es formava era del tot inexistent en el meu entorn. Podria dir que m’estimo
massa les terres d’Espanya per ser-ho. Però dir això i res és el mateix.
Estimar-les no esdevé tampoc un impediment per a ser independentista. Certament
fa temps ja, molt temps abans de l’arribada de la nova onada d’independentistes
que han omplert el carrer i les enquestes d’opinió, que un bon dia, no sé ni
quan ni com, vaig decidir que si algun jorn hi havia un referèndum sobre la
independència del meu país, votaria que sí. I un cop decidit això, de forma
potser incongruent ho reconec, vaig seguir fent el meu camí cap altres bandes.
Tampoc crec en la unitat política dels països catalans. M’estimo aquesta terra
i les seves terres germanes, i considero que res del que s’esdevé en elles ens
pot ser aliè. Però també m’estimo tots els accents i les parles diverses de les
seves gents, que ja no són ni una ni dues, i crec que és aquesta mateixa
diversitat la que ha de poder decidir el seu futur. Potser, en definitiva, és
que jo sóc fill i net de Pi i Margall, el veritable progenitor gairebé
desconegut de les esquerres catalanes en tota la seva diversitat. Fill i net
d’aquell que Marx i Engels no dubtaren a qualificar com “l’únic socialista
d’Espanya” i del seu federalisme d’alè llibertari. Una proposta que anava més
enllà de les nacions i començava per les pàtries petites. Concebia així el
federalisme des del municipi com la forma més clara d’esmicolar el poder de l’Estat
i posar-lo al servei de les persones. Un federalisme que, finalment, acceptava
la solució de la problemàtica nacional com una forma més, entre d’altres,
d’apropar el poder al poble sobirà. Canviar a certes altures de la vida no és
fàcil i menys quan no és volgut.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Però
amb tot això votaré a la CUP. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Potser
perquè veig en la CUP una barreja de l’ànima llibertaria i anhel socialista de
Pi i Margall, mirant-se de fit a fit i amb simpatia el catalanisme intransigent
dels Valentí Almirall o els Roca i Farreras, veritables antecedents durant el
segle XIX de l’independentisme d’esquerres. Però sobretot des de la sensació
que estem vivint un llarg prolegomen del que serà i és una transformació
radical en el mapa de l’esquerra tradicional catalana. Res és el que era, quan
acabi aquest procés el més probable és que res torni a ser igual en aquest camp
polític. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">La
crisi, en termes polítics, és una crisi de l’esquerra. El pas que va de la idea
inicial que d’aquesta crisi sortiríem amb una “refundació del capitalisme”, o
que Keynes havia retornat per no marxar, a agenollar-se efectivament davant
dels grans interessos econòmics, és un pas on va morir quelcom més que la
possibilitat d’una majoria electoral. L’esquerra institucional es va suïcidar
en el procés. Això és el que vivim ara. Però la crisi, en termes polítics, serà
també una crisi de la dreta. Pujà al poder, aquí i a Espanya, sota la
pretensiosa narrativa de que ells eren els “Millors”. Aquells que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>encapçalarien un “cercle virtuós”.
Retallarien, el dèficit baixaria, els “europeus” veurien en ells els alumnes
avantatjats de la península, retornaria així la confiança i amb ella el crèdit
i amb ell el creixement econòmic. Màgia. El que ha vingut tanmateix ha estat el
“cercle viciós”: efectivament han retallat sense embuts, l’economia s’ha
contragut, han baixat els ingressos fiscals i, finalment, ha augmentat el
dèficit. Un fracàs en el camí del qual han ferit profundament al país que diuen
defensar i ara volen “alliberar”. La confiança es va trencar i llavors el
centre del problema, i de la pretesa solució, es va convertir en el dèficit
fiscal. Les retallades ja no eren una medicina volguda, eren no altra cosa que
la conseqüència d’un “espoli”. Una explicació senzilla i unificadora que es va
veure superada, en les escletxes que plantejava la nova narrativa, per una
mobilització més èpica i rupturista a favor de la independència. Superar les
contradiccions, o amagar-les, significava en aquest nou context apujar les
apostes: iniciar la “transició nacional”. Tanmateix ara les apostes estan a una
altura en el que tot pot ser res i si no hi ha capacitat de controlar el
procés, de tenir majoria absoluta per part dels governants, el fracàs es pot
emportar per endavant també a la dreta d’aquest país. La crisi, en termes
polítics, es veurà així finalment com el que és veritablement: una crisi del
sistema democràtic <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in toto</i> i no tan
sols de parts del mateix, com a correlat de la seva subordinació als poders
econòmics, també en crisi, i no al poble sobirà.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Enmig
d’aquesta triple crisi –la de l’esquerra, la de la dreta, la del sistema– els
partits tradicionals transiten, cada cop més ràpid, cada cop amb major furor,
pels eixos tradicionals de la política catalana: el social i el nacional. A
voltes subliminant un en l’altre, a voltes exasperant un contra l’altre. I els
canvis, i les transformacions, son més que evidents. En un pol tenim una
veritable competició per mostrar qui és veritablement sobiranista, qui
representa millor la “voluntat d’un poble”. A l’altre ha quedat pràcticament
sola ICV-EUIA, i per això se la coneix i se la reconeix, en paraules de Mas,
com la veritable “oposició”. Però segueix sent, de moment, un oposició
tradicional. D’una banda el realisme màgic d’una independència que se’ns
presenta com la solució de tots els mals, però també l’esperança d’un procés
rupturista, la possibilitat de començar de nou com a únic horitzó d’esperança
possible que mou a molta gent. De l’altra, les grans veritats sobre la realitat
de la gestió de la crisi, però sense l’emergència d’una alternativa clara als
grans problemes que la travessen. Hi ha un tercer eix. L’eix que veu, en una
opinió cada cop més compartida, que el problema no és tan sols nacional o
social, que el problema és el mateix sistema polític i l’econòmic com a tal.
L’eix que veu en la grandària dels reptes del nostre present, la necessitat de
qüestionar-ho tot des de la mateixa base per començar a construir un futur
possible.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">En
aquest tercer eix ha entrat la CUP de ple.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">I
per això la votaré, per això i per alguna cosa més. Conec a Higinia Roig,
altrament dit David Fernàndez, des de fa anys, molts anys, quan tot just ambdós
sortíem de l’adolescència. Ara blasmat per alguns libels que només ens parlen
d’aquells que els escriuen, Higinia sempre hi ha estat. En els moments més
complicats dels moviments socials d’aquest país ell hi era. Hi era just per
donar la mà necessària. Fet d’una generositat a prova de qualsevol crítica i
sempre amb un somriure d’argent,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>el seu país és el nostre. Una terra que dorm a l’era, on hi ha
il·lusions a les palpentes, somnis dibuixats a l’aire, promeses a les orelles i
un tresor secret. Tard o d’hora aquest tresor es despertarà i una de les seves
peces serà sens dubte aquesta CUP, en ella hi ha un lligam que mai no es
trenca.</span></div>
Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-18826594507237678762012-09-23T10:58:00.000-07:002012-09-23T10:58:46.438-07:00Transició nacional cap a la independència? Ningú al comandament
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-FooSlBCyU2s/UF9NeCyeZuI/AAAAAAAAABw/mRq0cFOFUuU/s1600/sobreelagua.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="http://4.bp.blogspot.com/-FooSlBCyU2s/UF9NeCyeZuI/AAAAAAAAABw/mRq0cFOFUuU/s320/sobreelagua.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<a href="https://docs.google.com/open?id=0B9JeVvpBOC4TY3ZuMVFZUWhNT00">(Text en PDF)</a><br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: center; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<i><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Endarrera aquesta gent, tan ufana i tan superba…</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<b><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">La revolució i els diners</span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: center; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Les revolucions de l’inici de la modernitat,
malgrat tots els principis aplegats en el seu si, començaren com un problema
d’hisenda. França i Anglaterra visqueren de 1756 a 1763 el que es conegué com
la guerra del set anys. Acabà amb la victòria anglesa, però el cost de la
guerra havia buidat les arques del regne i per omplir-les de nou es decidiren a
pujar els tributs a les colònies americanes. El resultat immediat fou la seva
revolta. Tanmateix, inicialment els colons no cercaven fer una revolució, ni
tan sols proclamar la independència que donaria lloc als USA, sinó només ser
acceptats com a súbdits de ple dret de l’Estat Britànic. Però allò que no
cercaven fou el que acabaren fent el 1776 amb una de les declaracions més belles
de la història contemporània: la de la Independència de 1776.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Havia començat com un problema
d’hisenda, acabà tanmateix amb paraules que farien vibrar el segle vinent i
encara part del nostre: <i>Considerem com evidents les següents veritats: que
tots els homes foren creats iguals, que van rebre del seu creador certs drets
inalienables; que entre ells es conten els drets a la vida, a la llibertat i a
la cerca de la felicitat; que per assegurar aquests drets foren implantats
governs entre els homes i que el seu poder jurídic es deriva de l’aprovació
dels governats; que sempre que una forma de qualsevol govern demostri que es
contrari a aquest objectiu, el poble té dret a canviar-la o abolir-la i a
implantar un nou govern...</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Una revolució que no feren sols. Foren
ajudats en el procés pels francesos, que cercaven l’afebliment britànic en
justa revenja per la derrota infligida durant la guerra dels set anys. I fou
aquesta ajuda a la revolució americana la que acabà per esgotar les arques de
la Monarquia de Lluís XVI. Obligat per aquesta situació i per la negativa del
primer estat, format per la noblesa, el monarca convocà els Estats Generals per
negociar el pagament de nous impostos. Els nobles cercaven majors prevendes de
l’Estat, en un moment on estaven en franca decadència econòmica, a canvi dels
nous tributs; el poble menut constituït en el tercer estat omplí centenars de
milers de quaderns de queixes buscant una major reconeixement. No es tractava
l’inici d’una revolució.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però el
1789 el que feren, quan el tercer estat declarà que ell no era un estat més
sinó, en paraules manllevades del nostre present, la representació del 99% i
per tant del poble, fou finalment una revolució pràcticament sense parangó a la
història. Com afirmà Danton al judici que l’havia de portat a la guillotina,
era cert, eren culpables. Culpables, segons les seves paraules, d’haver afirmat
que l’home més humil de França era tan gran com el més gran dels homes de tota
la terra. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Deia Thomas Paine, l’autor d’obres que com
el <i>Sentit Comú </i>o els <i>Drets de l’Home </i>esdevenen cabdals per
entendre quina sang creuava aquestes grans revolucions, en carta a George
Washington que “participar en dues revolucions –com ell va fer– significa viure
per alguna cosa”. Certament aquestes revolucions començaren com un problema
d’hisenda, però per poder-se encarnar féu falta aquesta cosa més, quelcom més,
molt més. Un ideari que esdevingué hegemònic entre les classes populars, un
ideari que contemplava un nou món i un pacte social pel qual, finalment, valia
la pena fer una revolució. Sense això hagués quedat com un mer problema
d’hisenda revestit de cent, un miler o un milió de proclames. Sense més.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<b><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Què vol aquesta gent? Catalunya…</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">La realitat del dèficit fiscal és present en
altres territoris de l’Estat espanyol, en alguns casos fins i tot amb major
intensitat que a Catalunya, però és aquí i no a altres llocs on ha esdevingut
la clau de volta del discurs hegemònic de com superar la crisi. La diferència
rau evidentment en una realitat que tan sols és pròpia de Catalunya:
l’existència d’una identitat nacional que articula políticament el país i que
no ha solucionat de forma manifesta el seu encaix amb Espanya, en un llarg
reguitzell de capítols que tenen el seu epíleg en la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. Aquesta és la base, però
l’abonament del creixement de l’independentisme actual ha estat la crisi i com
un cert discurs sobre la mateixa s’ha obert camí dins d’aquest sistema polític
en detriment d’altres claus explicatives. De fet, la major d’aquest nou
independentisme és sobrevingut. La narrativa implicita pot partir del supòsit
que tot bon català en el fons ha estat sempre independentista, però és això: un
supòsit. Una paraula clau aquesta del bon català, que Mas va traduir com “el
millor de Catalunya”. Un implícit que ha permès, per exemple, que una poesia
d’Espriu a favor del reconeixement de la pluralitat dels pobles d’Espanya es
convertís en un clam independentista o que es suposi, que és molt suposar, que
CIU i els sectors socials que representa han estat sempre independentistes
encoberts. Independentistes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>als
que cal “impulsar”, cal “ajudar” i, finalment, caldrà “votar”. El crit de la
Pl. Sant Jaume, formulat per celebrar el retorn del President de Madrid, “Mas
president, Catalunya independent” estableix clarament, en aquest sentit,
l’ordre de prioritats sota el qual es vol fer creue que s’assolirà la
independència.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">La base social d’aquest nou independentisme
troba el gruix dels seus nous reclutes entre la classe mitja. Una classe de
fronteres extraordinàriament indeterminades, tan indeterminades com amplia és
la centralitat política, social i cultural que adquireix en els imaginaris
col·lectius catalans. Unes fronteres en tot cas que en el seu sentit més ampli
agruparien a un 35% de la població d’aquest país. Gairebé dos milions i mig de
persones hi pertanyen, no és poc malgrat no sigui tampoc la classe majoritària.
És alhora el sector que més diaris consumeix, el que més participa, el que més
interès per la política mostra, la classe més “moderna” i culta, el que es
situa sempre en el centre del discurs del sistema polític. El sector social que
a voltes té en definitiva la capacitat i la creença, de representar-se i
presentar-se com el “poble”. Lluny queda en aquest sentit la vella narrativa de
la classe obrera. Però és un poble que està vivint l’ansietat de veure com gran
part de la seva estabilitat, valors i creences es troben en aquests moments
amenaçats. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Aquesta classe es va ampliar, renovar i
transformar durant la dècada dels vuitanta del segle passat, amb el creixement
dels aparells administratius municipals i autonòmics, que proveïen de noves
feines tant a l’administració com a sectors relacionats amb ella. Fou una bona
època coronada de forma daurada durant la dècada dels noranta, en part degut al
creixement econòmic, en part degut a un neoliberalisme llegit en primera
instància no tant en clau de reducció de l’Estat com en clau de transferència
de recursos del sector públic cap el privat. En aquell moment aquesta classe es
caracteritzava per una forta estabilitat laboral, uns elevats nivells de renda
i l’accés a un consum cultural d’alt nivell. De fet el creixement de la renda
disponible la portà a l’estalvi del recursos aconseguits via adquisició de béns
immobles, fou la classe social capdavantera en aquest sentit, tan sols superada
en aquest comportament pels empresaris. Però amb el canvi de mil·lenni els
efectes de la nova hegemonia neoliberal es començaren a notar a la franja més
jove d’aquesta classe. Abans de la crisi tan sols un 20% d’aquesta franja
aconseguia cobrar un sou superior a 1.000 euros, mantenint l’estatus i el
nivell de vida gràcies a les transferències de renda dins de la família.
Semblava llavors que s’estava retardant la seva reproducció com a classe, amb
trajectòries laborals marcades per la precarietat. Amb la crisi i la seva
gestió neoliberal aquest “retard” esdevé perillosament estructural. Alhora, en
un procés que s’ha accelerat els darrers anys, l’administració pública catalana
ha minvat el seu paper de font de provisió de treball i transferències, mentre
l’estancament econòmic afecta cada cop més a les activitats lligades al sector
privat i els estalvis invertits en habitatges s’han, literalment, esfumat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">No és aquesta classe social la més afectada
en termes absoluts per la crisi, però aquesta els està mirant de fit a fit,
mentre els seus fills es converteixen en carn de canyó d’una economia cada cop
més desregularitzada. De fet, en termes relatius, és un dels sectors amb menys
respostes front la crisi. No s’articulen en el repertori de protesta clàssic
dels moviments socials. Ni per condicions objectives, la seva fragmentació
interna impedeix una actuació de tipus sindical o la utilització d’eines com la
vaga, ni per autorrepresentació i tradició, està a les seves mans aquest tipus
de resposta. En el conflicte entre empresaris, públics i privats, i
treballadors es troben atrapats en un procés on perden tot tipus de
centralitat. La seva resposta ha de ser directament política. I és en aquest
camp on s’articula la independència no tan sols com un procés
d’autodeterminació nacional, sinó també i sobretot com una esperança en la que
es superarà la situació actual, una esperança en la que es recuperarà la
centralitat perduda. És aquesta classe, o un gruix important de la mateixa, la
que dirigeix aquest camí cap a la independència (al igual que va ser però en
franges diferents, i amb un component més clarament popular, la que va
protagonitzar una part del 15M). No els treballadors que s’han convertit per
alguns dels teòrics del procés en poc més que una <i>white trash</i>
inoperativa políticament. Tampoc els empresaris que segons molts dels analistes
actuals ja no juguen el paper rellevant de condicionament polític que tingueren
en el passat, al haver perdut el seu pes en una societat catalana travessada
per la globalització. De fet, al parlar d’ells alguns dels principals atiadors
del “transversalisme” els hi surt l’ànima d’esquerres, oblidada en tantes
altres coses, per explicar-nos que la burgesia està aterrida davant de tot el
que està passant. I és cert que gran part dels empresaris d’aquest país
extreuen cada cop més una part substancial dels seus ingressos de rendes i no
només del teixit productiu. Com també ho és que molts d’ells han aconseguit mantenir
les seves empreses a partir d’ajudes del sector públic. Però tampoc res
diferent al que s’esdevé a la resta del món. És més, tampoc el paper que
tinguin les grans corporacions financeres i industrials, per molt o poc
catalanes que siguin, pot ser menor en la definició de si el procés
d’independència anirà endavant o no. No deixa de sorprendre que precisament
ara, quan estem vivint un procés global d’imposició dels grans poders econòmics
per sobre de qualsevol sobirania nacional, molts analistes polítics ens
expliquin que el seu paper ha esdevingut irrellevant. A voltes en l’explicació
sobre com anirà tot plegat sembla que visquem al país de <i>nunca jamás</i>.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">El procés que ha portat a tants cap a la
independència té una base real: el desig de constituir un poder propi i proper
que sigui més controlable en un món aparentment incontrolat, com a eina clau
per superar la situació actual. Un desig i una base que generà enormes
complicitats entre diversos sectors de la societat catalana. Té però també una
base substantiva en els aparells de creació d’opinió que estan jugant un paper
clau en aquests moments. Una cosa no s’entén sense l’altra en un cercle que es
va retroalimentant constantment. Al llarg de la segona legislatura d’Aznar,
moment clau pel primer gran impuls de l’independentisme, es visqué una operació
clau en termes mediàtics. L’intent de concentració dels gran poders mediàtics
en unes poques mans i pràcticament en una sola narrativa que cercava construir
una sola identitat nacional possible, una sola Espanya possible i un sol partit
possible per dirigir-la. Procés que arribà al seu paroxisme en la bombolla
comunicativa madrilenya, on es confonia allò que passava, allò que s’opinava i
allò que se sentia a la capital de l’Estat, amb el passava, s’opinava i es
sentia a la resta d’Espanya i si hi havia dissidència aquesta no era més que
l’expressió de l’anti-Espanya. En part com a reacció, sense el mateix abast, ni
tampoc continguts, una cosa similar, hem viscut als darrers anys a Catalunya:
l’articulació d’un gran sistema mediàtic propi amb continguts molt determinats,
“de país” seria la paraula escaient. Si abans teníem pràcticament tan sols TV3
i <i>La Vanguardia</i> en castellà com mitjans de certa potència comunicativa,
ara comptem amb l’<i>ARA</i>, <i>La Vanguardia</i> en català, RAC1, una TVC
transformada (tan sols cal comprovar la crítica al poder dels espais de
generació d’opinió del període del tripartit amb els actuals) i un ampli món de
publicacions digitals amb <i>Vilaweb</i> com a senyera, per dir-ne només uns quants.
Una esfera comunicativa que comparteix discursos i on, en diferents graus,
l’independentisme ha trobat l’espai on incubar-se, autorepresentar-se i
imaginar-se el futur. En la narrativa establerta en aquest espai, de forma
accelerada en l’últim any, el gran problema de Catalunya no era el context de
retallades de drets socials, ni tan sols la crisi provocada pel sistema
financer, sinó el dèficit fiscal. I si aquest era el problema, la solució no
era altra que superar aquest dèficit i, per tant, canviar la relació amb
Espanya o, més senzillament, superar aquesta relació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Mai en aquest sentit una manifestació havia
comptat amb tants mitjans convocants, ni s’havia qualificat d’històrica <i>avant
la lettre</i> en un reguitzell de capítols on cada nou gest o paraula es
convertida en un nou moment de caire èpic que no deixarà incòlumne el nostre
present i futur. Però aquests mitjans no fan tan sols de caixa de ressonància,
el seu paper va més enllà. Ofereixen un veritable univers simbòlic de
personatges que opinen constantment sobre la necessitat o el procés de la
independència, alhora que subministren tot una sèrie d’explicacions que la fan
no tan sols possible, ni viable, sinó gairebé màgica. Així veiem com
neoliberals confesos com Xavier Sala i Martín, que fa anys ens explicava que no
hi havia cap bombolla immobiliaria o que el Xile de Pinochet era un model de
creixement econòmic, es converteix en l’economista del procés d’alliberació
nacional. Un heroi més entre els Salvador Cardús, les Pilar Rahola o les Muriel
Casals, en un llarg etcètera més de personatges que s’han convertit en els nous
oracles nacionals. Així llegim també, en delirants editorials, que de fet
Europa ja ens ha dit que no hi ha cap problema i que, cas de declarar un Estat
propi, automàticament estarem a la Unió Europea, molt més ben rebuts com a
nació “moderna” que som front a l’Espanya <i>castiza</i> de sempre. Així sabem,
gràcies als telenotícies que tampoc al Barça li afectaria la independència ja
que al igual que el Mònaco juga a la lliga francesa nosaltres seguiríem a
l’espanyola o, si volem, ens n’aniríem a jugar a França. I, finalment, ens
diuen i ens expliquen que amb la independència arribaríem a tenir la renta per
capita d’Alemanya. Seríem així l’únic país del sud d’Europa que per art de
màgia, per art de la independència, superaríem la crisi enmig d’una riquesa
desconeguda fins ara. Tot plegat amb un aire naïf que tira enrere.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">La independència no és una quimera, tal com
ha afirmat el monarca, però tampoc és la superació de la crisi. Probablement,
de realitzar-se, durant els primers anys en serà una profundització. Quedaríem
inicialment fora de la Unió Europea, si és que no hi ha cap dels grans de la
Unió que vulgui apostar per aquesta independència, cosa que malgrat sembla
insinuar-se constantment des de l’esfera comunicativa de moment no sembla
probable. El problema del deute s’incrementaria, sumant a la nostre la part que
ens correspondria del global de l’Estat. Alhora la taxa d’atur seguiria sent de
les mes altes d’Europa. Podria ser diferent? Sí ho podria ser, però llavors ja
no es tractaria tan sols de parlar d’independència, sinó d’un model de societat
que no només té problemes de pacte fiscal amb Espanya, sinó també a nivell
intern. Seria una possibilitat, l’altra l’ha senyalat el catedràtic d’economia
Santiago Niño Becerra en unes declaracions que no han estat reproduïdes pels
mitjans que usualment l’acostumen a citar en les seves declaracions favorables
a l’estratègia seguida fina ara. Si es vol que la independència s’assoleixi i
sigui “sostenible” caldria preguntar-se, segons el catedràtic, “Quina
Catalunya? (…) Catalunya té actualment 650.000 aturats. D’aquests 650.000
aturats quants són immigrants? Aquesta Catalunya independent podria arribar a
un acord per treure aquests 650.000 aturats immigrants?” Quina Catalunya?
Certament aquesta és la pregunta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<b><span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Artur I de Catalunya</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Davant una demanda inesperada sobre el model
d’Estat que tindria la nova Catalunya el President va afirmar que no tindria
perquè ser republicana, provocant l’estupefacció general. És d’esperar que el
primer rei de Catalunya no sigui l’últim de la nissaga dels Borbons. Sembla una
broma, encara que és cert que el vell somni del nacionalisme conservador era
l’articulació amb Espanya a partir d’una monarquia dual a imatge de la
d’Austria-Hongria. Per si de cas, sembla que el mataelefants ja ha quedat fora
de la cursa per ser rei de la nova Catalunya a tenor de l’escrit de la Casa
Real sobre el tema. Queda així de moment el Tro vacant, però a tenor del to que
està adquirint tot plegat les apostes podrien apuntar cap un altre candidat:
Artur I de Catalunya. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">La pregunta sobre el model d’Estat de la
nova Catalunya era inesperada pel President, car la situació, tota la situació,
era inesperada. Ell, com el partit governant, no cercaven de forma tan directe
el canvi de narrativa sobre la relació entre Catalunya i Espanya que
sobrevingué després de l’11 de setembre. Havien pensat en una gran mobilització
sobre el pacte fiscal. Però en aquest país les grans mobilitzacions nacionals
han estat sobre l’Estatut. Així fou aquell llunyà 11 de setembre de 1977, ara
injustament desbancat com el més gran de la història per una Catalunya actual
que supera en dos milions a la dels setanta, i així fou també la del 10 de
juliol de 2010. A falta de nova agressió contra l’Estatut quedava ja tan sols
una nova èpica i aquesta no es trobaria en el pacte fiscal. Deia recentment
Joan B. Culla a <i>El País</i> que ICV estava surfejant amb prou soltura la
situació. Caldria veure si els reis del surf no són en aquest cas els de CIU i,
entre ells, el President. Malgrat la situació no estigués prevista caigué com
aigua de maig sobre ell. De cop i volta passà de ser el President més trist de
la nostra història, ni Montilla el superava, aquell que malgrat tota la il·lusió
que volgués anunciava dia sí i dia també una nova retallada al país, aquell que
ens havia portat a ser rescatats, en l’heroi de Catalunya. Un dia abans era
Artur Mas el rescatat, un dia després no altre que Artur I de Catalunya, per
habilitat, però també per com ha estat pilotada tota la estratègia de la Marxa
sobre Barcelona. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Preparada com una gran escenificació de
mobilització de tot el poble català que finalment no hauria anat a la capital,
sinó marxat sobre ella per llegar al màxim representant del país un nou
missatge. En aquest sentit i en aquest camí cap qüestionament a la política
catalana, cap fissura, i tota la centralitat en mans del president, lloat a
partir d’aquí en cada un dels passos que farà. Un dia abans li anunciava Muriel
Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, “President, el país ha madurat”. Ell ho
va poder comprovar un dia després amb els seus propis ulls. Si el President va
a Madrid a fer una conferència se’l felicita, que torna de Madrid per parlar
amb el President d’Espanya del pacte fiscal i no de la independència, es
convoca una rebuda a Pl. Sant Jaume, que surt a saludar al poble acompanayat de
figures insignes del nou independentisme es crida “Mas President, Catalunya
Independent!”. Mas President.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Aquesta centralitat del President serà el
mascaró de proa i per darrera seu CIU intentarà maniobrar un timó complicat. Si
el primer serà l’encarregat d’intentar aglutinar tot aquest nou independentisme
d’una independència que passa per la seva figura, el segon haurà d’encaixar moltes
peces diferents. En aquests moment la sala de màquines de CIU bull per
aconseguir-ho. Oriol Pujol, el futur hereu de tot l’invent, ja ha avisat que en
cap cas la independència s’inclourà en el programa electoral, però confieu en
el President. Comenten també que el referèndum és il·legal i que potser seria
millor una declaració del Parlament de que Catalunya vol ser un Estat
independent (o que és un Estat independent? Ja és veurà), però confieu en el
President. En tot cas el que és segur és que volem estructures d’Estat propi.
Ho codifica millor que ningú, qui sap per si és certament el que vol el
President o per tal de calmar als intranquils, Barbeta a les pagines de <i>La
Vanguardia</i>: “Noteu que Mas gairebé no parla mai d’independència, sinó
d’estructures d’Estat propi (…) I després de cada estació caldria recomptar la
majoria, perquè podria ser que alguns amb el pacte fiscal ja en tinguessin prou
i d’altres en canvi s’animessin a anar més enllà. Es tracta, doncs, de
plantejar la independència com els socialistes es plantegen assolir el
socialisme.” Com el socialistes es plantegen assolir el socialisme…<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">És a dir, de nou, el tema del Pacte Fiscal,
ara convertit en Hisenda Catalana, serà el centre de l’acció política encara
que ara en un marc discursiu completament diferent. Cal, primer guanyar les
eleccions per una amplia majoria, unes eleccions que seran plebiscitares així i
no pas constituents. Després ja es veurà com s’encara la legislatura si com a
procés constituent o com a partida de pòquer amb l’Estat espanyol amb les
apostes pujades i ordagos sense predecents, però sense perdre el control.
Sobretot sense perdre el control. L’última vegada que això va passar, al llarg
de la convulsa dècada dels trenta quan finalment el catalnisme fou hegemonitzat
per les esquerres, el gruix del nacionalisme conservador va acabar per recolzar
l’espanyolisme més extrem representat pel franquisme, car segons paraules del
prohom de la Lliga Valls i Taberner a <i>La Vanguardia</i> de 1939: “Cataluña
ha seguido una falsa ruta y ha llegado en gran parte a ser víctima de su propio
extravío. Esta falsa ruta ha sido el nacionalismo catalanista (…) deben, pues,
cooperar todos los catalanes efusivamente y con la máxima lealtad, sin
reservas, sin recelos y sin regateos de ningún género; sin más jefe que el
Caudillo, forjador de la Nación renaciente, y salvador de nuestra civilización
tradicional, al cual debemos gratitud perenne, adhesión inquebrantable y
confianza plena amplísima, cual la merece por su genio extraordinario por su
patriotismo insuperable y por su abnegación y esfuerzo admirables”. Deia Josep
Pla que “El que més s'assembla a un espanyol de dretes<i> </i>és un<i> </i>espanyol
d'esquerres”, però si mirem la nostra pròpia història no podem deixar de concloure
que a voltes no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un català de
dretes. Per aquest últim no es pot deixar que Catalunya es perdi, és a dir que
la porta de la ruptura amb l’Estat, obri altres portes, altres ruptures.
Aquesta seria la “Falsa Ruta” del nostre present.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Es dirà que si CIU no compleix amb el mandat
del “poble” ho pagarà electoralment. Be sí, dintre de quatre anys pot ser que
ho pagui, però té quatre anys per culminar la “transició nacional”. I la resta?
La resta té ara un panorama complicat. El partit governant ha passat d’estar
profundament desgastat i sense alternativa econòmica que oferir a les
retallades a recuperar la iniciativa política i posar-se en el centre de tot
debat polític possible dins de la lògica establerta. ERC que s’estava
beneficiant segons les enquestes de l’aposta per la mà estesa a una
Convergència no prou sobiranista, cosa que li reportava vots del món
convergent, ara es troba superada en centralitat sobiranista. L’abraç de l’ós
s’ha invertit i ara li queda poc temps per recuperar la pota d’esquerres del
seu discurs, abandonada pràcticament els darrers temps, per aspirar a
encapçalar una esquerra nacional. Quelcom de similar li pot passar a
Solidaritat, que clama per tal que s’esgoti la legislatura sabedora que només
el temps, i les contradiccions de CIU que aquest temps posaria sobre la taula,
li pot donar els vots que ara pot concentrar el govern. Mentre tant el PSC que,
malgrat tot el que es digui, el desastre no li prové de la seva “manca” de perfil
catalanista, sinó de la falta d’una alternativa socialdemòcrata creïble després
de la bancarrota patida pel socialisme en aquest camp, es debat entre ser més
sobiranista o disputar el vot que el nou independentisme deixi fora. Dues cares
de la mateixa moneda en tot cas: la política identitaria, d’una banda o altra,
com a única opció. Iniciativa, per la seva banda, com diu Joan B. Culla, ha
surfejat bé la situació i és probable que el creixement electoral que ja es
preveia abans de l’11 de setembre no minvi. Però si l’aposta és per incloures
en la nova agenda independentista per poder parlar, a més a més, del referèndum
contra les retallades, el cert és que quedarà en poc més que un creixement
quantitatiu. El repte que tenen per davant, el de liderar un ampli front
d’esquerres, pot quedar molt tocat si no és capaç d’articular-lo també com a
discurs alternatiu a la nova centralitat política. I, finalment, les CUP, el
vell independentisme que havia trobat una gran via de renovació en el
municipalisme alternatiu, han quedat tan travessades per la nova situació que
és difícil saber si podran reprendre la iniciativa política fora dels debats
interns.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Tanmateix hi ha un últim factor d’aquesta
nova situació que val la pena tenir en compte. Si la centralitat que ha
adquirit Mas, ja hi ha qui parla de “massisme” com a corrent política
superadora de CIU, presenta unes innegables avantatges per la proposta de CIU i
un independentisme de via única, també presenta algunes desavantatges. Pot
provocar el rebuig de tot un sector de la societat catalana en la mesura que el
procés d’independència s’identifiqui tant clarament amb la figura del President
que ha portat les retallades fins als últims extrems (no en va s’ha reclamat
sempre com alumne avantatjat de les polítiques d’austeritat davant de la Unió
Europea); en la mesura que aquest discurs es plantegi com un reforçament d’un
sistema polític en plena crisi de legitimitat per la seva incapacitat no de
defensar la sobirania nacional, sinó la sobirania front als dictats de la
troica i els mercats. En aquest punt el tan aclamat “transversalisme” deixa de
ser transversal, per convertir-se en un procés de legitimació del poder a
Catalunya. O, al menys, així pot ser vist<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>per una part d’aquesta classe mitja, en el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>moment en el que puguin entrar en contradicció els valors
d’esquerres i el projecte nacional realment present.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Per una part d’aquesta mateixa classe mitja, però també, i
sobretot, per el sector social que es considera com la <i>white trash</i>
catalana. Cert és que no se’l considera un agent actiu del procés, ja que és en
paraules de Graupera, un dels opinadors més contrastats del nou
independentisme: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">“Els immigrants dels seixanta van ser
utilitzats com a carn de canó pel règim per tal de diluir la cultura catalana
(…) El PSC els tenia com a reserva moral. I a través de la intervenció pública
i la xarxa clientelar, va crear un cordó ideològic a les seves barriades (…)
Per això s’adulava el folklore nostàlgic de l’exiliat i s’excitava la retòrica
social com a problema únic. Això els ha marginat econòmicament i ha acabat
condemnant els seus fills al white trash: aïllats, protegits pel paternalisme,
sense accés a la cultura (…) I com que mai no ha calgut que participessin per
fer-ne ús, avui costa molt fer-los valer electoralment (..). Carn de canó, de
nou.”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-right: 7.1pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Cambria; mso-bidi-font-family: Cambria; mso-hansi-font-family: Cambria;">Delirant imatge que parteix d’un
desconeixement absolut de com ha evolucionat una part de la classe obrera
catalana al llarg de les últimes dècades i del protagonisme central, fora de
qualsevol “aïllament”, que tingué com a subjecte col·lectiu en el procés de
canvi polític. Una imatge que mimetitza progrés social i cultural amb conversió
mesocràtica i que, tanmateix, és<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>la base de gran part dels anàlisi polítics d’aquest nou independentisme,
partint de la següent presumpció: tan sols la classe mitja és operativa en
termes polítics. Una presumpció que li pot sortir cara. Certament aquests
sectors estan vivint actualment una crisi de representació, però no són
escombraria. Una transició, si és que realment estem vivint això, és un procés
en el que un cop s’ha activat ningú la controla realment, de fet sembla que
s’imposi a tots els actors com una força externa a ells mateixos, malgrat són
ells els que l’estan protagonitzant. Això és així per la quantitat de forces en
pugna que hi ha en joc: els empresaris, les classes mitges, la <i>white trash</i>,
l’Estat espanyol, els agents polítics i socials, l’Unió Europea, els mercats… I
és que el món és gran, molt més gran del que ens volen fer suposar dins del
realisme màgic que alguns estan venent. Múltiples forces que es situen al bell
mig del procés fins que arriba la fase de concreció que és sempre, sinó es
produeix una revolució, una fase de pacte. És patent que encara no s’ha arribat
a aquesta fase, com ho és que, malgrat tot el que es vulgui, Artur Mas no és el
Suárez català, encara que apunta maneres. Diuen els clàssics que el procés
d’alliberació nacional de Catalunya s’inicia en una fase on el monopoli polític
el mantenen les classes altes, posteriorment esdevé un procés de classes mitges
i no arriba a les seves últimes conseqüències fins que el fan seu les classes
populars. Diuen això, però a saber. Tot això si el que estem vivint és una
transició nacional cap a la independència, i no un mer problema de recaudació o
de legitimació d’un projecte esgotat. Si això últim fos el que realment estem
vivint, seria una de les patoxades més grans de la història de Catalunya amb un
sol gran encert: haver triat a Toni Soler com a comissari de la commemoració de
l’aniversari de 1714. El 2014 no ens quedaria altra que veure un especial de
Polònia que ens expliqués el que realment ha passat. En tot cas el 2014, si no
abans, ho sabrem. </span></div>
Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-62205740248408442242012-08-14T17:56:00.001-07:002012-08-15T05:39:54.422-07:00Connexions i desconnexions (II). Estratègies plurals i (des)integrades<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-_LG-b9xEQKU/UCry0pEWj3I/AAAAAAAAABc/tel1qA5KN0c/s1600/balsam.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="http://1.bp.blogspot.com/-_LG-b9xEQKU/UCry0pEWj3I/AAAAAAAAABc/tel1qA5KN0c/s320/balsam.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span lang="CA">I</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Quan
Malcolm X tornà de la Meca el 1964, davant les preguntes dels periodistes,
reflexionà sobre si la solució del “problema negre” (a ell sempre li havia
agradat senyalar que els negres no tenien cap problema, si de cas s’havia de
parlar del problema blanc) seguia passant pel retorn a Africa i no per la
transformació dels EEUU. La tradició en la que s’inscrivia havia postulat
sempre que els fills i nets dels esclaus no eren americans, sinó africans
portats a una terra estranya. En aquesta reflexió en veu alta apuntà ja no a la
possiblitat del retorn, de la desconnexió absoluta, però sí a la necessitat de
fer “Una emigració cultural i mental de retorn a Africa, no necessàriament una
emigració física, que signifiqui que reafirmem els nostres llaços. Ajudaria a
reforçar-nos aquí a Amèrica, al poble negre d’Amèrica, no tan sols espiritualment,
sinó que a la vegada ens donaria la iniciativa per resoldre els nostres
problemes aquí, a casa”. Amb aquesta reflexió, i el pas de ser un líder d’una
organització de caire religiós com la Nació de l’Islam a propugnar l’acció
política amplia, el gran príncep afroamericà feia un pas de gegant en l’intent
de fusionar políticament dues tradicions incompatibles pràcticament fins
llavors. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">La
primera era anunciada en una data tan matinera com 1831 en un míting celebrat a
Nova York: “No creiem que les coses continuïn sempre igual (…) Arribarà el dia
en què la Declaració d’Independència serà sentida amb el cor de la mateixa
manera com és expressada amb els llavis, quan els drets de tots seran
reconeguts<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i apreciats degudament.
Aquesta és la nostra pàtria i aquest és el nostre país. (…) Aquí hem nascut i
aquí morirem.”. Però encara ressonaven amb força també les paraules de les
cartes enviades pels negres lliberts que havien emigrat a Sierra Leona el 1815
fugint d’Amèrica: “Encara que sigueu lliures, aquesta no és la vostra pàtria,
Africa i no Amèrica és el vostre país i la vostra casa”. Paraules que ens
parlen d’una escissió bàsica que recorrerà el moviment d’emancipació dels
negres a EEUU al llarg de tot el XIX i XX. D’una banda, aquells que cercaran la
integració dins la societat dels EEUU, a partir de la transformació de les
seves bases i el reconeixement de ple dret com a ciutadans de les persones de
color, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i que tindran el seu líder
més esplendorós en Martin Luther King. De l’altra, una llarga tradició que
tindrà la seva primera balda en les iniciatives desenvolupades al llarg del XIX
per intentar el retorn a Africa dels antics esclaus; un amplia difusió amb el
moviment d’entreguerres liderat per Marcus Garvey; i diferents variants entre
els intents de crear un Estat propi a Africa o reclamar el dret a l’autodeterminació
per fer-ho a la mateixa Amèrica. Moviments que estaven abocats al fracàs, per
la inviabilitat mateixa de la seva proposta (quin Estat? quin territori?),<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però que tenien èxit en un altre sentit.
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Al
proclamar l’existència d’una cultura i una identitat tant antigues com vives
retornaven l’orgull i uns signes de pertinença a una població delmada culturalment
i humana. Ells no eren solament els fills dels esclaus marginats d’una vida
plena, eren els descendents de les grans cultures africanes, els fills d’una
cultura mil·lenaria molt més rica i antiga que l’anglosaxona. Al construir
dintre d’aquest moviment xarxes econòmiques, culturals i socials pròpies i autònomes
de la resta de la societat blanca, expressaven i realitzaven la possibilitat de
crear un món propi dins d’un altre que els era profundament hostil. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Finalment, la inviabilitat pràctica
d’una realització immediata d’aquesta proposta política la va fer perdurar en
forma de fe, de religió. La suposició que front a la religió catòlica dels
blancs ni havia una altra pròpia dels africans, en aquest cas l’Islam, i la
gestació d’una escatologia, d’una visió de finalitat, que situava l’alliberació
del poble negre dels Estats Units en un intervenció divina en un futur
indeterminat on es produiria el retorn, va ser el germen del naixement i
desenvolupament de la principal organització d’aquesta tendència: la Nació de
l’Islam. En aquesta escatologia no hi havia intervenció política, ja que la
mateixa no tenia sentit en el temps d’espera del dia de la intervenció divina.
Durant el mateix tan sols quedava preparar-se per fer-se dignes de
l’alliberació: construir el propi món. Un món tanmateix que patí un gran trasbals
en la forta dinàmica social i política dels anys seixanta. Difícil era en
aquest context que des de la desconnexió proclamada i practicada no es
reconnectés de nou amb la realitat d’una forma, amb una intensitat i un color
diferent que la reste de subjectes que havien fet de l’intent de transformació
dels EEUU el seu principal objectiu. La figura clau d’aquest procés, que el
metabolitza i el simbolitza, no és altra que la de Malcolm X. El líder negre
inaugurà així un nou camí, aquest, com havia intentat Du Bois des de finals del
segle XIX sense èxit, es construïa sobre una identitat on ells deixaven de ser
americans que cercaven la seva plena integració o be africans en un aterra
estranya que cercaven el retorn a casa. La seva casa era Amèrica, però no
l’Amèrica realment existent, sinó la que es construiria sobre noves arrels. La
seva indentitat ja no era americana o africana, ells eren afroamericans. A
partir d’aquesta base s’abandonà l’escatologia, el temps d’espera es convertí
en el temps de l’obrar, l’acció ja no seria religiosa sinó política, les xarxes
autònomes no serien una preparació pel retorn, sinó la força per la
transformació en el aquí i en l’ara.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">En
uns moments en els quals la “impossibilitat” de canviar la pròpia realitat
porta, i cada cop portarà més, a les propostes de desconnexió, és a dir a les
propostes de crear el propi món en forma de xarxes socials, culturals,
econòmiques i territorials pròpies, és important observar que aquestes
propostes tenen un límit, però també una virtut. No es tracta de renunciar a
res, si es fa es convertirà en una opció condemnada a l’escatalogia d’uns pocs,
sinó de crear àrees de desconnexió mental, cultural, social i econòmica per
poder apropiar-se de recursos que permetin el retorn a una política amplia feta
des de noves bases. No és nou. </span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span lang="CA">II</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Els
moviments emancipatoris al llarg de tota la seva història i en les diverses
formes que han pres, han mantingut unes constants estratègiques que no sembla
que hagin de canviar. Podríem etiquetar-les, grosso modo i amb un traç gruixut,
en tres grans continents. Aquelles que han cercat en l’acció directe el canvi
social i polític, aquelles que ho han fet en la desconnexió del sistema i
aquelles que han optat per una acció política organitzativa com a centre des del
que operar un canvi que afecta de forma gradual a varies esferes de la societat.
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">La
tradició de Gracus Babeuf i la seva conjura dels iguals en el crepuscle de la
Revolució Francesa inaugura la forma moderna de l’aspiració d’un canvi radical
mitjançant la presa directe del poder. El seu origen l’hem de trobar en els
demòcrates radicals que havien descobert que la democràcia per si sola no
portava a la igualtat i que quan ho feia ràpidament era transformada en una
dictadura. El problema segons ell era la gran propietat, els “acaparadors dels
béns comuns” i la solució no altra que la presa del poder. La conjura fou
reprimida a sang i foc, i les seves cendres aixafades sota la bota del nou
ordre burges napoleònic. Babeuf, esperant la fi, estimulava als seus seguidors
a prendre nota de tot el que s’havia esdevingut per tal que “Un dia, quan la
persecució hagi amainat, quan potser els homes de bé respirin amb suficient
llibertat per poder deixar flors sobre la nostra tomba, quan hagi arribat el
moment de somiar de nou (…) podràs cercar en aquestes papers i presentar a tots
els deixebles de la Igualtat (…) els contingut del que els homes corromps
d’avui anomenen els meus somnis”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Buonarroti,
un dels últims supervivents de la conjura, serà l’encarregat de fer una transmissió
que connectarà directament amb les societats secretes del segle XIX, el
blanquisme i d’ell, d’una forma mai plenament reconeguda, amb el mateix
comunisme fins als anys trenta, i una part de la pròpia tradició anarquista.
Una línia que fila el vell somni d’assaltar els cels per construir la nova
Jerusalem a la terra. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Blanqui
és segurament el més desconegut i el millor exponent d’aquesta pulsió. L’anomenat
timbre de bronze va commoure el segle XIX com li agradava dir a Walter Benjamin
clamant contra el seu oblit. Poc amant dels debats entre marxistes,
proudhonians, cabetians o owenites, el seu llegat en termes d’escrits va ser
pobre, el va contribuir, en part, a aquest oblit. Segons ell, els seus
il·lustres contemporanis no feien altra cosa que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“discutir que hi ha a l’altra riva del riu, l’important és
travessar-lo”. De fet és pot considerar el gran estrateg de la insurrecció, i
el gran tàctic del cop d’estat, i com a tal passà més dies de la seva vida a
presó que en llibertat. Tanmateix el blanquisme fou el veritable actor dominant
dels moviments emancipatoris des de la segona meitat del segle XIX fins a 1871.
Visqué llavors la seva victòria més gran amb la instauració de la Comuna de
París, de la que el mateix Blanqui fou anomenat president d’honor, esdevinguda
la primera experiència de govern modern basat en la democràcia directa i en la
voluntat d’una transformació radical de tota la realitat. Victòria que fou
també el seu principal epíleg. La fi sagnant de la Comuna acabà amb el
blanquisme com a corrent dominant. Tanmateix, la voluntat insurreccional per
sobre de tot pervisqué com a mínim fins a 1917 i foren molts els contemporanis
que senyalaren que el mateix Lenin era més fill de Blanqui que de Marx. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No en va en el moment de decidir la pressa
del Palau d’Hivern, amb part del comitè central en contra degut a la paradoxa
de proclamar una revolució socialista obrera en un país pràcticament agrari,
Lenin abandonà tot debat argumental per afirmar davant dels contraris, i iniciar
aquell experiment que havia de canviar la història, citant a Goethe, “la
teoria, amic meu, és gris, però verd és l’indestructible arbre de la
vida”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Tanmateix
si les revolucions són contagioses, també són una estranya flor en la història
i encara més rares són les triomfants. Aquestes últimes deixen de ser mites per
passar al camp de la llegenda. Una llegenda que difícilment es converteix en
pauta del canvi polític, malgrat es trobi en la base de tots els grans canvis.
L’últim eco de la primavera dels pobles de 1848 es visqué precisament en aquell
1917 que determinà tot el segle. Cap onada revolucionaria més travessa el segle
XX amb la mateixa força, malgrat que foren molts els que seguiren fent
d’aquesta singularitat el principi de tota la seva acció política. Altres, del
fracàs de les revolucions que havien empres, de la impossibilitat de canviar
l’ordre existent, cercaren fora del sistema el que no trobaven dintre. Aquesta –la
història dels intents de desconnexió– és una història pràcticament tan antiga
com la humanitat. Es troba en tot procés migratori col·lectiu fet amb voluntat
de fundar una societat nova, es troba en les persones que vivien als boscos
escapant de la servitud feudal, en la formació de societats cimarrons de
Llatinoamèrica, que podien agrupar a més de 15.000 persones vivint en comunitat
sota el principi de la igualtat durant segles o en l’agrupació de cabetians per
tot Europa, assenyaladament també a Barcelona, després del fracàs de les
revolucions de 1848 per marxar a fundar societats comunistes a Amèrica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Però
si els afromericans descendents dels esclaus dels EEUU no trobaven on concretar
el seu retorn a Africa, quelcom de similar passà amb les propostes de
desconnexió. Realitzables al llarg de la història de la humanitat, ho deixaren
de ser amb la tendència constant del capitalisme a desenvolupar-se<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com a sistema-món, deixant cada cop
menys espais “lliures” de les “aigües gelades del càlcul egoista”. En aquest
sentit, a partir d’un cert moment del darrer terç del XIX la desconnexió mutà
de mitjà per realitzar-se i passà a ser predominantment l’articulació de xarxes
econòmiques, socials i culturals pròpies dins de la societat. De fet en el si
de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), malgrat com ens ha estat
llegada la seva memòria, el gran debat no s’establí entre l’anarquisme
insurreccionalista de Bakunin o el gradualista de Proudhon i el socialisme de
Marx. Aquestes posicions tan sols eren la forma pública d’un debat més de fons
en una època on Marx no era sinó, en paraules de William Morris, “la millor
ment al nostre costat” i no el fundador d’una doctrina amb seguidors que
cercaven en les seves cites, manuals i vulgates un principi d’autoritat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquest debat es lliurava entre els que
veien el mutualisme i el cooperativisme com la base per la transformació social
present i futura i els que postulaven primer en la vaga general i després en
l’articulació de grans sindicats de masses el camí cap a una societat més
justa. Val a dir que ambdues posicions estaven emmarcades entre el vell proletariat
i la nova classe obrera industrial sorgida de la segona revolució industrial. Els
primers tingueren en el proudhonisme gradualista, i tan sols més tard en el
bakunisme, la seva proposta més afí, mentre que els altres la trobaren en el
marxisme i més tardanament a alguns països d’una forma diferent amb el
sindicalisme revolucionari i/o l’anarcosindicalisme. Finalment fou aquesta
última ideologia –la marxista– la que s’imposà com a dominant, però ho fou en
tant en quant s’encarnà en una forma d’organització completament nova i, en el
seu moment, exitosa: el partit.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Malgrat
s’ha tendit a veure en l’actualitat els partits moderns com una forma més de
domini –la partitocràcia– de les elits, el cert és que aquests nasqueren de
sectors populars com a primera forma d’articulació política de la societat de
classes. És més, el seu naixement transformà la realitat en un sentit que les
classes dominants mai haurien previst. La reacció Europea que es transmutà en
una gran onada repressiva després de la derrota de la Comuna de París, deixà
pràcticament delmades les diferents corrents insurreccionalistes. En un context
marcat per la desesperació nasqué el terrorisme populista o anarquista, mentre
aquells que havien cercat en la desconnexió el principi de la nova societat
veien com gran part dels seus projectes perdien centralitat política en un
període extremadament dur i de creixement constant del gran proletariat
industrial.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La primera AIT com a
tal desaparegué i Marx i el seus seguidors abandonaren tot intent de
mantenir-la viva, car ara el projecte era un altre. A Alemanya, conjuntament
amb els lassellans, crearan a Gotha el partit socialdemòcrata alemany (SPD).
Aquest no propugnava un mitjà únic per fer la revolució –la vaga general, les
tècniques insurreccionals o la creació d’un teixit econòmic alternatiu–, sinó
la constitució de les classes populars en partit per poder decidir en cada
moment quina era la millor opció. Una estratègia que, malgrat no estar
inicialment al centre de la seva acció, no descartava la penetració
institucional. Però de fet fou aquesta última realitat el que es convertí en el
principal pol de confrontació amb l’Estat bismarckià. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">A les
eleccions de 1878 els “antisistema” d’aleshores aconseguiren nou diputats.
Davant la por que suscitava aquesta realitat, encara migrada, el Canceller Bismarck
farà aprovar les que seran conegudes en el seu conjunt com a lleis
antisocialistes. Durant els següents dotze anys més de 150 diaris i 1.200
publicacions foren clausurades, els militants del nou partit detinguts,
desterrats o acomiadats. Tanmateix la nova proposta seguia creixent en dos
sentits. Avocats a la clandestinitat es desenvolupà com a partit de la societat
civil, encobert en la fundació de cooperatives, sindicats, clubs de fumadors,
centres d’esport, entitats de barri, escoles, etc., creant amb el seu desplegament
un nou teixit social, una nova cultura, un nova realitat. Alhora es seguien presentant
amb diverses formules a les eleccions, en un creixement que semblava, sorprenentment,
imparable: el 1890 ja s’havia convertit en el primer partit d’alemanya en
nombre de vots. De fet, la seva mateixa existència portà al Canceller Bismarck
a aprovar no tan sols mesures repressives, sinó també noves lleis de protecció
social, de cobertura de les baixes laborals, i jubilació, entre altres, mentre
els salaris reals no paraven de pujar gràcies a l’acció sindical del nou
partit. Finalment, davant la constatació que la repressió por si sola no
aturava el naixement d’aquesta nova forma organitzativa, i que tampoc
l’extensió de mesures socials semblava aconseguir-ho, el canceller decidí
dissoldre el Parlament. Una vaga general de 140.000 miners fou la resposta.
Bismarck fou destituït i les lleis antisocialistes derogades. En el procés
havia aparegut una nova forma d’acció i organització que ben aviat, en la
mesura que es mostrava exitosa, serà adoptada arreu d’Europa per les
organitzacions de l’esquerra: el partit de masses. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Malgrat
l’existència de partits polítics es pot rastrejar com a mínim des de la
revolució francesa, el cert és que a l’últim terç del segle XIX aquests eren
poc més que agrupacions a l’entorn d’un líder o corrents més o menys
organitzades. Amb l’aparició del model de l’SPD en escena la nova forma de
prendre partit, de ser partisà, s’agrupa a l’entorn d’una ideologia, una
estratègia i una serie de tàctiques que mou a centenars de milers de persones
organitzades en seccions locals, territorials nacionals i/o estatals, amb òrgans
dirigents, congressos, etc. Però això és tan sols un dels aspectes d’aquells
moderns partits de masses. Alhora aquesta forma política, en un context de
baixa articulació dels estats en el terreny social en el passat que ara sembla
ser el nostre futur, mostra una aguda tendència a desenvolupar-se no només com
a partits de masses, sinó també com a partits societat. El model es difongué a
partir de les noves corrents marxistes, però ben aviat fou emulat per tot
partit d’esquerres i popular de diverses tendències ideològiques, mostrant en
aquesta dimensió de partit-societat una força inusitada. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A principis del segle XX a Alemanya, o
en el cas del Partit Republicà Radical a Barcelona per citar-ne un exemple
similar encara que de menor intensitat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un podia néixer en un barri de marcat caràcter socialista,
anar a una escola socialista, tenir un advocat i un metge socialista, treballar
en una cooperativa socialista, o pertànyer a un sindicat socialista, i fins i
tot anar a una universitat socialista. En aquest sentit els recursos identitaris
i els sentiments de pertinença cap a aquestes organitzacions no tenia parangó. Des
d’un punt de vista era un partit polític, des d’un altre una forma de vida, de
concebre la vida, que anava molt més enllà de votar o no votar com a una opció
instrumental segons el moment. En un dels seus màxims moments de maduració el
1912 arribaria a treure el 99% dels vots en una ciutat com Berlín, malgrat el
sistema li seguis sent profundament hostil. Si l’emergència de la societat de
masses (amb formes de comunicació de masses, literatura de masses, art de
masses, mitjans de comunicació i transport de masses i ciutats de més d’un
milió d’habitants), en un sistema econòmic profundament inestable i
caracteritzat per crisis periòdiques, s’havia mostrat com un desafiament per
les classes dirigents, l’aparició en aquest marc d’una forma organitzativa
adaptada <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a aquests temps, i alhora
antisistèmica,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>significà primer
l’erosió i després la fi d’un model de domini tradicional. La resposta més immediata
fou, en nous contextos revolucionaris, el feixisme com a nova ideologia de
masses, profundament reaccionaria, però que alhora abandonava l’elitisme
tradicional per adoptar tècniques de propaganda, narratives i formes
organitzatives adaptades a la nova societat. La resposta tardana, un cop
fracassat el feixisme, foren els partits democratacristians de masses que
lligaven l’organització política als sentiments de pertinença religiosa.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span lang="CA">III</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">L’èxit
de l’articulació política gradual en un nou tipus d’organització, ja fos en el
model partit o el del sindicalisme polític de masses articulat com a
sindicalisme revolucionari o anarcosindicalisme, amagà una altra realitat que
li era consubstancial: no significà la desaparició de les propostes
alternatives. Això, en realitat, va succeir molt més tard en un lent procés en
el món posterior a la Segona Guerra Mundial i en el marc d’un capitalisme
profundament transformat. Quan competien entre elles es presentaven com
univoques, en la mesura que cada una de elles pretenia mostrar-se en termes
absoluts com la més efectiva per aconseguir l’objectiu final: la superació del
capitalisme. Però en realitat la creació d’espais propis fora del “sistema”
seguia plenament present en les noves formes d’acció. Crear una societat dins
la societat havia estat el mitjà que havia permès sobreviure al partit en el
moment del seu naixement, fou posteriorment el tramat de fons que li va
permetre interactuar àmpliament amb la realitat de “fora”. D’aquest tramat
treia la força material, els recursos morals, les certituds, la capacitat de
sobreviure en els pitjors moments i la prefiguració d’elements de la societat
futura. Potser una relació diferent, amb més elements de contradicció, mantenia
amb l’acció directe o la cultura insurrecionalista. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">El
cert és que aquesta nova forma d’acció i organització s’havia articulat sobre
l’anunci de l’objectiu de superar el capitalisme, i en aquest sentit l’esperit
revolucionari seguia sent el seu horitzó sense el qual no s’haguessin pogut ni
articular en els seus orígens, quan el sacrifici es sustentava en la
possibilitat de l’adveniment d’una societat radicalment nova. Però amb el seu
mateix desenvolupament estava canviant la situació de partida en varis sentits.
El primer d’ells l’anunciava irònicament Max Weber: “queda per veure si la
socialdemocràcia assaltarà l’Estat o serà l’Estat el que assalti la
socialdemocràcia”. I el cert era que en la mesura que els partits
socialdemòcrates es consolidaven també es transformava la seva mateixa
naturalesa. Creixien en nombre de diputats, periodistes de diaris propis,
membres de cooperatives, militants professionals, que feien tendencialment de
l’existència del partit una forma de vida i, a la llarga, del propi partit una
finalitat, més que no pas una eina pel canvi social. Alhora, i una cosa no
s’entén sense l’altra, l’anunci d’una teoria social, si té èxit en el seu
anunci, modifica les condicions de partida de la profecia. En aquest sentit,
mai les ciències socials s’acostaran a les naturals, si no és en alguns punts
de la física quàntica que postula que l’acte d’observació de la matèria ja és
en si mateix un acte de transformació de les seves condicions prèvies, ja que
ella tracta de subjectes capaços d’interpretar i modificar les seves condicions
a partir de noves realitats entre les que hi ha la mateixes interpretacions que
postulen com seran aquestes noves realitats. És a dir si el socialisme modern
havia nascut postulant que el capitalisme era un sistema periclitat i que
creava les condicions socials per la seva pròpia desaparició, el seu propi desenvolupament
canviava aquestes condicions. Bismarck havia reaccionat amb la repressió, però
també ho féu articulant unes primeres mesures de protecció social. Camí que fou
seguit en els anys següents per altres governs, a la vegada que l’aparició dels
sindicats de masses anava acompanyada d’increments salarials i millores en les
condicions laborals, millorant les condicions de vida de les classes populars.
Ara ja no era tan cert que amb una revolució aquestes no tenien res a perdre,
tan sols les seves cadenes, i tot un món que guanyar com anunciava Marx i
Engels al final del Manifest Comunista. No ho era pels dirigents i quadres
socialdemòcrates, que havien trobat la seva forma de vida en el creixement del
partit, i no ho era per una part de la seva base social. I això servia tant
pels partits socialistes, com ho farà també pels partits comunistes de masses
de les democràcies occidentals posteriors a la Segona Guerra Mundial. El moment
de la seva màxima expansió, influència electoral i social, anirà acompanyat en
aquest sentit pel seu període més llarg sense cap intent revolucionari, malgrat
que la seva mitologia interna i militant estigués fortament cargada de la
paraula revolució. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">En
cert sentit es pot afirmar que l’insurreccionalisme va ser enterrat pels seus
màxims proclamadors, però només en cert sentit. Des d’una altra perspectiva la
cultura insurreccional seguirà viva com a creença, com a escatologia final o
com a mite fundacional, en els nous partits de masses, sobre tot en la seva
primera fase de desenvolupament. Això explica la seva capacitat de
supervivència, com també el protagonisme en diversos moments de noves corrents
insurreccionalistes sorgides de l’escissió del món socialdemòcrata. L’esperit
de Blanqui seguí també viu entre les seves files i quan les contradiccions
internes i la situació externa entraven en ebullició, noves realitats
polítiques es feien presents. Sense elles tampoc el capitalisme occidental
s’hagués transformat, como tampoc s’hauria consolidat el reconeixement dels
drets socials per part de l’Estat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Les
tres grans tendències –l’acció directa, la desconnexió o l’intent gradualista
organitzatiu– competiren entre elles en un moment històric molt determinat: el
de la gran rearticulació del capitalisme que es visqué enmig de la crisi de
1873 a 1894. Un moment de profundes transformacions socials i culturals, al
final del qual el pes i les mesures de cada una d’aquestes estratègies s’havia
també transformat radicalment produint noves realitats. Difícilment aquestes
tendències de fons canviaran en la nova situació de canvi radical que estem
vivint i algunes renaixeran amb una força inusitada que semblava enterrada en
el món posterior a la Segona Guerra Mundial i en els Estats del Benestar. De
fet tant la desconnexió com l’insurreccionalisme prenen, amb diferents formes i
intensitats, de nou la paraula, així com l’organització de masses, ja molt
transformada des dels seus orígens, en la seva forma política, i sindical,
estan patint una transformació radical. Fins a cert punt sembla que estem
entrant al món anterior a finals del segle XIX. Res del que es va establir
llavors és immutable. No té més d’un segle i mig d’història, un simple parpelleig
dintre del temps humà. Acabat tot un món, allò que havia estat sintetitzat es
desfila de nou i les recombinacions s’hauran de fer, en un temps probablement
llarg, sobre noves bases que ara com ara ens son en gran part <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>desconegudes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Canviarà
la seva forma, canviarà el pes de cada una d’elles i la seva interrelació,
seguiran postulant-se tendencialment com univoques en els debats, però
continuaran presents ara com abans. I només hi ha un principi que sembla
inalterable, cap d’elles sembla d’entrada prescindible, no en les formes
concretes que van prendre en el passat, però si com a tendència de fons. La
idea força que va apareixent cada cop més, des d’una gran diversitat de
postures, de la necessitat de crear un món propi, fora de l’Estat i de l’esfera
directament mercantil, format per xarxes econòmiques, socials i culturals, amb
espais alliberats que garanteixin entre altres coses la realització dels drets
socials, és inseparable a la llarga de les formes d’articulació política,
siguin quines siguin, si volen perviure i si volen transformar no només una
realitat, sinó tota la realitat; alhora aquestes formes d’articulació política,
sinó volen tan sols ser una mera veu crítica dins dels circuïts del sistema,
han de trobar la seva força precisament en aquest “fora” del sistema; i
finalment l’esperit insurreccional no beu tan sols de situacions desesperades,
sinó de la prefiguració de nous mons d’una forma tangible i del poder material
que li ofereix en el present aquest nou món per construir-lo en el futur, però
sense ell també tot ho altre perd força i sentit. Ha canviat tot, tot està
canviant, i tot s’ha de reconsiderar si es vol estar a l’altura dels temps,
però ara com abans, no hi ha formules úniques màgiques, sinó desplegamanents
amplis que cerquin a la llarga un nou tipus de recombinació.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-35809949242906571742012-08-14T17:54:00.000-07:002012-08-15T05:35:16.414-07:00Conexiones y desconexiones (II). Estrategias plurales y (des)integradas<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-_LG-b9xEQKU/UCry0pEWj3I/AAAAAAAAABc/tel1qA5KN0c/s1600/balsam.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="http://1.bp.blogspot.com/-_LG-b9xEQKU/UCry0pEWj3I/AAAAAAAAABc/tel1qA5KN0c/s320/balsam.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">I</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Cuando Malcolm X volvió de la Meca en 1964,
ante las preguntas de los periodistas reflexionó sobre si la solución del
“problema negro” (a él siempre le había gustado señalar que los negros no
tenían ningún problema, si acaso cabía hablar de un problema blanco) seguía
pasando por el retorno a África y no por la transformación de su realidad en
los EEUU. La tradición en la que se inscribía había postulado siempre que los
hijos y los nietos de los esclavos no eran americanos, sino africanos llevados
a una tierra extraña. En esta reflexión en voz alta apunta ya no a la
posibilidad del retorno, de la desconexión absoluta, pero sí a la necesidad de
hacer “Una emigración cultural y mental de retorno a África, no necesariamente
una emigración física, que signifique que reafirmamos nuestros lazos. Ayudaría
a reforzarnos aquí en America, al pueblo negro de America, no tan sólo
espiritualmente, sino que a la vez nos daría la iniciativa para resolver
nuestros problemas, aquí, en casa.” Con esta reflexión, y el paso de ser el líder
de una organización de carácter religioso como la Nación del Islam a propugnar
la acción política amplia, el gran príncipe afroamericano daba una paso de
gigante en el intento de fusionar políticamente dos tradiciones incompatibles
en la práctica hasta entonces.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">La primera era anunciada en una fecha tan
temprana como 1831 en un mitin celebrado en Nova York: “No creemos que las
cosas continúen siempre igual (…) Llegará el día en el cual la Declaración de
Independencia será sentida con el corazón de la misma forma como es expresada
con los labios, cuando los derechos de todos serán reconocidos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>y apreciados debidamente. Esta es
nuestra patria y este es nuestro país. (…) Aquí hemos nacido y aquí moriremos”.
Pero todavía resonaban con fuerza también las palabras de les cartas enviadas
por los negros libertos que habían emigrado a Sierra Leona en 1815 huyendo de
America: “Aunque que seáis libres, esta no es vuestra patria, África y no
América es vuestro país y vuestra casa”. Palabras que nos hablan de una
escisión básica que recorrerá el movimiento de emancipación de la población negra
en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>EEUU a lo largo de todo el XIX
y XX. Por un lado, aquellos que buscaran la integración dentro de la sociedad
de los EEUU, a partir de la transformación de sus bases y el reconocimiento de
pleno derecho como ciudadanos de les personas de color, y que tendrán su líder más esplendoroso
en Martin Luther King. Por otro lado, una larga tradición que tendrá su primer eslabón
en las iniciativas desarrolladas a lo largo del siglo XIX para intentar el
retorno a África de los antiguos esclavos; un amplia difusión con el movimiento
de entreguerras liderado por Marcus Garvey; y diversas variantes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>entre los intentos de crear un Estado
propio en África o reclamar el derecho a la autodeterminación para hacerlo en
la misma America. Movimientos que estaban condenados al fracaso, por la
inviabilidad misma de su propuesta (¿qué Estado? ¿Qué territorio?),<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pero que tenían éxito en otro sentido. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Al proclamar la existencia de una cultura y
una identidad antiguas y vivas devolvían el orgullo y unas señas de pertenencia
a una población diezmada cultural y humanamente. Ellos no sólo eran los hijos
de esclavos marginados de una vida plena, eran los descendientes de las grandes
culturas africanas, los hijos de una cultura milenaria mucho más antigua y rica
que la anglosajona. Al construir dentro de ese movimiento redes económicas, culturales
y sociales propias y autónomas del resto de la sociedad blanca, expresaban y
realizaban la posibilidad de crear un mundo propio dentro de otro que les era profundamente
hostil. Finalmente, la
inviabilidad práctica de una realización inmediata de esta propuesta política
la hizo perdurar en forma de fe, de religión. La suposición que frente a la
religión católica de los blancos existía otra que era propia de los africanos,
en este caso el Islam, y la gestación de una escatología, de una visión de finalidad,
que situaba la liberación del pueblo negro de los Estados Unidos en un
intervención divina que se produciría en un futuro indeterminado en el cual se retornaría
a África, fue el germen del nacimiento y desarrollo de la principal organización
de esta tendencia: la Nación del Islam. En esta escatología no había intervención
política, ya que la misma no tenia sentido en el tiempo de espera del día de la
intervención divina. Durante el mismo tan sólo quedaba prepararse para hacerse
dignos de la liberación: construir el propio mundo. Un mundo de todas formas
que sufrió un gran terremoto en la fuerte dinámica social y política de los
años sesenta. Difícil era en este contexto que desde la desconexión proclamada
y practicada no se reconectase de nuevo con la realidad de una forma, con una
intensidad y un color diferente que el resto de sujetos que habían hecho del
intento de transformación de los EEUU su principal objetivo. La figura clave de
este proceso, que lo metabolizó y lo simbolizó, no es otra que la de Malcolm X.
El líder negro inauguró así un nuevo camino, éste, como había intentado Du Bois
desde finales del siglo XIX sin éxito, se construía sobre una identidad donde
ellos dejaban de ser americanos que buscaban su plena integración o bien
africanos en un tierra extraña que buscaban su retorno a casa. Su casa era
America, pero no la America realmente existente, sino la que se construiría
sobre nuevas raíces. Su identidad ya no era americana o africana, ellos eran
afroamericanos. A partir de esta base se abandonaba la escatología, el tiempo
de espera se convertía en el tiempo del obrar, la acción ya no sería religiosa
sino política, las redes autónomas no serían una preparación para el retorno,
sino la fuerza para la transformación en el aquí y el ahora. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">En unos momentos en los cuales la
“imposibilidad” de cambiar la propia realidad lleva, y cada vez llevara más, a
las propuestas de desconexión, es decir a las propuestas de crear un mundo
propio en forma de redes sociales, culturales, económicas y territoriales
propias, es importante observar que estas propuestas tienen un límite pero
también una virtud. No se trata de renunciar a nada, si se hace se convertirá
en una opción condenada a la escatología de unos pocos, sino de buscar áreas de
desconexión mental, cultural, social y económica para poder apropiar-se de
recursos que permitan el retorno a una política amplía hecha desde<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>nuevas bases. No es nuevo. </span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">II</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Los movimientos emancipatorios a lo largo de
toda su historia y en les diversas formas que han tomado, han mantenido unas
constantes estratégicas que no parece que hayan de cambiar. Podríamos
etiquetarlas, grosso modo y con un trazo grueso, en tres grandes continentes.
Aquellas que han buscado en la acción directa el cambio social y político, aquellas
que lo han hecho en la desconexión del sistema y aquellas últimas que han
optado por una acción política organizativa como centro desde el que operar un
cambio que afecta de forma gradual a varias esferas de la sociedad. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">La tradición de Gracus Babeuf y su conjura de
los iguales en el crepúsculo de la Revolución Francesa inaugura la forma
moderna de la aspiración de un cambio radical mediante la toma directa del poder.
Su origen lo hemos de encontrar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en
los demócratas radicales que habían descubierto que la democracia por si sola
no llevaba a la igualdad y que cuando lo hacía rápidamente era transformada en
una dictadura. El problema según ellos era la gran propiedad, los “acaparadores
de los bienes comunes” y la solución no otra que la toma del poder. La conjura
fue reprimida a sangre y fuego, y sus cenizas aplastadas bajo la bota del nuevo
orden burgués napoleónico. Babeuf, esperando el fin, estimulaba a sus seguidores
a tomar nota de todo lo que había sucedido para que “Un día, cuando la
persecución haya amainado, cuando quizá los hombres de bien respiren con
suficiente libertad para poder arrojar algunas flores sobre nuestra tumba,
cuando haya llegado el momento de soñar de nuevo (…) podrás buscar en estos
papeles y presentar a todos los discípulos de la Igualdad (…) los contenidos
que los hombres corrompidos de hoy llaman mis sueños”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Buonarroti, uno de los últimos supervivientes
de la conjura, será el encargado de realizar una transmisión que conectará
directamente con las sociedades secretas del siglo XIX, el blanquismo y de él,
de una forma nunca plenamente reconocida, con el mismo comunismo hasta los años
treinta y una parte de la tradición anarquista. Una línea que hila el viejo
sueño de asaltar los cielos para construir la nueva Jerusalén en la tierra. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Blanqui es seguramente el más desconocido y
el mejor exponente de esta pulsión. El conocido como el timbre de bronce conmovió
el siglo XIX, como les gustaba decir a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Walter Benjamin clamando contra su olvido. Poco amante de los debates
entre marxistas, proudhonianos, cabetianos o owenitas, su legado en términos de
escritos fue pobre, lo que contribuyó, en parte, a ese olvido. Según él sus
ilustres contemporáneos no hacían otra cosa que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“discutir que hay en la otra orilla del río, lo importante es
cruzarlo”. De hecho, se puede considerar el gran estratega de la insurrección,
y el gran táctico del golpe de Estado, y como tal pasó más días de su vida en
prisión que en libertad. Pero, a pesar de ello, el blanquismo fue el verdadero
actor dominante de los movimientos emancipatorios desde la segunda mitad del
siglo XIX hasta 1871. Vivió entonces su victoria más grande con la instauración
de la Comuna de París, de la que el mismo Blanqui fue nombrado presidente de
honor, convertida en la primera experiencia de gobierno moderno basado en la
democracia directa y en la voluntad de transformación radical de toda la
realidad. Victoria que fue también su principal epílogo. El final sangrante de
la Comuna acabó con el blanquismo como corriente dominante. De todas formas, la
voluntad insurreccional por encima de todo pervivió como mínimo hasta 1917 y
fueron muchos los contemporáneos que señalaron que el mismo Lenin era más hijo
de Blanqui que de Marx. No en vano en el momento de decidir la toma del Palacio
de Invierno, con parte del comité central en contra debido a la paradoja de
proclamar una revolución socialista obrera en un país prácticamente agrario,
Lenin abandonó todo debate argumental para afirmar con Goethe ante los contrarios, e
iniciar aquel experimento que había de cambiar la historia, “la teoría, amigo
mío, es gris, pero verde es el imperecedero árbol de la vida”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Pero si las revoluciones son contagiosas,
también son una extraña flor en la historia y todavía más raras son las
triunfantes. Estas últimas dejan de ser mitos para pasar al campo de la leyenda.
Una leyenda que difícilmente se convierte en pauta del cambio político, a pesar
de que se encuentre en la base de todos los grandes cambios. El último eco de la
primavera de los pueblos de 1848 se vivió precisamente en aquel 1917 que
determinó todo el siglo. Ninguna otra ola revolucionaria más atravesó el siglo
XX con la misma fuerza, a pesar de que fueron muchos los que siguieron haciendo
de esta singularidad el principio de toda su acción política. Otros, del
fracaso de las revoluciones que habían emprendido, de la imposibilidad de
cambiar el orden existente, buscaron fuera del sistema lo que no encontraban
dentro. Esta –la historia de los intentos de desconexión– es una historia
prácticamente tan antigua como la humanidad. Se encuentra en todo proceso migratorio
colectivo animado por la voluntad de fundar una sociedad nueva, se
encuentra en las personas que vivían en los bosques escapando de la servidumbre
feudal, en la formación de las sociedades cimarrones de Latinoamérica, que
podían agrupar a más de 15.000 persones viviendo en comunidad bajo el principio
de la igualdad durante siglos, o en la agrupación de cabetianos por toda
Europa, señaladamente también en Barcelona, después del fracaso de les
revoluciones de 1848 para marcharse a fundar sociedades comunistas en America.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Pero si los afroamericanos descendientes de los
esclavos de los EEUU no encontraban donde concretar el retorno a África, algo similar
pasó con las propuestas de desconexión. Realizables a lo largo de la historia
de la humanidad, lo dejaron de ser con la tendencia constante del capitalismo a
desarrollarse<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>como<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sistema-mundo, dejando cada vez menos
espacios “libres” de las “aguas heladas del cálculo egoísta”. En este sentido,
a partir de un cierto momento del último tercio del siglo XIX la desconexión
mutó de medio para realizarse y pasó a ser predominantemente la articulación de
redes económicas, sociales y culturales propias dentro de la sociedad. De
hecho, en el seno de la Asociación Internacional de Trabajadores (AIT), a pesar
de cómo nos ha sido legada su memoria, el gran debate no se estableció entre el
anarquismo insurreccionalista de Bakunin o el gradualista de Proudhon y el
socialismo de Marx. Estas posiciones tan sólo eren la forma pública de un debate
más de fondo en una época donde Marx no era sino, en palabras de William
Morris, “la mejor mente de nuestro lado” y no el fundador de una doctrina con
seguidores que buscaban en sus citas, manuales y vulgatas un principio de autoridad.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Este debate se libraba entre los que
veían el mutualismo y el cooperativismo como la base para la transformación
social presente y futura y los que postulaban primero en la huelga general y
después en la articulación de grandes sindicatos de masas el camino hacia a una
sociedad más justa. Cabe decir que las dos posiciones estaban enmarcadas entre
el viejo proletariado y la nueva clase obrera industrial surgida de la segunda
revolución industrial. Los primeros tuvieron en el proudhonismo gradualista, y
tan sólo más tarde en el bakunismo, su propuesta más afín, mientras que los
otros la encontraron primero en el marxismo y más tardíamente en algunos países en el sindicalismo revolucionario y/o el
anarcosindicalismo. Finalmente fue esta última ideología –la marxista– la que
se impuso como dominante, pero lo fue en tanto en cuanto se encarnó en una
forma de organización completamente nueva y, en su momento, exitosa: el partido.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">A pesar de que se ha tendido a ver en la
actualidad los partidos modernos como una forma más de dominio –la
partitocracia– de las elites, lo cierto es que estos nacieron de sectores
populares como primera forma de articulación política de la sociedad de clases.
Es más, su nacimientos transformó la realidad en un sentido que las clases
dominantes nunca habían previsto. La reacción Europea que se transmutó en una
gran oleada represiva después de la derrota de la Comuna de París, dejó prácticamente
diezmadas las diversas corrientes insurreccionalistas. En un contexto marcado
por la desesperación nació el terrorismo populista o anarquista, mientras
aquellos que habían buscado en la desconexión el principio de la nueva sociedad
veían como gran parte de sus proyectos perdían centralidad política en un período
extremadamente duro y de crecimiento constante del gran proletariado
industrial. La primera AIT como tal desapareció y Marx y sus seguidores
abandonaron todo intento de mantenerla viva, ya que ahora el proyecto era
otro.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En Alemania, conjuntamente
con los lassellanos, crearan en Gotha el partido socialdemócrata Alemán (SPD).
Este no propugnaba un medio único para realizar la revolución –la huelga
general, las técnicas insurreccionales o la creación de un tejido económico
alternativo–, sino la constitución de les clases populares en partido para
poder decidir en cada momento cual era la mejor opción. Una estrategia que, a
pesar de no estar inicialmente en el centro de su acción, no descartaba la
penetración institucional. Pero de hecho fue esta última realidad la que se
convirtió en el principal polo de confrontación con el Estado bismarckiano. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">En las elecciones de 1878 los “antisistema”
de entonces consiguieron nueve diputados. Ante el temor que suscitó esta
realidad, aún migrada, el Canciller Bismarck hizo aprobar las que serán
conocidas en su conjunto como leyes antisocialistas. Durante los siguientes
doce años más de 150 diarios y 1.200 publicaciones fueron clausuradas, los
militantes del nuevo partido detenidos, desterrados o despedidos. A pesar de
todo ello la nueva propuesta seguía creciendo en dos sentidos. Llevada a la
clandestinidad por el sistema político, se desarrolló como partido de la sociedad civil, encubierto en la
fundación de cooperativas, sindicatos, clubs de fumadores, entidades
deportivas, de barrio, escuelas, etc., creando con su desarrollo un nuevo
tejido social, una nueva cultura, una nueva realidad. A su vez se seguían presentando
con diversas formulas a las elecciones, en un crecimiento que parecía, sorprendentemente,
imparable: en 1890 ya se había convertido en el primer partido de Alemania en
número de votos. De hecho, su misma existencia llevó al Canciller Bismarck a
aprobar no tan sólo medidas represivas, sino también nuevas leyes de protección
social, de cobertura de las bajas laborales y de jubilación, entre otras,
mientras los salarios reales no paraban de subir gracias a la acción sindical
del nuevo partido. Finalmente, ante la constatación de que la represión por si
sola no paraba esta nueva forma organizativa y que tampoco la extensión de
medidas sociales parecía conseguirlo, el canciller decidió disolver el Parlamento.
Una huelga general de 140.000 mineros fue la respuesta. Bismarck fue destituido
y las leyes antisocialistas derogadas. En el proceso había aparecido una nueva
forma de acción y organización que pronto, en la medida que se mostraba
exitosa, sería adoptada por toda Europa por las organizaciones de la izquierda:
el partido de masas. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">A pesar de la existencia de partidos
políticos se puede rastrear como mínimo desde la revolución francesa, lo cierto
es que en el último tercio del siglo XIX estos eran poco más que agrupaciones
al entorno de un líder o corrientes más o menos organizadas. Con la aparición
del modelo del SPD en escena la nueva forma de tomar partido, de ser partisano,
se agrupa al entorno de una ideología, un programa, una estrategia y una serie
de tácticas, que mueve a centenares de millares de personas organizadas en
secciones locales, territoriales y nacionales/estatales, con órganos dirigentes
congresos, etc. Pero eso es sólo una de los aspectos de aquellos modernos
partidos de masas. A su vez esta forma política, en un contexto de baja
articulación de los estados en el terreno social en el pasado que ahora parece
ser nuestro futuro, muestra una aguda tendencia a desarrollarse no sólo como
partidos de masas, sino también como partidos sociedad. El modelo se difundió a
partir de las nuevas corrientes marxistas, pero pronto fue emulado por todo
partido de izquierdas y popular de diversas tendencias ideológicas, mostrando
en esta dimensión de partido-sociedad una fuerza inusitada. A principios del
siglo XX en Alemania, o en el caso del Partido Republicano radical en Barcelona
por citar un ejemplo similar aunque de menor intensidad, uno podía nacer en un
barrio de marcado carácter socialista, ir a una escuela socialista, tener un
abogado y un médico socialista, trabajar en un cooperativa socialista o
pertenecer a un sindicato socialista, y hasta en el extremo ir a una
universidad socialista. En este sentido los recursos identitarios y los sentimientos
de pertencia hacia estas organizaciones no tenían parangón. Desde un punta de
vista era un partido político, desde otro una forma de vida, de concebir la
vida, que iba mucho más allá de votar o no votar como una opción instrumental
según el momento. En uno de sus máximos momentos de maduración en 1912 llegaría
a sacar el 99% de los votos en una ciudad como Berlín, cuando aún el
sistema le era a la vez profundamente hostil. Si la emergencia de la sociedad
de masas (con formas de comunicación de mases, literatura de mases, arte de
masas, medios de comunicación de masas y transporte de masas y ciudades de más
de un millón de habitantes), en un sistema económico profundamente inestable y
caracterizado por crisis periódicas, se había mostrado como un desafío para las
clases dirigentes, la aparición en este marco de una forma organizativa
adaptada a estos tiempos, y a la vez antisistémica, significó <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>primero la erosión y después el fin de
un modelo de dominio tradicional. La respuesta más inmediata fue, en nuevos
contextos revolucionarios, el fascismo como nueva ideología de masas,
profundamente reaccionaria, pero que a su vez abandonaba el elitismo
tradicional para adoptar técnicas de propaganda, narrativas y formas organizativas
adaptadas a la nueva sociedad. La respuesta tardía, una vez fracasado el
fascismo, fueron los partidos democratacristianos de masas que ligaban la
organización política a los sentimientos de pertenencia religiosa.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">III</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">El éxito de la articulación política gradual
en un nuevo tipo de organización, ya sea en el modelo partido o en el
sindicalismo político de masas, articulado como sindicalismo revolucionario o
anarcosindicalismo, escondió otra realidad que le era consubstancial: no
significó la desaparición de las propuestas alternativas. Esto, en realidad,
sucedió mucho más tarde en un proceso lento en el mundo posterior a la Segunda
Guerra Mundial y en el marco de un capitalismo profundamente transformado.
Cuando competían entre ellas se presentaban como univocas, en la medida que
cada una de ellas pretendía mostrarse en términos absolutos como la más
efectiva para conseguir el objetivo final: la superación del capitalismo. Pero
en realidad la creación de espacios propios fuera del “sistema” seguía
plenamente presente en las nuevas formas de acción. Crear una sociedad dentro de
la sociedad había sido el medio que había permitido sobrevivir al partido en el
momento de su nacimiento, fue posteriormente el tramado de fondo que le
permitió interactuar ampliamente con la realidad de “fuera”. De este tramado
extraía la fuerza material, los recursos morales, las certitudes, la capacidad
de sobrevivir en los peores momentos y la prefiguración de elementos de la
sociedad futura. Quizás una relación diferente, con más elementos de
contradicción, mantenía con la acción directa o la cultura insurrecionalista. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Lo cierto es que esta nueva forma de acción y
organización se había articulado sobre el anuncio del objetivo de superar el
capitalismo, y en este sentido el espíritu revolucionario seguía siendo su horizonte
sin el cual no se hubiese podido ni articular en sus orígenes, cuando el
sacrificio se sustentaba en la posibilidad del advenimiento de una sociedad radicalmente nueva. Pero con su
mismo desarrollo estaba cambiando la situación de partida en varios sentidos.
El primero de ellos lo anunciaba irónicamente Max Weber: “queda por ver si la
socialdemocracia asaltará el Estado o será el Estado el que asalte la
socialdemocracia”. Y lo cierto era que en la medida que los partidos socialdemócratas
se consolidaban también se transformaba su naturaleza. Crecían en número de diputados,
periodistas de diarios propios, miembros de cooperativas, militantes profesionales,
que hacían tendencialmente de la existencia del partido una forma de vida y, a
la larga, del propio partido una finalidad, más que una herramienta para el
cambio social. A su vez, y una cosa no se entiende sin la otra, el anuncio de
una teoría social, si tiene éxito en su anuncio, modifica las condiciones de
partida de la profecía. En ese sentido nunca las ciencias sociales se acercaran
a las naturales, si no es en algunos puntos de la física quántica que postula
que el acto de observación de la materia ya es en si mismo un acto de transformación
de sus condiciones previas, ya que ella trata de sujetos capaces de interpretar
y modificar sus condiciones a partir de nuevas realidades entre las que se
encuentran las mismas interpretaciones que postulan como serán estas nuevas
realidades. Es decir si el socialismo moderno había nacido postulando que el
capitalismo era un sistema periclitado y que creaba las condiciones sociales
para su propia desaparición, su propio desarrollo transformaba esas condiciones
sociales. Bismarck había reaccionado con la represión, pero también lo hizo
articulando unas primeras medidas de protección social. Camino que fue seguido en
los siguientes años por otros gobiernos, a la vez que la aparición de los
sindicatos de masas iba acompañada de incrementos salariales y mejoras en las
condiciones de trabajo, mejorando la vida de las clase populares. Ya no era tan
cierto que con una revolución éstas nada tenían a perder, salvo sus cadenas, y
todo un mundo a ganar, como anunciaban Marx y Engels al final del Manifiesto
Comunista. No lo era para los dirigentes y cuadros socialdemócratas, que habían
encontrado su forma de vida en el crecimiento del partido, y no lo era para una
parte de su base social. Y esto servia tanto para los partidos socialistas,
como lo hará también para los partidos comunistas de masas de las democracias
occidentales posteriores a la Segunda Guerra Mundial. El momento de su máxima
expansión, influencia electoral y social, irá acompañado en este sentido por su
período más largo sin ningún intento revolucionario, a pesar de que su
mitología interna y militante estuviera cargada fuertemente de la palabra
revolución.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">En cierto sentido se puede afirmar que el
insurreccionalismo fue enterrado por su máximos proclamadores, pero sólo en
cierto sentido. Desde otra perspectiva la cultura insurreccional seguirá viva
como creencia, como escatología final o como mito fundacional, en los nuevos
partidos de masas, sobre todo en su primera fase de desarrollo. Eso explica su
capacidad de supervivencia, como también el protagonismo en diversos momentos de
nuevas corrientes insurreccionalistas surgidas de la escisión del mundo socialdemócrata.
El espíritu de Blanqui seguía también vivo entre sus filas y cuando las
contradicciones internas y la situación externa entraban en ebullición nuevas
realidades políticas se hacían presentes. Sin ellas tampoco el capitalismo
occidental se habría transformado, como tampoco se habría consolidado el
reconocimiento de los derechos sociales por parte del Estado. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Les tres grandes tendencias –la acción
directa insurreccionalista, la desconexión o el intento gradualista
organitzativo– compitieron entre ellas en un momento histórico muy determinado:
el de la gran rearticulación del capitalismo que se vivió en medio <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la crisis de 1873 a 1894. Un momento
de profundas transformaciones sociales y culturales, al final del cual el peso
y las medidas de cada una de estas estrategias se había transformado también
radicalmente produciendo nuevas realidades. Difícilmente estas tendencias de
fondo cambiaran en la nueva situación de cambio radical que estamos viviendo y
algunas renacerán con una fuerza inusitada que parecía enterrada en el mundo
posterior a la Segunda Guerra Mundial y en los Estados del Bienestar. De hecho
tanto la desconexión como el insurreccionalismo toman, con diferentes formas e
intensidades, de nuevo la palabra, así como la antigua organización de masas,
ya muy transformada desde sus orígenes, en su forma política y sindical, está
sufriendo una transformación radical. Hasta cierto punto parece que estamos
entrando en mundo anterior a finales del XIX. Nada de lo que se estableció
entonces es inmutable. No tiene más de un siglo y medio de historia, un simple
pestañeo dentro del tiempo humano. Acabado todo un mundo, aquello que había
estado sintetizado se deshila de nuevo y las recombinaciones se deberán hacer, en
un tiempo probablemente largo, sobre nuevas bases que ahora nos son en gran
parte desconocidas. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">Cambiará su forma, cambiará el peso de cada
una de ellas y su interrelación, seguirán postulándose tendencialmente como
univocas en los debates, pero continuaran presentes ahora como antes. Y sólo
hay un principio que parece inalterable, ninguna de ellas parece de entrada
prescindible, no en las formas concretas que tomaron en el pasado, pero sí como
tendencia de fondo. La idea fuerza que va apareciendo cada vez más, desde una
gran diversidad de posturas, de la necesidad de crear un mundo propio, fuera del
Estado y de la esfera directamente mercantil, formado por redes económicas,
sociales y culturales, con espacios liberados que garanticen entre otras cosas
la realización de los derechos sociales, es inseparable a la larga de las
formas de articulación política, sean cuales sean éstas, si quieren pervivir y
si quieren transformar no sólo una realidad, sino toda la realidad; a su vez estas
formas de articulación política, sino quieren tan sólo ser una mera voz crítica
dentro de los circuitos del sistema, tienen que encontrar su fuerza
precisamente en este “fuera” del sistema; y, finalmente, el espíritu
insurreccional no bebe tan sólo de situaciones desesperadas, sino de la
prefiguración de nuevos mundos de una forma tangible y del poder material que
le ofrece en el presente este nuevo mundo para construirlo en el futuro, pero
sin él, sin la creencia de que el mundo puede cambiar de base, también todo lo
otro pierde fuerza y sentido. Ha cambiado todo, todo está cambiando, y todo
debe ser reconsiderado si se quiere estar a la altura de los tiempos, pero
ahora como antes no hay formulas mágicas, sino desplegamientos amplios que
buscan a la larga un nuevo tipo de recombinación. </span></div>
Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-37593477644335670352012-08-06T08:21:00.003-07:002012-08-06T08:21:55.335-07:00Connexions i desconnexions (I). Castes, classes, geografies i pàtries<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.st
{mso-style-name:st;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Ur33zk7n_fk/UB_g-c0fGnI/AAAAAAAAABM/rHIgSZ3F0wU/s1600/telaran%CC%83a_port.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-Ur33zk7n_fk/UB_g-c0fGnI/AAAAAAAAABM/rHIgSZ3F0wU/s1600/telaran%CC%83a_port.jpg" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La crisi no acabarà, amb sort pel nostre país, com
a molt a partir d’un cert moment es deslocalitzarà, passant d’un país a un
altre, d’una regió a una altra. Tanmateix, tampoc sembla que aquest temps sigui
proper. La solució és política, no econòmica, però a l’escenari actual la
política és de curta volada i treballa en estrets marges de plausibilitat. De
fet ja ningú parla del seu final. A l’inici salvar els bancs era una forma de
retornar el crèdit a l’economia, es repetia sense cessar, ara només ho diuen de
passada. És l’abisme, i no la recuperació, el que es fa servir cada cop més per
legitimar l’incessant drenatge dels recursos de tots en mans d’uns pocs.
Intervenció és la paraula: de la Unió Europea a l’Estat espanyol, de l’Estat a
les autonomies, de les autonomies al menjador de casa nostre. Vivim amenaçats i
la política governamental i l’economia s’han convertit en oficis de gàngsters.
Però no els veiem així, no els tractem així. Els veiem i els tractem com a
quelcom inabastable, una estructura cosificada, contra el que poc val tot allò
que podem fer. En el seu moment de màxima debilitat els veiem més forts que
mai. Si volem trobar vies per virar la situació, s’haurà d’aterrar a la terra
per sortir del mer relat escandalitzat de la derrota. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La crisi actual es basa en gran part en els
processos de globalització viscuts des de la dècada dels setanta fins a dia
d’avui. Ha pres la forma d’una crisi financera, malgrat té una caràcter més
profund i multilateral, degut a la centralitat adquirida pels mercats financers
com a principal espai de reproducció de la taxa de beneficis i, congruentment, també
de la casta financera, el Vaticà del capitalisme segons Marx, com a grup
dominant. Aquest procés s’accelerà a partir de la integració <i style="mso-bidi-font-style: normal;">on-line</i> dels mercats financers a nivell
mundial el 1986, que va permetre l’acceleració de les operacions a nivell
global, i la desregularització fiscal dels beneficis especulatius. La
presidència durant la dècada dels cinquanta d’un general conservador i
republicà com Eisenhower els va arribar a gravar al 90%, no per un sentit
redistributiu, sinó senzillament per evitar l’aparició del capitalisme de
casino. A l’actualitat pràcticament estan liberalitzats. La revolució
neoconservadora dels anys vuitanta activà els primers passos d’aquest procés,
però la cosa anà molt més enllà de governs com els de Reagan o Tatcher, a
partir d’una nova hegemonia cultural, social i política que afectà gairebé tot
l’espectre polític. La peça final arribà a finals dels anys noranta de la mà
d’un dels patrocinadors de la “tercera via” que havia de refundar l’esquerra a
nivell mundial: Bill Clinton. El mateix que va perpetrar la frase de que en
polítiques socials es podia fer “més amb menys” (res d’original hi ha en els
nostres governants més propers, sent aquest un dels lemes favorits de CIU a
l’inici de la legislatura), eliminà sota el seu mandat la llei Glass-Steagal,
aprovada el 1933 precisament per evitar un altre crack com el de 1929. Això va
permetre que els bancs de dipòsit, és a dir els bancs on es trobaven els
estalvis de la majoria de la població alhora que eren proveïdors de crèdit,
operessin com a bancs d’inversió en els mercats financers. Al mateix moment es
desregulaven els mercats de futur i derivats, on s’ha concentrat la major part
de l’especulació a nivell mundial. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En el procés, cada cop més actius foren posats al
servei dels fons d’inversió, cada cop més actius foren posats al servei de
l’especulació. De fet aviat es recorregué el camí invers. Desaparegut gran part
del capital disponible del teixit de producció i consum, l’especulació es va
convertir en el principal actiu per assegurar el mecanisme de reproducció
econòmica. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En la mesura que el
neoliberalisme oferia al capital productiu una rebaixa constant de costos
laborals i fiscals es produïda també una caiguda de la demanda, en la mesura
que la inversió es destinava al capital financer i no al productiu aquest es
trobava faltat de liquidesa. Per mantenir la demanada i la inversió, en un
context d’interessos baixos, el capital financer credititzà tant el consum com
la inversió fins a subordinar el conjunt de l’economia a la seva dinàmica. És
comprava i es venia amb diners del futur per un present cada cop més inestable,
diferint i agrandant el problema, no solucionant-lo. Tot això no ha acabat
malgrat la crisi.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Primer foren els beneficis del capital els que
s’integraren als mercats financers, als que van seguir els estalvis de les
poblacions, després fou la mateixa capacitat de consum de béns i serveis. Amb l’arribada
de la crisi foren els recursos públics en forma de “salvació” del sistema
financer i ara toca als drets socials (per això també una de les principals àrees
de la “crisi” és Europa on encara queden restes de l’Estat del Benestar): fons
d’inversió de jubilacions,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>crèdits
privats per pagar l’ensenyament, privatització de la sanitat, són la nova font
d’entrada de recursos a uns mercats que, a totes llums, han esdevingut veritables
forats negres. Però tampoc això solucionarà el problema, car aquest és doble.
D’una banda, la creació d’un capital virtual que no és correspon en cap sentit
amb el real, i per tant es converteix en mera factura especulativa. Dues dades
ens poden posar sobre la pista sobre el preu d’aquesta factura: el 2005, sense
computar el conjunt dels actius financers, “només” els mercats de futur estaven
valorats en uns 250.000 millards de dolars; al mateix moment el valor de
“tota”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la producció real al planeta
terra era “només” d’uns 45.000 millards de dolars. Aquesta és la “factura” que
s’ha de pagar, una factura que “necessita” d’un augment pràcticament infinit de
les plusvàlues sobre les nostres societats o de la creació de, com a mínim, cinc
planetes més com el nostre. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però, d’altra banda, tal com hem dit, aquest només
és una part del problema, car el fet és que des de finals dels anys seixanta hi
hagut una caiguda dels beneficis nets del capital sobre l’economia productiva
que sembla imparable. Els motius que tenen a veure amb els límits del propi
sistema no els podem abordar aquí, però el fet és que en un cert punt entre els
anys noranta i el canvi de mil·lenni això va portar a que les inversions
destinades al capital financer, en creixement constant des dels anys setanta,
superessin les inversions realitzades sobre el capital real. La “realitat” ja
no és rentable en termes de beneficis privats, sinó és per esploliar-la. Certament
s’ha aconseguit durant aquests últims trenta anys una gran concentració de
riquesa en cada cop menys mans, però aquesta no s’ha fet per un augment de la
producció, ni per augments de productivitat, sinó per la redistribució de rendes
que ha permès tant la desregularització financera com la reducció de costos
fiscals i laborals per les classes altes. I aquest, i no altre, és el principal
objectiu del programa neoliberal, no millorar l’efectivitat, ni la
productivitat, ni el capital disponible per la inversió productiva, sinó senzillament
aconseguir la concentració de capital cap a d’alt. Procés que sembla haver
aconseguit fer entrar en contradicció l’augment de la taxa de beneficis amb el
mateix creixement econòmic. En el cas europeu s’arriba en aquest sentit al
paroxisme: no es tracta de sortir de la “crisi” amb programes “d’austeritat”,
sinó d’assegurar el pagament de l’especulació per part d’aquells que no l’han
protagonitzat. Tot això per retornar la “confiança” dels mercats cap a
nosaltres i que flueixi de no el crèdit, és a dir per tornar a una
creditització de la reproducció econòmica que forma part de l’origen i no de la
solució del problema. L’avantsala de la fi en el que és un veritable esgotament
del sistema en tots els sentits: de model productiu, energètic, ecològic,
social, polític i cultural.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">II</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La magnitud del monstre financer sembla
incontrolable, una dada de fet, però no quelcom modificable, com a mínim no des
de les bases actuals. En aquest marc qualsevol forma d’acció política fora dels
marges dels que estableixen els mercats, o les formes supraestatals que tenen
capacitat d’interactuar amb ells (en el nostre cas la Unió Europea), sembla
inoperativa, qualsevol resposta gestada des dels estats o des de diversos
àmbits dins dels estats, inútil. És un mantra repetit que no hi ha resposta
local, en una nova versió del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">there is no
alternative </i>neoliberal,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la salvació ve en tot cas de fora. Per
uns de l’actitud que prengui el Banc Central Europeu, pels altres de la
capacitat de reformar la mateixa Unió en un sentit democràtic i després el
propi capitalisme a partir de la protesta global. Contràriament crec que només
hi ha resposta local, ni deus, ni amos, ni tribuns, no hi ha suprem salvador. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En primer terme perquè aquesta és l’escala humana,
per molt que les xarxes redefineixin els fluxos d’informació, connexió i
resposta i obrin la possibilitat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’un
nou món, la seva mesura segueix sent la nostra mesura. Hi hagut històricament
organitzacions internacionals de moviments, però no moviments internacionals.
El més semblant ha estat el moviment antiglobalitzador. Però per cronologia,
que tan sols abasta l’espai que va de 1999 a 2001,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i característiques – una forma d’acció molt limitada a la
resposta a grans cimeres fetes en espais densament poblats– difícilment serà
vist a la llarga com un moviment social més enllà d’un conjunt de protestes que
es van donar a l’entorn del canvi de mil·lenni. D’una forma més generalitzada i
profunda, han existit processos de caràcter internacional caracteritzats per les
mateixes problemàtiques de partida, agendes reivindicatives, marcs ideològics i
polítics, com també emulacions i efectes en cadena (les revolucions sempre han
estat contagioses i les protestes també). Però ni la més “internacionalista”
d’aquestes realitats ha tingut l’escala global com a espai d’actuació. Les resistències
antifeixistes, responent a la mateixa ocupació nazi-feixista que es va donar en
diversos països en el marc de la Segona Guerra Mundial, foren nacionals i no
generen ni formes de coordinació comunes. En el moment de màxima expansió de
l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) en el darrer terç del segle
XIX, el moviment obrer es desenvolupava a escala local, regional o nacional i,
molt més rarament, a escala estatal, malgrat un dels seus principis d’actuació
bàsics, i cada cop més abandonats, partia d’una solidaritat internacional
efectiva. Finalment, la mateixa Comuna de París de 1871, principal moviment emancipador
del període de l’AIT que va donar lloc a la mateixa lletra de la Internacional,
tingué un fort component d’alliberació nacional. En aquest cas contra la bota prussiana
que pretenia entrar a París aliada amb la burgesia francesa. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La revolució en les connexions ha estat un element
caracteritzador, catalitzador i productor de les noves protestes, forma part en
aquest sentit de la possibilitat de construir noves formes de contrapoder, i
està prenyat de nous canvis potencials com postula la tecnopolítica. Tanmateix,
malgrat l’espai virtual hagi pretés hibridar-se amb la territorialitat, superant
el seus límits, el cert és que aquesta “territorialitat” és molt definida per
la forma Estat. La </span><span class="st"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Generaçao
à rasca</i> </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">va ser un
moviment propi de Portugal, així com el 15M ho va ser d’Espanya, fins al punt que
a voltes ha tingut problemes per captar i integrar-se en les diverses sensibilitats
nacionals, o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Occupy Wall Street</i> dels
USA. Són moviments germans, i<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>valdria la pena que els fluxos d’intercanvi i coordinació entre ells
s’intensifiquessin més enllà del que fou la convocatòria comuna de protesta del
18 d’octubre de 2011, però operen en realitats definides i per actors concrets
diferenciats dins de cada Estat. Una falta d’apreciació crítica d’aquesta
realitat s’està mostrant com un límit polític en la comprensió de les dinàmiques
locals i nacionals que pot afectar a l’efectivitat d’aquests moviments alhora
de teixir aliances. És més, a voltes, l’èxtasi provocat per les noves
possibilitats obertes per la xarxa, la il·lusió que no només s’incideix d’una
nova manera en el “món”, sinó de que es domina i es crea el “món” front als
“illetrats” en la bona nova, impedeix percebre de quina manera les condicions
“d’alliberació” ho són alhora de domini. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La connexió on-line de la casta corporativa (em resisteixo
anomenar-la classe com sembla que s’està posant de moda) i la connexió
subjacent del capital financer està en la base de la possibilitat de la gran
reacció que estem vivint. Perdre aquesta perspectiva pot ser el principi del
final d’una confiança virtual que pot esdevenir cega davant de la desesperació
real. És més, aquesta connexió corporativa té uns trets diferents quan les fa
aquesta casta que quan la realitzen els moviments de protesta i és en la
dialèctica d’aquest diferencial on s’han de trobar les primeres a les formes
d’acció possibles. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La forma d’actuació del grup que hi ha darrera del
capital financer i les grans corporacions és veritablement global. Actua
profundament interconnectada, amb fluxos d’intercanvi que en són
consubstancials, no té cap ancoratge territorial i aconsegueix utilitzar al seu
servei organitzacions internacionals com l’OMC, l’OIT, la FAO, l’FMI o el BM o supranacionals
com la UE. La seva hibridació amb aquests organismes internacionals i amb els
grans nuclis de poder polític produeix un mestissatge constant de llocs que
mereixeria un anàlisi propi. Mire’m-ho en tot cas a curta distància. El
representant de Lehman Brothers d’Espanya i Portugal fins a l’inici de la crisi,
Luís de Guindos, va ser anomenat després de la bancarrota d’aquesta entitat ministre
d’economia espanyol. Just a l’altra banda, un ministre d’economia espanyol com
Rordigo Rato, clau en el desplegament de les polítiques neoliberals pot
esdevenir director de l’FMI, per tornar després al seu país per fer-se
responsable d’un gran grup bancari. El durà a la bancarrota i provocarà així el
rescat de tot el país. En cap dels dos casos el fracassos seran pagats per
ells. El mateix procés es pot observar en el pla mitjà. El vicepresident de
Goldman Sachs per Europa, Mario Draghi, que va tenir un paper fonamental en el
“maquillatge” de les comptes de Grècia, detonant del desastre econòmic
posterior a aquest país, esdevindrà director del Banc Central Europeu. Alhora
el director del Banc Central de Grècia, Lucas Papademos, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que participà també en aquesta operació
de maquillatge, esdevindrà el vicedirector del mateix Banc Central Europeu. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Càrrec que deixarà<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>només per ser anomenat posteriorment
primer ministre de Grècia en un govern “d’unitat nacional” sense passar per les
urnes. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Podríem dir que el fracàs
té premi, però va molt més enllà d’això, són els membres d’una casta que en el
moment de màxim perill s’han de fer càrrec dels assumptes públics per evitar
“interferències” democràtiques. Tanmateix això té riscos per ells, el domini
directe sempre en té al fer evident el que abans estava ocult.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Podríem seguir amb aquest joc, amb altre gent com
Mario Monti també ex-Goldman Sachs posat a Primer Ministre d’Itàlia o, anant
més enllà, amb la relació prornogràfica que ha establert Wall Street amb el
poder als EEUU, però tan sols és la part més evident d’un iceberg més profund.
La casta corporativa roman en gran part invisible al no actuar en un territori
concret, ni operar en relacions locals, i està formada per alts gestors del
sistema econòmic, polític i cultural, dins d’una teranyina de consellers
delegats, alts executius i polítics. El famós 1% que probablement en realitat
no passa del 0,1%. El seu joc és profundament especulatiu, basat en la
impunitat i vorejant constantment la delinqüència, però es basa en un programa
difós per fundacions, parts del sistema universitari profundament imbricades
amb el capital i mitjans de comunicació: el neoliberalisme. Entès aquest no com
un programa econòmic, sinó com una ideologia amb voluntat d’hegemonia en tots
els camps i, alhora, una eina de redistribució cap a d’alt que ha permès
enormes consensos en altres capes de la població més enllà d’aquest 1%. D’altra
banda el seu poder, no ancorat en realitats concretes, seria impossible. És en
aquest sentit, que al meu entendre, és una casta i no una classe, ja pertany a
un grup més ampli de grans propietaris de mitjans de producció beneficiat globalment
per la ideologia de domini que ha comportat una redistribució de la riquesa
sense parangó des del procés invers inaugurat després de la Segona Guerra
Mundial. És en aquesta classe més amplia, i diversa en les seves expressions
estatals, on la casta coporativa té, o intenta seguir tenint, la seva veritable
força no exempta de profundes contradiccions actualment. El que veiem ara és
l’intent fins el paroxisme d’assegurar aquest domini d’una forma concreta, amb
un model concret. Tanmateix, no és descartable en aquest marc que la classe més
amplia a la que pertany aquesta casta generi nous grups dominants i noves
formes de control polític, econòmic, social i cultural, que en aquesta fase
serà necessàriament contradictòria segons cada realitat nacional i/o estatal i
en el camp de les mateixes relacions internacionals. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El creixement econòmic fins als anys setanta del
segle XX tenia la seva base en increments salarials i l’acceptació per part de
les classes dominants d’una fiscalitat progressiva que permetia financiar els
drets socials. A canvi, en aquest pacte social, els treballadors i
treballadores acceptaven els augments constants de productivitat, que
asseguraven l’augment de la taxa de beneficis, mentre el creixement de la
demanda es sustentava en un increment sostingut del consum d’unes classes
populars amb una major renta disponible. El canvi de model, contràriament, té
la seva base en la baixada de salaris reals, accelerada a partir dels anys
noranta i la desregularització fiscal que va permetre un gran augment de
beneficis, mentre es mantenia el consum, l’Estat i la mateixa economia
productiva a partir de la creditització. Però això té un límit. La il·lusió
actual del neoliberalisme, probablement ja l’última, és que el problema ja no
és la intervenció de l’estat en el lliure mercat, sinó els drets socials i
l’Estat en si mateix. Molts encara viuen en aquesta il·lusió, en la proposta que
una baixada dels costos de l’Estat i una major desregularització i
mercantilització dels drets (sanitat, educació, jubilacions, etc.) pot
reactivar la maquina del crèdit, augmentar el negoci i retornar els beneficis.
Si això no succeïx així, i no ho farà, el neoliberalisme com ideologia de les
classe dominant s’esfondrarà, com a ideologia dominat de la població ja ho està
fent actualment a marxes forçades. Un límit, el de l’última il·lusió, en el que
apareixen contradiccions creixents dins de la classe dominant i que pot portar
tant a l’obertura de noves possibilitats polítiques i socials per les classes
subalternes –tot procés de canvi radical ha tingut una de les seves fonts en
les esquerdes obertes entre aquells que dominen- com a noves aliances amb
altres classes i/o noves formes de gestió política i econòmica del sistema. En
un sentit es pot gestar una aliança molt més amplia del que es pot imaginar per
acotar el poder del capital financer i retornar a models de creixement
anteriors, però és poc probable, a part de que ja estan esgotats ecològicament;<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en un altre sentit es pot anar cap a un
capitalisme regulat i autocentrat, amb poc creixement i formes polítiques
autoritaries.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però tot això és
especulatiu. Un dels problemes actuals és que el vell anàlisi de classe és
manté bàsicament com a principi ideològic, com a molt històric, però no tenim
eines operatives per fer una radiografia actualitzada de la dinàmica de classes.
Les corrents de la posmodernitat han dissolt aquestes eines en el camp de
l’anàlisi social. Un camp on a l’actualitat, malgrat la sofisticació creixent,
portem més de trenta anys de retard.</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">III</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si aquesta casta corporativa és realment un grup
global i en xarxa, no podem dir el mateix dels iniciàtics moviments de
resistència socials, polítics i culturals. Una opera per unes poques persones
en termes relatius, els altres volen operar per milions, una produeix unes
formes de vida homogènies entre els seus integrants, els altres volen
interactuar amb la mesura d’una diversitat que és pràcticament la mesura de la
diversitat humana. Els mercats laborals sempre són locals, les solidaritats
integrades sempre són locals, les configuracions polítiques sempre són locals.
La reconstrucció política tindrà una dimensió internacional i haurà d’aprendre
a intervenir en aquesta dimensió, arribant a acords internacionals sobre
moments de protesta conjunta, bastint amplies aliances entre sectors diversos,
i a voltes contradictoris, produint mecanismes d’articulació de noves
propostes,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però les configuracions
polítiques seran locals, regionals, nacionals i estatals.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La casta corporativa en el seu modus operandi
produeix la desintegració social i la resistència es basa en la pròpia
reintegració que opera en mercats, realitats, xarxes i cultures locals. Pot
semblar poc, un mer intent de sobreviure, però és molt. Així operà la
resistència als exercits napoleònics aquí. Un cop la vella carcassa del poder
estatal pactà amb ells, o desaparegué com actor, fou el poble menut el que
inicià el camí del desafiament contra els ocupants. Al fer-ho apel·là a un
poble i a una pàtria que, contràriament a les velles polèmiques historiògrafies,
no feia referència ni a Espanya ni a Catalunya, sinó a una forma de vida
amenaçada en un territori concret, en un marc de relacions i identitats
concrets. Un pàtria petita si es vol, però amb un inusitat poder. Així operaren
també les resitències contra l’ocupació nazi arreu d’Europa, tant defensant la
vida, com una nova vida, una nova pàtria. Així construïren el futur. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De fet, la principal debilitat de la casta corporativa
en un moment de crisi de la seva “funció”, en el marc de les classes que a
nivell estatal s’han enriquit sota la seva estela, és precisament la falta d’ancoratge
en les realitats concretes i d’aquí el seu intent d’ocupar càrrecs
institucionals en el moment de perill. En el seu caràcter global resideix la
seva capacitat de domini, permeten redireccionar constantment els fluxos de
capital en funció dels seus interessos i subjugant així a països sencers
atrapats en la creditització, però també la fa, finalment, depenent d’unes
classes que fins ara s’han beneficiat d’ella i que li ofereixen un ancoratge en
el territori. Un cop destruïda qualsevol il·lusió neoliberal, un cop destruïda
qualsevol capacitat de proposta dels governants, que no sigui l’obediència als
“mercats”, la dinàmica política, i això és cert especialment aquí, vira i virarà
clarament cap els problemes identitaris i cap dinàmiques nacionals dintre de
l’Estat. Sense més narrativa a la que recórrer, en una llarga fase de
recomposició d’un domini estable, la bandera es convertirà en un mocador
extremadament útil per mantenir legitimitats i capacitat propositiva. Aquells
mateixos que no han tingut cap problema per agenollar-se, i fer-nos agenollar a
tots, davant dels mercats internacionals o les organitzacions supranacionals,
ara es lliuraran amb fúria a denunciar les oporessions insostenibles que es
donen entre diferents realitats nacionals dintre de l’Estat. El crit de a per
les autonomies!, o be a pels gastos independentistes inútils!, serà contestat,
en una relació no obstant clarament asimètrica, per a pel Pacte Fiscal!, contra
l’espoli! Però en cap cas aquesta exacerbació es farà sota un plantejament de
reequilibrar la relació de classes, i de rentes, que està en l’origen de la
crisi que estem vivint.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tanmateix aquesta transformació, o radicalització,
del discurs polític en termes nacionals parteix i es construeix des d’una base
real que han d’ocupar els moviments socials i polítics de resistència si volen
reconstruir el futur. En la mesura que la gran reacció pren la forma d’un
diktat de dalt cap a baix violenta les formes de poder perifèric i les
problemàtiques sobre les que s’ha construït, entre elles les de les diferents
identitats nacionals, i tota resposta té tendència a activar-se a la llarga
entre altres coses també com a moviment de dignitat nacional, a la vegada que
competeix amb una altra narrativa nacional que oculta la veritable naturalesa
de la reacció. Dependrà en aquest sentit un resultat o altre de si els
moviments polítics i socials de resistència que puguin consolidar-se son
capaços, des de les pàtries petites, de captar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>totes les diversitats identitataries<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i integrar-les, d’establir totes les
aliances possibles i crear noves configuracions polítiques i socials.
Convertint la debilitat de les resistències que actuen en àmbits locals en
força, convertint la força de la casta coorporativa global i de les classes que
la sustenten en debilitat en el seu ancoratge local. El punt de partida ha de
ser, com abans, la pàtria petita entesa com la defensa d’una forma de vida i a
la vegada com la construcció d’una nova vida digna. Els moments de trànsit que
estem vivint poden acabar de donar forma a la gran reacció en un sentit
determinat o be obrir esquerdes per on es pugui començar a posar les llavors
d’una gran transformació. Res està decidit. És patent la debilitat dels
moviments de protesta, però també ho és cada cop més la de les formes de
domini.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-7710645382225748552012-08-06T08:18:00.001-07:002012-08-14T18:08:37.591-07:00Conexiones y desconexiones (I). Castas, clases, geografías y patrias<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.st
{mso-style-name:st;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-TXAAQ2PgqR4/UB_gFuqwegI/AAAAAAAAABE/il2HyT5Qb-I/s1600/telaran%CC%83a_port.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-TXAAQ2PgqR4/UB_gFuqwegI/AAAAAAAAABE/il2HyT5Qb-I/s1600/telaran%CC%83a_port.jpg" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<div align="center" style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: center;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">I</span></div>
<div align="center" style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">La crisis no terminará, como mucho con suerte en algún
momento se “deslocalizará” de nuestro territorio, pasando de un país a otro, de
una región a otra. Pero no parece que este momento vaya a ser pronto. La
solución es política, no económica, pero en el escenario actual la política es
de vuelo corto y trabaja en los estrechos márgenes de la “plausibilidad”.
De hecho ya nadie habla del final de la crisis. En el inicio salvar los bancos
era una forma de “retornar” el crédito a la economía, como se repetía sin
cesar. Ahora tan sólo lo dicen de pasada. Es el abismo y no la recuperación, el
miedo y no la esperanza, lo que se utiliza cada vez más para legitimar el
incesante drenaje de recursos de todos en las manos de unos pocos. Intervención
es la palabra: de la Unión Europea al Estado español, del Estado a las
autonomías, de las autonomías al comedor de nuestra casa. Vivimos amenazados y
la política gubernamental y la economía se han convertido en oficios de
gángsters. Pero no los vemos así, no los tratamos así. Los vemos y los tratamos
como una inclemencia inabarcable, una estructura cosificada, contra la que de
poco vale todo aquello que podamos hacer. En su momento de máxima debilidad los
percibimos más fuertes que nunca. Si queremos encontrar nuevas vías para virar
la situación se tendrá que aterrizar en la tierra para salir del mero relato
escandalizado de la derrota. </span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">La crisis actual se basa en gran parte en los procesos
de globalización vividos desde la década de los setenta hasta día de hoy. Ha
tomado la forma de una crisis financiera, a pesar de que tiene un carácter más
profundo y multilateral, debido a la centralidad adquirida por los mercados
financieros como principal espacio de reproducción de la tasa de beneficios y,
congruentemente, también de la casta financiera, el Vaticano del capitalismo
según Marx, como grupo dominante. Centralidad que se aceleró a partir de la
integración <i style="mso-bidi-font-style: normal;">on-line</i> de los mercados
financieros a nivel mundial en 1986, que permitió la aceleración de las
operaciones a nivel global y el incremento del volumen de capitales en juego, y
la desregularización fiscal de los beneficios especulativos. La presidencia en
la década de los cincuenta de un general conservador y republicano como
Eisenhower los llegó a gravar al 90%, no por un sentido redistributivo, sino
sencillamente para evitar la aparición del capitalismo de casino. En la
actualidad están prácticamente liberalizados. La revolución neoconservadora en
los años ochenta activó los primeros pasos de este proceso, pero la cosa fue
mucho más allá de gobiernos como los de Reagan o Thatcher, a partir de una
nueva hegemonía cultural, social y política que afectó a casi todo el espectro
político. La pieza final llegó a finales de los años noventa de la mano de uno
de los patrocinadores de la “tercera vía” que pretendía refundar la izquierda a
nivel mundial: Bill Clinton. El mismo que perpetró la frase de que en políticas
sociales se podía hacer “más con menos” (nada de original hay en nuestros
gobernantes más próximos, siendo este uno de los lemas favoritos de CIU al
inicio de su legislatura), eliminó bajo su mandato la Ley Glass-Steagal,
aprobada en 1933 precisamente para evitar otro crack como el de 1929. Esto
permitió que los bancos de deposito, es decir los bancos donde se encontraban
los ahorros de la mayoría de la población a la vez que eran proveedores de
crédito, operasen como bancos de inversión en los mercados financieros. En el
mismo momento se desregulaban los mercados de futuro y derivados, donde se ha
concentrado la mayor parte de la especulación a nivel mundial. </span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">En el proceso, cada vez más activos fueron puestos al
servicio de los fondos de inversión, cada vez más activos fueron puestos al
servicio de la especulación. De hecho, pronto se recorrió el camino inverso.
Desaparecido gran parte del capital disponible del tejido de producción y
consumo, la especulación se convirtió en el principal activo para asegurar el
mecanismo de reproducción económica. En la medida que el neoliberalismo ofrecía
al capital productivo una reducción constante de los costes laborales y
fiscales se producía una caída de la demanda, en la medida que la inversión se
destinaba al capital financiero y no al productivo este se encontraba falto de
liquidez. Para mantener la demanda y la inversión en el tejido económico
productivo, en un contexto de intereses bajos, el capital financiero creditizó
tanto el consumo como la inversión hasta subordinar el conjunto de la economía
a su dinámica. Se compraba y se vendía con dinero del futuro para un presente
cada vez más inestable, difiriendo y agrandando el problema, no solucionándolo.
Todo esto no ha acabado, a pesar de la crisis. </span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Primero fueron los beneficios del capital los que se
integraron a los mercados financieros, a los que siguieron los ahorros de las
poblaciones, después fue la misma capacidad de consumo de bienes y servicios.
Con la llegada de la crisis se añadieron los recursos públicos en la forma de
“salvación” del sistema financiero y ahora toca a los derechos sociales
(por eso mismo una de las principales áreas de la “crisis” es Europa donde aún
quedan restos del Estado del Bienestar): fondos de inversión para las
pensiones, créditos para pagar la enseñanza, privatización de la sanidad, son
la nueva fuente de entrada de recursos a unos mercados que, a todas luces, han
devenido en verdaderos agujeros negros. Pero tampoco esto solucionará el
problema, éste es doble. De una lado, la creación de un capital virtual que no
se corresponde en ningún sentido con el real, y por tanto se convierte en una
mera factura especulativa. Dos datos nos pueden poner sobre la pista del precio
de esta factura: en 2005, sin computar el conjunto del valor de los activos
financieros, “sólo” los mercados de futuro tenían un valor de unos
250.000 millardos de dólares; en el mismo momento el valor de “toda” la
producción real en el planeta tierra era de no más de 45.000 millardos de
dólares. Esta es la factura a pagar, una factura que “necesita” de un aumento
prácticamente infinito de las plusvalías sobre nuestras sociedades o bien de la
creación de, como mínimo, otros cinco planetas más como el nuestro. </span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Pero de otro lado, tal como hemos dicho, este es sólo
una parte del problema, ya que el hecho es que desde finales de los años
sesenta se ha producido una caída de los beneficios netos del capital dentro de
la economía productiva que parece imparable. Los motivos, que tienen que ver
con los límites del propio sistema como generador de aumentos de productividad
constantes, no los podemos abordar aquí, pero el hecho es que en un cierto
punto entre los años noventa y el cambio de milenio este proceso comportó que
las inversiones destinadas al capital financiero, en crecimiento constante ya
desde los años setenta, superasen las inversiones realizadas sobre el capital
productivo. La “realidad” ya no es rentable en términos de beneficios privados,
sino es para expoliarla. Ciertamente se ha conseguido durante estos últimos
treinta años una gran concentración de riqueza en cada vez menos manos, pero
ésta no tiene un origen en el aumento de la producción, ni de la productividad,
sino en la redistribución de rentas hacia arriba que ha permitido tanto la
desregularización financiera como la reducción de costes laborales y fiscales
para los grandes propietarios de los medios de producción. Y este, y no otro,
es el principal objetivo del programa neoliberal, no mejorar la efectividad, ni
la productividad, ni el capital disponible para la inversión productiva, sino
sencillamente conseguir la concentración de capital hacia arriba. Proceso que
parece haber conseguido hacer entrar en contradicción el aumento de la tasa de
beneficios con el mismo crecimiento económico. En el caso europeo se llega en
este sentido al paroxismo: no se trata de salir de la “crisis” con programas de
“austeridad”, sino de asegurar el pago de la especulación por parte de aquellos
que no la han protagonizado. Todo ello para retornar la “confianza” de los
mercados hacia nosotros y que fluya de nuevo el crédito, es decir volver a una
creditización de la reproducción económica que forma parte del origen y no de
la solución del problema. La antesala del fin en lo que es un verdadero
agotamiento del sistema en todos los sentidos: de modelo productivo, energético,
ecológico, social, político y cultural. </span></div>
<div align="center" style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: center;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">II</span></div>
<div align="center" style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">La magnitud del monstruo financiero parece
incontrolable, un dato de hecho, pero no algo modificable, como mínimo no desde
les bases actuales. En este marco cualquier forma de acción política fuera de
los márgenes que establecen los mercados, o las formas supraestatales que
tienen capacidad de interactuar con ellos (en nuestro caso la Unión Europea),
parece inoperativa, cualquier respuesta gestada desde los estados o desde
diversos ámbitos dentro de los estados, inútil. Es un mantra repetido que no
hay respuesta local, en una nueva versión del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">there is no alternative</i> neoliberal, la salvación en todo caso viene
de fuera. Para unos depende de la actitud que tome el Banco Central Europeo, para
otros de la capacidad de reformar la misma Unión en un sentido democrático y
después el propio capitalismo a partir de la protesta global. Contrariamente
creo que sólo hay respuesta local, ni en dioses, ni en amos, ni en tribunos está
el supremo salvador. </span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">En primer término porque esta es la escala humana, por
mucho que las redes redefinan los flujos de información conexión y respuesta y
abran la posibilidad de un nuevo mundo, su medida sigue siendo nuestra medida.
Ha habido históricamente organizaciones internacionales de movimientos, pero no
movimientos internacionales. Lo más parecido ha sido el movimiento
antiglobalizador. Pero por cronología, que tan sólo abarca una espacio temporal
que va de 1999 a 2001, y características –una forma de acción muy limitada a la
respuesta a grandes cumbres realizadas en espacios densamente poblados–
difícilmente será visto a la larga como un movimiento social más allá de un
conjunto de protestas que se dieron al entorno del cambio de milenio. De una
forma más generalizada y profunda, han existido procesos de carácter
internacional caracterizados por las mismas problemáticas de partida, agendas
reivindicativas, marcos ideológicos y políticos, como también emulaciones y
efectos en cadena (las revoluciones siempre han sido contagiosas y las
protestas también). Pero ni las más “internacionalistas” de estas realidades ha
tenido en la escala global su principal espacio de actuación. Las resistencias
antifascistas, respondiendo a la misma ocupación nazi-fascista que se dio en
diferentes países en el marco de la Segunda Guerra Mundial, fueron nacionales y
no generaron ni formas de coordinación comunes. En el momento de máxima
expansión de la Asociación Internacional de Trabajadores (AIT) en el último
tercio del siglo XIX, el movimiento obrero se desarrollaba a escala local,
regional o nacional y, mucho más raramente, a escala estatal, a pesar de que
uno de sus principios de actuación básicos, y cada vez más abandonados, partía
de una solidaridad internacional efectiva. Finalmente, la misma Comuna de París
de 1871, principal movimiento emancipador del período de la AIT y que dio lugar
a la letra de la Internacional, tuvo un fuerte componente de liberación
nacional. En este caso contra la bota prusiana que pretendía entrar en París
aliada con la burguesía francesa. </span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">La revolución en las conexiones ha sido un elemento
caracterizador, catalizador y productor de las nuevas protestas, forma parte en
este sentido de la posibilidad para construir nuevas formas de contrapoder, y
está preñada de nuevos cambios potenciales como postula la tecnopolítica. Pero
de todas formas, a pesar de que el espacio virtual haya pretendido hibridarse
con la terriotaritalitat, superando sus límites, lo cierto es que esta
“territorialidad” está muy definida por la tradicional forma Estado. La <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Generaçao à rasca</i> fue un movimiento
propio de Portugal, así como el 15M lo fue de España, hasta el punto que a
veces ha tenido problemas para captar e integrarse en las diversas
sensibilidades nacionales, o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Occupy Wall
Street</i> de los USA. Son movimientos hermanos, y valdría la pena que los
flujos de intercambio y coordinación entre ellos se intensificasen más allá de
lo que fue la convocatoria conjunta de protesta del 18 de octubre de 2011, pero
operan en realidades definidas y para actores concretos diferenciados dentro de
cada Estado. Una falta de apreciación crítica de esta realidad se está
mostrando como un límite político en la comprensión de las dinámicas locales y
nacionales que puede afectar a la efectividad de estos movimientos para tejer
alianzas. Es más, a veces, el éxtasis provocado por las nuevas posibilidades
abiertas por la red, la ilusión de que no sólo se incide de una nueva manera en
el “mundo”, sino que se domina y se crea el “mundo” frente a los “iletrados” en
la buena nueva, impide percibir de qué manera las condiciones de “liberación”
son a su vez las de dominio. La conexión on-line de la casta corporativa (me
resisto a nombrarla “clase” como parece que se está poniendo de modo) y la
conexión subyacente del capital financiero está en la base de la posibilidad de
la gran reacción que estamos viviendo. Perder esta perspectiva puede ser el
principio del final de una confianza virtual que puede devenir ciega ante la
desesperación real. Es más, esta conexión corporativa tiene unas
características diferentes cuando las realiza esta casta y cuando lo hacen los
movimientos de protesta y es en esta dialéctica diferencial donde se deben
encontrar las primeras respuestas a las formas de acción posibles. </span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">La forma de actuación del grupo que hay detrás del
capital financiero y las grandes corporaciones es verdaderamente global. Actúa
profundamente interconectado, con flujos de intercambio que le son
consustanciales, no tiene ningún anclaje territorial y consigue utilizar a su
servicio organizaciones internacionales como la OMC, la OIT, la FAO, el FMI o
el BM o supranacionales como la UE. Su hibridación con estos organismos
internacionales y con los grandes núcleos de poder político produce un
mestizaje constante de cargos que merecería un análisis propio. Obsérvemelo en
todo caso a corta distancia. El representante de Lehman Brothers de España y
Portugal hasta el inicio de la crisis, Luís de Guindos, fue nombrado después de
la bancarrota de esta entidad ministro de economía español. Justo al otro lado,
un ministro de economía español como Rodrigo Rato, clave en el despliegue de
las políticas neoliberales, pudo convertirse en director del FMI, para volver
después a su país a hacerse cargo de un gran grupo bancario. Lo llevó a la
quiebra y provocó así el rescate de todo el país. En ninguno de los dos casos
los fracasos serán pagados por ellos. El mismo proceso se puede observar en el
plano medio. El vicepresidente de Goldman Sachs para Europa, Mario Draghi, que
tuvo un papel fundamental en el “maquillaje” de las cuentas de Grecia,
detonante del desastre económico posterior en este país, será nombrado director
del Banco Central Europeo. A su vez el director del Banco Central de Grecia,
Lucas Papademos, que participó también en esta operación de maquillaje, se
convertirá en el vicedirector del mismo Banco Central Europeo. Cargo que dejará
sólo para ser nombrado posteriormente primer ministro de Grecia en un gobierno
de “unidad nacional” sin pasar por las urnas. Podríamos decir que el
fracaso tiene premio, pero va mucho más allá de eso, son los miembros de una
casta que en el momento de máximo peligro se han tenido que hacerse cargo de
los asuntos públicos para evitar “interferencias” democráticas. Pero de todas
formas esta opción contiene riesgos para ellos, el dominio directo siempre los
tiene al hacer evidente lo que antes estaba oculto.</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Podríamos seguir con este juego, con otra gente como
Mario Monti también ex-Goldman Sachs puesto a Primer Ministro de Italia o,
yendo más allá, con la relación pornográfica que ha establecido Wall Street con
el poder en los EEUU, pero tan sólo es la parte más evidente de un iceberg
mucho más profundo. La casta corporativa se mantiene en gran parte invisible al
no actuar en un territorio concreto, ni operar en relaciones locales, y está
formada por altos gestores del sistema económico, político y cultural, dentro
de una telaraña de consejeros delegados, altos ejecutivos y políticos. El
famoso 1% que probablemente en realidad no pasa del 0,1%. Su juego es
profundamente especulativo, basado en la impunidad, y rayano a la delincuencia,
pero se basa en un programa difundido por fundaciones, partes del sistema
universitario profundamente imbricadas con el capital y medios de comunicación:
el neoliberalismo. Entendido éste no como un programa económico, sino como una
ideología con voluntad de hegemonía en todos los campos y, a su vez, una
herramienta de redistribución hacia arriba que ha permitido enormes consensos
en otras capas de la población más allá de este 1%. De otra manera, sin
este consenso, su poder, no anclado en realidades concretas, seria imposible.
Es en este sentido, que a mi entender, es una casta y no una clase, ya que
pertenece a una grupo más amplio de grandes propietarios de medios de
producción beneficiado globalmente por este ideología de dominio que ha
comportado una redistribución de la riqueza sin parangón desde la Segunda
Guerra Mundial hasta ahora. Es en esta clase más amplia, y diversa en sus
expresiones estatales y/o nacionales, donde la casta corporativa tiene, o
intenta seguir teniendo, su verdadera fuerza no exenta de profundas
contradicciones actualmente. Lo que vemos ahora es el intento hasta el
paroxismo de asegurar este dominio de una forma concreta. No es descartable, de
todas formas, que en este marco que la clase más amplia a la que pertenece esta
casta generé nuevos grupos dominantes y nuevas formas de control político,
económico, social y cultural, que en esta fase serán necesariamente
contradictorias según cada realidad nacional y/o estatal. </span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">El crecimiento económico hasta los años setenta del
siglo XX tenia su base en incrementos salariales y la aceptación por parte de
las clases privilegiadas de una fiscalidad progresiva que permitía financiar
los derechos sociales. A cambio, en este pacto social, los trabajadores y las
trabajadoras aceptaban los aumentos constantes de productividad, que aseguraban
el incremento de la tasa de beneficio, mientras el crecimiento de la demanda,
es decir del consumo, se sustentaba en el incremento también sostenido de la
renta disponible de las clase populares. El cambio de modelo, contrariamente,
tiene su base en la bajada de salarios reales, acelerada a partir de los años
noventa y la desregularización fiscal que permitió un gran aumento de
beneficios. Mientras se mantenía el consumo, el Estado y la misma economía
productiva a partir de la creditización. Pero esto tiene un límite. La ilusión
actual del neoliberalismo, probablemente ya la última, es que el problema ya no
es la intervención del Estado en el libre mercado, sino los derechos sociales y
el Estado en si mismos. Muchos aún viven en esta ilusión, en la propuesta que
una bajada de los costes del Estado y una mayor desregularización y
mercantilización de los derechos (sanidad, educación, jubilaciones, etc.) puede
reactivar la maquina del crédito, aumentar el negocio, y retornar los
beneficios. Si esto no sucede, y no lo hará, el neoliberalismo como
ideología de la clase dominante se hundirá, como ideología hegemónica entre la
población ya hace tiempo que lo esta haciendo a marchas forzadas. Un límite, el
de la última ilusión, en el que aparecen contradicciones crecientes dentro de
las clases dominantes y que puede llevar tanto a la obertura de nuevas
posibilidades políticas y sociales para las clases subalternas -todo proceso de
cambio radical ha tenido una de sus fuentes en las grietas abiertas entre
aquellos que dominan- como a nuevas alianzas con otras clases y/o a nuevas
formas de gestión política y económica del sistema. En un sentido se puede
gestar una alianza mucho más amplia de lo que se puede llegar a imaginar para
acotar el poder del capital financiero y retornar a modelos de crecimiento
anteriores, pero es poco probable, más allá de que el agotamiento ecológico lo hace
prácticamente inasumible; en otro sentido se puede ir hacia un
capitalismo regulado y autocentrado, con poco crecimiento y formas políticas
autoritarias. Pero todo esto es especulativo. Uno de los problemas
actuales es que el viejo análisis de clase se mantiene básicamente como
principio ideológico, como mucho histórico, pero no contamos con herramientas
operativas para realizar una radiografía actualizada de la dinámica de clases.
Las corrientes posmodernas han disuelto estas herramientas en el campo del
análisis social. Un campo en el que en la actualidad, a pesar de la
sofisticación creciente, llevamos más de treinta años de retraso.
</span></div>
<div align="center" style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: center;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">III</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Si esta casta corporativa es realmente un grupo global
y en red, no podemos decir lo mismo de los iniciáticos movimientos de
resistencia social, cultural y política. Una opera para unas pocas personas en
términos relativos, los otros quieren operar para millones; una produce unas
formas de vida homogéneas entre sus integrantes, los otros quieren interactuar
en la medida de una diversidad que es prácticamente la diversidad humana. Los
mercados laborales siempre son locales, las solidaridades integradas siempre
son locales, las configuraciones políticas siempre son locales. La
reconstrucción política tendrá una dimensión internacional, y tendrá que
aprender a intervenir en esta dimensión, llegando a acuerdos internacionales
sobre momentos de protesta conjunta, realizando amplias alianzas entre sectores
diversos, y a veces contradictorios, produciendo mecanismos de articulación de
nuevas propuestas, pero las configuraciones políticas serán locales,
regionales, nacionales y estatales. </span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">La casta corporativa en su modus operandi produce la
desintegración social y la resistencia se basa en la propia reintegración que
opera en mercados, realidades, redes y cultures locales. Puede parecer poco, un
mero intento de sobrevivir, pero es mucho. Así operó la resistencia a los
ejércitos napoleónicos aquí. Una vez la vieja carcasa del poder estatal pactó
con los invasores, o desapareció como actor, fue el pueblo de abajo el que
inició el camino del desafío contra los ocupantes. Al hacerlo apeló a un pueblo
y a una patria que, contrariamente a las viejas polémicas historiográficas no
hacía referencia ni a España ni a Cataluña, sino a una forma de vida amenazada
en un territorio concreto, en un marco de relaciones e identidades concretas.
Una patria pequeña si se quiere, pero con un inusitado poder. Así operaron
también las resistencias antifascistas contra la ocupación nazi por toda
Europa, tanto defendiendo la vida, como una nueva vida, una nueva patria. Así
construyeron el futuro. </span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">De hecho, la principal debilidad de la casta
corporativa en un momento de crisis de su “función”, en el marco de las clases
que a nivel estatal se han enriquecido bajo su estela, es precisamente la
falta de anclaje en las realidades concretas y de allí su intento de ocupar
cargos institucionales para dominarlas en el momento de peligro. En su carácter
global reside su capacidad de dominio, permitiendo redireccionar constantemente
los flujos de capital en función de sus intereses y subyugando así a países
enteros atrapados en la creditización, pero también la hace, finalmente,
dependiente de unas clases que hasta ahora se han beneficiado de ella y que le
ofrecen un anclaje en el territorio. Una vez destruida cualquier ilusión
neoliberal, una vez destruida cualquier capacidad de propuesta de los
gobernantes, que no sea la obediencia a los “mercados”, la dinámica política, y
eso es cierto particularmente aquí, vira y virará más hacia los problemas
identitarios y hacia las dialécticas nacionales dentro del Estado. Sin más
narrativa a la que recorrer, en una larga fase de recomposición de un dominio
estable, la bandera se convertirá en un pañuelo extremadamente útil para
mantener legitimidades y capacidad propositiva entre las elites políticas
gobernantes. Aquellos mismos que no han tenido ningún problema para
arrodillarse, y hacernos arrodillar a todos, ante los mercados internacionales
o las organizaciones supranacionales, ahora se entregaran con furia a denunciar
las opresiones insostenibles que se dan entre diferentes realidades nacionales
dentro del Estado. El grito de ¡a por las autonomías!, o bien ¡a por los gastos
independentistas inútiles!, será respondido, en un relación asimétrica cabe
decir no obstante, por ¡a por el Pacto Fiscal! ¡contra el expolio! Pero
en ningún caso esa exacerbación se hará bajo un planteamiento de reequilibrar
la relación de clases, y de rentas, que está en el origen de la crisis que
estamos viviendo. </span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Pero esta transformación, o radicalización del
discurso político, parte y se construye sobre una base real que deben ocupar
los movimientos sociales y políticos de resistencia si quieren reconstruir el
futuro. En la medida que la gran reacción toma la forma de un diktat de arriba
hacia abajo violenta las formas de poder periférico y exacerba las
problemáticas sobre las que se ha construido, entre ellas las de las
identidades nacionales, y toda respuesta tiene tendencia a activarse a la
larga entre otras cosas como un movimiento de dignidad nacional, a la vez que
compite con otra narrativa nacional que oculta la verdadera naturaleza de la
reacción. Dependerá en este sentido un resultado u otro de si los movimientos
políticos y sociales de resistencia que puedan consolidarse son capaces, desde
las patrias pequeñas, de captar todas las diversidades identitatarias e
integrarlas, de establecer todas las alianzas posibles y crear nuevas
configuraciones políticas y sociales. Convirtiendo la debilidad de las
resistencias que actúan en ámbitos locales en fuerza, convirtiendo la fuerza de
la casta corporativa global y de les clases que la sustenten en debilidad en su
anclaje local. El punto de partida debe ser, como antes, la patria pequeña
entendida como la defensa de una forma de vida y a su vez como la construcción
de una nueva vida digna. Los momentos de transito que estamos viviendo puede
acabar de dar forma a la gran reacción en un sentido determinado o bien abrir
brechas por donde se pueda empezar a poner las semillas de una gran
transformación. Nada está decidido en este sentido. Es patente la debilidad de
los movimientos de protesta, pero también lo es cada vez más la de las formas
de dominio.</span></div>
Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-13358082489781044612012-07-12T06:18:00.000-07:002012-07-12T07:47:00.485-07:00El bloqueig de la política. Notes de situació sobre el sistema, l’esquerra i nosaltres<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA"><span style="text-decoration: none;"><br /></span></span></u></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/be60--LsAfE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<b><u><span lang="CA"><span style="text-decoration: none;"><br /></span></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<b><u><span lang="CA"><span style="text-decoration: none;"><br /></span></span></u></b></div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
span.st
{mso-style-name:st;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span lang="CA">I </span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Fa
just dues setmanes, el 29 de juny, Mario Monti i Rajoy, o Rajoy i Mario Monti,
sortien convertits en herois de la Cimera Europea. Extraordinàriament un gris
tecnòcrata i un governant conegut tant per la seva semblança amb el personatge
de<span class="st"> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Where's Wally?</i></span>
com per la seva impressionant capacitat de marxar cap el Mundial enmig d’un
rescat del sistema financer sense parangó, es veient transformats en genials
polítics per un dia. Per entendre-ho cal tenir en compte una metàfora que cada
cop està fent més fortuna, segons la qual estem vivint la tercera gran guerra
europea. Les dues primeres, a més, van ser mundials, però després Europa va
deixar de ser el “centre” del món, per passar a ser-ho tan sols de la “crisi” o
be l’espai on el capital públic encara té molt que oferir als mercats en la
seva conversió en capital privat. Sigui com sigui, aquesta tercera guerra
europea no es fa amb armes, sinó amb mercats, primes de risc, dèficits zeros o
bancs centrals, però causa també baixes humanes, en forma de misèria, suïcidis
i precarietat. En forma de drets que es mercantilitzen i desapareixen de la
circulació. Els contendents són el països del nord, més la Pérfida de Albión <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que com sempre ho fa des d’una posició
especial (abans ho feia des d’un imperi que dominava al món i el feia el menys
europeu dels països del vell continent, ara ho fa des de la lliure esterlina i
la fa la menys euro d’Europa), contra els països del sud. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">És
una bona metàfora, i alguna cosa de veritat té, com també la té la de la
relació de Catalunya amb Espanya, que passa per ser l’alfa i l’omega de tot el
problema segons ens expliquen sense parar, però amaga una realitat substancial.
Si hi ha una guerra aquí és la dels rics, la dels molt rics, contra les classes
populars. Cosa que és notori als països del sud, com també ho és a l’Alemanya
dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">minijobs</i> i la baixada de salaris
(en aquest cas però la culpa és dels ganduls del sud, segons expliquen allà, en
el nostre és de la intolerància i inflexibilitat de l’esperit prussià). Dins
d’aquesta metàfora Rajoy i Monti, o Monti i Rajoy, en una jugada sense igual,
recolzats espiritualment per Obama, haurien aconseguit a la “famosa” Cimera
parar les ànsies nòrdiques que ens portaven a tots cap el desastre. Havien
guanyat per fi una batalla, i amb ella semblava que podia canviar el sentit de tota
la guerra. Les portades dels diaris, de tots ells, els lloaven i durant els
dies següents les seves pàgines interiors es desfeien explicant anècdotes sobre
com s’havia gestat l’acord, mentre s’informava de com la prima de risc del
deute, per fi!, baixava. La broma, com la baixada de la prima, va durar tot
just una setmana, a la següent la broma, via noves retallades, ha esdevingut sagnant
comèdia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">De
què es tractava? En concret d’aconseguir que l’ajuda financera anés directament
als bancs i no computés en deute dels ciutadans (no es podrà aplicar, si és que
es fa, fins com a mínim dintre d’un any com es va saber després). És a dir que
no l’haguéssim de pagar directament nosaltres, en aquest gran procés de
conversió del deute privat en públic que s’amaga sota la miserable broma del
dèficit excessiu i les primes de risc dels bons sobirans. Es tractava també de
que s’acabés amb l’especulació sobre el deute sobirà a partir de la seva compra
des de les institucions europees (però no des del BCE, sinó des del MEE, una
institució que no té els fons necessaris). Però en general anava més enllà
d’això en dos sentits: A) En el primer d’ells, semblava acabar-se amb una dialèctica
infernal per les elits polítiques, en la qual els mercats, via primes de risc,
es menjaven als governs en un mar de contradiccions insalvables (no en va allò
de que Rajoy duraria només sis mesos ja no ho deien sols veus del 15M, sinó del
propi PP), a canvi aquests polítics garantien l’acompliment del programa
d’austeritat B) En el segon d’ells, s’albirava un final del cicle, en el qual
un cop complert amb les polítiques d’austeritat imposades fins ara (és a dir la
reducció del dèficit fins el famós, per impossible, 3%), es podia començar a
governar i no només a actuar com rates en un laboratori d’electroshocks a
compte de la prima de risc. Per tant, a canvi de l’acompliment del programa, es
permetia estabilitat política. La dialèctica diabòlica mercats – governs –
poblacions, passava així ser ara només govern i població: una qüestió en tot
cas d’augment de pressupostos per antidisturbis, combinat amb un horitzó de
promeses sobre un futur sense més retallades. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Res
d’això ha passat, ja que el problema de fons persisteix: qui paga la factura
especulativa dels mercats financers? Els especuladors o els pobles? Es notori
que de moment són els pobles. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I
quin és el valor total d’aquesta factura? Potencialment infinit. Per tant
seguirà el joc: finançament als bancs a costa de l’erari públic, augment del
dèficit públic, retallades, contracció econòmica per la baixada de consum
causat per les retallades, caiguda d’ingressos via impostos, més dèficit,
endeutament, més retallades… I en el procés, si els governants no canvien el
sentit de la seva submissió, o la Unió Europea es trencarà en mil bocins o
esdevindrà un ens ja completament tecnocràtic i autoritari. Un governants que,
pensant-se salvats, torne a estar al vell mig del problema. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span lang="CA">II</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Circulava
una hipòtesis abans de la famosa Cimera. Segons aquesta el rescat “tou” que
s’havia viscut a Espanya, esdevindria en poc temps un rescat “dur” en poc temps
amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">men in black </i>inclosos de la
troica (L’FMI, el BCE i la CE). En aquest nou escenari s’imposarien unes
retallades “draconianes” (podeu imaginar que si les actuals no es consideren
així…) que inclourien la desaparició de l’Estat de les autonomies (salvant això
sí Catalunya i Euskadi i, fins i tot potser Galícia, segons s’intenten autotranquilitzar
els nacionalistes conservadors que han estat a l’avantguarda d’unes retallades
que els poden deixar sense administració pròpia). Per evitar-ho, per fer-hi
front, o per amortiguar-ho, per aplicar-ho “suaument”, s’imposarien governs o coalicions
parlamentaries d’unitat nacional tant a Espanya com a Catalunya, de la mateixa
forma que es féu a Grècia amb l’entrada del PASOK al govern. El PSOE davant
l’eventualitat ja va fer abans de la Cimera aquesta mateixa proposta al PP: un
pacte d’unitat nacional on la pàtria parlés com una sola veu davant l’amenaça
del nord! Es vendria com un pacte de resistència “responsable” en el marc
d’aquesta suposada guerra europea, en el fons seria un pacte d’estabilitat
política per fer front a la possibilitat d’unes eleccions anticipades que
sacsegessin el panorama d’una forma traumàtica per les forces tradicionals.
L’alternativa, si aquest pacte no es pogués garantir, no seria altra que un
govern tècnic amb suport parlamentari. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Una
solució que ja s’ha substanciat en el cas d’Itàlia com també ho féu a Grècia
per un temps amb dos homes vinculats estretament a Goldman Sachs, i per tant
als interessos financers que estan a l’origen de la crisi, com Mario Monti o
Lukás Papadimos (el tercer que ha fet aquest pas, sense vergonya, és <strong><span style="font-family: Cambria; font-weight: normal; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Mario Draghi, anteriorment</span></strong>
vicepresident de Goldman Sachs i actualment president del BCE). No provocaria
major escàndol. Tan sols cal observar les lloances que els mitjans d’aquí han
fet en el cas del nou primer ministre d’Itàlia, destacant que, més enllà del
seu origen dubtosament democràtic, mostrava una gran “eficiència” política. De
fet, un cop els dirigents elegits no obeeixen als seus electors, el pas cap
“solucions” que no passin per la democràcia és petit. En aquest sentit, hi ha una
dada que ha passat desapercebuda sobre els resultats del partit nazi <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aurora Dorada</i> a Grècia. Contràriament al
que es pugui pensar llegint les noticies que en parlaven, en el sentit de que
era l’opció d’una part del “populacho” desintegrat per la crisi, el sector que
més l’ha votat han estat els empresaris (un 20% d’ells ho ha fet). Uns
empresaris que de ben segur fa uns anys eren ben “moderats”. Pas a pas,
s’arriba al feixisme. Només cal mirar cap el passat. Abans de que aparegui
ningú ho és, quan ha desaparegut ningú ho era. Però, en tot cas, tot això era
abans de la Cimera on els herois per un dia van aturar aquest terrible perill.
O no? Herois per un dia. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Arribar
a l’escenari extrem és encara plausible. Pot ser de cop o poc a poc, de
retallada en retallada, de prima de risc en prima de risc. El que és segur és
que la inestabilitat política ha vingut per quedar-se. Fa jugar als governs al
so que marquen els mercats financers, erosiona el sistema polític desligitimant-lo
cada vegada que no obeïx a allò que diu que és (una democràcia) per obeir a
aquells que no el voten, mostra a les esquerres majoritàries absolutament
despullades, quan no sols entren en contradicció amb els seus programes
electorals, com els hi passa a les dretes, sinó que a més llencen a les
escombraries tota la seva legitimitat com a garants dels drets socials, com a
reguladors del lliure mercat o com a superadors del mateix. I en aquest escenari,
i en aquest procés, on queden les esquerres en tota la seva amplitud, on queda
el mateix 15M?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span lang="CA">III</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">En
una conferència brillant feta recentment per Josep Fontana, on repassava la
fallida de tot un projecte i la venjança de les elits des dels anys setanta fins
a dia d’avui, un persona entre el públic li preguntà: i l’esquerra, com ha
d’actuar l’esquerra en aquest context? Se’l mira amb un esguard una mica perdut
i respongué amb un interrogant: “L’esquerra, què és l’esquerra? Hi ha una part
important que va quedar totalment integrada en el sistema i una altra que
sembla que el decori, la meva única esperança ve dels actuals moviments
socials”. Es va passar de puntetes sobre aquesta resposta, però era brutal tant
en la seva formulació, com per d’on venia (un dels principals referents
intel·lectuals de l’esquerra d’aquest país, per aquella que en té). Tanmateix
si difícilment en la política actual es trobaran respostes (de moment no se
n’ha vist cap) a com redreçar la situació, el llarg procés de transformació que
estem vivint inclou el món polític (a tot el món polític de l’esquerra).
D’entrada perquè en el mateix s’està produint un terratrèmol que en el curt
termini portarà a canvis importants. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Rubalcaba,
el candidat derrotat a les anteriors eleccions amb el pitjor resultat electoral
des de que es va restablir el sistema democràtic, donava comptes fa unes
setmanes de la paradoxa de que l’erosió del PP en el govern no suposés una
recuperació substantiva del PSOE als sondeigs. Ho feia amb una frase que situa
clarament on està la direcció del principal partit de l’esquerra electoral fins
ara: "Es imposible que en siete meses la gente reconozca que se
equivocó"… al no votar-los. És a dir el problema de seva falta de pujada
electoral era un problema bàsicament psicològic, el d’una població que no pot
reconèixer en tan poc temps l’error de no haver-los votat a ells. Tanmateix
això diu més d’aquesta direcció que no pas dels seus potencials votants. Del
que es tractaria en aquest sentit és de situar-se en un temps d’espera, en ell
el partit governamental s’aniria erosionant poc a poc i el socialista, sense
practicar cap aventura de resultats incerts i apel·lant a la seva imatge de
partit de poder, també poc a poc n’aniria recollint els fruïts. Una setmana
després d’haver dit aquesta frase un nou sondeig anunciava que, certament, el
PP perdia set punts en intenció de vot (passava del 44% al 37%), però el PSOE
ja no tan sols no pujava sinó que queia fins el 23% venint com venia ja d’un
traumàtic 29% a les eleccions. El pitjor resultat obtingut des del restabliment
del sistema democràtic que, pel que es veu, encara té camí per fer. Una cosa
similar s’esdevé en el seu principal referent a Catalunya. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Ho
havia anunciat l’anterior President de la Generalitat just abans de la campanya
electoral: “Les urnes tenen un límit en els mercats”. Una lliçó ben apresa també
pels 200.000 votants que el deixaren de refrendar en agraïment a la sinceritat,
passant d’un 27% de vot a un 18%. De fet, en el cas del PSC la caiguda havia
estat continua des del màxim assolit a les eleccions de 1999 amb més d’un milió
de vots, que encara es va mantenir el 2003. En poc més de set anys ha perdut
600.000 vots i la processó, segons les enquestes, sembla que encara no ha
acabat i ja el situen tan sols a un 11% d’intenció directe de vot. I davant
d’això el debat a l’Estat té el seu centre en mantenir-se com un partit de
“centre”, de “govern”, “responsable”, quan pocs dels vots perduts van anar cap
aquest suposat “centre”, mentre a Catalunya poc o res hi ha diferent, sinó fos
pel debat sobre com ser o no ser un partit “nacional”, travessat pel pacte
fiscal. Aquí el joc no és només si centre o esquerra, sinó com integrar l’eix
nacional, la qual cosa permet mostrar una més amplia gama de corrents i
possibles opcions discursives encara que totes elles tenen una debilitat
fonamental: estan atrapades en un joc de suma zero a partir d’una agenda
establerta per CIU on el centre passa per l’eix nacional en un sentit que fa desaparèixer
el social. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">L’únic
element propositiu que pot oferir CIU en termes de projecte de país passa
precisament per aquest eix. El desgast electoral que li suposa ser el govern
que està a l’avantguarda de les retallades de tot l’Estat, només pot ser subsanat
a partir d’una narrativa on el conflicte principal ja no és drets socials versus
privats, sinó Catalunya versus Espanya. És més s’arriba afirmar que solucionada
aquesta relació, via Pacte Fiscal o Estat propi (encara que sobre això últim
s’és prou ambigú), tota la problemàtica de les retallades desapareixeria,
essent així l’únic país del sud d’Europa que ho aconseguiria. Però que tot això
és foc d’encenalls, amb la possibilitat que la mateixa CIU s’hi cremi les mans,
ho demostra el mateix fet que tot aquest debat, i sobretot la seva aplicació en
forma d’un nou pacte fiscal, queda subjecte pel mateix govern de la Generalitat
a la fi de la crisi. La fi de la crisi…. Probablement el full de ruta serà
accentuar cada cop més aquest sobiranisme narratiu cap al final de la
legislatura, amb un probable intent d’acostament a ERC que li permeti
escenificar una ruptura amb el PP, en un joc on la frustració davant la
negativa d’Espanya a acceptar el nou pacte fiscal salvi electoralment una nova
legislatura. Un joc on, a falta de millors idees, s’hi ha sumat el líder del
PSOE a Andalusia, avisant contra el perill català i així agafant també aires de
“resistència”. I precisament aquest és el gran debat i el gran problema del
PSC. Com definir-se en relació al Pacte Fiscal, com accentuar el seu perfil
catalanista, fins a l’extrem que aquest eix (i no el d’esquerra dreta) pot
arribar a propiciar una ruptura interna i la creació d’una nova força política
(encara que aquest conte fa tants anys que dura ja que és difícil discernir que
hi ha de real i que hi ha de joc intern en el mateix).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Certament
hi ha un canvi estructural en les corrents subterrànies dels sentiments
nacionals catalans, com hi és en el creixement de l’independentisme, i això
qualsevol partit o ha de llegir i metabolitzar en un sentit ho altre. Però tan
cert com això, també ho és que segons l’últim estudi d’opinió del CEO el sistema
de finançament tan sols és la primera prioritat política del 7% del catalans i
les relacions Catalunya – Espanya del 6%. Les primeres prioritats són, per
aquest ordre: l’atur i la precarietat, el funcionament de l’economia i el
funcionament del sistema polític. Pràcticament la mateixa agenda que està en
l’estructura bàsica del 15M. Tres temes sobre els quals l’esquerra majoritaria,
més enllà de criticar les retallades, no centra el seu discurs d’alternativa.
El resultat no pot ser més previsible, en els últims sondeigs el PSC té una
intenció directe de vot que va de l’11% al 13%, i és superat ja àmpliament per
la suma dels seus dos “satèl·lits” durant l’experiència del tripartit: ERC i ICV-EUIA.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>S’inaugura el camí PASOK?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">No
ho sabem. Tot podria canviar, la crisi es podria acabar, ells mateixos podrien
fer un gir discursiu i programàtic de primer ordre, podria ser que malgrat el
passat recent que contradiu aquest possible gir la transformació fos creïble
per un nombre de votants. Tot això podria passar, però no és probable en el
curt termini. Tampoc el PSOE o el PSC han entrat en cap govern d’unitat
nacional, ni la troica ha aparegut per fer possible el seu programa més
radical. Encara no ha aparegut, encara no ha passat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>És probable que no ens trobem en un moment PASOK, i que la
situació per ells sigui reversible, però si que ens trobem davant per davant
d’un terratrèmol en termes de sistema polític, espanyol i català, amb la
progressiva desaparició del socialisme com a primera opció electoral d’una part
de les classes populars que voten. Un buit que algú haurà d’omplir, i no
necessàriament l’esquerra, un buit que pot provocar una veritable transformació
en els sistema polític.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span lang="CA">III</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Un
context en el qual el debat Zyriza, o sobre la Zyriza catalana, ha pres forma
en dos sentits: A) El de la unitat de les esquerres. B) El de la seva
recomposició electoral. Faltaria un tercer, que és el que el fa més dèbil més
enllà de pensar en termes d’ocupació de l’aparell institucional, o d’ocupar
algunes pàgines als diaris i animar debats interns, que no és altre que el de
l’alternativa que podria oferir ja no en termes d’esquerres, sinó en termes de gestió
del sistema o, més pròpiament, de sistema. I és una resposta important quan hem
vist com una coalició com IU, que sembla que triplicaria els seus resultats
anteriors si ara hi hagués una nova contesa electoral, ha entrat a gestionar
des del poder les retallades a Andalusia o sustenta un govern del PP a Extremadura.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">A
més és un debat extremadament confús sobre els subjectes als que es refereix.
Per alguns sembla una reedició del tripartit, arribant a explicar que el sector
sobiranista del PSC representat pels Ros, Margalls, Castells o Tura podrien
establir ponts amb l’esquerra independentista (sense caure en la compte que
aquest també és precisament el sector més a la dreta del PSC), per altres
podria ser la suma d’ERC més ICV, ara que conjuntament semblen superar al
“partit gran” del tripartit, més algú més, sense tenir massa en compte que ERC
està en aquests moments en un camí d’acostament cap a CIU, només sigui per
erosionar el seus vots, que sembla que li està donant els seus redits a nivell
electoral. El tripartit no tornarà, com tampoc ho farà en forma de bipartit de
moment. Per altres seria una coalició que integraria ICV i EUIA amb altres
organitzacions, com la CUP, de caràcter anticapitalista, moviments socials i el
barri d’internet. Però quines? Quins moviments? Com? Potser la millor pregunta
no seria qui, sinó què, o perquè es vol aquesta recomposició i a partir de la
resposta cercar els qui. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">El
cert és que és més que probable que l’espai existeixi, i fins a cert punt si
ens situem en el pitjor escenari possible sigui ineludible, més quan el sistema
polític català segueixi en una bombolla marcada per l’agenda de CIU on sembla
que la principal preocupació dels catalans sigui el sistema fiscal. El cert és
que paradoxalment en una de les pitjors crisi del capitalisme en termes
polítics no hem viscut ni la recomposició d’un reformisme polític fort, com
tampoc d’un anticapitalisme polític articulat. En un context on, a més,
reformisme i anticapitalisme a voltes semblen més postures de principis
(participació en el poder o no, visió sobre el futur del sistema, pes principal
al carrer o a les institucions) que no pas de finalitat quan la visió
revolucionaria, de moment, no sembla obrir-se camí amb força. Com tampoc sembla
que aquesta recomposició política es faci des d’una visió integrada en un
projecte més ampli, no d’una alternativa institucional, sinó de recomposició
del mateix poder, no amb un carrer que l’acompanyi, sinó ella acompanyant al
carrer en un procés de reformulació que ha de ser llarg. Certament això
demandaria d’una extraordinària humilitat entre l’esquerra política, com també
d’una extraordinària generositat entre els seus components, d’una obertura
sense precedents a la societat i sobretot de la voluntat de ser alternativa no
de l’esquerra, sinó del sistema. Hi ha possibilitats aquí és cert, encara només
sigui com alternativa en gestació, com també ho és que les aliances poden donar
un resultat molt major que la suma dels seus components, com també, i sobretot,
ho és que l’obertura de l’espai polític amplia les possibilitats de la protesta
i del conjunt d’alternatives en el seu conjunt (fins i tot la d’aquelles que no
estan en la proposta unitària), és tanmateix un camí extremadament complex.
Tanmateix a voltes és sorprenent que, en tots els espais, no es plantegi amb
més força, encara que tan sols sigui com a hipòtesi a tenir en compte. En un
moment de completa excepció, si aquest no és el moment encara, ens podem trobar
sense sortida en aquest camp.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Potser
Fontana té raó i haurem de posar totes les nostres apostes al carrer, a la
societat, que sens dubte ha de ser el centre de la gran transformació. En un moment,
on a més, els espais tradicionals de composició i de reproducció de l’esquerra
política, les institucions, els sindicats, una part del teixit social i, més
recentment, les ONG’s, estan en una profunda crisi també. Element que no es pot
obviar per entendre els canvis que vindran. El món del cooperativisme i el de
les xarxes socials de suport mutu sembla ser el nou espai a créixer i en aquest
sentit és probable que la nova esquerra a venir estarà menys “integrada” i
s’assemblarà més a l’anterior a la Segona Guerra Mundial, o la nostra Guerra
Civil, on l’espai polític institucional serà una peça més en el taulell de joc,
on la voluntat de poder anirà acompanyada d’alternatives més clares, més integrals
a partir d’una esquerra entesa globalment com a productora de societat i no tan
sols de resultats. En el procés fins i tot no és del tot descartable que la
transformació sigui tan radical que alguns dels somnis més bojos d’alguns dels
activistes del 15M es facin realitat: “no som d’esquerres ni de dretes, som els
d’abaix que anem pels de d’alt”. No em sembla plausible, però és cert que
l’esquerra política institucional en algun moment va semblar oblidar que el seu
projecte era des i pels de baix i sobretot va semblar oblidar que era dels que
anaven a pels de d’alt. Als anys setanta la por, la por a perdre el poder, la
por a que fora del pacte social les elits podien perdre la partida, va canviar
de bàndol i la nostra derrota encara viu d’aquest canvi. Estem probablement a
l’inici del procés, no al final. I es podran donar situacions de buit, com de
mobilització sostinguda i d’explosions episòdiques que marcaran un abans i un
després. En aquest sentit quan el 15M es va convertir en una celebració d’ell
mateix va morir, per convertir-se en una narrativa reclamada per tots. Però hi
haurà un abans i un després de sentir cridar per centenars de milers de
persones “Ningú no ens representa”, un crit que no pot ser obviat per qualsevol
alternativa que es vulgui com a tal, o de l’intent de recomposar un programa
reformista o rupturista que tractava, de nou, el sistema com un problema
polític, social, econòmic i cultural global. Vindran altres moviments, dels
quals el 15M serà referent o no, cicles de protesta probablement cada cop més
durs en les formes i moments marcats per la frustració i el buit, intents de
recomposició política i transformacions radicals. Només al final del camí, com
va passar durant la primera gran crisi del capitalisme de 1873 a 1894 o en la
segona que va durar de 1929 a 1945, moments en els quals totes les formes
d’acció, ideologies i organitzacions es van transformar, sabrem que haurà estat
vàlid i que no. Però hi ha una voluntat de la que no podem abdicar. Quan el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>febrer de 1917 es produí una revolució a
Petrograd es va donar una situació paradoxal: el poder estava en mans de la gent,
però en el seu imaginari, com també en el de les organitzacions polítiques més
extremes, aquell poder en acte no es podia tornar en una transformació radical
de tota la realitat. No era possible, no hi havia alternativa. Es va formar un
govern provisional que representava de fet a minories i no a les majories. La
insatisfacció poc després era palpable, però en el segon congrés de tots els
soviets de Rússia, enmig de les protestes pel caràcter dels esdeveniments, un
dels representants preguntà a una sala plena de delegats si hi havia algú allà que
estava en disposició de dir que podria prendre el poder en aquella situació per
fer quelcom diferent i que cas contrari callessin. Una veu davant de
l’estupefacció de tots es va aixecar afirmant que hi havia algú disposat. El
que va dir aquestes paraules va guanyar i els que el van acompanyar van
transformar, per mal o per bé, tota la història del segle XX, canviant la por
de bàndol. Una pulsió fonamental, la de que es pot fer, la de que es pot fer
millor i la de que tot és possible, fins i tot l’impossible, que no es pot
perdre, si volem guanyar.</span></div>Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-86961522371805414502012-05-14T11:37:00.000-07:002012-05-14T14:00:12.220-07:00Crisis de hegemonía y movimientos de resistencia<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoFootnoteText, li.MsoFootnoteText, div.MsoFootnoteText
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Texto nota pie Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p.MsoFooter, li.MsoFooter, div.MsoFooter
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Pie de página Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
tab-stops:center 220.95pt right 441.9pt;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.MsoFootnoteReference
{mso-style-noshow:yes;
vertical-align:super;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
span.TextonotapieCar
{mso-style-name:"Texto nota pie Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Texto nota pie";
mso-ansi-font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.PiedepginaCar
{mso-style-name:"Pie de página Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Pie de página";
mso-ansi-font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-WAooL4w4uLk/T7FP5YQsZ-I/AAAAAAAAAA4/up2s9auSLWk/s1600/crack.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-WAooL4w4uLk/T7FP5YQsZ-I/AAAAAAAAAA4/up2s9auSLWk/s320/crack.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: "Times New Roman";"></span></u></b><span style="font-family: "Times New Roman";"> </span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;"><<El
aspecto de la crisis moderna lamentado como “oleada de materialismo” está
relacionado con lo que suele llamarse “crisis de autoridad”. Si la clase
dominante ha perdido el consentimiento, o sea ya no es “dirigente”, sino sólo
“dominante”, detentora de la mera fuerza coactiva, ello significa que las
grandes masas se han desprendido de las ideologías tradicionales, no creen ya
en aquello en lo cual antes creían. La crisis consiste precisamente en que
muere lo viejo sin que pueda nacer lo nuevo. (…)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">El
problema es éste: ¿puede “curarse” con el puro ejercicio de la fuerza, que
impide el triunfo de nuevas ideologías, una ruptura entre las masas populares y
las ideologías dominantes tan grave como lo que ha ocurrido (…)? Por de pronto,
la represión física producirá a la larga un difuso escepticismo, y nacerá una
nueva “combinación”, en la cual, por ejemplo, el catolicismo se hará todavía
más jesuitismo, mezquino, etc. (…) La muerte de las viejas ideologías se
verifica como escepticismo respecto a todas las teorías y las fórmulas
generales, con aplicación al hecho puramente económico (…) y a la política (…)
pero esa reducción significa precisamente la posibilidad y necesidad de formar
una nueva cultura.>> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">(“Crisis de autoridad”, Antonio Gramsci, 1929 – 1932)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Nueve persones
se encuentran en una taberna, corre el año 1792, toman pan, queso y cerveza y
empiezan a hablar “sobre la dificultad de los tiempos y la carestía de los
productos” y en ese hablar deciden que el problema es la democracia: su
ausencia. Un acto sencillo, que no revestiría mayor importancia, sino fuera por
lo que deciden hacer. Fundan una sociedad de correspondencia, su divisa será
“Que el número de nuestros miembros sea ilimitado”. Se enviaban cartas, unos a
los otros, creaban signos de identidad, se informaban y actuaban. Tampoco
parece que nada de subversivo haya en eso. En seis meses serán dos mil
miembros, en dos años multitudes que ocuparan el centro de Londres desafiando
el orden existente.<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn1" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference">[1]</span></a> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Las sociedades
de correspondencia constituyeron uno de los momentos centrales de la
constitución de la sociedad política, entendida como sociedad democrática, en
los orígenes de la modernidad, antes de la existencia de cualquier cosa
parecida a un partido político moderno o a las estructuras representativas
actuales. No eran en este sentido sólo un espacio de movilización política, sino
de creación de la política y en algunos casos, como en el proceso de
independencia de EEUU, de creación de la misma nación. El principio era
comunicar, comunicarse, y en ese acto reconocerse no como uno, sino como
muchos, actuar no como uno, sino como muchos, hacer que “el número de nuestros
miembros sea ilimitado”. Una realidad que ha vuelto en cada momento en el que
la derrota parecía la única realidad posible y se tenía que repensarlo todo de
nuevo desde cenizas que, a pesar de todo, ardían todavía. Así fue en el
principio de toda nuestra historia moderna o en medio de las sociedades
ocupadas por el fascismo durante la Segunda Guerra Mundial, cuando el primer
acto de la resistencia fue comunicarse, fundar diarios clandestinos, más de mil
en Francia, más de 10 millones de ejemplares en Dinamarca. Así antes como
ahora. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Volvemos a los
orígenes, transmutados ahora en redes sociales 2.0, para crear un espacio para
escuchar y escucharse, un espacio para la polifonía que se comunica, se dota de
identidades, se articula y actúa de nuevo. Esta crisis, que empezó con la caída
del sistema financiero en 2008, ha devenido en un momento clave de nuestra
contemporaneidad. Todas las certezas son puestas en duda, muere lo viejo y en su muerte puede que se lleve todo
aquello de bueno que había en nuestras sociedades, sin dejar aún que nazca lo
nuevo. Y en este caso lo nuevo parte de una pequeña esperanza que nos trajeron
unas gentes que empezaron por una acto sencillo, comunicarse en un facebook o
en un twitter, y que acabaron por generar el fenómeno político más disruptivo
que estamos viviendo. Cuando todo lo demás falló, los principios más profundos
que están en nuestros mismo orígenes como sociedad, no lo hicieron. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman";">De la crisis a la crisis de las crisis</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Decir ahora que
la que empezó como una crisis financiera ha terminado por convertirse en una crisis
social, cultural y política es ya una obviedad compartida tanto por la derecha
como por la izquierda. No lo es tanto la evidencia del carácter mismo de esta
crisis. El análisis económico dominante, a pesar de la fallida de todas sus
previsiones, sigue estando sujeto a una visión del sistema económico centrada
en su capacidad de producción de riqueza, bienes y servicios, y no del sistema
como sistema. Cuando en 2008 en una visita a la London School of Economics la
reina Isabel II de Gran Bretaña preguntó a los miembros de tal ilustre
institución cómo no habían previsto la crisis, la respuesta tardo seis meses en
llegar. Después de un arduo debate confesaron sin más que ellos no contemplaban
en sus análisis el riesgo sistémico. La funcionalidad y perdurabilidad del
capitalismo ha sido un axioma aceptado como natural durante demasiadas décadas
en las facultades de economía y parece que, a pesar de todas las confesiones,
esto no va a cambiar de momento. Aún hoy la crisis es analizada todavía como un
problema de desajustes en el sistema financiero en el que sigue siendo central
la observación de su comportamiento. Donde antes el problema eran los activos
basura, ahora lo es la deuda, pero el problema va mucho más allá de esto y es
este marco el que determinará la dinámica política y social de los próximos
años. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">En primer
término la crisis no es el resultado de operaciones financieras irresponsables,
es toda la dinámica desarrollada por el sistema económico desde los años
setenta hasta ahora la que nos ha llevado a un verdadero callejón sin salida.
La solución difícilmente pasa por medidas meramente correctivas de los extremos
más evidentes de su mal funcionamiento. Sólo por poner un ejemplo, la
centralidad del capital financiero como espacio de generación de beneficios, en
detrimento del capital productivo, ha llevado a que si la proporción entre el
valor del conjunto de activos financieros y el conjunto del estoc de bienes
físicos del capital (tierra, centros productivos, maquinaria, etc.) fuera de
cinco a uno en 1982, en 2006, justo antes del inicio de la crisis, llegaría a
ser de dieciséis a uno. En este contexto de crecimiento exponencial del capital
virtual por encima del capital real, los mercados de futuros, que son el
principal espacio de la especulación en la actualidad, han pasado de un valor
marginal a principios de la década de los noventa del siglo pasado, a agrupar
600.000 millardos de dólares en 2008, cuando el valor total de la producción
global de bienes y servicios es sólo de 56.200 millardos de dólares. No existen
suficientes planetas tierra para pagar en este sentido la factura de la
especulación financiera. De hecho, si ahora saliésemos de la crisis, cosa que
evidentemente no pasará, a partir de un crecimiento del 3% anual, que es la
medida que los “expertos” consideran idónea para una economía “sana”, en el
2030 llegaríamos a una producción global de bienes y servicios de 100.000 millardos.
Con eso sólo pagaríamos una quinta parte de la factura especulativa actual de
los mercados de futuro. Tampoco cabe preocuparse mucho, si esa salida de la
crisis se diera, tampoco la tierra sería suficiente para soportar el
crecimiento económico. Lo que está en crisis es todo un modelo de producción de
riqueza, no una parte del mismo.<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn2" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference">[2]</span></a> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Por una parte
la subordinación de todas las realidades económicas a un capital financiero
absolutamente sobredimensionado no se puede solucionar, pagar, en una sola
crisis de carácter financiero. Se irán superponiendo unas a otras. Primero son
los activos basura, después los bonos soberanos, después los rescates, después…
Es todo el modelo el que está en juego, nunca ha sido tan verdad como ahora el
lema de que esto no es una crisis: se llama capitalismo. Un capitalismo que se
define ya tanto por su capacidad de explotar como por su capacidad por excluir
y donde, además, la vieja contradicción entre capital y trabajo es substituida
por la contradicción cada vez más central entre el capital y la vida. El
crecimiento económico necesario para sostener la crisis financiera, y para
sostener un sistema que si no crece entra en crisis, puede ser ya ahora mismo
incompatible con la misma vida. No es baladí traer a colación aquí el análisis
realizado por los investigadores del MIT, como actualización del informe de
1972 sobre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los límites del crecimiento </i>patrocinado
para el nada sospechoso de izquierdismo Club de Roma. Actualización en la que
sobre la previsión de los diez escenarios posibles de desarrollo del
capitalismo en el siglo XXI en ocho de ellos se daría un colapso
medioambiental. Sólo en dos no sería así. En el primero de ellos no sería así
si lo cambios necesarios se hubieran realizado en 1982, en el segundo si se
hubieran hecho en 2002. El informe se publicó en 2004<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn3" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference">[3]</span></a>.
A su vez, tampoco podemos obviar en el análisis de la crisis el problema
energético. La humanidad siempre ha substituido la base energética de cada uno
de sus modelos de producción a partir del encuentro de una energía más
eficiente, transportable y barata, sin que se agotase la anterior. Así sucedió con el paso de la biomasa al
carbón y del carbón al petróleo y la electricidad. Por primera vez esto no es
así. No existe un substituto clara al petróleo justo en el momento que éste
está entrando en vías de agotamiento. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Este conjunto
de elementos por si solo nos indica la posibilidad más que real de un fuerte
riesgo sistémico y no sólo financiero. Ciertamente el capitalismo ha mostrado
una enorme capacidad de adaptación y supervivencia a pesar de su naturaleza
inestable, pero su implosión no sería algo inusual en la historia de la
humanidad. La mayoría de sistemas han acabado así. La diferencia radical es que
es el único sistema creado por nuestra especie que ha llegado a ser global y,
como tal, su implosión está intrínsicamente relacionada con la misma
posibilidad de la perdurabilidad de nuestra especie. Los retos son en este
sentido inmensos y la situación, como no puede ser de otra forma, ha llevado
que la crisis deviniera rápidamente en una crisis política. Su primera
expresión en nuestro país se ha gestado en este sentido como una crisis de
hegemonía de nuestras instituciones en medio de la cual ha surgido un nuevo
movimiento de protesta. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman";">Redes
que dan libertad: la genealogía de la protesta </span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Se tiende a
situar el origen del 15M en las revoluciones árabes que le precedieron y que se
intensificaron especialmente en el período que va de 2010 a 2011. Y ciertamente
su impacto mediático en un marco de profunda reacción donde la revolución ha
podido mostrar de nuevo su poder para cambiar realidades que pudieran parecer
inmutables, la utilización en su consecución en los países árabes de las redes
sociales o el simbolismo que ha adquirido en estos procesos la ocupación de
plazas, marcó parte del espacio simbólico donde se desarrolló el 15M. A su vez,
cuando se buscan antecedentes en suelo propio, las referencias acostumbran a
ser el movimiento V de Vivienda, las movilizaciones vividas durante las
jornadas electorales de marzo de 2004, bajo la égida del atentado del 11 de
marzo en Madrid, o, un tanto más forzadamente, las movilizaciones contra la
implantación del plan Bolonia en las universidades. En el sentido de que en
este tipo de movilizaciones, específicamente las dos primeras mencionadas, tuvieron
su origen o bien en un e-mail viral o bien en el envío masivo de sms, y se
constituyeron en acciones apartidistas, pero profundamente políticas, algo de
cierto hay en señalarlas como precedentes.<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn4" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference">[4]</span></a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Es curioso
observar de todas formas las poquísimas referencias explicitas, aunque es muy
fácil explorar las conexiones directas en la gestión del 15M, al movimiento
portugués conocido bajo el nombre de <i>Generaçao a Rasca</i><i><span style="font-style: normal;">. Este movimiento que nació por una iniciativa
inicial de un puñado de personas en las redes sociales consiguió finalmente
movilizar a unas 300.000 personas el 13 de marzo de 2011 en las calles
portuguesas. Si tomamos en cuenta que en Portugal vive una cuarta parte de la
población de la que lo hace en España y que la manifestación del 15M sacó a
unas 130.000 a la calle, no es menospreciable este precedente. La diferencia
entre el desarrollo del 15M y el de la </span>Generaçao </i><i><span style="font-style: normal;">estuvo en las plazas, por lo demás sus inicios son
tan miméticos que no es difícil ver a uno como el principal precedente del
otro. Y lo común entre ambos eran dos cosas: una crisis de hegemonía de la
democracia establecida, y no de un sistema dictatorial, y las nuevas formas de
movilización política. </span></i></span><i><span lang="CA"></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span style="font-style: normal;">La crisis económica, tal
como fue presentada, tuvo un primer momento en el cual el discurso dominante
presentaba como inevitable, con la sola alternativa del caos, la salvación del
sistema financiero a partir de recursos públicos, a pesar de que en el proceso
se pudiera generar déficit. Momento que fue seguido posteriormente por una
mutación del primer discurso de la crisis de esta salvación hacia la
consideración de que la prioridad para superarla estaba en recortar el déficit
público vía privatizaciones y erosión de los derechos sociales. Es decir,
pasamos de un keynesianismo para ricos, era el momento que se hablaba del
retorno de Keynes, a un neoliberalismo para pobres. Pero fuera cual fuera el
discurso, lo cierto es que el mismo se impuso a partir de la amenaza en primer
termino de que estábamos al borde del caos, en segundo termino de que o se
hacía lo que pedían los “mercados” o ellos nos hundían. En ningún momento la
democracia formal tuvo mucho que ver con ello y, finalmente, los mecanismos de
la misma han sido violentados hasta extremos que hacen difícil hablar de sistemas
democráticos y no, como afirma Gerardo Pisarello de un sistema de oligarquía
isonómica (con libertades reconocidas, pero con un fuerte control de las
elites)</span></i><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn5" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman";">[5]</span></span></a><i><span style="font-style: normal;">. El problema social,
económico y cultural ha devenido así en un problema de democracia: para violentarla
en el caso de las elites, para reclamar su realidad en el caso de las capas
populares. De hecho, en el proceso vivido, al mostrarse descarnadamente como
servidor de los intereses dominantes, el sistema político se ha asegurado el
dominio, pero ha perdido gran parte de su legitimidad. </span><span lang="CA"></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span style="font-style: normal;">Paradójicamente si esto ha
afectado en mayor o menor medida en cada país, dependiendo de hasta que punto
se haya tenido que subordinar la democracia a los mercados en cada país, lo
cierto es que ha erosionado más a la izquierda institucional gobernante que no
a la derecha (aunque ella no se ha mantenido tampoco a salvo, como hemos visto
en el caso de Italia, la diferencia radica que en este caso un tipo de derecha
ha sido sustituida por otro tipo de derecha). Y tiene sentido. Estaba en el ADN
del discurso, otra cosa es de las realidades, de las izquierdas gobernantes
precisamente la promesa de la democracia como la posibilidad de controlar el
capitalismo más salvaje, precisamente como la posibilidad de extender los derechos
sociales y políticos a la población. Si el fracaso de la democracia como
sistema político que garantiza la soberanía de las personas, frente al poder de
los intereses privados, es un hecho palmario en estos últimos años, en el caso
de las izquierdas gobernantes este fracaso ha sido doble: como gestores del
sistema, como alternativa política. Y es en esta doble realidad donde el
problema se percibe por capas cada vez más amplias de población tanto de
contenido como de continente. Y es por ello, también a su vez, que a pesar de
que se puede esperar un crecimiento electoral de las izquierdas a la izquierda
de las gobernantes, en la medida que su centro de acción sigue siendo el
sistema político establecido, proponiendo contenidos alternativos pero no claramente
nuevos continentes, tampoco ellas pudieron rearticular una nueva hegemonía
política, social y cultural. Fue fuera de ese campo, desde nuevas y viejas
laderas, desde donde empezó a surgir la respuesta. </span><span lang="CA"></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span style="font-style: normal;">En este contexto, al
entorno de la huelga general del 29 de septiembre de 2010, se produjo una
revitalización de la izquierda radical especialmente, aunque no únicamente, en
Barcelona. Allí, al entorno de grupos autónomos y de la experiencia unitaria de
la Assemblea de Barcelona, se
inició un nuevo ciclo de movilizaciones entre la experiencia de la ocupación
del Banco en Plaza Catalunya, que dotaría a la huelga en la capital catalana de
tintes insurreccionales en el centro de la ciudad, y el 1 de mayo de 2011,
donde probablemente se vivió el 1er mayo alternativo con mayor seguimiento des
del inicio del milenio. Algo parecido acaeció en Madrid, aunque con mimbres
diferentes y una mayor conversión discursiva en una ciudad donde la capacidad
de articulación de la izquierda radical había sido mucho menor en los últimos
tiempos, a partir de la movilización de Juventud sin Futuro el 7 de abril de
2011. Pero no fue de estos sectores, aunque los mismos jugaron un papel central
en la explosión de la protesta posterior al 15M, de donde irrumpió directamente
el nuevo movimiento de protesta. A pesar de su renacida capacidad de
movilización seguían teniendo un problema evidente de conexión con franjas más
amplias de la población. </span><span lang="CA"></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span style="font-style: normal;">Si el discurso de Jóvenes
sin Futuro</span></i><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn6" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman";">[6]</span></span></a><i><span style="font-style: normal;"> tenía mucho que ver con la
</span></i><i>Generaçao a Rasca</i><i><span style="font-style: normal;">, los medíos para construir
la movilización que también habían sido básicos en Portugal, fueron principalmente
impulsados desde las redes por una nueva plataforma política conocida como </span></i><i>Democracia Real Ya</i><i><span style="font-style: normal;">. Si los movimientos
sociales ya hacia tiempo que utilizaban las redes como herramienta de
movilización, la diferencia es que ahora ésta se generaba inicialmente desde
estas mismas redes, en un fenómeno que iba mucho más allá de la convocatoria de
una movilización en la fecha del 15 de Mayo de 2011.</span></i><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn7" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman";">[7]</span></span></a><i><span style="font-style: normal;"> La vivencia de la crisis,
y con su gestión la evidencia de que cada uno de nosotros perdía cada día una
poco más de control sobre sus vidas con cada vez, y eran muchas, que en un
medio público nos anunciaba que los “mercados” habían decido por ellas, se
vivía aisladamente. Ante el ruido atronador de las ordenes de mando repetidas
hasta la saciedad, parecían pocos, muy pocos, los que veían lo que uno mismo
veía. Pero en un espacio esto empezó a no ser así. En las redes. En ellas,
lentamente primero, pero en un aceleración exponencial después, uno se
encontraba con otros y estos otros con muchos, en un proceso polifónico que
generaba una forma de comunicación alternativa, erosionando y determinando las
oficiales, construía nuevas identidades colectivas con nuevos símbolos y
referentes y se impulsaba para la movilización. Se coordinó en las redes, se
encontró finalmente en la calle. Empezó con una manifestación, pero fue mucho
más allá de ello cuando la decisión de unos pocos, y en esto de nuevo tuvo
mucho que ver componentes de la izquierda radical que ya se habían activado con
anterioridad, llevo al movimiento a las plazas. Allí creció, pasando de lo
virtual a lo real, hasta convertirse en el principal movimiento de protesta
contra la crisis, con unas particularidades que lo hacen casi único en la
historia de los movimientos sociales de este país desde el inicio de la
democracia. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman";">Protestando
contra la crisis: construyendo democracias.</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Pocas veces un
movimiento de protesta ha tenido las cotas de aceptación social del 15M (al
entorno del 70 – 80% de la población se ha mostrado a favor del mismo), sólo el
movimiento contra la guerra de Irak se le asemeja en este sentido. Nunca un
movimiento que cuestionaba el sistema en su globalidad ha llevado tanta gente a
la calle. Jamás un movimiento que desafiaba al gobierno y a la Junta Electoral
Central, que pasaba de la simpatía a la criminalización en los medios de una
forma tan radical, como sucedió en Catalunya después de las protestas frente al
Parlament del 15 de junio, era a su vez capaz de convocar a centenares de miles
de personas en las principales calles del país. Tampoco habíamos vivido antes
todo lo que estamos viviendo ahora. Es incomprensible entender su eclosión,
evolución y capacidad de permanencia en este último medio año, con una
capacidad de convocatoria en la calle que lo ha convertido en el principal
sujeto de resistencia, sin una crisis de hegemonía que a su vez ha arrastrado a
todos los sectores de la izquierda tradicional.<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn8" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference">[8]</span></a>
Ya sean partidos o sindicatos.
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Ciertamente se
ha acusado a este movimiento –acusación que probablemente se extenderá contra
todas las formas amplias de movilización contra la crisis– de populismo e,
incluso últimamente, de ser un movimiento emocional. Su populismo es evidente,
pero es que difícilmente puede ser de otra forma como mínimo en dos sentidos.
En el primero de ellos, el retorno de palabras “fuertes”, a pesar de todos los
intentos de los teóricos de lo líquido, como Bauman, para hacer ver lo
contrario, como “pueblo”, “democracia” o “revolución”, hace referencia
precisamente a la violentación radical y fuerte de principios básicos de
nuestra modernidad política. Puede sorprender ese usos de retóricas debilitadas
y denostadas durante decenios, pero no se puede negar que precisamente lo que
está en juego en estos momentos es la democracia entendida como poder del
pueblo y ante este peligro cabe recordar que en sus constituciones originales
se recogía el derecho a “resistencia” del “pueblo”. Esto sorprende también a un
izquierda radical que actuaba desde parámetros políticos distintos, y poco
habituada a luchar de tú a tú en el campo semántico de la hegemonía dominante
usando conceptos como democracia o pueblo.<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn9" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference">[9]</span></a>
En el segundo sentido, porque en la medida que esta crisis tiene como uno de
sus componentes fundamentales la subordinación de todas las realidades
económicas a las lógicas internas del capital financiero, no se presenta
netamente como un conflicto de clases entre capital y trabajo. Ciertamente la
lucha de clases está presente en esta situación, como lo está en el origen de
la misma. Lo decía más claramente imposible Warren Buffet en 2006 “Hay lucha de
clases y es la mía, la de los ricos, la que está haciendo la guerra y la
estamos ganando”, pero quien habla de ella es una gran financiero y no un
patrón de una fábrica del metal. Es más, pequeños y medianos empresarios y
capas de la población no asalariadas están sufriendo esta crisis con una
intensidad a veces poco menor, y en algunos casos mayor, que los sectores
tradicionalmente identificados con la clase obrera. Es en este sentido que los
sindicatos tradicionales, contrariamente a lo que se creyó en los orígenes de
la crisis por una parte de la izquierda, no han devenido en el gran polo de
resistencia a la misma, más aún cuando su construcción sindical pertenece a un
mundo que está en estos momentos feneciendo. Sin duda el sindicalismo sigue
teniendo un enorme sentido, más aún cuando se quiera hacer pagar a las clases
populares la factura especulativa, la duda es si lo tiene con los parámetros
organizativos y tácticos propios de una situación radicalmente diferente a la
que estamos viviendo. Al igual que sucedió en la Europa de entreguerras se está
desplazando rápidamente el espacio de conflicto principal hacia lo político,
lugar donde se tejen amplias alianzas de confrontación entre intereses que son
diversos en si mismos. Y las lógicas en ese espació y por este tipo de
confrontación, dado su carácter interclasista, tienden de forma natural al
populismo a situar el “pueblo”, entendido como un ente amplio y representativo,
en el centro del discurso para la acción. Lo cual no quiere decir que esas
formas de populismo superen las dialécticas de clase, como tampoco quiere decir
que superen los campos ideológicos. En la Europa de entreguerras la respuesta a
una crisis similar dio como resultado dos tipos de populismo. El primero de
ellos fue le fascismo que, haciendo frente a un sistema financiero desbocado,
proponía una alianza profundamente reaccionaria en contra de los intereses de
las clase populares y a favor de las privilegiadas. El segundo de ellos fue el
frentepopulismo, que alcanzó importantes victorias electorales en los años
treinta, siendo de todas formas un fenómeno que iba mucho más allá de lo electoral, mutó en la resistencia contra el fascismo y fue, finalmente, la
base que tiñó los sistemas democráticos surgidos después de la Segunda Guerra
Mundial. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">En este marco
el contenido inicial del 15M ha mostrado una gran diversidad que sólo ha
encontrado su unidad en la denuncia de la falta de representatividad del
sistema político. Dos lemas son los que han marcado se agenda reivindicativa
más evidente: “No somos mercancías en manos de políticos y banqueros” y “No nos
representan”. Pero está unidad, que identifica a los adversarios y denuncia el
problema de un sistema político que no es capaz de ser lo que dice que es (la
representación del pueblo) esconde sus dos almas, tal como las ha caracterizado
Carlos Taibo.<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn10" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference">[10]</span></a> En la
primera de ellas hay un intento de que el espacio institucional quede más
ligado al pueblo que a los intereses financieros, mediante cambios
fundamentales en las reglas del sistema de representación, que van desde la
modificación de ley electoral hasta la introducción de mecanismos de democracia
2.0. Se pretende así consolidar el sistema en su vertiente democrática, ya que
se percibe correctamente que la raíz de la crisis y sus consecuencias tienen
que ver mucho precisamente con la falta de democracia. Es, en este sentido, un
15M sistémico, al menos sistémico de la retórica que ha servido para la legitimación
del orden institucional, y en él se encuentran los principios básicos para
cualquier intento serio de refundación del proyecto socialdemócrata.<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn11" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference">[11]</span></a>
En la segunda “alma”, contrariamente, se parte de la presunción de que el
sistema no puede ser democrático y se pretenden explorar alternativas al mismo
con nuevas formas de representación que partan de la autoorganización, más que
con contenidos explícitos desde la constatación que las alternativas aún están
en construcción y desde un intento de superar viejos paradigmas heredados de la
izquierda radical, viendo el movimiento en si mismo ya no como una protesta
para realizar cambios sino como un nuevo espacio de configuración de la
realidad política.<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn12" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference">[12]</span></a> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Dos almas que
basculan según los lugares y los momentos y que están profundamente conectadas
entre ellas en una evolución marcada por su misma interrelación con el sistema
que se pretende cambiar. Y es que a pesar de todos lo guiños hechos desde la
clase política hacia le movimiento, la realidad ha sido que el sistema
institucional cada vez se blinda más contra sus demandas, vía reforma de ley de
partidos, que cierra cada vez más la posible participación de nuevas opciones,
o la misma reforma de la Constitución en un sentido netamente neoliberal. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">De hecho, si
inicialmente la alma “reformista” parecía predominar, y era la que conectaba
más claramente con los medios de comunicación y las clases medias, en la medida
que el 15M se trasladó de las acampadas a los barrios se conectó más claramente
con luchas populares iniciando, por ejemplo, campañas contra los desahucios. A
su vez en el proceso devino en un movimiento activo y no sólo reflexivo,
utilizando repertorios de protesta que, como las ocupaciones, deben mucho a los
movimientos sociales alternativos. En este camino parece que su alma “radical”
se está afianzando, aunque a veces se pierda en un retórica que puede paralizarla
como actor político<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftn13" name="_ftnref" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference">[13]</span></a> o producir
que el movimiento en sí pierda su centralidad permanente en el escenario
político. Los intentos, en este sentido, de que el 15M deviniese en parte un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tea Party</i> de izquierdas, con la
colocación de candidatos próximos en algunas listas electorales, la
colonización de parte del discurso de la socialdemocracia gobernante hasta
ahora o el impulso de operaciones que intentasen evitar la mayoría absoluta del
Partido Popular, no parecen haber fructificado demasiado. Lo cual no quiere
decir que este aspecto, en la reconstrucción del campo de la izquierda política
institucional, no tenga aún recorrido en un momento de desconcierto absoluto en
estos espacios. De todas formas la perspectiva que se abre ahora, con la
entrada en el poder de la derecha política, parece apuntar a un endurecimiento
cada vez mayor de la relación entre protestas populares y un sistema político
que a la vez que es refrendado electoralmente, genera amplia desconfianza en
una mayoría de la población. Sólo cabe recordar en este sentido que el nuevo
Presidente del Gobierno lo es por mayoría absoluta, a la vez que también los es
por el hundimiento sin paliativos de la socialdemocracia gobernante, más que
por un aumento absoluto de votos, y que genera desconfianza en un 70% de la
población. Una situación donde parece que la crisis de hegemonía del sistema
político va a profundizarse más aún y en la que los movimientos de protesta
seguirán planteando la problemática de la crisis en términos sistémicos. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman";">Lo que hemos
vivido hasta ahora sólo es el principio, habrá sucesivas mutaciones de la
protesta en nuevos contextos político y en un contexto social caracterizado por
la profundización en las desigualdades. En el proceso, la mundialización de la
protesta, y en este sentido la convocatoria del 15 de octubre ha sido clave
para el salto de las protestas a EEUU, probablemente será una de las salidas
para la ampliación de las formas de acción y de la posibilidad de imaginar
escenarios futuros que den respuesta a una crisis que es global y sistémica.
Los retos van mucho más allá del problema de representación del sistema
político, aunque en él este una de las principales claves de su solución. El
conflicto se plantea en términos de democracia o dictadura, en este caso de los
mercados, pero también en términos de capital o vida. Y en esa lucha sólo el
principio anunciado por las clases populares en el origen de nuestra modernidad
política nos puede acompañar para reconstruir y reconstruirnos: “que el número
de nuestros miembros sea ilimitado”. Es el núcleo básico de lo que irrumpió en
nuestras calles hace medio año, de las cenizas de un proyecto que ardían
todavía lo suficiente como para recordar y recordarnos qué éramos, cómo éramos
y cómo podríamos ser. No es un movimiento fuerte, se gesta entremedio de un
largo termidor reaccionario, pero en su suerte, y en la de las protestas que
vendrán, probablemente está en juego nuestro destino como sociedad.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div style="mso-element: footnote-list;">
<br />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">[1]</span></span></a><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">
Thompson, E.P., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La formació de la classe
obrera en inglaterra</i>, Barcelona, Crítica, pp. 3-8. </span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn2" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA">[2]</span></span></a><span lang="CA"> Harvey, D., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’enigma del
capitale</i>, Milano, Feltrinelli, 2010, p. 33. </span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn3" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">[3]</span></span></a><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">
Meadows, D. (coord.), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los límites del
crecimiento: 30 años después</i>, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2004.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn4" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference">[4]</span></a> <span style="font-size: 10pt;">La literatura sobre el 15M
es ya muy extensa actualmente, para el tema de los precedentes yo señalaría
especialmente los siguientes títulos: VVAA, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La rebelión de
los indignados</i>, Madrid, Editorial Popular, 2011; Viejo, R., (ed.), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les raons dels indignats, </i>, Barcelona,
Portic, 2011; VVAA, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les veus de les
places, </i>Barcelona, Icaria, 2011.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn5" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">[5]</span></span></a><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">
Pisarello, G., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un largo termidor. Lo
ofensiva del constitucionalismo antidemocrático</i>, Madrid, Trotta, 2011.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn6" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA">[6]</span></span></a><span lang="CA"> VVAA, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Juventud sin futuro, </i>Barcelona,
Icaria, 2011.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn7" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">[7]</span></span></a><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">
Ver para DRY y el impacto de la movilización en las redes: VVAA, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nosotros los indignados, </i>Destino,
Barcelona, 2011; VVAA, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las voces del
15-M, </i>Los panfletos del lince, Barcelona, 2011.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn8" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 10pt;">[8]</span></span></a><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"> Para un relato del
desarrollo inicial del movimiento tanto en las calles como en las redes
especialmente: Requena, A., y Muñoz, A., “El movimiento 15-M. Los hechos” en
VVAA, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las voces del 15-M</i>, Barcelona,
los panfletos del lince, 2011, pp. 11- 43; Pin, Gala, Arbide, H., “Maig del
seixanta-tweet” en VVAA, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les veus de les
places,</i> Icaria, Barcelona, 2011<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>pp.
50-60; Fernàndez, D., “Quadern de bitàcola”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">,
</i>VVAA, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les veus de les places,</i>
Icaria, Barcelona, 2011<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>61 - 82 </span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn9" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA">[9]</span></span></a><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 10pt;">Para esto ver: Errejón. I.,
“Disputar les places, disputar les paraules” en Viejo, R. (ed.), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les raons dels indignats</i>, Barcelona,
Pòrtic, 2011, pp. 18 – 24.</span><span lang="CA"> </span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn10" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">[10]</span></span></a><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">
Taibo, C., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nada será como antes, </i>Madrid,
La Catarata, 2011.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn11" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">[11]</span></span></a><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;"> Se puede reseguir esta “alma” del 15M, tanto en los
programas desarrollados en él como en sus participantes, ver para esto: VVAA, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las Voces del 15-M</i>, Barcelona, los
panfletos del lince, 2011; Bennasar, S., <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
primavera dels indignats, </i>Barcelona, Meteora, 2011; VVAA, Giménez, I.,
“Democracia Real Ya entre el Open Government y el ciberactivismo” en VVAA, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La rebelión de los indignados, </i>Madrid,
Editorial Popular, 2011, pp. 59 – 72. </span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn12" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA">[12]</span></span></a><span lang="CA"> </span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">Ver para esto, por
ejemplo, Ruggieri, F., Miró, I., “Ningú no ens representa. La plaça com a
metàfora de la nova societat”, en VVAA, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les
veus de les places, </i>Barcelona, Icaria, 2011, p.38 – 49; Fernández-Savater,
A., “Apuntes de acampadasol” en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las voces
del 15-M, </i>Barcelona, los panfletos del lince, 60 – 74.</span></div>
</div>
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3477795034248068135#_ftnref" name="_ftn13" style="mso-footnote-id: ftn;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">[13]</span></span></a><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;">
Sobre esto ver: Domènech, X., “Dos lógicas de un movimiento”, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">SinPermiso, </i>número 9, julio de
2011. </span></div>
</div>
</div>Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-5822249549837826562012-05-03T14:28:00.002-07:002012-05-04T07:55:41.687-07:00Una hegemonia esberlada o la utopia de la dreta catalana. Sobre Enric Juliana i la Modesta Espanya<style>
@font-face {
font-family: "Courier New";
}@font-face {
font-family: "Wingdings";
}@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p.MsoListParagraph, li.MsoListParagraph, div.MsoListParagraph { margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p.MsoListParagraphCxSpFirst, li.MsoListParagraphCxSpFirst, div.MsoListParagraphCxSpFirst { margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p.MsoListParagraphCxSpMiddle, li.MsoListParagraphCxSpMiddle, div.MsoListParagraphCxSpMiddle { margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p.MsoListParagraphCxSpLast, li.MsoListParagraphCxSpLast, div.MsoListParagraphCxSpLast { margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }ol { margin-bottom: 0cm; }ul { margin-bottom: 0cm; }
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-PqSkrY7iMNM/T6L4TfEP1fI/AAAAAAAAAAs/1rmIfxJg6fo/s1600/Don-Quijote.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-PqSkrY7iMNM/T6L4TfEP1fI/AAAAAAAAAAs/1rmIfxJg6fo/s200/Don-Quijote.jpg" width="198" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<i><b><span lang="CA">Una referència interessant</span></b></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Enric
Juliana, potser l’intel·lectual orgànic català més rellevant del nostre
present, mai m’ha deixat de sorprendre. Sempre havia pensat en silenci que era
el Jaume Balmes de la Catalunya actual i ha estat obrir el seu darrer llibre <i>Modesta España </i>i trobar primer que Balmes
va ser una de les lectures que d’infant li llegien i segon, i més important que
el primer, que per ell encara és motiu de reivindicació. De fet, si ho penso
bé, em sembla que l’única figura catalana vindicada clarament en el llibre. I
té sentit, malgrat aquest sacerdot i teòleg del s.XIX és vist en l’actualitat
com un mer apologeta del catolicisme, el cert és que fou molt més que això.
Veritable intel·lectual de frontera, escriptor i periodista traslladat a Madrid
per intentar influir en la configuració política i social d’Espanya, fou un
home situat entre dos mons: el muntanyès viguetà, que representava en aquells
moments el carlisme derrotat pel liberalisme, i la nova civilització vapor, com
li agradava anomenar a ell al procés d’industrialització. Un posició des de la
que abocà una mirada especial en una realitat contradictòria i confluent
alhora. Una posició des de la que intentà articular un nou projecte polític i
social, en el que les velles forces confrontades (la reacció de base catòlica i
el liberalisme triomfant) creessin un nou bloc històric. Aquell que, conformat
per les forces moderades de l’absolutisme i les moderades del liberalisme, pogués
fer front a la inestabilitat inherent del procés de transformació econòmica
viscuda amb la implantació del capitalisme. Bloc que seria vertebrat per una església que, acceptada pels
vells camps confrontats, estabilitzaria el nou model econòmic, social i
cultural. Hi havia així dos Jaume Balmes. L’analític i l’ideòleg. El segon va
fracassar. Certament l’església va ser un peça clau finalment de
l’estabilització social de l’odre dels de dalt, però ho fou en la seva legitimació
del nacionalcatolicisme, català i espanyol, ho fou ja sota una dictadura que va
durar quaranta anys, no pas com havia imaginat el mateix Balmes. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<b><i><span lang="CA">L’hegemonia de
paper </span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">El
llibre la “Modesta España” fa plena justícia al seu autor i a la <i>finezza </i>que el caracteritza. Sens dubte
un dels millors analistes polítics del moment, si no el millor, utilitza una
prosa que a voltes l’allibera d’una opció política concreta, acomplint un dels
principis claus del discurs que es vol hegemònic: poder presentar la part com
el tot. Té així molt poc a veure amb els <i>neocons</i>
catalans, que no per catalans són menys <i>neocons</i>
(sobre això sempre hi hagut una confusió històrica en el nostre país, que ha
portat fins i tot a no veure el naixement del nacionalcatolicisme a Catalunya
abans de l’arribada del mateix franquisme). Aquests darrers ofereixen una <i>vulgata</i> prenyada pel neoliberalisme,
barrejat amb un pretés catalanisme amb diversos graus de radicalitat, que féu
fortuna als noranta i que ara crida cada cop amb un volum més intens als
mitjans de comunicació, davant la necessitat d’imposar-se a una realitat que ja
no els hi dona cap mena de raó. Tanmateix, estan l’autor a les antípodes
d’aquests plantejaments, l’hegemonia es construeix tant des de la part com des
del pretés tot. I en aquest sentit Enric Juliana, director adjunt de <i>La Vanguardia</i>, participa d’un projecte
que s’ha mostrat mestre en la construcció d’una nova hegemonia política (és més
difícil saber si social i cultural) a Catalunya i en part, només en una petita part,
a Espanya. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Un
projecte ambiciós que tingué el seu principal moment d’acceleració amb el
govern del tripartit, aconseguint en aquells moments marcar-ne l’agenda
mediàtica, amb l’ajuda inestimable d’uns polítics que estaven obsessionats en
no treure un semàfor vermell a les primeres pàgines d’aquest diari, quan hauria
d’haver estat motiu d’orgull per ells que fos així. Un projecte d’hegemonia
ampli que ja no s’aturà amb el desplegament de la centralitat de RAC1,
propietat del mateix grup que <i>La Vanguardia</i>,
a les ones o l’experiment de 8TV. L’amassament de poder en el principal
beneficiari polític d’aquest procés (CIU), ha portat a ampliar la influència
d’aquest projecte mediàtic a gairebé tot els mitjans de comunicació públics
catalans. Els mateixos temes, les mateixes línies, els mateixos debats, els
mateixos tertulians poblen ja gairebé tot l’aparell comunicatiu català.
Diferents accents, <i>finezza</i> i <i>vulgata</i>, cedeixen una mica quan es veuen
desbordats per la realitat i l’envolten amb nous arguments, però la mateixa
agenda, gairebé les mateixes conclusions. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Tanmateix
és una hegemonia de paper, de<i> vieja</i> <i>usanza</i>, en una relació massa directa
entre mitjans de comunicació tradicionals i poder polític. Una vella hegemonia a
la que li han sortit masses nous espais de construcció de narratives, masses nous
canals d’informació alternatius, masses esquerdes en una realitat que la supera
en agilitat i transformació. Esquerdes que fan insuficient la influència en un
poder polític institucional que, alhora, està patint una de les pitjors crisis
d’hegemonia davant de la població dels últims quaranta anys, per assegurar-se
bondats pròpies de dominis passat. És irònic, però aquest projecte arriba a la
seva màxima maduració en un camp de definició de la realitat (la del poder
institucional), just quan aquest camp s’està esberlant. No és poc tanmateix, és
poderosa la seva influència, però el món està canviat de base i serà curiós
veure com lliura aquesta nova batalla entre dos mons: el viscut i el que està
venint ja. I per si això fos poc, a diferència del Princep Gramscià, també
citat com a referent en el seu llibre per Juliana, que cercava en el partit
comunista el pal de paller d’una nova hegemonia social, cultural i, finalment,
política, el projecte de <i>La Vanguardia</i>
s’ha de moure entre varis subjectes polítics i, fins i tot, entre varies
nacions de referència (Espanya i Catalunya). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<b><i><span lang="CA">D’encerts i
patinades</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Juliana
mostra el millor d’ell mateix a <i>Modesta
Espanya. </i>El llibre resulta indispensable per comprendre i poder pensar
històricament el joc polític institucional i les seves forces motors de
l’Espanya actual, esdevenint en alguns punts un text veritablement brillant. No
és estrany, venint de l’autor de molt bons articles en el mateix sentit. Cal
però prendren distància de molts dels seus vaticinis immediats, per seductors
que puguin semblar a primer cop d’ull. Aquest periodista sempre ha jugat al
misteri, a mostrar que hi ha més del que diu en allò que afirma, a un cert
paper de sacerdot àulic de la política no sempre reeixit. La creació de la
imatge del “català emprenyat”, que va donar per un gran joc mediàtic al servei
de l’erosió del tripartit i del govern del PSOE, va ser arrassat durant les eleccions de 2008, quan una
amplia majoria dels catalans que voten van donar la victòria de nou al
socialisme espanyol. De fet, va
ser ell mateix qui el va tenir que alimentar un any després com coautor de
l’editorial que van publicar dotze diaris catalans per la sentència de
l’Estatut. Un moment on <i>La Vanguardia</i>
semblava pràcticament el cor del sobiranisme català. Va ser només per un
moment. Un cop CIU ja havia guanyat les eleccions i poc després ho feia el PP a
Espanya, un altre text mític sortia a les mateixes pagines de la mà de Jordi
Barbeta: “Ahora los catalanes sí son españoles”. Semblava llavors que s’havia
seguit un camí directe que anava de la celebració del sobiranisme català a la
cerca de la victòria de l’espanyolisme polític més pur, passant per posar a CIU
al govern de la Generalitat. Ja hem dit que el projecte de <i>La Vanguardia </i>era, i és, certament complex.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Però
potser on més patina no és en la creació d’afortunades imatges (siguin certes o
no, finalment és innegable que tenen operativitat política), sinó quan porta el
seu anàlisi més enllà del joc polític tradicional. De fet, hi ha en ell un
regust molt italià, molt d’una Itàlia dels anys setanta atrapada en plena
Guerra Freda en l’estratègia de la
tensió. Així quan va la seva mirada va més enllà dels grans jocs polítics, i
les forces soterrades que els mouen, les mutacions socials, i no només el procés
d’empobriment de la crisi, o la mateixa protesta social, sembla que li llisquin
entre els dits sense poder-les atrapar. És nota quan parla del procés de la
transició espanyola o quan explica que no hi havia protestes durant els anys
noranta, i d’una forma menys afortunada, ja fora del llibre, quan afirmava que
Barcelona es convertiria en l’epicentre de la protesta durant les eleccions que
van portar al PP al poder (cosa que no va passar) o quan explicava, de nou amb
un to misteriós, que algun dia se sabria la trama oculta que hi havia darrere
de les protestes dels indignats davant del Parlament de Catalunya (no n’hi
havia cap) o be, finalment, quan delirava sobre el neoanarquisme italià a
Catalunya. Massa estratègia de la tensió que sempre ha tingut més a veure,
contràriament al que afirma, amb el poder que no pas amb la protesta. Una
mirada massa marcada pels anàlisi des de d’alt.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Tanmateix
això no treu, com hem dit, que quan es centra en els processos interns i
externs que han portat a la configuració institucional actual, en el joc
polític, en l’impacte de la crisi o fins i tot en el procés històric que ha
viscut Espanya dels anys setanta fins aquí, excel·leix en els tres grans eixos
del llibre: la fi d’un model de creixement, la problemàtica de la configuració
de l’Estat i la de l’articulació dels grans subjectes polítics. Però aquest no
és un llibre només, ni bàsicament,
d’anàlisi, és sobretot una proposta. Una proposta política. La proposta que
imagina Juliana, que imagina per uns subjectes polítics i socials més enllà dels
disfraços de <i>taliban</i> <i>neocon</i> que puguin prendre (encara que
compte amb els disfraços, a voltes el personatge pot acabar-se per menjar
l’actor).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i><span lang="CA">La proposta política: cap a una nova articulació de la
dreta?</span></i></b></div>
<div class="MsoListParagraph">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Sí
una de les primeres reivindicacions que trobem en el llibre de Juliana és
Balmes, l’altra pertany a l’univers del Quixot. No el propi Quixot, car aquest
és l’espantall del que cal fugir, aquest és segons l’autor el que ha marcat les
polítiques tant de la dreta com de l’esquerra governant en els últims decenis, polítiques
que ens han dut al nostre present, sinó un personatge menor de la novel·la de
Cervantes: el Caballero del Verde Gabán. Un personatge que, front l’inflada
quixotesca, representa la contenció, la virtut del treball silenciós, la
moderació erasmista. Una actitud que és, per Juliana, una moral i un principi
d’acció política que han de pilotar diversos subjectes socials i polítics fins
a impregnar tota la realitat del país. De dalt a baix. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Si
per Gramsci el Príncep havia de ser el partit comunista, per Juliana aquest té
com a primer possible candidat a Mariano Rajoy. Un president que té una sèrie
de qualitats que el poden fer digne de ser-ne el més genuí exponent. No
representa, per origen, l’Espanya castiza, aquella que segons Juliana, en
comptes de practicar la moderació, té tendència a l’enrocament, a la reacció
airada portada per “El miedo ante
una situación fuera de control (y) El compulsivo deseo de las élites políticas,
económicas i funcionariales (…) de proceder a un nuevo acopio de poder ante el
riesgo de que todo estalle”. Una imatge que, atribuïda tan sols a
l’espanyolisme, no deixa de ser dubtosa. Juliana, en les seves cròniques, ja
havia descrit amb anterioritat el Govern català com un exemple d’erasmisme que
connectava amb l’esperit europeu de la lliga hanseàtica, una espècie de
Caballero del Verde Gabán <i>avant la lettre</i>,
allunyat del castizisme. Però en
la seva descripció sobre la reacció airada i compulsiva no és difícil pensar en
certs moments de CIU davant les protestes socials d’aquest últim any (un
Conseller d’Interior amb un bat de beisbol, desallotjaments sagnants que han
estat motiu de portades internacionals i justificacions sobre la repressió que
ens retrotreuen a temps anteriors). En tot cas, tornant al tronc de l’argument
de l’autor, aquesta, la de no ser un polític format en l’ecosistema polític
madrileny, no és l’única avantatge del nou President. N’hi ha com a mínim dos
més per convertir-se en la verda figura que vol Juliana. La primera és que no
deu res a ningú. Després de ser derrotat el 2008 davant de Zapatero es gestà
contra ell un intent de cop d’Estat pilotat pels mitjans de comunicació de la
capital, la jerarquia catòlica espanyola i las <i>huestes</i> aznaristes. Forces totes elles que es mobilitzaren contra aquell
home silenciós que havia optat per una confrontació política que no provoqués
l’electorat de l’esquerra (especialitat, cal dir-ho de l’aznaraisme mediàtic i
polític). Es quedà pràcticament sol, amb poquíssims recolçaments (entre ells
els de la mateixa <i>La Vanguardia</i>, com
no deixaren de recordar-li en editorial després de la seva victòria posterior
el 2011), i tanmateix va sobreviure fins a aconseguir encapçalar el govern. No
deu res a ningú així, o pràcticament a ningú, segons Juliana. Alhora, en
aquesta segona condició que el fa ideal, té el màxim poder institucional que ha
assolit un president del govern des dels temps de Felipe González. De nou, un
dubta davant d’aquests tipus d’afirmacions i és que si hi ha alguna cosa que
Juliana gairebé no aborda és la reducció de l’àmbit de la sobirania de la
política actual front als dictats del <i>Directori
Europeu</i> (aquesta sí una imatge del tot afortunada creada pel mateix
Juliana) i dels interessos financers. Podria dir-se que tant PP com CIU han
assolit el màxim poder possible de la seva història a nivell institucional,
just quan aquest poder pràcticament no és res a ulls d’una gran part de la
població. Però amb tot, segons l’autor el problema no és aquest, sinó que prové
d’una altra banda i d’aquí emergeixen els subjectes més immediats d’un possible
Caballero del Verde Gabán transmutat en el príncep gramscià modern. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">En
termes polítics la victòria absoluta del PP, i la derrota radical del PSOE,
s’ha produït segons l’autor per la confluència de dos factors que són claus en
aquest camí cap el moderantisme. El primer d’ells ha estat una crisi que ha
portat al vot moderat socialista a vascular cap a la dreta, mentre aquesta
perdia en menor mesura gran part del vot cap a opcions més a la dreta encara o
amb un “major” discurs nacional espanyol. Qualsevol temptació d’una profunda
contrareforma en drets civils adquirits seria en aquest sentit, per Juliana, un
error (menys en el cas de la llei de l’avortament) i, sobretot, el retorn a un
discurs inflat un quixotesc suïcidi en la forma de fuga de vots de nou cap el
socialisme. En aquest joc ja doble a favor del moderantisme del Caballero del Verde
Gabán (un nou tipus de president, unes condicions electorals específiques) hi
hauria a més una tercera peça clau i aquí l’aproximació balmesiana és
inconfusible (si és que ho ha deixat de ser en algun lloc). Segons Juliana,
l’església pilotada des del Vaticà ha practicat una rectificació que ha
facilitat molt la victòria del PP en clau de moderantisme. La desactivació
vaticana dels elements més extrems en els mitjans de comunicació catòlics (és a
dir la no renovació contractual de Jiménez Losantos a la COPE), les constants
visites vaticanes a Espanya des de l’inici de la crisi, explicarien així una
part de l’amplia derrota del PSOE. És més, front a una església clarament
espanyolista, obertament hostil al catalanisme, aquesta rectificació vaticana
hauria portat alhora a la moderació integradora i a la reconciliació amb
Catalunya. Moment culminant d’aquest procés no hauria estat altre que la
consagració de la Sagrada Família per part del Papa de Roma. És curiós, una visita
que es va caracteritzar per carrers absolutament deserts a Barcelona, es
converteix per l’autor en un moment on “Después de unos años de tensiones i
sinsabores políticos, la sociedad catalana volvía a sentirse orgullosa de sí
misma. Los creyentes y buena parte de los no creyentes”. De fet, si el
manteniment, d’una jerarquia episcopal española segueix sent un dels principals
esculls per la realització del moderantisme, el cert és que per Juliana “Hay algo nuevo en la mirada de
Benedicto XVI. El deseo de
comprender. La inteligencia.” Si aquest desig de comprendre, aquesta
intel·ligència es mantingués, el catolicisme com a principal base del PP, però
que també impregna a gran part de l’electorat del PSOE, podria ser un dels
factors de cohesió política i social d’un país que viu una gran transformació.
Aquí, de nou, sembla que la mirada italiana s’imposa sobre la espanyola en la
lectura: el catalocisme que impregna tota la realitat no és quelcom propi de
les cultures polítiques d’aquest país, per molt que es desitgi la nostra
història no és la d’Itàlia. Tanmateix, aquest només és un primer pas en la
realització d’aquesta suposada utopia moderada.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i><span lang="CA">Un nou pacte social? Una nova realitat política? La
resignació com a proposta.</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">El
final del llibre <i>Modesta España </i>es
situa el 2050. No és estrany, encara que en alguns girs pot ser més que
sorprenent, tot programa d’acció (menys l’assajat per W. Benjamin) que es
vulgui hegemònic ha de contenir en ell mateix una promesa de futur. En aquesta
nova Espanya l’església jugarà un factor fonamental com a cohesionador social,
a partir de la seva obra social, mentre que el resultat final del 15M serà la
creació de les <i>Redes de Resistencia
Social</i> que, en ho fonamental, hauran creat serveis cooperatius per ajudar a
una població amb baixos salaris i sense cobertura social (segons un autor
potser no massa conscient del poder en termes socials i polítics que suposaria
això). Des d’aquesta base
s’erigirà una nova realitat política a Espanya i a Catalunya. En la primera,
una futura <i>Unión Democrática</i>, formada
pels sectors més moderats del PP, coalligada amb un dèbil i també moderat PSOE
governaria el país. Al seu front hi haurà dos formacions polítiques també noves,
<i>Recarga Democràtica</i>, a l’esquerra del
moderantisme, i <i>España Nacional</i> a la
dreta del Caballero del Verde Gabán.
Mentre tant, en aquest somni de futur, Catalunya haurà vist reconegudes
les seves aspiracions com a nació, no a partir de la formació d’un Estat propi,
sinó del reconeixement d’un estatus especial dins d’Europa i un tractament
diferencial dins d’Espanya facilitat per una monarquia institucional que li
donarà cobertura (res menys ni res menys que el vell somni de la monarquia dual
del catalanisme de dretes de finals del XIX i princips del XX). Tot això
facilitat per un tractament fiscal en relació a l’Estat espanyol millorat en
relació a l’actualitat, gràcies a l’aliança amb una València que, després de la
crisi, haurà vist finalment la seva coincidència d’interessos amb els catalans.
En aquest miratge, les peces finals del Caballero del Verde Gabán, serien en el
govern del país un Partit Català d’Europa format per CIU, el PSC i les restes
dels republicans (rescatant i ampliant la vella idea de Pasqual Maragall d’un
gran Partit Demòcrata català) amb la sola oposició d’una Taula de Canvi que
tindria el seu origen en unes extintes CUP,s (aquest potser és l’element que
per no desenvolupat em desperta més curiositat d’aquest final de text). El somni moderat realitzat, un final
triomfant pel Caballero del Verde Gabán que aconsegueix engarçar finalment
totes les peces disperses sobre el tauler. La pregunta que s’escau, tanmateix,
és sobre quina realitat és construiria aquest triomf, és a dir què amaga
aquesta utopia? </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">El
nou regne s’erigiria d’entrada sobre les cendres de la “generación huida”,
gestada en una massiva migració de joves entre el 2012 i el 2222, i
l’acceptació d’un nou pacte social. El pacte social entre les elits i el poble,
possibilitat pel triomf del Caballero del Verde Gabán (a aquestes altures em
surt ja el crit de: Visca Don Quijote!). I quin és aquest nou pacte social que
vindria a substituir el que estigué en la base de la implementació de les
democràcies i l’Estat del Benestar després de les derrotes del feixisme? Parteix d’una “certesa” de l’autor (una
certesa que està en la base de tota la reacció actual): el món, sobretot el món
econòmic, ja no és controlable, s’imposa a qualsevol altra realitat, a
qualsevol altra voluntat. Front aquesta certesa primer la població reacciona
negant-la, després s’irrita i protesta, per entrar definitivament en la
depressió i finalment en l’acceptació. Un mantra que Juliana porta ja mesos
repetint en els seus articles i que de tant anunciar-lo, mentre les protestes
segueixen, sembla expressar més el desig que es realitzi que no pas un anàlisi.
Un mantra que serà facilitat pel nou pacte social de la modèstia que “propondría
un pacto a los de arriba mientras vamos averigunado hacia dónde vamos. Yo me
sacrifico i tú me acompañas. Yo accepto la dureza de los nuevos tiempos, però
tú no me humillas”. Jo pateixo, mentre el Caballero del Verde Gabán es realitza.
La part del pacte a complir per les elits és bàsicament mostrar-se com a
moderades, la del poble és acceptar la seva pèrdua de drets i ser “moderats”.
Un pacte d’una asimetria tan manifesta que costa fins i tot considerar-lo com
una transacció.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA">Delirant
tot plegat? No, els somnis “moderats” dels “moderats” o una mostra de la
veritable dimensió de la crisi d’hegemonia que viu i viurà la dreta d’aquest
país, si la protesta creix i es reconverteix. Amb poc que oferir, més que
pactes estètics, només quedaran “neoanarquistes” que estigmatitzar i reprimir. Quedarà
llavors realment poc. L’hegemonia implica domini, però un domini que en part és
acceptat, consentit, no pot ser llavors tan sols coerció i discurs d’autoconsum
pels de d’alt. Quan és així el sistema no tarda massa a iniciar el seu esfondrament.
Jaume Balmes va ser sens dubte un dels millors pensadors i analistes del gran
canvi del s.XIX, però va fracassar. Si no ho hagués fet tot el segle XX hagués
viscut un govern “moderat”, sense drets socials, ni sufragi veritablement
universal, ni millora de la qualitat de vida. El segle del Caballero del Verde
Gabán.</span></div>
<div class="MsoListParagraph">
<br /></div>Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-24793649330926008572012-04-06T18:05:00.001-07:002012-04-07T13:14:53.764-07:00Entre aigües. De la vaga general clàssica a la vaga general metropolitana?<style>
@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-7ci78L8KiN4/T3-SgGVrgPI/AAAAAAAAAAk/Ka-27TOFzNk/s1600/vaixell.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="http://4.bp.blogspot.com/-7ci78L8KiN4/T3-SgGVrgPI/AAAAAAAAAAk/Ka-27TOFzNk/s320/vaixell.jpg" width="320" /></a></div><style>
@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Dintre del particular ecosistema de l’esquerra dels moviments socials propi de Barcelona aquesta vaga ha tingut un caràcter paradoxal. Sense una referència clara de discurs ni d’espai propi en els dies previs i alhora amb una notable capacitat de mobilització el mateix dia de la protesta. La vaga anterior del 29 de setembre de 2010 va suposar, a partir de l’experiència del Banc Okupat, lligat a una àrea autònoma en constant procés de mutació, i l’extinta Assemblea de Barcelona (entre todos la mataron y ella sola se murió), l’inici de la pèrdua de protagonisme de les grans organitzacions sindicals en la protesta pública contra la crisi, mentre semblava iniciar-se un nou cicle de l’esquerra radical (semblava ja que el 15M va canviar totes les coordenades, però no pas la de la pèrdua de protagonisme dels grans sindicats). Contràriament la vaga del 29 de març, dos anys després, ha portat als grans sindicats al centre de la resposta contra les polítiques neoliberals (encara que en aquest cas de forma molt limitada a la temàtica de la reforma laboral, en un moment on l’atur està a punt d’arribar als sis milions de treballadors) just quan, en el marc de la mateixa vaga, els sectors més radicals han mostrat una capacitat de convocatòria major que mai. La imatge de tot el Passeig de Gràcia ocupat pel piquet alternatiu parla, en aquest sentit, per si sola d’una força inesperada fins i tot pels sectors més militants. Tanmateix aquest vaga, a diferència de la viscuda fa dos anys que inaugurà un cicle, sembla situar-se més en el camp de l’experimentació entre dos moments.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA">El caràcter d’una vaga, el caràcter d’un sistema polític.</span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">La vaga del 29 de març ha resultat un èxit de convocatòria. Tota la retòrica de que les vagues i els sindicats són quelcom del s.XIX, que curiosament no s’aplica quan es parla de les organitzacions patronals, o que no són eines ja de lluita efectiva, queda absolutament desmentida per la intensitat, gairebé histèrica, d’aquesta mateixa retòrica que no pretén altra cosa que el fracàs de la vaga. De tant anunciar-ne la seva mort es nota massa la pretensió de matar-la. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Els sindicats majoritaris han mostrat en el procés que, malgrat tot, segueixen tenint una àmplia i gairebé única capacitat de mobilització en el marc del teixit productiu; alhora els minoritaris han pogut visualitzar una creixent influència i la possibilitat d’obertura d’un espai creixent de mobilització propi; les noves formes d’articulació de la protesta lligades al 15M i als barris que segueixen intensament vives; mentre unes classes populars en un procés accelerat de mutació han palesat de nou que, malgrat tot, segueixen estan presents com a principals protagonistes de la lluita contra la destrucció dels drets socials i polítics. Caldrà veure tanmateix sí el camí inaugurat en aquesta vaga pels sindicats majoritaris és pròleg o epíleg d’un procés on el sindicalisme de negociació té ja poques sortides i ha de posar el seu centre de nou en la mobilització; si els minoritaris seran capaços de transmutar la seva creixent influència en força organitzativa; o bé si les noves estructures als barris quedaran com un recurs per la mobilització coordinada episòdica, en escenaris que creen altres subjectes mentre es centren en la seva feina quotidiana, ho emergiran finalment com un subjecte propi a la ciutat. Perquè el cert és que si la vaga ha estat un èxit en termes de mobilització per tots els sectors implicats en ella, amb les seves diverses formes d’organització i mobilització, també ho és que el resultat en els objectius declarats (la negociació o la derogació de la reforma laboral) serà més que probablement un fracàs.<span> </span><span> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Un fracàs que no té a veure amb que les vagues siguin una “anomalia” pròpia del segle XIX, pràcticament totes les vagues des del 14D de 1988 fins a l’inici de la crisi del s.XXI han tingut elements d’èxit. L’”anomalia” no rau aquí, sinó en el sistema polític. Ho expressa certerament la frase que ha corregut en aquests dies per les xarxes socials: “si os hacéis los suecos, nosotros nos haremos los griegos”. I és que el cert és que el sistema polític porta temps fent-se el “suec”, primer afirmant que la protesta no serveix, després negant-se a modificar res de les seves grans línies d’actuació com a producte de la resposta viscuda al carrer. La sobirania resideix en els mercats, tal com ens informen constantment els nostre dirigents públics (quan els arguments s’els hi acaben afirmen que a ells tampoc els hi agrada fer el que fan, però que no hi ha altre camí possible, amb la qual cosa fins ells apareixen com inútils quan no serveixen per altra cosa que obeir i fer obeir). Una actitud que, combinada amb la crisi, portarà, si no es vol pagar les conseqüències ara, a pagar-les a llarg termini ja no en termes d’una política concreta, ni general, sinó en termes de tot el sistema polític. La protesta en aquest context no servirà probablement per canviar les grans línies polítiques, malgrat que la resistència serveixi per amortiguar-ne alguns dels seus efectes, sinó que es dirigirà davant la falta de resposta de forma natural cap a l’intent de modificació de tot el sistema polític. Primer això es viurà com a desafecció o desesperació –són dues cares de la mateixa moneda–, però a la llarga pot anar molt més enllà. Acabarà per transformar tot el panorama polític i social en uns termes que actualment només podem albirar en petits instants. Això a la llarga, a la curta un sistema polític tancat sembla tenir una resposta possible: la criminalització i la repressió.<span> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA">El miratge de Felip Puig o la gran transformació</span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Mai un Conseller d’Interior d’aquest país havia tingut el protagonisme que té actualment Felip Puig, ni tan sols Joan Saura que s’havia convertit en el blanc preferit de les crítiques al tripartit (seria interessant fer una comparativa del tractament dels mitjans entre un cas i l’altre davant de situacions similars). Es podria argüir que el creixement de la protesta en aquests últims dos anys explica aquest protagonisme, però en realitat es deu fonamentalment a la falta de resposta dels poders davant d’ella. Quan no hi ha resposta política possible, s’imposa una resposta repressiva. És més el debat sobre la violència, en el que es basa aquesta resposta, esdevé un escenari aparentment perfecte per situar el problema en les mobilitzacions que qüestionen les mesures del poder i no en allò que las ha originat. Es poden omplir pagines de diaris, omplir mil editorials, passar un milió d’imatges i situar la càrrega del problema no en les polítiques, ni els polítics, sinó en els activistes i els dissidents. Es pot fer, i es farà cada cop més, però això pot tenir un doble resultat no desitjat. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">En el primer es pot produir una escissió social creixent. Una part de la societat, mirant allò que el poder els hi ofereix no veurà així la zona gris on la gent perd la hipoteca, es queda sense feina i sense cobertura i viu en una misèria creixent mentre li retallen tots els seus drets. Només veurà un espectacle d’aldarulls que activarà la pulsió d’odre com una forma d’identificar al sistema contra els “antisistema”. Mentre tant una altra part de la societat viurà cada cop més els aldarulls com una forma legitima, l'única potser, de visualitzar un patiment no reconegut (quan els suïcidis motivats per una gestió reaccionaria de la crisi és multipliquen per dos, altres formes d’acció desesperada es deuen estar també multiplicant) . En el segon resultat possible, la retòrica feta des del poder esdevindrà a ulls cada cop de més gent inflada i alhora contestada per mitjans d’informació alternatius i no tant alternatius, obligant al poder a<span> </span>incloure cada cop més gent en la categoria dels antisistema fins a fer-la del tot inútil. No és estrany en aquest sentit que en les declaracions de Puig el control de twitter així esdevingut una clau central de la seva retòrica. <span> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Felip Puig, malgrat tot el que s’hagi pogut dir, ha mostrat ser el polític amb més capacitat d’absorció d’una certa complexitat discursiva del govern actual. Del Conseller d’Interior que afirmava que “aniria més enllà de la llei” a principis del seu mandat, al actual que no deixa de recordar, quan pot, que “Montesquieu no ha mort i existeix la separació de poders en la qual no li pertoca al Conseller d’Interior parlar del que ha de fer el legislatiu o el judicial” o al que ara ens explica que el fenomen de la violència a Barcelona es paral·lel al que està passant a altres països o que, fins i tot, afirma que “ser antisistema és legítim”, hi ha un llarg camí (o bons assessors). Però es queda en l’intent. En una versió una mica d’estar per casa de Doctor Jekyll i Mister Hyde (en un home que a voltes sembla pretendre ser una Churchill a la catalana) de cop retorna al passat i , oblidant la separació de poders o una realitat que va més enllà de Catalunya, explota. Llavors afirma a qui el vulgui escoltar que no només hi ha violents, sinó que són molts i que estan arreu (a la política, a la universitat, als mitjans, en la societat) i que la solució és diu regulació dels drets de reunió, associació, manifestació i vaga. Allí es nada, es proposa i proposa reformular tots els pilars bàsics de les llibertats democràtiques. Reacció incontrolada d’un caràcter volcànic? Podria ser, com també podria ser que hi hagi un tremolor de fons. El tremolor de després de Pl. Catalunya, de després del fets del Parlament, de després de… El tremolor de que en el fons cada cop siguin més el que no se’l creguin, que cada cop siguin més pot vèncer en un moment determinat, però ja no convèncer.<span> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">La repressió creixerà i en el procés veurem com persones són castigades, violentant la legalitat, tan sols per servir d’exemple, tan sols per “crear por” (com demanava el mateix Puig del sistema judicial, com hem vist en el cas dels tres detinguts en presó preventiva). Però en el procés, si la por no paralitza, també allò que es proposava com a solució pot acabar per engrandir el problema. Si el que es cercava era marginalitzar la dissidència, construir una cortina de fum per convertir el problema d’un sistema tancat a la protesta en un problema centrat en els mateixos que protesten, <span> </span>el resultat pot ser no altre que el creixement encara més de la deslegitimació del sistema polític. Tenen sortida ells a aquesta situació? La tindrien sí, però llavors haurien d’obrir el sistema polític, obeir a sobiranies que no fossin només la dels mercats, haurien de…No hi ha cap dada que indiqui que ho faran. Però si aquest és el joc que han proposat a la protesta, el cert és el que s’està movent és tot l’escenari i és en aquest escenari on tots plegats ens juguem el futur. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA"> </span><b><span lang="CA"> </span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><span lang="CA">De febrer a maig: el retorn del 15M </span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">L’escenari és la crisi, una crisi que ha esdevingut una gran transformació, tenyida de gran reacció en tots els camps. “S’ho volen carregar tot” deia un altre lema d’aquesta vaga general. Un eslògan en el que si es fracassa sembla tot perdut i, probablement, sigui cert. Cal però recordar com a mínim dues coses. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">A les èpoques de gran reacció, quan com sota el feixisme semblava realment tot absolutament perdut, el pèndul s’havia estirat tant cap a un costat que el que seguí fou una inversió radical de la situació sobtadament. Hi ha molts elements que no sabem en aquest sentit. Gran part de la derrota actual no es gesta només en les “oportunitats” que genera la crisi, sinó en l’hegemonia neoliberal (sobre ideologies, teories i valors) dels anys noranta. Però una nova experiència contradiu aquesta hegemonia, una realitat feta de mil assemblees, centenars de milers de pintades i milions de tweets, i de moltes altres coses, s’està obrint camí. Si la crisi trenca horitzons i un sistema polític tancat no esdevé resposta, nous principis s’hauran d’obrir camí. Serà probablement una transformació de llarg abast, que no es completarà fins que les generacions més joves que hagin crescut ja en una nova realitat no arribin a la maduresa. La seva reacció és a hores d’ara una incògnita, tot i que en els fets viscuts recentment a València i en la gegantina manifestació universitària del 29 de febrer viscuda a Barcelona (on molts del seus participants eren d’instituts), hem pogut veure clarament que quelcom s’està movent amb força en aquest terreny. Caldrà estar atents a les seves preguntes i, sobretot, a les seves respostes. Quan finia finalment la Segona Guerra Mundial a Gran Bretanya la població va deixar de votar, per sorpresa de tot el món, als conservadors que havien governat durant tota la guerra, i comença també sorprenentment un ampli pla de nacionalitzacions i expansió dels drets socials, mentre al continent gran part dels principis que havia defensat la resistència es convertien en els principis de la nova constitució. Quan s’acabi aquesta “crisi”, no acabarà en tot cas amb un retorn al passat ni sembla que ho hagi de fer en breu, la memòria de la mateixa i tot allò que s’hagi fet durant el seu decurs determinarà molt més el nostre futur del que podem arribar imaginar. La protesta serveix en aquest sentit per resistir en el present, però serveix sobretot, i caldria no oblidar-ho, per construir el nostre futur.<span> </span><span> </span><span> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">El segon element que val la pena tenir en compte és que les èpoques de crisi, enteses com a gran mutació, han estat també les èpoques de les que han emergit gran part dels principis tàctics, estratègics, ideològics i organitzatius dels moviments emancipatoris. Èpoques en les que, seguint el que deia el vell talp, el pes dels morts semblava oprimir el cervell dels vius i calia cercar nous principis. De la primera gran crisi del capitalisme, la que va anar de 1873 a 1894, s’afermaren al mig d’un debat d’una increïble diversitat entre insurreccionalistes, cooperativistes o sindicalistes, les grans ideologies de l’esquerra moderna (el socialisme, transmutat posteriorment també en comunisme, o el anarquisme) i nasqueren les formes d’organització política i sindicals de masses. De la segona gran crisi, aquella que nasqué amb el crack del 1929 i que no finí realment fins després de la Segona Guerra Mundial, el frontpopulisme es va convertir en l’eix d’una nova política de l’esquerra que va transmutar posteriorment en els grans moviments de resistència al feixisme, alhora que s’expandien els principis dels drets polítics i socials. Estem també ara, en aquest sentit, en una període de creació on les velles formules són posades en qüestió, i o es transformen o probablement moriran, on no sabem que és encara vàlid d’ho antic i que no, on, en definitiva, moltes coses hauran de néixer per desaparèixer, només sabent al final del procés que hi ha de permanent i que no. Un camí i un procés necessari. És probable en aquest marc que els sindicats i partits siguin un element a tenir en compte, però no ja l’”element”. Aquests es transformaran o no (algunes tendències ja s’estan vivint en aquest sentit, però si seran un nou principi o no tampoc ho podem saber ara), alhora que un sistema polític tancat, si segueix el context de la gestió de la crisi actual, haurà per força de mostrar elements d’una forta inestabilitat que poden portar a canvis substancials en els subjectes que hi participin. Podem trobar-nos amb sorpreses en aquest sentit (serà interessant per exemple veure que passa a Grècia en les properes eleccions del 29 d’abril), però l’escenari va més enllà, molt més enllà. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Aquesta va ser, entre d’altres, una de les principals virtuts del 15M. Situar la problemàtica en l’escenari global, i no en una part d’ell. Mai havíem viscut un moviment que tractés centralment el problema del sistema en la seva globalitat (fos per reformar-lo en alguns casos, fos per superar-lo en altres), com tampoc mai hauríem pensant que un moviment així adquirís les quotes de legitimitat que va adquirir. Certament aquella deflagració inicial es va esmorteir, era insostenible mantenir-la viva en el centre de l’àgora pública de forma perllongada. Però ho feu per anar a cercar més gent, més motius, més complicitats. Hem viscut restes del seu esperit en les protestes als barris posteriors, o en les grans mobilitzacions universitàries i de sanitat (malgrat en tots els casos hi hagués també un origen propi anterior). Però això forma part d’unes resistències que, davant d’un sistema polític tancat a la protesta, necessiten plantejar-se de nou el problema globalment<span> </span>Felip Puig, obsessionat com pocs amb el retorn del 15M, ha anunciat que la nova forma que prendrà serà una vaga general metropolitana. De fet, paradoxalment, ell s’ha convertit amb aquesta afirmació i la de que hi hauria protestes en la propera reunió del Banc Central Europeu el 3 de maig (reunió de la que ningú en semblava saber res) en el principal convocant públic d’aquest nou cicle. El principal resultat de les cendres de la vaga general del 29 de setembre de 2010, de les experimentacions i fracassos d’aquella vaga, va ser una part de l’eclosió d’un moviment radicalment nou de protesta en un espai que havia quedat buit. Caldrà veure ara com evolucionen els resultats de la vaga general del 29 de març, que tingué certament molts elements ja d’una vaga general metropolitana i no només del teixit productiu, però és probable també que molts dels elements viscuts siguin un nou pròleg del renaixement del 15M. En tot cas, és clar que com un experiment va ser viscuda per les forces d’ordre públic (d’altra manera el seu comportament resulta incomprensible en el bloqueig de la manifestació de Pl. Catalunya) i això pot modificar les possibilitats d’aquest moviment. Tanmateix, sigui una vaga general metropolitana o qualsevol altra cosa, el maig ha de tornar, ara, després o dintre d’un temps, ja que la seva dimensió global és la dimensió des de la que les resistències en cada espai esdevenen patrimoni comú, des de la que la resistència pot esdevenir a la llarga desafiament. I el maig s’apropa, caldrà aprendre en el camí.<span> </span></span></div>Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-39592960430344486612011-07-22T08:01:00.000-07:002011-09-13T09:20:31.787-07:00Dues lògiques d’un moviment. Llegint el 15-M i els seus llibres<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-aL8M9rd_8_0/TimQLqPJinI/AAAAAAAAAAY/1Hr77cuUp7M/s1600/llibres-gran.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="http://3.bp.blogspot.com/-aL8M9rd_8_0/TimQLqPJinI/AAAAAAAAAAY/1Hr77cuUp7M/s320/llibres-gran.jpg" width="320" /></a></div><style>
@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<style>
@font-face {
font-family: "Times";
}@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }h3 { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 13.5pt; font-family: "Times New Roman"; }a:link, span.MsoHyperlink { color: blue; text-decoration: underline; }a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed { color: purple; text-decoration: underline; }span.Ttulo3Car { font-family: Times; font-weight: bold; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">Carlos Taibo, en el seu llibre sobre el 15-M, ens anuncia que “Nada será como antes”, mentre que una altra veu, la de Pilar Velasco en el llibre <i>No nos representan</i>, afirma sense cap sombra de dubte: “desde España se ha exportado el único modelo de movilización possible (…) el movimiento de los indignados ha entrado en la Historia”. I<i> </i>certament, seguint a Taibo, el moviment que va irrompre fa dos mesos en les nostres vides, ha tingut un element emocional innegable i, en aquest sentit, ha marcat una cesura. Un es descobreix de cop, i inesperadament, plorant en una plaça escoltant una cançó. En una plaça on mai cap llàgrima li ha brotat i amb una cançó que tampoc mai l’ha portat a tenir que eixugar-se els ulls. Pel que es veu, i ens relata Amador Fernández-Savater en un altre text que es troba a <i>Las voces del 15-M</i>, el mateix li passava a una militant del Partit Popular en una altra plaça de l’Estat. Probablement això ens parla d’una impotència continguda i isolada durant massa temps, compartida per massa persones, que un dia es descobreixen a si mateixes no sent una, sinó milers, no sent poques, sinó moltes. Però si ho reduïm tot a un component emocional, que podem acabar per compartir amb gent que, com la noia que ens descriu Fernández-Savater, ens és aliena quan sortim del món de la plaça, o a l’autoexaltació poc avançarem més enllà d’aquell moment. Finalment, esperem, la gent no fa el que fa només per entrar a la “Història”, així en majúscules, encara que veient les llibreries un podria pensar que efectivament el moviment sí que ho ha fet. Ho podria pensar. Mai un moviment havia donat lloc a la publicació de tants llibres, una desena com a mínim ja, en tan poc temps. Parafrasejant a Churchill sembla, de nou, que <i>mai tants degueren tant a tan pocs</i> (és broma, encara que hi ha autors que arriben a reiterar-se fins en tres llibres diferents, gairebé per dir el mateix amb gairebé les mateixes paraules). </span><span style="font-family: Times; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">Enric Juliana, el comentarista de dretes amb més categoria d’aquest país –sens dubte juga a una lliga major entre tots els opinòlegs, incloent-hi dissortadament als d’esquerres–, sempre que es refereix al moviment del 15-M li agrada suggerir que aquest no és sinó una forma moderna i casolana de peronisme: els “descamisados” moderns s’haurien llençat a les places per ballar un apassionat tango amb Evita, poc més. Malgrat la mala llet gastada en aquesta afirmació, no es pot negar que hi ha un punt de populisme en el moviment del 15-M. És una de les seves principals virtuts, la d’integrar tot tipus de discursos i descontentaments, que pot incórrer també en el perill de ser la seva pròpia tomba. Tal com explica l’interessant text d’Íñigo Errejón, en aquest cas al llibre <i>Las raons dels indignats</i>, “si les seves interpel·lacions s’amplien sense fi, seran tan atractives com buides”.<i> </i>I és que el 15-M més que produir una recomposició de l’hegemonia social, cultural i política al seu favor, tal com sembla suggerir el mateix Errejón, neix i es desenvolupa en una crisi d’hegemonia sense parangó en les últimes dècades. No és, en aquest sentit, exactament el mateix interactuar que crear. Des d’una posició saps que formes part d’una realitat, des de l’altre pots pensar fàcilment que ets la realitat. </span><span style="font-family: Times; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">El capitalisme liberal democràtic, en la mesura que obeïx descarnadament i públicament els dictats dels mercats, en el marc d’una crisi que és sistèmica, apareix a ulls d’una part creixent de la població com a poc gens democràtic, esfondrant-se en el procés gran part de la seva legitimitat social i política. Tan sols en aquest context s’entén que, quan les accions protagonitzades pel moviment davant del Parlament de Catalunya van produir una reacció immediata de tots els ressorts de creació d’opinió de l’establishment, el resultat més immediat de l’intent fos la gran manifestació del 19 de juny. Quan la democràcia establerta va cridar a defensar la seva legitimitat última, en un discurs d’altra banda del tot inflat, es va trobar que una part important de la població, en una posició reflectida també a les enquestes d’aquells dies, tenia dubtes sobre qui la representava: si el moviment o les institucions. Sense la crisi, la seva gestió reaccionaria, i l’aplicació tant per la dreta com per l’esquerra governant d’una agenda definida pel capital, això no hagués estat possible. En aquest sentit, en la mesura que com a moviment qüestiona que les institucions siguin representatives de la població i assenyala els causants de la crisi, el 15-M es situa al bell mig, i gairebé com a portaveu únic, de tot el descontentament social. Cap altre moviment que hagi qüestionat el funcionament de la democràcia ha assolit mai els nivells de recolzament, que en alguns moments s’han mogut entre el 70% i el 80% de la població, que sí que ha tingut el 15-M. Això ens parla del moviment, de ben segur, però encara ens parla més de la situació de la democràcia establerta, car sols l’existència “d’un enemic que en defineix la unitat<i>”</i>, segons ens explica el mateix autor d’abans, no garanteix la conversió de la protesta en un subjecte social i polític, ni tampoc que el moviment estigui protagonitzant una recomposició de l’hegemonia al seu entorn. Certament, la seva aparició ha permès canviar les agendes públiques i ha estat el detonant de noves actituds i accions de resistència, marcades per una valors que ningú havia previst. En aquest sentit ha estat aigua de maig al mig d’una sequera que semblava ja invivible. Però farà falta quelcom més. I és que el context, la lògica del moviment i la seva capacitat de proposta en determinarà també la seva sort.</span><span style="font-family: Times; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Times;">D’eixams, llopades i altres maravelles: la genealogia d’un moviment</span></i></b><span style="font-family: Times;"></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">En la construcció de la narrativa del moviment que emergeix dels llibres sobre el mateix hi ha quelcom de batalla per la seva memòria, també, com no pot ser d’altra manera, de passió per impulsar-lo cap endavant i d’elements que ajudin a la seva articulació i comprensió. En aquest sentit, més enllà dels textos que postulen el seu origen en la CIA i el seus objectius en l’activació d’una revolució taronja dirigida a reforçar el propi sistema, reunits dins del llibre <i>Indignados</i>, hi ha uns primers intents més seriosos d’establir la seva geneologia. Pròleg que en alguns casos esdevé epíleg de la mirada que travessa el moviment, cobrint-lo més que descobrint-lo.</span><span style="font-family: Times; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">Per uns, els antecedents del que s’ha esdevingut es situen en el moviment antiglobalització, nascut ha finals de la dècada dels noranta i desaparescut a principis del canvi de mil·lenni (constituint així un dels moviments més curts de tota la història dels moviments socials, malgrat el riu de llibres, tesis i paradigmes que es van establir a l’entorn del mateix). Per altres, els seus referents immediats serien l’11-M del 2004 i el moviment antibolonya. Destaquen, tanmateix, aquells que afirmen la seva novetat radical, en obert trencament en relació a tots els moviments socials del passat, tal com ja <span> </span>es va proposar en les tesis sobre el moviment antiglobalitzador. Així, de nou, s’utilitzen les velles metàfores animals per donar compte d’aquesta ruptura. Metàfores, que en espera de la maduració d’un tercer animal que faci justícia de la novissima novetat actual, se centren en la diferència entre el model de llopada, propi del passat, i el de l’eixam propi d’un present iniciat als noranta. La primera imatge, la de la llopada, vindria a evocar la forma d’acció política dels partits d’avantguarda disciplinats i jeràrquics que, com a reflex directe de la societat-fàbrica fordista també disciplinada i jeràrquica, actuarien com una organitzada manada de llops afamats. La segona imatge, la de l’eixam, ens parlaria en canvi de les formes d’acció política dinàmiques, creatives i sense centre ordenador que, com a reflex de la societat precària on el treballador ho fa amb la ment i no només amb el cos, actuarien de forma dispersa però terriblement efectiva com un atac d’abelles imparable. Les metàfores són realment animals, en tant en quant els partits d’avantguarda no van ser els dominants de les classes populars del segle XX, en tant en quant mai una forma d’acció política és un mer reflex d’un tipus d’organització de la producció, en tant en quant aquests van sorgir allà on no existia fordisme (en les seves diverses variants a la Rússia de principis de segle o a la Xina dels anys vint i trenta) i sí dictadura. El model de partit dominant que prengueren els moviments emancipatoris del segle XX en les societats industrials fou el de partits de masses, tipus SPD Alemany, i no el d’avantguardes. Aquests últims foren formulats no en societats industrials, sinó en i per societats dictatorials (com la era la de la Rússia del Zars), que és on realment dominaren com a tals (a Rússia, a Xina, a Vietnam o, amb diferències, a Cuba). És per això que a occident els partits comunistes d’avantguarda només esdevingueren dominants en el marc de la resistència, car eren els més preparats per afrontar la situació sota una dictadura (a Itàlia o a França durant la Segona Guerra Mundial a Espanya sota el franquisme). De la mateixa manera que és per això que els partits comunistes d’occident sorgits de la resistència, un cop acabada la dominació feixista, adoptaren significativament la forma de partits de massa més que no pas el model leninista. Tampoc, en aquest mateix sentit, es pot afirmar que la creativitat, l’organització en xarxa o, fins i tot , les organitzacions supranacionals, fossin tan sols patrimoni dels moviments socials de la dècada dels noranta del XX i la primera del XXI. En aquest sentit les restes de Negri, i els seus epígons, de poc serveixen per pensar el nostre present. </span><span style="font-family: Times; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">Tanmateix, certament, hi hagut canvis importants en l’acció dels moviments socials dels anys seixanta a avui dia i, també certament aquests canvis tenen a veure amb el canvi de la societat i les relacions de producció. Abordar-los aquí ens portaria lluny del camí que assenyalen els llibres sobre el 15-M, però si que n’hi ha un, el que ha caracteritzat més singularment aquest moviment, que emergeix de la lectura i té un interès innegable. Aquest és afrontat, d’una forma menys globalitzadora que els anteriors establiments de genealogies, en els textos de Gala Pin i Hibai Arbide dedicats al tema, a <i>Les Raons dels Indignats</i> i també a <i>La Veu de les Places</i>, en el capítol de la Klaudia Álvarez a <i>Nosotros los inignados </i>i en el magnífic text d’Alba Muñoz, precedit per una extraordinària crònica molt del moviment de la mà d’Ana Requena, a <i>Las Voces del 15-M </i>(probablement el llibre en conjunt més complert, suggerent i menys ideològic dels que han sortit). Sent aquest el moviment que per primer cop, amb poc precedents més enllà del de V de Vivenda, surt de la xarxa, i no només l’utilitza, per anar cap al carrer, l’aproximació a aquesta part del fenomen esdevé indispensable. Però l’anàlisi en aquests texts no s’atura en el component organitzatiu del procés i ens dona elements per comprendre la xarxa com un element que dilueix la potència de control dels mitjans de comunicació tradicional, que aplega veus i crea noves identitats, que esdevé bàsic per alliberar-se dels espais del poder i reaprendre fora d’ells que no som un, sinó molts. Noves xarxes de llibertat en les quals, malgrat totes las ruptures produïdes, el que flueix<span> </span>paradoxalment són imaginaris que semblaven oblidats. </span><span style="font-family: Times; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">En realitat, malgrat el mantra que es desplega en alguns dels textos a l’anomenar la novetat radical del moviment, que a voltes es torna en anatema contra els militants que venen de l’esquerra radical, comminant-los a cohibir el seu discurs que de res pot servir en el nou context, el cert és que el que ha retornat és la paraula poble, i no “multitud”, els subjectes forts i no els dèbils (“el pueblo unido jamás serà vencido”), la “democràcia real” o la “revolució”. És a dir, totes aquelles paraules que ni la mateixa esquerra radical s’atrevia ja a mentar, i encara menys aquella que es vol (pos)moderna o filla de totes les ruptures. Tal com ens explica Juan Carlos Monedero, en el seu text a <i>La rebelión de los indignados</i>, l’únic himne del que se sap que s’ha escoltat a les places no ha estat altre que la Marsellesa. Té més de dos-cents anys: no està malament. Un himne que per molts és sistèmic –l’oficiós de l’Estat francès– i que alhora no per això desapareix en ell la seva carrega revolucionaria. Per això el 1989, en el bicentenari de la revolució francesa les autoritats es plantejaren la seva eliminació, cosa que no aconseguiren, com també per això el Segadors no era volgut com a himne de Catalunya per CIU, cosa que tampoc pogueren evitar. A voltes en l’intent d’una part dels activistes de renegar d’allò que es considera passat, pensant que així arriba a una gent que quan irromp en l’espai de la protestano pot ser més clàssica, s’oblida que la tradició és quelcom viu. Quelcom que pot activar de nou la seva carrega de canvi en cada nou present que sent que ella està sent violentada. En aquest cas, el que és violentat, no és altra cosa que la democràcia i el que s’aixeca no és altra cosa que la seva proclamació en tota la seva amplitud i significats. </span><span style="font-family: Times; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Times;">El què, el com i el perquè </span></i></b><span style="font-family: Times;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">Si hi ha un debat que mou al somriure en els diferents llibres, al adquirir en algun moment tints metafísics, car amaga molts problemes de fons no afrontats obertament, aquest és el del “com” i el “què”. Potser qui ho planteja més clarament són els textos d’Hibai Arbide, quan afirma a <i>Les raons dels indignats </i>que<i> </i>“allò que uneix el moviment no és tant el què, sinó el com”, i, de nou, d’Íñigo Errejón dient que “Els procediments estan bé, però no deixen de ser el <<com>>. Serà en el <<què>> on el moviment articularà més simpaties i aliances –es farà més poble- i aguditzarà la crisi d’autoritat”. Un debat que es tanca en molts textos amb el comú acord de que “ningú ens representa”. Acord que establiria una unitat superadora del “què” i el “com” amb alguna sentència definitiva, com la de Ramón Cotarelo al llibre <i>Indignados</i>, segons la qual:<i> </i>“Jamás había estado tan claró que la oposición entre Rosa Luxemburg (el fin lo es todo; el movimiento nada) y Eduard Bernstein (el fin es nada; el movimiento, todo) era absurda, porque el fin y el movimiento son lo mismo.” Però si és dubtós atribuir a Rosa Luxemburg una afirmació com aquesta, més enllà d’una de les seves primeres polèmiques, també ho és que aquest debat estigui realment tancat. De fet, al meu parer, es situa problemàticament al cor de les dos lògiques del moviment. </span><span style="font-family: Times; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">Carlos Taibo, en el seu llibre que és dels més humils i en aquest sentit dels més veraços que s’han publicat, capta molt ràpidament el que ell anomena les dos ànimes del moviment: la rupturista i la reformista. És més, capta també una possible evolució de la mateixa pel cas de Madrid. Si allà inicialment haurien estat els activistes més radicals els dominants, poc a poc el moviment hauria estat hegemonitzat per aquells que cercarien un canvi “en” el sistema i no “de” sistema. Una evolució probablement inversa a la viscuda a Barcelona. Si aquí inicialment els activistes més radicals no haurien vist com a propi el 15-M, un cop aquest ja havia produït el primer impacte, progressivament haurien tenyit amb més força el seu decurs. Probablement, es digui el que es digui, perquè a Barcelona l’eclosió de les places s’inscriu en un cicle que ja havia començat com a mínim el setembre, amb la mobilització dels barris i l’acció del Banc okupat en el marc de la vaga general, i que tingué una continuïtat desigual fins arribar a maig. No en va l’1 de maig alternatiu, amb un contingut propi de l’esquerra radical, havia mostrat ja, abans de la irrupció del 15-M, una apreciable capacitat de mobilització. Tampoc el marc polític en el que es mou el moviment a Barcelona i a Madrid és exactament el mateix: aquí eclosionà al bell mig de les mobilitzacions contra les retallades socials. Tanmateix, tant a Madrid com a Barcelona, en la mesura que ara el moviment es resguarda als barris i a la xarxa és probable que de nou l’activisme cada cop més radicalitzat, al mig d’una realitat també cada cop més radical, sigui el predominant. En aquest sentit, la diferència entre la militància d’abans i després de l’eclosió del moviment, més que en la proclamada desaparició de l’anterior, rau en que en el procés aquesta ha aprés a encarar un llenguatge i unes formes d’acció de majories. Però més enllà d’això, el problema segueix latent. Tal com diu Raimundo Viejo, a <i>Les raons dels indignats, </i>“A més de voler operar un canvi “en” el sistema, a les places s’aspira a canviar “de” sistema. Fins on arribarà aquesta ruptura constituent? El final roman encara obert.”</span><span style="font-family: Times; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">La percepció compartida per les dos ànimes del moviment és basa en la idea que el sistema representatiu, en tant en quant no obeïx al seus representats, sinó a aquells que ningú pot controlar democràticament, s’ha convertit més en un problema que en una solució. D’aquí el shock amb el que les direccions dels partits de l’esquerra parlamentària no governamental han afrontat el 15-M. Des del seu punt de vista, gran part de les demandes concretes de la protesta figuren des de fa anys en els seus programes. I, certament, és així. Cosa que explica la seva incomprensió davant del fet que el moviment s’hagi negat a reconèixer-los com la seva veu en les institucions (cosa que no significa que a la llarga no trobin els mecanismes per capitalitzar-ne electoralment una part). El que s’esdevé és que el problema rau en el sistema globalment, quan mostra que no és allò que diu que és (una delegació del poder del poble), i en la mesura que aquesta esquerra té el seu centre d’actuació en el mateix, i no ha desenvolupat un discurs de crítica global als seus mecanismes, no es percebuda com una part de la solució, sinó com una part del problema. I d’aquí la unitat que desperta el lema “Ningú no ens representa”. Ara bé en aquest lema, cosa que a voltes no es vol afrontar, hi caben dos significats: el sistema té una crisi de representació versus el sistema no ens pot representar. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">La primera accepció del lema és molt clara, no tant en certs llibres, que han fet un tancament no només a l’afrontar aquest debat més enllà del “com” i el “què” sinó en les veus representades en els seus textos, sinó en aquells que han optat per obrir-se a petites i diverses entrevistes. En un parell d’elles, que en representen d’altres dintre del llibre <i>Las voces del 15-M</i>, queda prou clar: “Primero queremos que el sistema sea efectivo” –és a dir que sigui el que diu que és–; “Y lo que pretendemos desde el principio es que los gobernantes dejen de gobernar para los poderes financieros y empiecen a gobernar para los ciudadanos.” Ánima reformista dins del moviment que pot arribar a extrems singulars. Així en el cas d’un dels seus portaveus, Pablo Gallego, arriba a plantejar a <i>Nosotros los Indignados </i>que l’atur és causat per l’existència de la cobertura social que desincentiva la cerca de feina o que la paràlisi social actual té el seu origen en la falta d’iniciativa d’una majoria que només aspira al funcionariat, per acabar demanant un mercat completament lliure de traves. Tanmateix aquest és un cas extrem, que ens parla de la pluralitat que pot arribar a expressar aquest suport del 70-80% de la població, el centre passa per la demanda d’una nova llei electoral, una més clara divisió de poders, la fi de la corrupció, o la implementació de noves tècniques, explicades en el text d’Iván Giménez a <i>La rebelión de los indignados,</i> de Open Government. Demandes, totes elles, que tenen a veure amb una solució progressista de la crisi, ja que pretenen fer més forts els vincles entre el sistema polític i la població, intentant impossibilitar així la influència dels interessos econòmics en la direcció de les nostres vides. Tanmateix, front totes aquestes propostes que animen el moviment, sorgeix de nou la pregunta clau plantejada pel genial text de David Fernández a <i>Les veus de les places</i> “quanta democràcia aguanta el capitalisme?”. És a dir, en la situació actual, el reformisme és possibilisme? </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">Més enllà de tota la propagandística generada pels aparells policials, els polítics i els mitjans de comunicació sobre els antisistema, el cert és que usualment, més enllà de les retòriques, aquests ho són més per la seva diagnosi que per les solucions que proposen. És a dir, es parteix d’una consideració general sobre el fet de que el sistema no és sostenible socialment, ecològicament, energèticament, econòmicament o èticament i a partir d’aquí s’actua. Però en aquesta actuació s’acaben demanant mesures reformistes per falta d’un model alternatiu clar. En un camí, que té certes virtuts contra els mateixos intents de criminalització fets des del sistema, on els “radicals” ho són en tant en quan intenten defensar una sanitat pública, una escola pública, un model alimentari o els drets laborals. Tanmateix, en aquest cas, la irrupció del moviment en el marc d’una crisi tan clara d’hegemonia del sistema ha posat en primer terme, de nou, la necessitat de la seva transformació radical: “aquí comença la revolució” ha estat també un dels crits increïblement més corejats. L’emoció de molts militants al sentir-lo probablement provenia més del fet de no haver vist mai com tanta gent junta cridava a la seva necessitat, que no pas del fet que la situació fos de lluny revolucionaria. Però això no treu que a una percepció creixent, la de la necessitat d’un canvi radical, hagi ressorgit també el problema de l’alternativa. Un problema, no obstant, massa seriós i complex pels moviments emancipatoris presents que no admet de solucions ràpides. Uns, els que provenen de l’esquerra anticapitalista organitzada en la forma partit, en els textos representats en els llibres, senzillament han optat per ni mentar-la. Segurament el seu anàlisi és massa deutor del cicle de lluites de l’antiglobalització com per no veure el present com una reedició d’un passat recent. Des d’aquesta òptica, en realitat el que s’estaria vivint és un nou cicle d’acumulació de lluites i forces. No massa més que això. Certament és difícil pensar, malgrat tot el que s’hagi cridat i proclamat, que s’estigui vivint cap revolució. Però, tanmateix, mimetitzar aquesta situació a les del noranta parteix d’un anàlisi que, a parer meu, segueix essent massa deutor d’un moviment d’una banda, per ser-ho d’una idea d’acumulació política per l’altra. La situació és radicalment diferent a la dècada anterior, de la mateixa manera que aquesta no és una crisi usual, per seguir pensant en vells esquemes. Tanmateix, fora d’aquest marc, per altres agents el camí ha estat psotular el “com”, pensat en un marc on el moviment en si mateix seria la transformació radical més que no pas la seva interacció amb el poder. Un segon camí que soluciona molts problemes en termes discursius, però pocs al meu parer en termes reals. </span><span style="font-family: Times; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">La postura més aparentment radical front el problema de les alternatives és, sens dubte, la que pren López Petit. En els seus dos textos que obren i tanquen <i>Les veus de les places</i>, és contradictòriament clar. En el primer, utilitzant com ningú un nos majestàtic que pretén convertir la seva veu en la Veu, que nega tota complexitat en el que es desprèn del moviment, ens anuncia que “Mai sabran qui som. Per això tremolen (…) No sabran qui som però tampoc sabran què volem. Nosaltres no hem de donar alternatives (…) Les alternatives són sempre trampes perquè es donen dins del que hi ha, i en canvi nosaltres rebutgem el que hi ha”. Pretén trencar així qualsevol nus gordià que es plantegi: no hi a “què”, el “què” és sistèmic. Tanmateix, si no hi ha “què” i només reïficació constant del “jo”, que pretén ser el “nosaltres”, finalment es planteja un problema que pot acabar dissolent el moviment: sense objectius, per què hi ha moviment? Com a discurs poètic pot funcionar, com a discurs de moviment no serveix de res i és per això que ell mateix tanca el llibre amb una proposta d’objectius per passar “d’indigants a revolucionaris”. Una proposat que, paradoxalment, acabar per ser extremadament “reformista”: renta bàsica, no als desnonaments, no a la Llei Sinde, etc. I si això és passar d’indignats a revolucionaris….Es salva, finalment, la contradicció, afirmat que en realitat “L’estratègia d’objectius s’inscriu i té sentit només a l’interior del moviment que deslegitima l’Estat dels Partits.”. Amb la qual cosa seguim estan al començament, ja que el que és proposta esdevé de nou retòrica o, si es vol, poesia d’ús pel propi moviment.</span><span style="font-family: Times; line-height: 150%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">Altres veus però, que reconeixen en l’anterior un dels seus principals referents, amplien la solució d’una forma més congruent a partir de la insistència en el “com”. En aquest cas, tal com afirmen Ivan Miró i Flavia Ruggieri, al seu text a <i>Les veus de les places, </i>el crit de que “no ens representen” constituiria una ruptura radical, car “és l’assumpció de la fi de la delegació, l’esquerda per on emergeix la capacitat d’autorganització. La força de la cooperació social”. Context en el que “l’alternativa són les pròpies places” i “La plaça és la metàfora de la nova societat”. Quelcom similar al que ve a dir Amador Fernández-Savater: “La democràcia que queremos es ya la misma organització de la plaza.”. I així el “com”, i no el “què”, seria principi i final, mitja i objectiu. Un “com”, tanmateix, que al centrar-se tan sols en un dels mitjans del moviment, i en l’apel·lació a una autorganització social encara no prou explicada i confrontada en totes les seves possibilitats, pot quedar petit fora d’un món, el d’una plaça, que per gran que sigui és també efímer. Segurament pensar en alternatives al sistema, fora de les metàfores o la poesia, és encara ara un recorregut difícil. Però és un recorregut que no es pot obviar, o solucionar ràpidament, si és creu realment que el sistema és insostenible. A voltes, és millor afirmar que encara no tenim un “què” clar que afirmar que aquest no ha d’existir, que és una trampa, o bé que tot es soluciona dissolent-lo en un “com” extremadament dèbil com alternativa. La part reformista del moviment pot pensar que aquest problema no li afecta i la rupturista pretendre solucionar-lo ràpidament, però afecta per igual a les dues ànimes del moviment. De fet, malgrat la idea de que aquest moviment amb només dos mesos constitueix un canvi radical amb tot l’anterior o que el mateix ha superat tots les tensions entre procés i objectius, car el procés és l’objectiu i l’objectiu el procés, el cert és que històricament el reformisme fort només ha tingut èxit quan l’existència d’una alternativa també forta al sistema impel·lia a aquest a negociar. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Times;">La revolució: va ser una festa?</span></i></b><span style="font-family: Times;"></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: Times;"> </span><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Times; line-height: 150%;">Deia Makinavaja, després de matar a un torturador de la policia, que ho havia fet perquè en un món sense ètica a les animes sensibles ja tan sols els hi quedava l’estètica. Cal recordar però, tal com escrivia a la pissarra el professor d’estètica Valverde, just abans d’abandonar la universitat franquista en protesta per l’expulsió del catedràtic d’ètica Aranguren, que no hi ha estètica sense ètica. El moviment del 15-M ha suposat una irrupció d’una intensitat proporcional a la intensitat de les varies decepcions i frustracions que hi havia abans de la seva gènesi. I quan s’han cercat paraules per descriure’l semblava que poques el podien contenir: “revolució”, “entrar a la història”, “escriure la història” o, segons ens explica una de les seves portaveus, Aida Sánchez, a <i>No nos representan</i>, no altra cosa que “la mayor movilización ciudadana que jamás haya tenido este país…”. No posarem exemples d’altres mobilitzacions, com tampoc del que és una revolució. La força del moviment també viu de la seva confiança i optimisme, que es transmuta en coratge. Però sense perdre això, tampoc es pot perdre un cert sentit de la realitat, sinó es vol acabar derivant en frustració quan no es vegin clares les sortides. I la realitat és que estem vivint no una revolució, sinó en el context de la més gran reacció, aquesta sí, de la història recent del nostre país i que si hi ha alguna esperança vindrà només del tipus de moviments que hem viscut fins ara. Cal cuidar l’esperança i no només extasiar-la. El propi moviment ha de poder no quedar atrapat en les seves metàfores, ni en codificacions i principis establerts amb massa poc temps. La seva principal aportació ha estat saber, de nou, que res està escrit, no es pot deixar que escriure ara massa ràpid, ens impedeixi, de nou, saber que res està escrit. No sabíem si passaria o no, ho desitjàvem però no ho sabíem, i quan va passar no va ser com s’havia imaginat i ens va agradar precisament per això. Pensar sobre ell ens dona eines, però establir legitimitats o principis immutables no sembla que ens pugui ajudar molt a seguir caminant. Les formes d’acció actuals, poden ser radicalment diferents dintre d’uns mesos, els medis que han estat el seu símbol ser substituïts per altres nous o la crisi d’hegemonia del sistema canviar radicalment les formes d’acció i discurs. Cal pensar, més enllà de l’autoconfiança, que no és impossible una capitalització política del moviment per part de discursos populistes generats dintre del mateix sistema. Altres cops amb moviments similars ha estat així quan aquests no han afrontat certs problemes. Cal veure també, més enllà de l’autoglorificació, la gravetat radical de la situació. Quan el moviment de la <i>generaçao a rasca </i>de Portugal, que ha estat el precedent més immediat del 15-M tant en les seves formes d’organització com en la seva sorprenent capacitat de convocatòria inicial, va acabar el seu primer i espectacular cicle d’irrupció va voler encaminar-se, a falta de sortides més clares, cap a una gran campanya per una ILP. Al mig de la campanya el país va ser intervingut per l’FMI i el moviment va quedar desorientat. No hi ha mitjans únics, ni formules únivoques, tot és vàlid i tot ho pot deixar de ser. Jo personalment, crec, que és l’únic que he aprés, però també pot ser que no hagi entès res. En tot cas, més que llegir, seguiré al costat d’aquelles persones que en un moment de perill, ens han retornat la confiança en els altres, en tots els altres, perquè és cert, que no sé si en el moviment, però en el nostre món ja res serà igual.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div>Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-83752238829489702172011-06-06T15:21:00.000-07:002011-06-07T02:00:51.565-07:00Notes disperses sobre el cicle que s’obre<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><style>
@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA">(i més que possiblement errades)</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Sahxtqo6kJI/Te1SykL4y1I/AAAAAAAAAAU/CHFdo4v2iYw/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-Sahxtqo6kJI/Te1SykL4y1I/AAAAAAAAAAU/CHFdo4v2iYw/s1600/images.jpg" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Uns diuen i expliquen que el que ha passat, i passarà, és un reflex del moviment antiglobalitzador que es va convertir en moviment antiguerra, per dispersar-se després i tornar-se a ajuntar ara en el 15-M i a les places. Altres que tot el que ha passat, i passarà, no és altra cosa que l’emergència de la multitud invisible que s’empodera esdevenint un nou subjecte a les places, que perd tota referència anterior quan entra en elles i esdevé una cosa totalment nova, revolucionaria en si mateixa i per si mateixa, on el mitjà és la finalitat i el poder. Potser sí, però tendeixo a pensar, probablement errat, que no. De fet a vegades sembla que hi hagi en aquestes interpretacions més d’autoreivindicació delorosa i poc continguda, que de ben segur que tindrà un ampli camp en la memòria futura dels fets i serà motiu de sonades polèmiques, que d’altra cosa. Ni això és el maig francès, ni és el fantasma de Negri, passat per Noemi Klein, recorren de nou Europa.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><b><span lang="CA">De la xarxa al moviment, de la crisi al carrer</span></b></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Més que moviment antiglobalitzador o multituds autoconstituents el que hi hagut de radicalment nou aquí són dues coses: la crisi i la xarxa. Una ha produït, i produirà, un efecte brutal sobre els teixits socials i els imaginaris polítics, en diversos sentits que no només afavoreixen el que hem vist aquests dies, la segona ha estat un espai de metabolització de quelcom nou en aquest context.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">En el primer sentit, el dels teixits socials, més de cinc milions de parats, una taxa d’atur juvenil del 43%, la baixada en la cobertura social, els desnonaments, la caiguda dels salaris, l’enduriment de les condicions laborals i la falta de perspectives generalitzades per un sector creixent de la població, són dades que parlen per si soles. Però el que ja no parla per si sol, és el canvi radical que ha produït aquesta realitat en la percepció del sistema polític. La coincidència aquí de la crisi amb la presència als governs de l’esquerra institucional ha evidenciat un fet. En la mesura que aquesta esquerra no s’ha vist capaç d’enfrontar-se als dictats del mercat, en la mesura que aquesta esquerra ha aplicat les mesures que aquests mateixos mercats indicaven, en la mesura que no ha sabut ser socialdemòcrata, la dreta ha guanyat legitimitat política, i d’aquí els seus resultats electorals, mentre que l’esquerra s’ha esfondrat com alternativa i amb ella també s’ha esfondrat una part de la legitimitat del sistema. Al mostrar que la democràcia, que la sobirania, no és tal quan es parla d’allò material que determina les vida dels més, s’ha perdut quelcom més que drets, també s’han perdut creences. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">I en aquest camp una part, encara petita, de la població afectada per aquesta realitat ha trobat en la xarxa, i en els activistes que saben moure’s en el codis de la mateixa, un nou espai on pensar-se, referenciar-se i, finalment, actuar. La xarxa no és, o no és només, un espai d’informació, i en aquest sentit de trencament i condicionament de la informació controlada en temps passats pels grans mitjans, és també un espai de creació de noves comunitats d’idees i discursos, un espai de connexió i d’autoafirmació de referents que mai tindran el mateix pes en altres espais més controlats i, finalment, un espai d’organització. Però d’organització de campanyes empreses des de la mateixa xarxa per la xarxa. El que s’ha produït aquí de radicalment nou, amb unes poques referències pràctiques anteriors, ha estat el pas de la xarxa al carrer. En un moment on la crisi ha transformat les vides i les percepcions, en un moment on les organitzacions tradicionals, de tot signe, no han estat capaces de prendre la flama a partir d’aquesta realitat, ha estat precisament en aquest nou espai d’autoreconeixement col·lectiu, impel·lit pels activistes propis d’aquest medi, on s’ha aconseguit crear una acció, a partir de múltiples veus, on molts s’han pogut sentir reconeguts. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Dos realitats s’han connectat, la de les conseqüències de la crisi amb la de les potencialitats de la xarxa, creant un escenari nou i com a tal disruptiu. Hi haurà altres connexions d’aquest tipus, amb formes probablement diferents, i entre la xarxa i la crisi caldrà estar preparats més enllà de la recreació en els propis referents. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><i><b><span lang="CA">Del moviment a la Plaça</span></b></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Quan el moviment, vingut de la xarxa i transmutat al carrer, ha passat de la dinàmica a l’estàtica, del carrer a la plaça, ha creat també un espai completament nou en la situació actual. Allò que es vivia a la xarxa com espai d’expressió, identificació i organització, ha traspassat la realitat virtual per entrar en una nova dialèctica on l’autorrepresentació ha trencat la normalitat i ha entrat en una relació molt més directe amb els mitjans de comunicació tradicionals. I en aquest espai els activistes de la xarxa han deixat pas a altres activistes, molts procedents de la tradició autònoma i anticapitalista, que són els que tenen habilitats per treballar fora de la xarxa. En un procés tanmateix que, per allò de radicalment nou que ha tingut en la seva encarnació, també els ha transformat a ells mateixos. Ara ells estan també a la xarxa, ara ells també s’han hagut d’integrar amb una gent, la convocada per la xarxa i la convocada pel propi caràcter disruptiu del moviment, amb la que feia anys que no emprenien una relació tan intensa. En aquest sentit, certament aquest moviment parteix del buit deixat per la deslegitimació del sistema polític, però per ràpids que siguin els processos socials, i probablement un procés com aquest té la capacitat de transformar les vides dels que l’han viscut més intensament, mai ho són tant com es pretén. Paradoxalment, en un moviment que moltes veus conservadores han declarat com antisistema hi ha molt de sistèmic en allò que l’anima. És molt més disruptiu per les formes, i no per totes, que no pas pels continguts, cosa que a voltes porta a creure que l’agudització de les formes pot produir una radicalització dels contingut o que el continent ja defineix el contingut. A això ha vingut ajudar la reacció cega de les forces policials, moment en el que s’ha visualitzat la força del moviment, i en aquesta visualització aquesta força més que probablement ha crescut i s’ha transmutat, però no és tan segur que el procés hagi anat tan lluny com alguns anàlisis pretenen. O potser sí. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Dèiem que aquest era un escenari d’un procés més de fons, probablement n’hi hauran d’altres, però aquest és l’escenari finalment de les persones que més possibilitats d’integració han tingut amb el sistema, els que estan connectats a la xarxa, els que han rebut una formació específica o han tingut una feina determinada que els ha portat a ella. No és encara així un moviment de majories, como tampoc és encara dels més radicalment afectats per la crisi. Caldrà veure en aquest sentit si la força que l’ha produït serà capaç de connectar amb porcions més amplies de la població amb poc temps. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><b><i><span lang="CA">De la plaça als moviments…</span></i></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Ara el que el que ha esdevingut afronta el seu pas de nou a moviment. Si aquest moviment agafarà les formes pròpies de les protestes antiglobalització, produint i reforçant un moviment d’expressió i caràcter global que alimenti de nou cimeres i contracimeres, està per veure; si generarà una capacitat disruptiva que agrupa a “multituds creixents” està també per comprovar. En tot cas, per si és que no, i això ho sabrem en breu, cal veure aquest moviment com un moment disruptiu, que reapareixerà de nou des de la xarxa i des de les organitzacions i militants que hagin percebut i incorporat les mutacions que ha implicat la seva eclosió, però també cal veure’l com un espai i moment que s’interrelaciona amb altres moviments existents i possibles. En aquest marc, el caràcter mateix que ha pres aquest moviment a Catalunya seria incomprensible sense les protestes prèvies contra les retallades; la seva concreció, més enllà de la plaça, en termes organitzatius seria molt més precària sense els activistes que prèviament havien estat treballant als barris; i seria difícilment imaginable sense la participació d’un porció important d’estudiants. I en aquest mateix marc, probablement serà el treball en aquests moviments i la seva possible futura eclosió el que pot alimentar un aprofundiment polític i una major capacitat de resposta social. Aquest podria ser un camí per un moment i un espai que ha canviat el panorama polític i ens ha retornat la confiança per anys perduda; que ha permès pensar i imaginar als seus participants com mai ho han fet; que ha difós de nou la política del carrer com el centre del debat polític i, en el procés, s’ha fet respectar; i que ens ha ensenyat, com pocs, els camins a seguir. I tot això no és poc, és molt. Sí anirà a més en la seva capacitat disruptiva o caldrà partir d’ell per fer créixer altres coses, per retornar de nou amb altres escenaris i altres formes… En tot cas, com deia l’amic del vell talp, l’única prova del gust d’un pastís és menjar-se’l…Pues a ello, ya se verá. Total, si una cosa hem aprés, és que hi ha temps i que el temps és un simple pseudònim de la vida i, en ella, aquest moviment encara no ha acabat... </span></div></div>Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-81443278529182366602011-05-23T13:26:00.000-07:002011-05-23T16:31:39.019-07:00Petites grans esperances<style>
@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><style>
@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span lang="CA">(notes desordenades, poc pensades i probablement equivocades)</span></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><span lang="CA">I</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-kcLc7rRba50/TdrCEfxQykI/AAAAAAAAAAQ/-fV6XNRhEOU/s1600/Lapla%25C3%25A7a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="http://2.bp.blogspot.com/-kcLc7rRba50/TdrCEfxQykI/AAAAAAAAAAQ/-fV6XNRhEOU/s320/Lapla%25C3%25A7a.jpg" width="320" /></a></div></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Ens trobem en un moment absolutament contradictori en termes de l’articulació d’hegemonies. De fet, s’assembla molt a la primera de crisi del capitalisme de finals de segle XIX que va durar prop de vint anys. Fins llavors les societats europees estaven acostumades a les crisis de l’escassetat i per primera vegada es trobaven davant per davant d’una crisi de l’abundància. És a dir, malgrat el problema real també fos sistèmic, les crisis fins llavors havien tingut una base agrícola. Males collites significaven fam, en una lògica aclaparadora en la seva senzillesa. Tanmateix, contràriament, a finals del segle XIX van descobrir que un sistema que generava abundància i internacionalitzava el comerç, més enllà d’algunes matèries i sectors on havia estar restringit fins llavors, podia produir també atur i fenòmens de misèria. L’abundància de productes feia caure els preus, trencant la lògica del sistema (la conversió de mercaderia en diner) que deixava d’invertir en el teixit productiu. Això que ara ens sembla “natural”, un excés d’oferta produeix crisi, en aquell moment no ho semblava gens (un excés no pot comportar escassetat en la lògica anterior). Percepció que va estar en la base de l’ampliació de les ideologies alternatives al sistema fins a donar lloc al naixement de l’esquerra moderna (en les seves diverses variants). Un esquerra que tenia com a objectiu últim la substitució del capitalisme.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">En aquests moments, per motius diferents en els que no entrarem, també el sistema està mostrant-se d’una forma descarnada davant de la població. Si als noranta l’aplicació de mesures neoliberals es realitzava a partir d’una batalla per l’hegemonia, primer cultural per procedir a la política i social després, ara tot es basa en la presentació d’una necessitat que si no es cobreix es seguida, sense més, per l’amenaça. O s’aplica el programa proposat o el país és arruïnat, si no intervingut. El capitalisme, i els capitalistes com a classe, estan encapçalant en aquest sentit una gran reacció per recuperar la taxa de beneficis a partir de l’expoli social. En aquest marc, nosaltres podem fer veure que les classes socials i la lluita de classes no existeixen. Podem fer veure el que vulguem, la realitat virtual dona per molt, però no és pot obviar el que altres tenen clar. Com deia el financer Warren Buffet el 2006, “Hi ha una lluita de classes, òbviament, però és la meva classe, la que dirigeix la lluita. I nosaltres la guanyem”. I efectivament existeix i efectivament la guanyen. Però en el procés perden també capacitat de convenciment. Existeix quan es presenten com a solució a la crisi canvis en espais que no n’han estat, ni en són, causa. Reformar el mercat laboral, que permetrà abaratir costos, reformar les jubilacions, que permetrà alliberar el que suposa actualment el 30% d’actius d’estalvi mundial per ser utiltzats en mans privades, reformar la negociació col·lectiva, abaixar salaris…. ajudar als bancs. Però en la victòria també hi ha una pèrdua. I en aquesta pèrdua hi ha llavors de canvi radical, però també de reacció. En aquest sentit, el sistema està patint una crisi d’hegemonia brutal, com mai des dels anys trenta del segle XX, i tanmateix aquesta crisi té com a primera víctima l’esquerra institucional i sindical. Aquella que havia nascut precisament de la crítica aquest mateix sistema. Una paradoxa?</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><b><span lang="CA">II</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">En l’esfondrament actual de l’esquerra majoritària s’estan cercant molts culpables externs que poc tenen a veure amb la realitat. En aquest sentit, argumentar que la crisi que desgasta als governants no sembla ser una raó de pes, quan no ha semblat afectar a les comunitats governades pel PP , mentre que l’acusació a l’actuació “irresponsable” de tots aquells que han ocupat les places en aquests dies sembla mostrar més una debilitat que no pas altra cosa. L’aparició del moviment del 15-M i l’esfondrament de l’esquerra són en realitat dos cares d’un mateix procés, no causa i conseqüència. Les raons al meu parer s’han de cercar en altres bandes.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">El President Montilla ho exemplificava perfectament l’octubre del 2010, abans de la derrota del tripartit: “La democràcia té un límit: el límit que marquen els mercats.” Un declaració que contenia la convicció de l’esquerra governant de que no es podia fer res més enllà del dictat (de la dictadura) dels mercats. Una convicció que s’ha difós, a més, en els reflexes del conjunt de l’esquerra que ha participat en el poder. No en va, en un debat posterior a la derrota electoral del tripartit, amb la presència d’importants responsables del que havia estat aquella coalició, alguns dels lapsus van resultar sorprenents. Després d’una introducció en la que s’apuntava que l’esquerra havia de fer front al problema dels mercats, ja que en aquests s’estava desplaçant la sobirania real sobre les nostres vides, la reacció de dos de les intervencions següents, protagonitzades per dos persones dels partits minoritaris del que havia estat el tripartit, digueren, per aquest ordre, que: A) Un cop ja sabíem que no podíem modificar el que dictaven els mercats havíem de veure quines polítiques diferencials amb la dreta es podien fer des dels marges que aquests deixaven. B) Calia renovar el discurs de l’esquerra mirant cap als moviments socials, per adoptar el seu imaginari en la retòrica, ja que no en la realitat, cosa impossible. Dir que no hi ha en aquests partits altres creences seria injust, però el reflex condicionat es mostrà poderós en aquells lapsus. Tanmateix, aquest no és un problema particular, sinó general de tota aquesta esquerra. Un problema que l’esfondra front la dreta. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">El cert és que, en aquest context, la dreta té un discurs i un programa contra la crisi. Un discurs i un programa agressiu que permet, incidint alhora en el discurs de la seguretat i la identitat, agrupar part del rebuig a la situació actual (tant allà on governa com allà on no governa). La certesa sobre el programa pot ser tènue, però és una programa i per tant una promesa. Contràriament, a l’altre banda de l’espectre ideològic institucional, l’esquerra es mostra tan sols, quan pot, com a conservacionista: esperar i reduir d’anys és el seu únic credo. La creença de que el sistema no és substituïble, la creença de que el sistema econòmic dicta els límits d’allò que es pot fer, la creença de que finalment ella mateixa ha d’acabar aplicant les reformes que l’hi imposa aquest mateix sistema, està en la base d’aquest credo. Una creença que està també en la base del seu suïcidi i que no explica públicament com es sortirà de la situació actual. I en aquest suïcidi és acompanyada per un sindicats que no volen ser vistos com els enterradors de l’esquerra política i per tant, davant del que és una agressió sense precedent a les conquestes socials, ofereixen un perfil baix. Al menys de moment. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><b><span lang="CA">III</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">No és impossible imaginar un escenari de retorn de polítiques socialdemocràtes reals. Aquestes s’estengueren després de l’hegemonia de la resistència en els sistemes polítics sorgits de la Segona Guerra Mundial i sota la influència del temor del capitalisme a l’avenç del socialisme real. Temor que va impel·lir al pacte social amb les classes populars. Tanmateix, no és menys cert que la mateixa aparició del socialisme modern, en la seva forma de partits de masses, havia iniciat ja aquest camí en alguns països molts abans de la Segona Guerra Mundial davant el temor al seu creixement exponencial. No és impossible, però ara com ara sembla improbable. La crisi d’hegemonia actual té en aquest sentit una doble vessant que poques vegades s’ha donat. A les acampades una quantitat de gent com no s’havia vist mai abans crida lemes com “Aquí comença la revolució”. Crit que provoca l’estupefacció, quan no el deliri, dels militants provinents de l’esquerra radical: mai havien vist a tanta gent disposada a tal cosa, només fos com a intenció. Estupefacció que s’amplia quan es troben que aquesta mateixa gent manté alhora valors extraordinàriament poc transgressors. Però fora d’aquest món la gent, que en les enquestes recolza als acampats, també es capaç a voltes de votar a la dreta. És una crisi d’hegemonia en aquest sentit del sistema, però també ho és de l’esquerra. Quelcom similar, salvant totes les diferències que són moltes, al que ha passat als països àrabs. No és comprensible entendre el canvi de sistema que s’ha esdevingut allà, amb enfrontaments mínims si el comparem amb altres processos revolucionaris, sense tenir en compte la profunda crisi d’hegemonia del poder en què s’ha desenvolupat. I tanmateix, el resultat d’aquests processos, contradictòriament, pot ser la recomposició de l’hegemonia social, cultural i política a l’entorn de l’islamisme conservador. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">I és que aquí rau el problema, ho vell s’esfondra, mentre que ho nou, en el camp de l’esquerra, és dèbil encara, malgrat la força amb la que ha irromput, i voltes d’una diversitat que queda atrapada en petits móns. Dèiem que poques vegades s’ha donat aquesta doble crisi d’hegemonia. Poques perquè les vegades que sí que s’ha donat el resultat ha estat el naixement del feixisme. El passat no és cíclic i allò que abans era d’una manera ara pot ser d’una altra. Tanmateix, les presses aquí serviran de poc i les baralles en el camp de l’esquerra de menys. Allò nou s’ha de construir sense imatges de redempció d’ara i aquí. El medi no és la finalitat, ja que la seva creació respon a un procés més profund que tindrà més d’un escenari i que ha de definir fulles de ruta, no solament sobre el què es vol, sinó, i sobretot, del com es pot aconseguir. Allò vell ha de començar a mirar-se a si mateix, més que a conjurar els seus problemes cercant culpables externs. Abdicar ara, no significa tan sols abdicar en termes polítics, significa abdicar en termes de nous patiments socials. No ens ho podem permetre. Quan altres vegades s’ha abdicat el resultat ha estat el feixisme. Hi ha petites esperances de canvi, petites possibilitats que obren potencialitats enormes com les expressades a les places, i ara per molts és un moment de creixement, de disrupció i d’esperança cal seguir en aquest procés, però per seguir també cal cuidar-lo per veure’l créixer. El que fou possible fa ara més de cent anys, també ho és ara: </span><style>
@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1
</style><span lang="CA">una esquerra que tingui com a objectiu últim la substitució del capitalisme i sigui de nou majoritària.</span> </div>Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-80223227993624483992010-10-10T09:53:00.000-07:002011-08-02T09:44:23.346-07:00Reflexions de després i per després d'una vaga<a href="http://4.bp.blogspot.com/_jtUJD2L6Ut4/TLHwFdmDdrI/AAAAAAAAAR8/RE4yB7Hk7_s/s1600/1.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5526462194394560178" src="http://4.bp.blogspot.com/_jtUJD2L6Ut4/TLHwFdmDdrI/AAAAAAAAAR8/RE4yB7Hk7_s/s200/1.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 139px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 200px;" /></a><br />
<style>
@font-face { font-family: "Times"; }@font-face { font-family: "Cambria"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 10pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <style>
@font-face { font-family: "Times"; }@font-face { font-family: "Cambria"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 10pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1
</style><br />
<div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"> </span></div><div align="center" style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;">I</span></div><div align="center" style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"> </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;">La vaga del 29 de setembre ha estat des de tots els punts de vista possibles un èxit de convocatòria. Ni els seus propulsors inicials, ni els que es van organitzar a l’entorn de la mateixa, ni els que van decidir seguir-la malgrat tot i malgrat tots, s’ho esperaven. Certament, també molts foren els que no la seguiren, però foren molts, molts més dels que volen i diuen, els que s’atreviren a fer-ho. I no era fàcil. Es poden dir i es seguiran dient moltes tonteries sobre els piquets, tonteries útils que molts reproduiran incessantment i altres creuran cegament; o sobre un suposat dret al treball oposat al dret a vaga, que amb la mateixa força que és invocat en un dia de vaga s’incompleix la resta de l’any pels mateixos que el bramen pels mitjans, en un exercici de cinisme sense parangó: el dret al treball, reconegut en el nostre ordenament jurídic, és el dret a tenir una feina i són precisament els vaguistes els qui el defensen. Però aquests discursos parteixen d’una falsedat evident: aquesta no és una societat lliure. No ho és en un espai on uns tenen la força d’acomiadar i els altres la debilitat de ser acomiadats. On uns poden determinar la teva vida i els altres la poden veure transformada d’un dia per l’altre. I és just al vell mig d’aquesta forma de coacció i opressió on se situa una acció necessària: ara i fa dos-cents anys. Això no canviarà. </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"> </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;">Tanmateix, malgrat l’èxit en unes condicions especialment dures, difícilment la vaga es plasmarà en un canvi de política sobre la reforma laboral del govern. El fet era que aquesta vaga, per primer cop des la del 1985 a ara, no s’enfrontava sols a les necessitats d’una patronal local, ni tampoc sols a les decisions d’un govern, sinó a quelcom més ampli: un sistema que té noms i cognoms. Un sistema global i concret que es reunia en un sopar amb el president del govern tan sols uns dies abans de la mateixa vaga, en un signe de qui vol governar les nostres vides. Aquesta democràcia, ja poc democràtica en molts aspectes, és ara tan sols una caricatura d’ella mateixa, que alguns pensin una altra cosa només ens parla de l’extensió del síndrome d’Estocolm, però de poc més. I tanmateix, tot i ser una vaga on no es podia guanyar immediatament, hi havia molt a perdre en ella: futurs possibles i impossibles. I aquests no s’han perdut. És més, s’han demostrar dos coses essencials: dignitat i capacitat front al poder. Sembla poc i és molt.</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"> </span></div><div align="center" style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;">II</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"> </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;">La crisi gestada des del sector financer, malgrat es vulgui reduir a un sol àmbit, no respon tan sols a les seves males pràctiques dels anys noranta del segle passat, quan els brillants teòrics de la nova economia i el neoliberalisme proclamaven la fi de la història i l’arribada d’una nova, i de fet ja molt vella, utopia a la terra: la del capitalisme desfermat. I és per això que qualsevol intent de reforma d’aquestes pràctiques serà, si s’arriba a fer, un mer pedaç de contenció de quelcom que no té aturador. La crisi, de fet, té unes causes anteriors en la decisió d’abandonar el model de creixement gestat després de la Segona Guerra Mundial, caracteritzat per una forta intervenció de l’Estat en l’economia i la capacitat creixent de les poblacions per imposar les seves necessitats al capital. Aquesta decisió, feta sobre la derrota del cicle de lluites dels setanta, portà a un model de creixement que ha situat el capitalisme financer com a principal espai de reproducció de la taxa de beneficis, subordinant i ofegant la resta de realitats econòmiques. Si a principi de la dècada dels vuitanta la proporció entre capital financer i capital real era de 5 a 1, amb el canvi de mil·lenni el primer ja sobrepassava 16 vegades al segon. Allò virtual ha superat i ofegat a allò real i el sistema, en el procés, s’ha convertit en una gran il·lusió que els rics han imposat als pobres. En aquest marc destruir treball, i no només explotar-lo, es va convertir en una forma de generació de beneficis, que anava més enllà de la introducció de noves tecnologies productives substituïdores de força de treball, en aquest marc era preferible la inversió especulativa que no en nous sectors productius on les taxes de productivitat, i per tant les de benefici, eren difícilment multiplicavles (malgrat s’intenta constantment en la forma de precarització i privatització del sector de serveis) i en aquest marc, per posar-ne tan sols un exemple, els dirigents empresarials dels Estats Units passaren de cobrar 40 vegades el salari mig durant els anys setanta a 367 vegades l’any 2000. Aquesta situació imposa, si és que hi ha alguna voluntat real de fer-ho, cosa més que dubtosa, una readequació del sistema que no té com a marc una sola crisi. De fet, la situació és molt similar a la dels anys vint i aquesta història va acabar en aquell període només després de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix hi ha diferències també radicals respecte a aquell període. La crisi financera és tan sols un aspecte més de la crisi d’un model. S’encavalquen amb la mateixa, i ho faran cada cop amb més força, la crisi energètica, on per primer cop la humanitat s’enfronta a un esgotament del model energètic anterior i no a una substitució per una nova energia més barata i eficient de caràcter universalitzable com s’esdevingué de la tracció animal al carbó i del carbó al petroli, l’alimentària i l’ecològica. Certament el capitalisme és un sistema que ha mostrat una capacitat extraordinària d’adaptació a diversos escenaris. Però essent això cert, també ho és que, malgrat el seu intent constant i exitós de mostrar-se com el sistema natural i únic possible per la humanitat, només té una mica més dos-cents anys de vida. I això pràcticament és res en termes de possible predicció de la seva perdurabilitat. Al llarg de la seva història els éssers humans han viscut com alguns dels seus sistemes, pocs, aconseguien transformar-se a si mateixos i altres, molts, implosionaven finalment. La diferència radical ara resideix en el següent: mai un sistema havia estat mundial ni la seva possible implosió estava tan connectada amb la mateixa possibilitat de la perdurabilitat de la vida. Els escenaris previsibles són en aquest sentit ombrívols i davant dels mateixos les posicions dels que en tenen plena consciència es radicalitzen. L’esfondrament de tot allò que postulava el neoliberalisme no ha suposat en aquest camí el pas cap a un altre paradigma econòmic. Hi ha molt en joc i molt a perdre en el mateix. Ho expressava clarament Warren Buffet fa uns anys: “Sí, hi ha lluita de classes i és la meva classe, la dels rics, la que està fent la guerra i l’estem guanyant”. Que per molts no hi hagi un estat de guerra, al igual que ja no hi hagi classes, no significa que altres, uns pocs, ja l’hagin declarat i que siguin plenament conscients de quin és el seu bàndol. </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"> </span></div><div align="center" style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div align="center" style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;">III</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"> </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;">Estem més que probablement davant per davant d’un cicle reaccionari, absolutament reaccionari. L’esquerra que va intentar adaptar-se als nous temps durant la dècada dels vuitanta i els noranta, en comptes de transformar-los, no té o no sembla tenir de moment respostes a l’estat de coses imperant. Tan de bo fos així, però ara mateix no sembla que pugui aportar molt, més enllà d’anar a la deriva un dia apostant per la inversió pública i els nous models productius, pel següent atacar el dèficit, proclamar la necessitat de reformes en el mercat laboral i les jubilacions i protegir allò que ja està en ruïnes. I sobre aquesta deriva es gesta la seva possible derrota electoral. En aquest marc, a més, els espais tradicionals de socialització dels valors i les pràctiques de l’esquerra pateixen una rapidísima erosió, en un procés que ja es va iniciar durant els anys setanta, però que ara està prenent unes unes dimensions inusitades. Les trajectòries laborals segmentades, quan existeixen, el debilitament dels teixits socials tradicionals, l’organització política entesa pràcticament com a organització per guanyar eleccions, quan en realitat es percep que la sobirania última sobre les decisions que afecten a la vida cada cop té menys a veure amb els espais institucionals, porten a un trencament en la transmissió de valors i pràctiques, que en un procés similar als anys vint va ser l’avantsala de l’emergència del feixisme. </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"> </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;">Tanmateix aquesta vaga, si demostra alguna cosa és precisament la permanència, malgrat tot i malgrat tots, d'àmplies capes de la població disposades a resistir. D’una banda els sindicats majoritaris, en una convocatòria marcada pel dilema, insuperable en la seva lògica interna, d’articular una resposta a les agressions sense que aquesta erosiones en excés a l’esquerra institucional, han mostrat intacta la seva capacitat de convocatòria en els sectors industrials tradicionals. De l’altra banda ha emergit com en cap vaga anterior una certa capacitat d’organització, tant en els barris com a únic espai possible de connexió actualment dels sectors més precaritzats, com en accions com l’ocupació del Banc a Pl. Catalunya, d’aquelles persones que el sindicalisme tradicional no pot recollir actualment. Aquesta dinàmica organitzativa genera i generarà tensions que no són noves. Quan un sindicat, independentment de la radicalitat o no dels seus postulats, ha intentat agrupar en el seu si realitats que van del treballador industrial, als treballadors més precaritzats o en atur, usualment el procés ha finalitzat amb el propi trencament intern. Mentre els primers prioritzen en la seva acció l’organització i les lluites parcials en l’àmbit laboral, els segons, sense aquesta possibilitat, tendeixen a l’acció disruptiva en el carrer. Una dinàmica que portà al trencament de la mateixa CNT durant la dècada dels trenta, entre els sectors hegemonitzats per la FAI i els trentistes, o que a finals dels seixanta explica la pluralitat organitzativa que adquiriren les primeres CCOO, entre aquells que s’organitzaven en la fàbrica i aquells que ho feien en els barris. Ruptures organitzatives i discursives que, tanmateix, en termes de moviment social a voltes han mostrat capacitats complementàries. Deia un vell dirigent obrer dels cinquanta que el sindicalisme era com la física o ocupes un espai o te l’ocupen. Els sindicats no es poden inventar, l’emergència de les mateixes CCOO durant els seixanta és inexplicable sense la desaparició de la CNT anteriorment, i en aquests moments aquí només existeixen tres opcions: UGT, CCCO i CGT. Tres sindicats amb discuros difernciats i pràctiques divergents, però sindicats al cap i a la fi. Tampoc es pot negar una realitat: difícilment segments creixents de la població trobaran en les formes sindicals tradicionals l’espai des d’on articular les seves demandes. Dades com més d’un 40% d’atur juvenil, en unes trajectòries laborals que en el millor dels casos només es recuperaran en una dècada, un 20% d’atur global sense cap mena d’esperança d’una reducció significativa immediata o 40.000 famílies desnonades a Barcelona, ens parlen d’una realitat vital duríssima que està patint ara i aquí gran part de la població. Realitat que hauria d’imposar formes d’organització flexibles en les accions sindicals, o que vislumbrarà, com s’ha pogut veure en aquesta vaga, l’organització fora dels mateixos d’alguns sectors. Aquesta organització ara és dèbil, però per aquells que la critiquen sense més, cal veure que en ella es troba una de las claus possibles per aturar la impregnació del cicle reaccionari entre la població i trobar les vies d’una resistència que haurà de ser llarga i, en essència, constantment innovadora. I en aquesta ocasió s’ha demostrat una capacitat que no pot ser menystinguda sense més ni ofegada en debats esterils. </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"> </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;">Concentrar-se en aquest marc en el debat sobre la violència no té cap mena de sentit. És un debat absolutament imposat on les cartes estan marcades abans de començar a jugar. És evident que el conjunt d’aldarulls viscuts durant la jornada no foren organitzats, més enllà dels protagonitzats per les forces d’ordre que cometeren un bon grapat d’il·legalitats durant aquell dia. Com també ho és que no existeix un suposat triangle de la violència entre Barcelona, Grècia i Itàlia, que ha donat per molts titulars, tertúlies i excitacions varies. Un triangle inexistent si no s’inclou en el mateix fenòmens d’una dimensió molt més intensa, com els viscuts durant les mobilitzacions estudiantils dels anys noranta a França, que s’han anat reproduint periòdicament en una dimensió que deixa en mer foc d’encenalls el viscut a Barcelona, o les setmanes de foc a Londres durant els vuitanta. És en aquest sentit un debat que plantejat en els termes que s’ha fet és absolutament inacceptable. Després d’un any d’ajudes al sistema financer, després d’un any en què aquest mateix sistema, retornant favors a la població, imposi ara retallades draconianes a la societat, convertint els salvats en botxins, després que es plantegi la possibilitat de que la major part de la població es quedi sense jubilacions per tal d’assegurar que els recursos públics estiguin disponibles per fins privats, que ara el gran debat dels mitjans de comunicació sigui el que sigui és com a mínim un exercici de cinisme. Els aldarulls creixeran, organitzats o no, tal com anuncia el mateix FMI –probablement un dels principals núclis d’organització de la violència global actualment–, i són, en tot cas, l’expressió d’un problema, no el problema en si mateix.</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"> </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"> </span></div><div align="center" style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div align="center" style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;">IV</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"> </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"> </span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div style="line-height: 150%; margin-top: 0.1pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%; line-height: 150%;">Com es transformarà, si és que ho fa, l’esquerra política i institucional en aquesta nova realitat és quelcom que està per veure. Pot optar per anar gestionant alternativament, en els canvis de cicle electoral, una transmutació de les nostres vides menys agressiva, encara que el procés no sembla tenir bona fi, o imposant nous rumbs. Tanmateix, no hi ha signes que en aquest camp s’estigui afrontant, més enllà de la reacció tàctica, la nova situació. En el camp de l’esquerra política radical, imbricada en alguns casos amb els moviments socials alternatius, s’estan gestant processos unitaris. Però a voltes, aquests semblen més marcats per unes més que minses perspectives electorals, que només s’imbriquen amb processos reals de creació d’espais nous a escala local, que no pas per un procés real d’unitat cap un pol organitzatiu anticapitalista. Mantenir separacions ideològiques en un moment en el que més que respostes, si no són identitàries, hi ha preguntes, sembla també una reiteració d’allò vell per sobre d’ho nou. Tanmateix, en el camp de la lluita social, les experiències de la vaga mostren una gran capacitat de fer un treball conjunt que s’ha de poder perllongar en el temps, oblidant cada cop més les pretensions de protagonisme o hegemonia del que no és en realitat sinó un subjecte extremadament dèbil en una situació extremadament complicada. Un subjecte que va molt més enllà tanmateix del camp polític d’aquesta esquerra, i que malgrat la seva debilitat té capacitat de creació de xarxes, de connexió de realitats organitzades als barris i que conté potser molts mons dintre del món, però en ells hi ha un principi d’esperança i de capacitat que ha de poder ser activat. Si ho aconsegueix en el camí aprendrà, perquè ara no podem sinó aprendre en una situació i un món completament nou. Un món on només es pot començar per una única voluntat. La que s’hagueren de plantejar els fundadors de la primera societat obrera, quan no tenien res més que una sola certesa: Que el nombre dels nostres membres sigui il·limitat. Un any després estaven tots detinguts, cent anys després el nombre dels seus membres es comptava per milions. Aquesta vaga no ha anat malament i no ha estat cap final.</span></div>Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-225864748518950712010-06-02T01:31:00.000-07:002011-08-02T09:45:11.147-07:00A Ankar, In Memoriam<a href="http://1.bp.blogspot.com/_jtUJD2L6Ut4/TAYXnv2yp2I/AAAAAAAAARk/PzJF2-k9Pfc/s1600/angel.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5478091968371402594" src="http://1.bp.blogspot.com/_jtUJD2L6Ut4/TAYXnv2yp2I/AAAAAAAAARk/PzJF2-k9Pfc/s200/angel.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 136px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 200px;" /></a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">“Entre los asistentes estaba Ángel Rozas Serrano, persona de muy baja estatura, un enano, quién se colocó en una de las sillas de la sala, rehusando hacerlo en la presidencia; pero sus intervenciones fueron escuchadas atentamente, por los concurrentes, entre los que goza de bastante prestigio.”<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Així el descrivia un informe policial fet al barri de Llefià de Badalona el 1967. Un de tants on el seu nom surt innombrables vegades. En altres documents, en les cartes clandestines enviades durant la negra nit franquista per informar i informar-se, per comunicar i comunicar-se, per conèixer i reconèixer-se com a un, com a molts, que no parlaven a la llum pública, però existien, el seu nom era un altre i era escrit amb respecte: Ankar. Però tot això ho vaig saber després de coneixe'l i no m'ho va explicar ell. Ni un bri de vanitat corria per les seves venes. És cert era baix, extremadament baix, i sempre reia. Sempre, menys quan entrava a la sala on el vaig conèixer indignat per alguna cosa que havia llegit al diari. Però era alt quan reia, era gran quan s'indignava, era immens quan davant la gent projectava una veu profunda que parlava de la dignitat obrera com poques. Quan el detenien, els botxins res sabien d'aquella dignitat, però era des d'ella que finalment acabaren per tenir-li un respecte desconegut que es traslluïa en els seus informes. Aguantava:<br />
<br />
<br />
<br />
“ Yo diría, yo diría... por las convicciones porque mi experiencia a lo largo de tantas detenciones y he visto mucha gente derrumbarse, mi experiencia es de que la gente no habla por los palos, sino por miedo a los palos. Es decir, la gente, si se acobarda, si se asusta y se acobarda y da cancha a la policía, estos se envalentonan y ya te exprimen como un limón, ya, aunque no sepas nada, los tíos creen que sabes más, ese fue el caso del año 58 con un compañero (...). Era un hombre que medía un metro ochenta, un metro noventa y fuerte, claro, sin embargo yo he visto ese hombre hundido totalmente y correr por debajo de las mesas huyendo de la policía como... y a mí eso... a mí eso me daba vergüenza, a mí eso me daba vergüenza y yo me prometí a mi mismo que eso no me lo hacían, ¡me matarían!, pero, pero no iban a obtener nada... (…) Es una fuerza moral, yo diría que es una fuerza moral más que física, yo diría que es más fuerza moral que física, si tienes una convicción neta de que lo que tu defiendes es lógico y de que tus compañeros que no están allí dependen que no estén allí de ti.”<br />
<br />
<br />
<br />
Detingut infinites vegades, en infinits llocs, degut a un sol pas. Fou un pas petit, fet per pocs a l’inici, però que marcà un camí que malgrat tot es mostrà immens. El pas que anava de la clandestinitat a la llum pública, el pas que anava de la por al crit, del silenci a la paraula. El pas que no feia sinó recuperar en les pitjors condicions possibles el credo d’una de les primeres societats populars obreres fundades a finals del s.XVIII, “Que el nombre dels nostres membres sigui il·limitat”. Per ell fou un camí iniciat des de la indignació pura. Corrien els anys de misèria obrera i ell assistia a una reunió parroquial on el qui parlava deia que les malalties dels treballadors estaven causades pels seus pecats. No pogué més, s’aixecà i en aquest petit gran gest tot va canviar:<br />
<br />
<br />
<br />
“Aquí estás diciendo tonterías, porque yo he visto los hospitales, es porque a la edad de desarrollo no tienen los alimentos necesarios, porque, ¿por qué no vamos? ¿por qué no visitas, en vez de esto, las casas de estos chicos y chicas que están en el hospital?, ¿a ver cuáles son sus necesidades, cuál es su situación, sus posibilidades?”. Se quedó muy parado. Bueno allí se armó una, se armó un tinglado y me echaron a la calle, me expulsaron: “este fuera, expulsado, ¡este es un comunista!”. La noche que me dijeron esa palabra yo no tenía ni idea de lo que era un comunista, ni idea, nada más que inquietud, entonces digo, coño, pues si, si querer remediar todas esas injusticias es ser comunista…<br />
<br />
<br />
<br />
I així fou. Es convertí en un comunista. Però no qualsevol. S’infiltrà en el Sindicat Vertical franquista i des d’allà començà a organitzar a altres com ell i des d’allà comença a pensar una nova forma d’actuar i des d’ella il·luminà amb altres un nou camí que aconseguí redefinir l’àmbit del possible sota una dictadura. Un camí que eclosionà el 1964 a Barcelona i que quan ho féu, malgrat tota la repressió, seria ja imparable. Un camí que estava fet de lluites, de victòries i derrotes, però que sobretot teixia quelcom més en allò que cremava les ànimes dels que el visqueren. Ho descrivia un jove obrer que el vivia per primera vegada:<br />
<br />
<br />
<br />
“Cuando bajaba con mi velomotor por la Vía Layetana había ya nutridos grupos de trabajadores en la Plaza de San Jaime y frente al edificio de la Delegación de Sindicatos. Quité gas para bajar despacio y darme cuenta de la distribución fuerzas represivas (...). Los corros de trabajadores se iban haciendo densos en la Plaza frente a Correos. Sentados en las escalinatas a la salida del metro, en la plazoleta, en los jardines, grupos de trabajadores nerviosos adoptaban un aire de despreocupación que no sentían. Se habían dado cuenta de la encerrona que suponía manifestarse con tal despliegue policiaco, pero estaban decididos a hacerlo. Para la mayoría de ellos, esta manifestación sería su bautismo de fuego, un paso adelante en la lucha que estaban llevando desde hacía algún tiempo en la empresa. Por primera vez, trasladaban la lucha a la calle, respondiendo al llamamiento de unas comisiones<comisiones obreras=""> de las que casi nadie había oído hablar. Pero por las fábricas había corrido un papel pidiendo un sindicato obrero representativo, una auténtica organización de clase que nos ayude en la defensa de nuestros derechos, y lo habíamos firmado (...). Nos dábamos cuenta, confusamente, de que por primera vez desde el final de la guerra civil había surgido un brote de organización obrera unitaria, el sueño dorado de todos los trabajadores; y allí estábamos, por centenas, por millares, dispuestos a apoyar a estos hombres, desconocidos todavía, pero reconocidos ya como nuestros dirigentes. Corrió la voz de que unos días antes habían detenido a más de treinta y se temía que no quedase nadie para responsabilizarse de entregar el escrito.</comisiones><br />
<br />
<comisiones obreras=""> </comisiones><br />
<br />
<comisiones obreras="">Vi a un grupo de trabajadores de mi empresa y me dirigí hacia ellos (...). Nos saludamos con la alegría que da el sentirse entre amigos, cuando se husmea el peligro. Estaban allí los que ya me imaginaba que vendrían, pero estaban también algunos que nunca hubiese sospechado que se interesasen por estas cosas. "El Cabra"<el cabra="">, por ejemplo, que sólo sabía hablar de fútbol. "El Romuldo"<el romualdo="">, que no gozaba de muchas simpatías, pues decían que iba para encargado. Estaban también "El Chato"<el chato=""> y "El Pipiolo"<el pipiolo=""> y varios más gastando bromas. Miré alrededor y localicé a los de la Maquinista, cerca de la boca del Metro. Aquéllos eran los que habían arrancado la famosa huelga de solidaridad con Asturias en el 62. Me tranquilizó ver gente con experiencia a nuestro lado. Muchos trabajadores habían venido con sus mujeres, más graves, con menos ganas de bromear (...). </el></el></el></el></comisiones><br />
<br />
<br />
<br />
<link href="file://localhost/Users/junius/Library/Caches/TemporaryItems/msoclip/0/clip_filelist.xml" rel="File-List"></link> <style>
<!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Cambria; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:Cambria; mso-fareast-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:EN-US;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} -->
</style> <comisiones obreras=""><el cabra=""><el romualdo=""><el chato=""><el pipiolo="">De repente nuestra atención fue atraída por algo que ocurría al otro lado de la plaza, cerca de la estación de Francia. Un grupo compacto, casi en formación, avanzaba hacia donde nos encontrábamos nosotros. Reconocí a los que iban delante. Los compañeros de la Hispano Olivetti. La empresa punta en la lucha obrera de Barcelona. Habían conseguido sustanciales mejoras salariales, eran los únicos capaces de hacer asambleas regularmente en el interior de la fábrica y mantenían un clima de agitación permanente. Allí venían con sus líderes al frente. Rosich, el más popular, con su sempiterna sonrisa. Gómez, ya cincuentón, irradiando una enorme sensación de solidez y seguridad, contagiando su tranquilidad y confianza. "El Rondeño"<el o="">, irremplazable para los mítines, y "El Malauva"<malauva>, cejijunto y callado, pero eficacísimo a la hora de organizar. </malauva></el></el></el></el></el></comisiones><br />
<br />
<br />
<br />
<comisiones obreras=""><el cabra=""><el romualdo=""><el chato=""><el pipiolo=""><el o=""><malauva> </malauva></el></el></el></el></el></comisiones><comisiones obreras=""><el cabra=""><el romualdo=""><el chato=""><el pipiolo=""><el o=""><malauva>Su llegada pareció ser la señal, pues cinco hombres se destacaron. Uno llevaba un pliego en la mano. Era la comisión que se ponía en marcha hacia el Sindicato. Se hizo repentinamente el silencio, interrumpido a veces por una sirena del puerto o el claxonar de un coche. Pero los hombres callaron, en un silencio hecho de dignidad, de libertad pisoteada; de odio, miedo y cólera; de lucha clandestina, estrecheces y prisión; de niños sin escuela, de pluriempleo, de humillaciones; de 25 años de su paz y de su orden; de hipocresía religiosa; de emigración, de chabolas, de hombres sin patria. Silencio de conciencia social que se va forjando, de clase obrera que se va organizando, de lucha obrera que rompe, tritura y arroja ese miedo que ellos llaman paz, esa explotación que ellos llaman orden.</malauva></el></el></el></el></el></comisiones><br />
<br />
<comisiones obreras=""><el cabra=""><el romualdo=""><el chato=""><el pipiolo=""><el o=""><malauva><br />
<br />
Silencio de más de 25 años de silencio.</malauva></el></el></el></el></el></comisiones><br />
<br />
<comisiones obreras=""><el cabra=""><el romualdo=""><el chato=""><el pipiolo=""><el o=""><malauva></malauva></el></el></el></el></el></comisiones><br />
<br />
<comisiones obreras=""><el cabra=""><el romualdo=""><el chato=""><el pipiolo=""><el o=""><malauva>Nos agrupamos todos detrás de esos cinco hombres, y éramos tantos, que cuando la cabeza llegó a las puertas del Sindicato, aún había gente que no había salido de la plaza, frente a Correos.”</malauva></el></el></el></el></el></comisiones><br />
<br />
<comisiones obreras=""><el cabra=""><el romualdo=""><el chato=""><el pipiolo=""><el o=""><malauva></malauva></el></el></el></el></el></comisiones><br />
<br />
<comisiones obreras=""><el cabra=""><el romualdo=""><el chato=""><el pipiolo=""><el o=""><malauva>El 1976 ja eren milions els que com ell havien dit prou. Ompliren els carrers i les places, pararen les fàbriques i feren girar totes les cares cap a ells, fent impossible que la dictadura continués. Tu ho vas fer possible, gràcies. Gràcies per retornar-nos una cosa que no té forma, ni volum, que no té olor, ni color, que sent petita és gran i sense la que molts no ens podríem ni reconèixer: la dignitat robada en aquell 1939. Gràcies per trencar el silenci, quan ningú s’atrevia, dient una veritat tan sencilla com que érem milions i el món no era seu.</malauva></el></el></el></el></el></comisiones><br />
<br />
<comisiones obreras=""><el cabra=""><el romualdo=""><el chato=""><el pipiolo=""><el o=""><malauva></malauva></el></el></el></el></el></comisiones></div>Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-45611505561276006342010-05-03T09:31:00.000-07:002011-08-02T09:45:30.641-07:00La mort, el feixisme i nosaltres.<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_jtUJD2L6Ut4/S9778I0f-JI/AAAAAAAAARU/wjQAcd2Lnl0/s1600/4.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_jtUJD2L6Ut4/S9778I0f-JI/AAAAAAAAARU/wjQAcd2Lnl0/s200/4.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467084008252766354" border="0" /></a>En el debat actual sobre la memòria històrica hi ha un element que sembla menor (i s'entén amb la que està caient) i que en realitat no ho és. Un cop esmorteïdes les polèmiques més urgents, i necessàries, sobre la llei d'amnistia del 1977, sobre la declaració de la nul·litat dels judicis franquistes o sobre la possibilitat de que l'Estat es faci càrrec de la localització dels morts de la repressió franquista, quedarà quelcom present en el futur: els espais públics de memòria. Serà allà on el nostre codi ètic com a col·lectivitat quedarà marcat com a principal llegat pels que han de venir, serà allà on parlàrem del que vam ser, del que som i del que voldríem esdevenir. Les decisions actuals diran quelcom sobre nosaltres als que estan per venir. I, certament, molt s'ha fet en aquest camí, però per moltes més plaques que es posin, per molts espais que es senyalin , la veritat és que aquest no és un problema de quantitat (el furor actual haurà de donar pas a una altra cosa si no es vol que sigui el rovell el que decideixi sobre elles en el futur), sinó de qualitat. I en el cor d'aquest problema existeix una peça que per molt que en els debats públics sembli menor, alguns saben que es troba en el vell mig del nostre passat i futur: El Valle de los Caídos. No en parlen, però ho saben. Un article sencer, el setzè (i una disposició addicional) li és dedicat en la coneguda com a Llei de la Memòria Històrica. Cap altra espai mereix aquesta consideració i aquesta protecció.<br />
<br />
<br />
<span style="font-style: italic;">En ningún lugar del recinto podrán llevarse a cabo actos de naturaleza política ni exaltadores de la Guerra Civil, de sus protagonistas, o del franquismo.....</span> Això és el que diu la disposició segona de l'article en qüestió...Imaginem-nos allà, dintre no es podrà exaltar cap memòria (ni de la república, no fos que abandonéssim la idea de que les dues memòries, les de la democràcia i les franquistes, han de ser igualment tractades), fem unes passes enrere cap enfora, què es veu des de fora? No altra cosa que el conjunt monumental feixista més gran d'Europa. Un conjunt construït per voluntat expressa del dictador, com a llegat personal cap a la posteritat. Quina importància pot tenir que dintre no es faci cap acte de signe feixista, quan el feixisme és constitutiu de l'espai? És més, per què no dir el que ningú explica? La llei té una disposició especial. Per tal de que aquesta fos aprovada amb el vot de CIU es va introduir una disposició addicional sexta, per la qual la fundació benedictina que ha gestionat fins a dia d'avui la celebració dels actes d'exaltació franquista en segueix conservant el monopoli. Els benedictins d'allà van trucar als d'aquí i aquests al seu torn als de CIU i....tot arreglat. Un dia s'haurà de fer una història de tots els casos en els que aquesta formació política (sobiranista en la seva dirigència segons diuen mig d'amagat i fent l'ullet en plan trapella) ha aconseguit el que el PP ni s'ha atrevit ni ha pogut fer: perpetuar la memòria franquista nacional espanyola. Seria una llista força divertida per desconeguda.<br />
<br />
I davant de tot això, què fer? Actualment existeix una Comissió Ministerial d'experts amb dues posicions (diríem que la de l'esquerra i la de la dreta, però en realitat amb això no diríem res). Per uns, es tracta de restaurar el Valle de los Caídos, pels altres es tracta de fer-ne un museu de la memòria. La idea és que al igual que Auschwitz a Alemanya o Marzabotto a Itàlia el patrimoni memorial ha de perdurar per ser explicat a les generacions futures. Aquesta és la idea, ara ve el problema que ningú vol afrontar. Auschwitz o Marzabotto són espais de la repressió practicada pel feixisme, no són espais creats pels propis feixistes com a llegat a la posteritat. La defensa de la memòria no es pot plantejar en termes absoluts, un país carregat de passat, sense capacitat de decidir res sobre el mateix, arriba a viure només en ell. El present i el futur es construeixen tant sobre el record com sobre l'oblid. Sobre la decisió ètica del que ens identifica i no sobre la por a tot i a tothom. Hi ha coses a recordar, espais a protegir i vindicar, i coses que no mereixen cap dignificació. Qualsevol transacció sobre el Valle de los Caídos no és sinó una transacció amb Franco i el franquisme, una transacció amb un espai de la mort i el feixisme. Al igual que no es van dignificar les escultures de Hitler i Mussolini, sinó que tan sols es van destruir o guardar fora de l'espai públic, amb el Valle de los Caídos, i em sap greu si l'opció sembla contradictòria amb l'esperit memorial i el respecte absolut a tot, només hi ha una opció: destruir-lo. Tot ho altre és permetre que l'assassí més gran del segle XX en aquesta terra segueixi regint en la seva voluntat última. Al museu no serà així, però una passa enrere, només una, i tot seguirà essent igual al que ell volia: la cultura de la mort feixista com a principal espai memorial d'aquesta part d'Europa. I si em passo ja em disculpareu, per més que hi penso no hi veig més camins.</div>Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-30359844551792987022008-04-14T12:50:00.000-07:002011-08-02T09:46:36.243-07:0014 d'abril....<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp2.blogger.com/_jtUJD2L6Ut4/SAO2TkAb2ZI/AAAAAAAAALc/ayWZvTOCZRY/s1600-h/33845_republica.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://bp2.blogger.com/_jtUJD2L6Ut4/SAO2TkAb2ZI/AAAAAAAAALc/ayWZvTOCZRY/s320/33845_republica.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5189191642860214674" border="0" /></a><br />
<br />
<br />
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">“Recuérdalo tu recuérdalo a otros.... no es sólo un poema sobre la Guerra Civil Española..., es un poema que habla de la fe, de la dignidad y de la nobleza, de lo mejor de los seres humanos... Eso significó aquella lucha para Luis Cernuda que la vivió y eso representa para mí que la recuerdo hoy y la recuerdo a otros, acatando el mandato del poeta. Eso es lo que el sueño de la Segunda República Española representa para muchos españoles de mi generación que crecimos en un país oscuro e inmóvil, que llegamos a creer que España había sido condenada desde siempre a la oscuridad de la caverna, a la inmovilidad de los años iguales, feos, grises, y que sólo mucho después descubrimos en vosotros, en vuestra fe, en vuestra dignidad, en vuestro coraje, un motivo para estar orgullosos de haber nacido aquí. El orgullo de heredaros y el deber de recordar.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p>“Que mi nombre no se borre en la historia”. Esta fue la última frase que escribió Julia Conesa, una modista de 19 años que fue fusilada... en las tapias de la vergüenza del régimen fascista. “Tened en cuenta que no muero por criminal, ni ladrona, sino por una idea” eso nos pidió Dionisia Manzanero, otra de las trece rosas, y eso es lo que le debemos a ambas y a todos que como ellas dieron la vida por nosotros... por el futuro. Eso es lo que le seguimos debiendo a la mejor generación de Españoles que ha existido jamás. Una generación, la vuestra, con la que España mantiene una deuda eterna y eternamente pendiente. Nosotros somos la historia a la que se confió Julia Conesa. Nosotros somos el fruto de vuestra fe, de vuestra lucha, de la ejemplar dignidad con la que afrontasteis la traición y la derrota. Y nosotros estamos hoy aquí para daros las gracias por ser lo que sois. Estamos aquí para recordar y para recordárselo a otros. Para afirmar que ya va siendo hora de que la historia se ponga a la altura de sus protagonistas....</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p>Porque sólo cuando se recuerde de verdad lo que significo aquel proyecto que asombró al mundo, que derramo luz y justicia sobre un pueblo que nunca había sabido lo que era vivir con dignidad y vivir en libertad y que situó a España por primera y única vez en muchos siglos a la cabeza del progreso de las naciones. Sólo cuando eso ocurra, podremos miraros a los ojos sin avergonzarnos.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p>Ningún monumento brilla tanto como la verdad. Ningún homenaje es más justo que la limpia reivindicación de la memoria... Gracias compañero, gracias, por el ejemplo. Gracias porque me dices que el hombre es noble, nada importa que tan pocos lo sean, uno, uno tan solo basta como testigo irrefutable de toda la nobleza humana. Lo recuerdo yo y lo recuerdo a otros...”</p>Almudena GrandesJuniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3477795034248068135.post-81808300091492672522008-03-14T07:17:00.000-07:002011-08-02T09:46:52.176-07:00Barcellona 1938 - 2008<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp3.blogger.com/_jtUJD2L6Ut4/R9qKPSC-iFI/AAAAAAAAALU/pGsqoy06r-w/s1600-h/boceto_01.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://bp3.blogger.com/_jtUJD2L6Ut4/R9qKPSC-iFI/AAAAAAAAALU/pGsqoy06r-w/s320/boceto_01.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5177602716762802258" border="0" /></a><br />
En l'aniversari dels bombardeigs de març sobre Barcelona voldria oferir una de les primeres poesies dedicades als bombardeigs. Ho faré en italià i no en català, en el camí d'una memòria comuna a l'entorn d'una experiència que ens fou comuna, en la cruilla d'una guerra civil que començà aquí per arribar després a allà. És del recull acabat d'editar de literatura catalana sobre esl bombardeigs de Barcelona.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">Barcellona, città grande</span><br />
</div><div style="text-align: center;">Ladislau Martí<br />
1938<br />
</div><br />
Barcellona, città grande<br />
mai sei stata così grande e forte.<br />
Sei grande in riva al mare,<br />
mentre ti arrampichi su per i colli<br />
e baci le rive dei fiumi<br />
e abbracci campi e villagi.<br />
Sei grande per le tue strade,<br />
alveari sempre pieni,<br />
per i tuoi palazzi e giardini,<br />
per la tua aria che innamora,<br />
e per il lavoro e il sapere<br />
e le arte che son la tua gloria.<br />
Sei grande ora per il tuo dolore<br />
ed il coraggio con cui lo sopporti<br />
Gli aerei nemici<br />
di bombe spesso ti tempestano<br />
e fra la morte e le macerie<br />
il pianto dei tuoi figli ti affligge.<br />
Barcellona, che tormento!<br />
Quanto rovine e quanta angoscia!<br />
Nessun'altra città al mondo<br />
ha visto tanta devastazione i una volta!<br />
(...) Chi ti voleva soggiogare<br />
ebbe un giorno la tua risposta<br />
che ersero sul chi va là,<br />
i tuoi figli come un sol uomo<br />
ed il traditori svanì<br />
come un bicciere frantumato.<br />
Dai disordini di quello scontro<br />
scaturiva una vita nuova.<br />
Sulle rovine di quei giorni<br />
fiorì una chiara aurora!<br />
(...) Ed alla guerra ti desti<br />
tu che sei di pace seminatrice.<br />
Se alla guerra ti sei data,<br />
è perché te lo impone il destino.<br />
Ma la guerra non temi<br />
ché ti sai forte e potente<br />
e conosci il vigore<br />
di chi ti defende ed onora,<br />
(...) Non importa che il nemico,<br />
usando armi vili,<br />
creda che la paura e la fame<br />
possano abbattere il tuo popolo.<br />
Non importa che nel tuo stesso<br />
grembo accogliente<br />
tu lo veda straciare<br />
come una viscida serpe.<br />
Nessuno può abbatterti<br />
nobile e leale Barcellona!<br />
(...) Il mondo ha su di te lo sguardo fisso:<br />
tu sai bene che devi rispondere.<br />
Barcellona, città grande,<br />
mai sei stata così forte e grande;<br />
la grandezza del tuo senno,<br />
la fortitudine della tua gloria,<br />
seranno l'esempio del mondo<br />
per la fraternità degli uomini!Juniushttp://www.blogger.com/profile/04287343601531695984noreply@blogger.com0